La Lliga Espanyola canvia de format, la Catalana espera

Aquest cap de setmana torna la lliga de Divisió d’Honor amb un enèsim canvi de format. La principal novetat serà la competició a doble volta entre els dotze equips, que es culminarà amb els ja habituals play-offs entre els quatre primers classificats. D’aquesta manera s’acaba amb els dos grups de sis, que es van implementar per intentar reduir els partits desequilibrats, però que a la pràctica van comportar jornades intranscendents on els punts en joc no servien absolutament per res.

S’ha adoptat, doncs, el millor sistema de competició possible, que combinarà una lliga regular més llarga i intensa amb uns play-offs on les quatre places cada vegada van més cares. Potser no era la millor solució davant els problemes econòmics d’alguns clubs -les dobles jornades seran una solució intermitja- però en qualsevol cas aquest és el millor format per l’espectacle.

Con lo que nos ha costado llegar a este formato solo faltaría que hubiéramos de cambiarlo tan pronto…“, deuen pensar a la Federació Española amb l’acceleració d’esdeveniments post 11-S. De ben segur que aquest canvi obligat no seria el què faria més mal als federatius (ben mirat, d’aquesta manera s’assegurarien que guanyés “per fi” un equip no-català), però nosaltres per si de cas ens fixarem en com quedaria el hockey d’aquí si Catalunya fos “plenament nacional”, que en diuen.

En cas que Catalunya fos independ… una regió amb estructures d’estat, perdó, ens trobaríem amb cinc equips sortits de Divisió d’Honor A i quatre més fins llavors a la divisió de plata espanyola. Amb ells es podria fer una lliga de nou equips amb un nivell prou alt, però caldria plantejar-se què fer amb els equips filials: Vallès, Egara 1935 i Pedralbes. Malgrat que en ocasions recents alguns d’ells han competit en la màxima categoria, estarem d’acord que per una nova Lliga Catalana l’ideal seria tenir un únic representant de cada club, i el més normal seria tenir a una lliga de deu equips. Mancarien, per tant, quatre equips per formar la Divisió d’Honor Catalana. D’on els trauríem?

Actualment hi ha catorze clubs d’hoquei al nostre país. Molts d’ells no compten amb el nivell suficient per tenir un equip competitiu, i fins i tot alguns ni tenen categoria sènior. Tot i això, difícilment deixarien escapar l’oportunitat de situar un equip entre la futurible lliga catalana. Equips com el Línia 22 o l’Iluro necessitarien una millora qualitativa important, que poria arribar d’aquells jugadors dels filials que vulguin seguir competint a un alt nivell. Clubs com l’Atlètic, el Polo i l’Egara perdrien jugadors del seu planter però el hockey català se’n acabaria beneficiant.

Llavors arribaria el pas més important. Nens i nenes que no s’havien plantejat jugar a hockey, o fer-ho en clubs més modestos, s’hi apuntarien en veure que potser allà podrien arribar a jugar algun dia a Divisió d’Honor. Això suposaria un augment quantitatiu i per tant qualitatiu de les escoles d’alguns clubs, que a la llarga es reflectiria també en els seus primers equips.

I és que una de les grans avantatges dels esports minoritaris davant del futbol, és l’alta probabilitat que els seus practicants tenen de competir algun dia al màxim nivell. El fet de tenir lligues catalanes, per tant, no faria més que augmentar aquestes probabilitats i, d’aquesta manera, incitaria a joves esportistes a decidir-se per l’hoquei, l’handbol, el bàsquet o l’hoquei patins, en detriment del futbol.

Sense anar més lluny, això és el que passa en països com Holanda, que amb només disset milions d’habitants però una arrelada tradició poliesportiva aconsegueixen triomfs en un ampli ventall de disciplines. En les últims Jocs Olímpics, vint medalles, tres més que Espanya. Encara caldrà esperar una mica per crear les diferents lligues nacionals catalanes, però en l’esport, com en tot, és important que estiguem preparats. No només per fer les coses a la nostra manera, sinó per fer-les bé.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús