“A la premsa irlandesa, si han de criticar el poder, el critiquen”

 

En Marc Esteve, que fa deu anys que viu a Dublín, està treballant en una empresa que organitza la construcció de línies de tramvia de la ciutat. A les tardes, quan surt de la feina, dedica part del seu temps lliure a actualitzar el diari Liffey. Aquest rotatiu online, que pren el nom del riu de Dublín, té uns tres anys i mig de vida, i la particularitat que el distingeix és que és un diari sobre la premsa irlandesa escrit en català. El diari Liffey va sorgir d’una pàgina web: Dublin.cat, també gestionada per en Marc. Les notícies que surten publicades són variades, però totes tenen una característica comuna: volen mostrar com és Irlanda i com és la societat d’aquest país. Una corresponsal a Cork col·labora amb el diari i publica de tant en tant quan sorgeixen temes interessants. En Marc, que avui ha vingut amb corbata i ben arreglat, ens explica en aquesta entrevista com va néixer aquest projecte, i quines perspectives de futur en té.

liffey

 

La pàgina de Dublin.cat era una pàgina d’informació sobre Dublín, no hi havia novetats cada dia. Volia fer alguna cosa més dinàmica, amb novetats, i llavors vaig pensar en fer un diari. I d’aquí va sortir el diari Liffey.

Tens molt s seguidors?                                                             

No gaire, és més aviat un projecte personal per divertir-me, no ho he vist mai com una porta de negoci, per fer publicitat o per lluïment personal, simplement m’agrada tenir projectes i aquest crec que és un d’interessant. Si hagués sigut pel nombre de visites, ja ho hauria deixat. Des del principi era conscient que l’audiència era limitada.

Quins temes publiques normalment?

Intento que les notícies, a banda del fet que expliquen, també expliquin com és Irlanda. A vegades pot semblar: ‘Quina notícia més xorra!’. Però sempre intento que expliquin la quotidianitat del país. Mai poso, per exemple, una notícia quan hi ha un assassinat de drogues. Crec que no té cap interès.

I cada quan publiques?

Diàriament.

D’on treus la informació?

Bàsicament vaig als diaris online, faig un repàs als que són generalistes, i quan trobo alguna notícia que compleix aquest principi d’explicar com és la vida Irlanda, l’escric en un Word i després la penjo a la web.

Aquest seguiment que fas de la premsa, quina opinió et fa tenir dels diaris a Irlanda?

En comparació amb la catalana, jo crec que és bastant més independent. No he llegit mai que rebin subvencions,  només la televisió pública, i de vegades veig que la majoria de diaris, si han de criticar el Govern, el critiquen. I de vegades he vist crítiques ferotges, tant positives com negatives. En canvi a Catalunya crec que hi ha un domini polític sobre la premsa. No voldria ser negatiu, però crec que està comprada pel poder polític.

Quins són els més seguits?

Podríem dir que l’Irish Times i l’Irish Independent són les capçaleres més seguides. Després també hi ha una sèrie de diaris regionals que suposo que a nivell local funcionen força bé. De vegades aquests diaris regionals formen part d’alguna capçalera important, però bàsicament els més importants són aquests dos que he dit.

I quines seccions tens al Liffey?

Del que n’hi ha més són temes de societat. Després podríem dir que també n’hi ha bastant de política i economia, però bàsicament la secció on hi ha més notícies és la de societat.

Intentes lligar el teu blog amb la societat catalana? Per exemple, si hi ha cap fet que pugui ser interessant pels catalans, el publiques?

Sí, normalment quan els catalans d’Irlanda fan algun acte, com van ser les ‘V’, ho publico. Per exemple, el dia 6 de setembre es va fer una ‘V’ a Galway i una altra a Cork i vaig anar a les dues. Em va fer gràcia fer un desplegament del Liffey per Irlanda. El que passa és que de vegades la gent es pensa que el Liffey és un diari català que explica coses sobre els catalans per Irlanda. Simplement és un diari irlandès, com qualsevol altre, però escrit en català.

Com va sorgir la idea de posar-li al diari el nom del riu?

Suposo que vaig estar rumiant diversos noms, però bé, és el nom del riu que passa per Dublín i crec que té una bona sonoritat el nom de la pàgina web: Liffey.cat. També havia pensat Diari de Dublín, però crec que Liffey.cat a part de tenir bona sonoritat és fàcil de recordar.

Però no només expliques fets que passin a Dublín.

Intento explicar notícies que passin a tota Irlanda, però és cert que visc a Dublín, i de vegades sóc una mica dublincèntric. Tampoc m’agradaria donar una imatge de centralisme però Dublín és la capital i la majoria de coses que passen a Irlanda passen a Dublín. Hi ha com una espècie de llibre d’estil, com per exemple si he de ficar un títol i és molt llarg, i em refereixo a l’Ajuntament de Dublín, doncs poso l’Ajuntament. És una mica centralista, però suposo que el fet que Dublín sigui la capital té influència sobre el diari.

Cap anècdota en aquests anys?

N’hi ha unes quantes. Vaig comprar la plantilla de la web per tal que el diari quedés com un diari més seriós, i de vegades la gent és pensa que és un diari amb una redacció, amb periodistes perquè hi ha hagut gent que m´ha enviat un correu dient que volia visitar la redacció, tot i que això ho faig des d’un ordinador a casa. També hi ha hagut acadèmies d’anglès o algun teatre que m’han preguntat quina tirada té, on el venc…Fa gràcia perquè només és online.

Has pensat en fer una versió impresa?

No, la veritat és que els avantatges que ofereix Internet són impressionants, des del lloc on visc puc arribar a tot el món, i el paper no diria que està mort, però amb aquest projecte diria que és impossible. Abans de fer aquest projecte havia pensat de fer una revista i enviar-ho per correu, però la veritat és que les facilitats que dóna Internet són impressionants comparat amb el paper.

Quin feedback tens amb l’audiència?

De vegades m´han enviat algun correu, i al diari hi ha una secció pels lectors, però la gent comenta poc.

Quantes visites tens?

Ho compto de dues maneres. Una que es fa més des de l’exterior que compta uns 300 al mes, i després les estadístiques del servidor, que ho enganxa tot, i em dóna unes 1.200 usuaris únics al mes. Si no tingués mai cap visitant sí que m´ho plantejaria, però sempre que cada dia hi hagi unes 30 o 40 persones que visitin el Liffey, jo crec que ja val la pena. És un hobby, m´ho passo bé fen-t’ho i tampoc busco tenir una gran audiència. Quan hi ha actes de catalans podríem dir que tinc el meu moment de glòria, amb unes 1.000 visites al dia, o si m’enllacen en algun diari. Però com he dit abans, sóc conscient que l’audiència potencial és molt limitada.

La premsa catalana coneix el teu diari?

De tant en tant poso algun enllaç als diaris o un comentari, si crec que hi ha cap notícia que es pugui relacionar, però de moment ningú se n’ha fet ressó.

Continuarà el Liffey?

Home de moment porto uns tres anys i mig i no hi ha cap intenció de plegar. El que passa és que a part de les circumstàncies personals, si algun dia no ho puc fer, doncs el deixaré a Internet penjat. El que no faré mai és esborrar-lo. Si algun dia tinc nens petits i els he de cuidar, m’ho hauria de pensar, però ara, sense haver de passar hores i hores, ho puc fer. Estic molt orgullós d’aquest projecte, gairebé és com un fill meu i, espero que continuï.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús