Europa 2014: el dia de la tovallola

El 25 de maig del 2014 serà una data especial a tota Europa. En alguns països, haurà començat uns dies abans, però quan arribi aquest dia, a molts dels Estats membres de la Unió Europea es celebraran les properes eleccions al Parlament, aquesta gran estructura de vidre que està situada davant de la Place Luxembourg, a Brussel·les. Quan arriba una data important, és curiós veure com l’atzar, o el dictat de la coincidència, trapella i entremaliada, pot ajudar a exercitar consciències inquietes. D’una banda, el dia 9 de novembre del 2014, el dia que va caure el mur de Berlín, es celebrarà la consulta a Catalunya. Atzar o no, aquest és un fet constatat. D’altra banda, per atzar o no, el 25 de maig del 2014,  dia de les eleccions europees, també serà l’anomenat, en el seu terme anglès original: The Towel Day. Exacte, el dia de la tovallola. Ras i curt. Quan saps que el dia 25 de maig, el dia que es celebrarà una nova edició per triar els representants europeus al Parlament, també serà el dia de la tovallola, no pots evitar fer relacions sinestèsiques entre ambdós esdeveniments. Sovint, els líders europeus es queixen dels desastrosos números de participació a les eleccions europees. El dia de la tovallola, serà un dia on, a més de poder portar una tovallola a l’esquena en honor a l’escriptor britànic Douglas Adams, es podrà decidir el futur polític d’aquesta gran seu anomenada Parlament. És cert que molts ciutadans es queixen de només poder votar al Parlament, i no a altres institucions de la Unió. Però què vol dir votar al Parlament europeu? Quines conseqüències tindrà el meu vot?

Per començar, són els ciutadans dels Estats membre de la Unió Europea els que tenen el dret a votar al Parlament, que té una representació de 751 eurodiputats. En el cas de l’Estat espanyol, seran 54 els eurodiputats que es podran triar. En aquest 25 de maig, quan arribi la nit i segurament caiguin gotes de pluja sobre l’asfalt de Brussel·les, el nombre total de vots es repartiran proporcionalment segons les dimensions demogràfiques de cada país. És a dir: com més població, més representació, i a l’inrevés. En el cas d’Alemanya, per exemple, en aquestes eleccions tindrà 96 eurodiputats, mentre que Letònia, que recentment ha adoptat l’euro com a moneda, en tindrà 8. Una de les novetats d’aquestes eleccions és que, a través del vot del ciutadà, es podrà triar el president de la Comissió Europea, càrrec que actualment ocupa José Manuel Durâo Barroso. El Parlament és una de les institucions principals de la UE, perquè bàsicament, els poders legislatius que té són: debatre i aprovar legislacions de la UE, sotmetre a control altres institucions de la UE, vetllar pel seu normal funcionament i adoptar el pressupost de la UE.

A més, aquestes seran unes eleccions especials per la marcada crisi econòmica que travessa el Vell Continent. Quan parles amb gent de Brussel·les, el sentiment europeu està força present. «No oblideu que Europa encara està en procés de formació, i sereu vosaltres els responsables del seu èxit», ens va dir Madame Scholiers, coordinadora de la Facultat de Lletres de la Université Libre de Bruxelles en una visita al Comité de Regions. Això pot fer pensar en la desafecció creixent que hi ha en els països del Sud. L’Andrea, per exemple, un company italià, té una visió d’una Europa totalment insolidària i bipolar, on l’Europa del Nord i l’Europa del Sud són dos mons paral·lels que juguen en un mateix estadi.

És possible que el nostre vot no ho canviï tot, o que pràcticament no canviï res, si ho volem. Però tenim l’oportunitat de formar part d’un projecte que es va iniciar per evitar conflictes interns, i de poder transformar-lo. Si la desafecció provoca alguna cosa, és l’allunyament de l’esperit d’aquest canvi que hom reclama. Una bona oportunitat, serà el 25 de maig. El dia de la tovallola. Som 500 milions de ciutadans europeus, i el nostre vot serà un granet de sorra, però si el fem a consciència, i ens informem de quina opció triem, podrem tenir el luxe de dir que almenys aquell 25 de maig, haurem sigut ciutadans lliures. Pels carrers de Londres, aquell dia, o en altres racons del món, molts aficionats de l’escriptor Douglas Adams portaran una tovallola. Simbòlicament o no, i celebrant The Towel Day o no, el mateix dia que dipositem el nostre vot a les urnes, potser encara serà massa aviat per llençar-la.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús