Marx hauria tingut més d’un mal de cap

M’assec al tren i veig passar els pobles davant meu: Namur, Ottignies, Jemelle Arlon…El comboi enfila ràpidament el camí cap a la ciutat de Luxembourg, la capital d’un dels Estats més petits del món. Tan petit, que te’l pots creuar de dalt a baix en una hora amb cotxe. Per la finestra veig un paisatge silvestre, lliure, on el verd és el color predominant. La tardor és tardor, i les fulles grogues dels arbres ballen seguint la música del vent. A l’mp3 sona 100 grammes de tetes, un grup d’ska de Perpignan. Sobre la taula, un llibre de David Harvey que es titula Le nouvel imperialisme. Casualment, arribo a un capítol on l’autor britànic afirma que perquè el capital sobrevisqui necessita expandir-se en l’espai. Això seria el que han fet potències com els Estats Units, per exemple. Un cop arribes a Luxembourg, però, t’adones que la ruleta del capitalisme pot rodar en espais ben reduïts. Luxembourg té 530.000 habitants, només quatre vegades la població de Mataró.

Sempre he pensat que Luxembourg volia dir ciutat  (burg és una paraula germànica que a l’Edat Mitjana designava els poblats emmurallats), del luxe (luxemb segons la meva imaginació). Després de passar un dia voltant pels seus carrers, i de conèixer alguns autòctons, he pogut desmentir aquesta suposició, ja que això tècnicament no és així. No, no ho és. Però qui ho diria. Viatjar, diuen, serveix per trencar estereotips. De Luxembourg probablement tenim la imatge d’un país pròsper, ric, burgès. Doncs sí, per molts estereotips que volguem trencar, Luxembourg ho és. Les gavardines de la gent, amb un coll poderós que surt cap enfora, parlen per elles mateixes. El plat del dia et pot costar vint euros, i més val evitar la zona del Clausen si vas de motxiller. Ben al contrari. Si t’arrisques a dinar allà, pots obrir una ferida a la teva ànima estalviadora difícil de cicatritzar.

Quan vam sortir per la nit amb la Katja, la Cynthia i la colla de la Cynthia, vaig poder apreciar aquesta espècie de glamour invisible que serpenteja el centre de la vila. Se sent, es veu, s’olora. Com si anessis a passar per davant d’una peixateria i ensumessis el ferum del peix: saps que allà n’hi ha. No seria estrany que la gent optés per anar en bicicleta si els policies fossin força estrictes amb l’estacionament. A Luxembourg, si excedeixes el temps permés a la zona blava, pots arribar a pagar una multa de mil euros. It’s like that, com dirien els anglesos. No et preguntis el perquè. Mil euros? El que guanya un enginyer poliglota a casa nostra treballant al McDonald’s, és el que a Luxembourg es paga per aparcar quan no toca. A més, si vols anar a viure a Luxembourg, assegura’t de guanyar un mínim de dos mil euros al mes. I no perquè siguis un conductor despistat, sinó perquè, com em va explicar la Laura, que viu a les afores de la capital, una vida mitjanament despreocupada comporta una despesa mensual de quatre mil euros. Sí, jo també vaig posar aquesta cara.

M’agrada passejar pel Grund, fotografiar el riu amb el pont, tornar a fer la mateixa foto mil vegades des de diferents perspectives. Els rètols estan en francès, però Luxembourg és un país multilingüe: l’alemany, l’anglès i el luxemburgès també formen part del background lingüístic dels seus habitants. El 45% de la població és d’origen estranger, així que amb aquesta dada es pot entendre el seu mestissatge. A l’entrada del Palau Ducal, un guàrdia uniformat sosté una metralleta, rígid com un mur de pedra. Si creuem el pont de ferro per anar a Kirchberg, ens endinsarem en un món totalment oposat al que hem vist fins ara al centre. No veurem en els edificis una altra façana que no sigui la de vidre. Si al Grund es respirava tradició, natura i serenitat, a Kirchberg se sent el bategar de la modernitat, com un cavall amb ales de foc que galopa cap al futur. Kirchberg és el barri europeu, el districte financer, el Canary Wharf de Luxembourg. El contrast entre casc antic i Kirchberg és com a mínim colpidor. Val la pena descobrir-ho.

Luxembourg, tot i ser la capital, s’enorgulleix d’aquell encant especial que tot poble conserva. Em recorda a com Josep Pla descriu els pobles a De l’Empordanet a Perpinyà, a com els desnua, a com els hi treu l’essència amb les paraules, i com els allunya de les ciutats, com si fossin conceptes antagònics i inalienables. Això és Luxembourg, un antagonisme ell mateix, un museu del luxe, amb exposicions permanents que mostren la tranquil·litat d’un poble. La diferència amb els pobles més tradicionals de casa nostra és que les iaies assegudes a la cadira vora el portal encara no han arribat. Només caldria que també les multessin per estacionar els seus immobles al carrer, pobres.

Després d’un dia i una nit a Luxembourg, torno cap a casa. Compro una barra de pa al Delhaize i quatre rodanxes de pernil. M’he deixat la zona del Mullerthal, un espai salvatge de bosc, cascades i paisatges. Hi tornaré aviat, segur. Ara, mica en mica em vaig allunyant del bressol on descansa el capitalisme. El revisor, amb ganes d’enxampar algun passatger sense bitllet, passa i ens el demana. Jo agafo el llibre de David Harvey, i el continuo pel capítol sobre capital i imperialisme. S’obren clarianes en el cel ennuvolat. El vent bufa suaument. Harvey em fa pensar en Marx. El gran Karl hauria tingut més d’un mal de cap si hagués viscut a Luxembourg.

3 comentaris

  • Òscar

    04/11/2013 14:39

    Per cert, un dubte que no has resolt. El nom de Luxemburg té el següent orígen:
    Luxemburg, també anomenat zumnbuc pels seus habitants, és un estat que data els seus inicis cap a l’any 725. La seva història comença amb l’adquisició per part de Sigfrid, duc de les Ardenes, d’un vell fort romà ruïnós que pertanyia a una congregació religiosa. Aquest fort romà tenia el nom de Lucilinburhuc. Així, doncs, el duc de les Ardenes comença la construcció del seu castell, anomenat castell de Luxemburg, al voltant del qual va anar creixent a poc a poc un petit poble anomenat amb el mateix nom.

  • Òscar

    04/11/2013 15:21

    Ah… sembla ser que “Lucilinburhuc” volia dir “Castell petit”

  • rescobar

    05/11/2013 16:01

    Gràcies per la teva explicació Oscar! Interessant detall.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús