Aquella nit hi havia estrelles

- Bonjour, que prendez-vous? – pregunta la cambrera.

- Pour moi, ça sera un vrai chocolat chaud, s’il vous plaît – respon J.

- Moi aussi – afegeixo jo, amb un marcat accent del sud.

Estàvem dins la cafeteria La Université, just davant del Cementiri d’Ixelles, refugiats del xivarri, contemplant la negra nit. Un cop ens va portar la xocolata calenta que vam demanar -una de les millors xocolates desfetes que he tastat a Brussel·les -, la conversació va derivar en un tema ben conegut al país de Tintin: el conflicte entre valons i flamencs. Vam decidir anar a aquesta cafeteria perquè, des que la vam descobrir, va passar a ocupar la primera posició en el rànquing de petits racons on prendre una tassa calenta. La nit era freda, però el cel estava serè. Fins i tot, recordo que es podien veure les estrelles brillant sobre la immensitat blava aquella nit.

- I què en penses tú sobre Flandes? – li dic.

- Doncs que tenen dret a demanar la separació – em contesta, davant la meva perplexitat.

En un mes he pogut conèixer diferents belgues. Tot i que no tants com m’hauria agradat. Bèlgica es divideix en dues regions, una al nord, i l’altra al sud. La regió valona (on es parla francès), és la que està situada al sud, i la regió flamenca (on es parla neerlandès), s’extén per la part nord. A més de les regions, Bèlgica acull tres comunitats lingüístiques diferents: la comunitat francòfona, la comunitat flamenca, i la comunitat germanòfila, aquesta última, de caràcter minoritari, situada a la regió valona. Brussel·les, tot i tenir els peus dins la regió flamenca, és una ciutat on la majoria de la població és francòfona. És inevitable si parles amb un nadiu, tard o d’hora, parlar sobre la independència de Flandes, tema de primer ordre a nivell polític. Tot sovint, si parles amb un francòfon, et pots esperar la seva opinió sobre el tema. No obstant, el punt de vista de J va esdevenir inesperat. Mentre jugàvem al Mikado envoltats de la calor dels radiadors, va ser la primera persona valona que em va posar arguments positius sobre la separació de Flandes. Les raons que em va donar són sencilles, tot i que no simples:

- L’atur a Valonia el paguen els flamencs. A Brussel·les el sou mitjà pels aturats és de mil euros. – intenta agafar el pal que val vint punts, però fa moure la resta i perd la jugada. La concentració és essencial en els jocs d’agilitat. Vaig guanyant, però no em puc confiar -. Valonia és més pobra que Flandes i és lògic que ells no vulguin sostenir-nos. A més som culturalment molt diferents.

Em va explicar que molts belgues de la regió valona s’aprofiten del subsidi d’atur i no busquen feina. «La independència de Flandes ajudaria a canviar la mentalitat de molts valons», em diu mentre glopeja . Però…per què Flandes és més rica que Valonia? La història demostra que els rols entre les dues regions s’han permutat a partir dels seixanta. D’una banda, Valonia tenia una forta indústria del carbó i de la minera que ja no existeix. El creixement de Flandes, també segons J, és degut principalment als ports que tenen moltes ciutats, com Antwerpen, els quals faciliten el comerç marítim amb altres ciutats. Fins i tot Brugges, durant l’època medieval, va tenir un Segle d’Or gràcies als seus canals, a través dels quals es transportaven les mercaderies. A més a més, Flandes és un territori turísticament molt atractiu pels viatgers. Amb tot, podriem sentenciar que Valonia li ha cedit el testimoni a Flandes, i que Flandes té més diners que Valonia, però com diu el refrany, no és or tot el que lluu.

- Els valons i els flamencs som diferents: parlem llengües diferents, tenim orígens diferents…quin sentit té intentar conviure quan hi ha tantes diferències? – prossegueix.

A Bèlgica, la majoria de la població que viu a la part valona no domina el neerlandès. Aquesta és una realitat que he pogut copsar a Brussel·les.

Amb aquest panorama, es podria entendre la crisi de govern que va patir Bèlgica fa un parell d’anys, quan va estar més de dotze mesos sense govern. La conversació a La Université em va aclarir moltes preguntes, però a la vegada em va suggerir nous dubtes. Qui va guanyar la partida al Mikado no té importància, ja que tots dos teníem un mateix objectiu: jugar. El que fan Valonia i Flandes no és gaire diferent d’asseure’s al voltant d’una taula i treure un tauler d’escacs, però entre les dues parts, sí que hi pot haver un sentiment de victòria o de derrota. El vrai chocolat chaud va desaparèixer en un tres i no res, i la son, després d’empassar el darrer glop, va començar a fer acte de presència. Després de tenir una conversació com aquesta, és inevitable pensar que has descobert alguna cosa més sobre el conflicte. No obstant, també és ineludible emportar-te al llit una sensació, anomene’m-la socràtica, que t’acompanya infatigablement quan penses que saps més sobre un tema. I és aquesta, tot i que no ens agradi, la conseqüència d’introduïr-te en un nou món, una lògica que, per punyetera que sigui, sempre romandrà al nostre costat i mai ens abandonarà: com més penses que coneixes un tema, més te n’adones de la seva complexitat.

Quan vam sortir de La Université, les estrelles encara brillaven en la immensa nit.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús