L’agenda, una eina pedagògica

dijous, 15/09/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest setembre el curs escolar ha començat de nou. Amb la represa de la quotidianitat educativa tornen també les assignatures, els treballs, les ressenyes, les lectures, els deures, les pràctiques i els exàmens. També les activitats extraescolars i les sortides amb els amics.

Així, si el repòs assolellat estiuenc o les vacances de juliol i agost relativitzaven les hores i el pas dels dies, ara tornen a ser necessàries les agendes. El mot llatí ens recorda que l’agenda és allà on podem planificar-nos i recordar-nos a nosaltres mateixos allò que tenim previst realitzar, perquè no se’ns oblidi.

Els dies de l’any, el calendari, a més de les anotacions personals que cadascú hi incorpori, també és un continu de referències col·lectives. A més d’instrument pedagògic individual, l’agenda també ens connecta d’una manera global amb el que som i el que fem. Són les estacions de l’any, les festivitats, la gastronomia de cada moment, la toponímia dels pobles del nostre voltant, els dies assenyalats, el mapa d’allà on vivim, els autors que ens obren un món de somnis quan els llegim i la banda sonora que ens acompanya arreu.

Enguany, l’alumnat de la Franja podrà gaudir també d’unes agendes ideades amb aquest doble objectiu: que sigui una eina didàctica per a la planificació de les tasques lectives, i que sigui una eina per conèixer millor l’entorn i el context. És una agenda en llengua catalana, que també és pròpia d’aquestes comarques. Per aquest motiu, consideràvem que era necessari que els nens i nenes poguessin tenir una agenda, que al cap i a la fi és una eina de recordatori però també té un caràcter educatiu i pedagògic important, en la seva llengua. Les agendes estan adaptades als cicles d’Educació Primària i de Secundària.

Com passa sovint en aquests casos, la iniciativa d’aquesta eina ha estat de la societat civil. En aquest cas, és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya, que té el suport de la Diputació de Lleida.

Pedagogia i marc referencial, una bona assignatura pel curs que comença.

La immersió no es toca

divendres, 2/09/2016

forcada

 

 

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

 

Ja hi tornem a ser! Com cada inici de curs –o cada oportunitat que se’ls presenta– tenim els polítics de torn carregant contra el nostre exitós i cohesionador sistema d´immersió lingüística. De fet, és la missió fundacional d´alguns d´aquests partits. La llengua és cultura i identitat. Per això hi ha qui rebutja l’aprenentatge d´altres llengües que no siguin la seva pròpia, ja que haurien de prendre’s la molèstia de revisar els seus arguments demagògics.

Però ara anem més lluny amb el menyspreu. Ens volen fer creure que les nostres criatures seran més il·lustrades si s’eduquen dins l´anomenat trilingüisme. És a dir, l´estudi de català, castellà i anglès, suposadament a parts iguals. Qui el predica, el que realment busca és eliminar el català com a llengua vehicular d’un model que ha sigut exitós i ha donat molt bons resultats escolars a nivell de l’Estat espanyol. No cerquen que els nostres infants siguin uns poliglotes de pro. I la prova és que ho varen intentar a les Illes Balears quan hi governava el PP i van abandonar-ho perquè va resultar un fracàs absolut.

Per què no deixen de polititzar i judicialitzar les nostres escoles? Per què no deixen que siguin els pedagogs i mestres, que estan dia a dia donant la cara amb els nostres fills a les escoles, els que ens marquin el camí?

Com cada inici de curs, sempre cal posar-li a algú orelles de burro i enviar-lo de cara a la paret.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?

‘CA 25’, un senyal?

divendres, 3/06/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

A la Plataforma per la Llengua hem participat al seminari ‘Respecting lingüistic diversity? Language Discrimination in the European Union’ al Parlament Europeu, on hem pogut presentar el nostre informe ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’ davant d’eurodiputats, assessors, membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa.

Fa mig any que la nostra entitat va fer una aposta clara per intensificar i ampliar la nostra xarxa internacional. Participem a actes sobre llengua, ens reunim i fem accions amb eurodiputats, fem arribar el nostre missatge a membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa. Volem la complicitat de totes aquelles persones, entitats i institucions que treballen el multilingüisme a Europa.

La jornada, organitzada per l’European Language Equality Network (ELEN), ha posat de manifest que moltes llengües regionals o minoritàries pateixen discriminacions molt semblants en diferents estats membres i s’ha proposat que Europa consideri la discriminació per motius de llengua un atac als drets fonamentals i que, per tant, es puguin posar sancions.

I ho hem pogut fer en català.

Per un dia, hem pogut viure amb normalitat el fet de parlar en català al Parlament Europeu. I al principi ens hem sentit incòmodes, fins i tot ens hem pessigat per constatar que estava passant de veritat, mentre miràvem de reüll si venia algun funcionari de torn a dir-nos que el que estàvem fent no era correcte, ni legal, que no  teníem dret a parlar la nostra llengua a les institucions europees. El pa de cada dia.

I entres a la sala on es fa el seminari i mires cap amunt, buscant el nom a les cabines de traducció. “No hi és?”, pensava mig nerviosa. Ens han assegurat que sí, que avui sí. I de cop veus ‘CA 25’. I somrius. A la cabina 25 hi ha els intèrprets de català.

Estem tan acostumats a ser rebaixats i a acotar el cap, que quan ens respecten ens sembla que som uns privilegiats; i no, simplement som tractats com un finès, un alemany o un francès. Perquè la nostra llengua no és millor que les altres, però tampoc és una llengua de segona.

‘CA 25’. Tots els catalans que vam ser en aquella sala vam buscar la nostra cabina de traducció i vam fer-hi una foto. Els francesos, anglesos… no entenien res, ells mai no han de buscar la seva cabina perquè sempre hi és. Sempre són respectats quan parlen la seva llengua materna a les institucions europees.

‘CA 25’. Actualment hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europea. Serà el català la 25a?

PLA DE VALORS

dimecres, 4/05/2016

forcada

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

La llengua catalana és un valor transversal de la nostra societat i és una eina fonamental per a concebre el país de demà. És per això que la Plataforma per la Llengua participa activament en l’elaboració del Pla Nacional de Valors. El Pla és una iniciativa del Govern de la Generalitat capitanejada per Pepa Ninou, cap de Civisme i Valors de la Direcció General d’Acció Cívica Comunitària, del passat mandat, aprovada mitjançant Acord de govern l’octubre de 2011.

És un Pla per a promoure valors a Catalunya per a una nova cultura cívica. És transversal i hi ha implicades totes les conselleries de la Generalitat, i ha estat elaborat per un comitè d’experts; constituït per 22 grups de treball formats per 500 experts del món, acadèmic i social; dividit en diverses fases, actualment està en la d’implementació de comunicació.

L’objectiu és entendre els valors imperants fins al moment i detectar els que s’han anat definint com de nou paradigma o emergents. Comporta tots els àmbits, des de l’educació, la cultura i l’esport, fins a la justícia, la seguretat o la ciència, per dir-ne alguns. El nostre és la llengua, és transversal, però per una qüestió d’ordre pragmàtic, està inclòs dins del grup de treball de cultura, on participem de manera activa des del primer moment. Tot i que la resta d’àmbits ens tenen presents.

Som protagonistes del final d’un model social vigent i de l’emergència d’un de nou, amb els valors diferents que això comporta, tot i que molts representants nostres, tant de l’àmbit polític com del civil, encara es resisteixen a assumir aquests canvis; canvis que van en la línia d’aquest pla: centrar-se en la persona i la seva projecció en la comunitat, com algú que està immers en un projecte col·lectiu: “El país creix quan les persones creixen”. Com en el cas del català i tot el potencial que té culturalment, empresarialment i de desenvolupament personal.

La nostra llengua és creadora de sentit, de pertinença comunitària. La seva funció social cohesionadora, dins la diversitat cultural del nostre país, és reconeguda. La seva capacitat integradora aconsegueix unir fins a parlants de quasi 300 llengües diverses a casa nostra.

Anys de persecució i prohibició han contribuït a la poca consciència, en certs sectors de la nostra societat, de la importància del català, que forma part del nostre imaginari social i cultural.

Tot això es posa en valor en aquest pla. Forma part d’aquest canvi social que estem vivint. Vol que les persones, els col·lectius de l’àmbit que sigui, polític o civil, sumin i les ajuda en el creixement personal i col·lectiu. Com fa la nostra llengua quan és adoptada per nous parlants, dotant-los de noves oportunitats.

“Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món”

divendres, 15/04/2016

marga payola

 

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta frase, de l’eurodiputada Gimenez – Barbat (UPyD), va fer riure i va indignar alhora els assistents a la reunió de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes del Parlament Europeu el passat 17 de març, on es va fer el debat sobre discriminacions lingüístiques a Europa, entre les que hi havia el cas català, i on es va poder presentar l’informe de la Plataforma per la Llengua: ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’.

La frase de Gimenez Barbat cau pel seu propi pes, ja que tothom sap a Europa que el català no forma part de les 24 llengües oficials i que per tant, no pot ser utilitzat a les institucions europees. Com sabem, el català tampoc pot ser utilitzat al Congrés i al Senat de l’Estat espanyol i trobaríem molts altres exemples que mostren que els diferents Governs espanyols no han acceptat ni respectat mai el plurilingüisme que està escrit a la “Constitución”.

Cal posar en valor que per primera vegada els temes de discriminacions lingüístiques no es tractessin a la comissió de Cultura sinó a la de Llibertats Civils de l’Eurocambra, ja que cada vegada hi ha més la percepció que una discriminació per motius de llengua és una vulneració dels drets fonamentals de les persones que el pateixen.

En Davyth Hicks, responsable d’ELEN (European Language Equality Network) va fer la intervenció inicial i va resumir l’estat actual de les llengües regionals o minoritàries europees. I va parlar del cas català i de l’informe de la Plataforma per la Llengua. Els eurodiputats assistents, assessors parlamentaris i fins i tot representants de la Comissió Europea van poder escoltar alguns dels exemples que surten a l’informe, on s’expliquen les vulneracions dels drets lingüístics que han patit alguns catalanoparlants per part de funcionaris de les administracions espanyoles.

ELEN és una entitat europea que treballa per la promoció, protecció i revitalització de les llengües regionals o minoritàries i per garantir els drets lingüístics dels seus parlants.  Hicks va demanar amb contundència que el Parlament Europeu tracti la protecció de les llengües regionals o minoritàries, especialment quan els estats hagin ratificat la CELRoM (Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries), com és el cas de l’Estat espanyol. També va demanar a la Comissió Europea “d’obrir un procediment d’infracció contra Espanya per discriminar els parlants de català“.

37 nous casos des del 2013. I el pitjor és que n’hi pot haver molts més, ja que molta gent no ho denuncia o simplement canvia de llengua per evitar tenir problemes, com per exemple durant el control de seguretat als aeroports.

Els eurodiputats catalans Tremosa (CDC) i Terricabras (ERC) i els valencians Albiol (IU) i Sebastià (COMPROMÍS) van començar la seva intervenció deixant constància d’una altra discriminació lingüística que pateixen: “no se’ns permet parlar en català en aquesta cambra”. I tots ells van coincidir en remarcar que el català és una llengua viva i que s’ha de resoldre d’una vegada per totes la seva oficialitat a la UE. Com pot ser que una llengua amb més parlants que el danès o el finès no sigui reconeguda a Europa?

També hi van intervenir els eurodiputats Giménez Barbat (UPyD) i López Aguilar (PSOE). Aquest últim va negar qualsevol discriminació lingüística a Espanya i fins i tot va acusar a la Plataforma per la Llengua d’inventar-se aquest informe.

Però la millor frase de la jornada va ser, sense cap mena de dubte, per a Gimenez – Barbat: “Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món”. Rialles a la sala. “Me alegro de que se rían” va cloure l’eurodiputada.

Potser li recomanaria que durant les properes vacances viatgi per “Europa i potser pel món” per tal de que conegui altres maneres de gestionar el plurilingüisme. I potser un altre dia no dirà més aquesta frase i evitarà ser la riota del Parlament Europeu.

Un llistó democràtic molt baix. Sí que hi ha conflicte lingüístic

divendres, 1/04/2016

cesar

Cèsar Sànchez
Coordinador comarcal de la Plataforma per la Llengua
al Vallès Occidental

El passat 17 de març la Plataforma per la Llengua ha presentat a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu un informe amb 37 denúncies de casos de discriminació lingüística a l’estat espanyol vers ciutadans catalanoparlants. Aquest informe, malauradament, ja és el segon. Venia precedit per un altre que n’havia recollit 40 casos més. Aquests informes només són la punta d’un iceberg enorme que emmascara un greu problema de mentalitat col·lectiva submisa, doncs, un estat democràtic hauria de garantir drets del seus ciutadans, i no coaccionar-los, limitant-los per llei com fa l’estat espanyol. El cas és que molts catalanoparlants es conformen o fins i tot neguen que hi hagi conflicte lingüístic.
Aquests casos recollits tan sols són els que s’han fet públics, i ni tan sols tots aquests han estat denunciats a la justícia ordinària. De fet, a quina justícia pots recórrer, quan és el propi sistema judicial qui et discrimina? I és que el nom de l’informe és extret d’un cas real: “si me hablas en catalan se suspende el juicio”, és el cas real d’un testimoni a un Judici a Figueres, al qual la jutgessa li va dir directament això. Clar, la dona que venia des de 150 quilòmetres lluny, no tenia gaires ganes de tornar a pagar-se el desplaçament, amb la conseqüent pèrdua de temps, de feina, etc, i va haver de transigir.
El pitjor és que (i com a ONG del català ho sabem del cert), no tots els casos de discriminació es fan públics. I pitjor encara, el que és realment un greu problema és que els propis catalanoparlants, davant la simple sospita d’una possibilitat de patir una situació d’aquest tipus, directament refusem fer servir el català. És més, institucions pròpies com governs d’ajuntaments tenen por a realitzar polítiques actives de normalització lingüística “pel què pensaran”. Aquests casos no es comptabilitzen com a discriminacions, malgrat ser els més nombrosos i generalitzats, i que responen a una anormalitat evident. Per desídia, per cansament, per “no tenir problemes”, molta gent prefereix no dir res, i seguir vivint en la fal·làcia de la versió oficial d’”aquí no hi ha conflicte lingüístic”, amb justificacions de mal pagador com la de l’”abans estàvem pitjor”, o que “és un tema puntual” o “no tothom és així”. De facto, es reconeix una subordinació sistèmica dels catalanoparlants.
Si anem a treure’ns el DNI, al policia li parlem en castellà…no fos cas, si anem a un judici, igual, si demanem cap imprès a l’administració i està només en castellà, ja no el demanem en català, no fos cas que ens miressin malament; si demanem una adreça a un Guàrdia Civil, li parlem en castellà, perquè ja suposem (ho donem per “normal”) que
no ens entendrà… i així amb la majoria de serveis que afecten l’estat, els seus funcionaris i els seus serveis.Ho tenim assumit, perquè constantment veiem com peticions de tot tipus són invalidades, o retornades sense cap sentiment de vergonya, des de l’estat, pel sol fet d’estar escrites en català. O veiem com al parlament de l’estat es produeix, cas únic a Europa, d’expulsar parlamentaris pel sol fet de parlar una llengua, teòricament, d’aquell mateix estat. Una cosa que no farien amb cap llengua del món (la traduirien), ho fan amb la llengua pròpia dels ciutadans del seu propi estat.
La situació de discriminació vers el català, doncs, hi és. Hi és sempre, en forma de més de 500 lleis estatals que en limiten l’ús o imposen directament el castellà. Per tant: sí hi ha conflicte lingüístic. Un altra cosa és que el conflicte només es faci visible quan els catalans intentem actuar amb normalitat (parlar la nostra llengua dins l’estat en el qual vivim). La perversió és que molts catalanoparlants evitin parlar català en determinades situacions, per poder seguir dient que no hi ha conflicte lingüístic. I que quan un català simplement fa ús normal de la seva llengua, se’l criminalitzi, i pràcticament se li acusi de ser “el causant d’un conflicte que no existeix”. Perquè ens entenguem, és un cas molt semblant al dels esclaus, o les dones maltractades, clar: mentre no et queixis “no hi ha conflicte”.
Causa de tot això, és el baix llistó democràtic a nivell lingüístic que ens imposem com a ciutadans. Una senyora ens explicava fa pocs dies, contenta, com havia anat a la comissaria de policia a rectificar l’ortografia dels seus cognoms escrits de qualsevol manera durant la dictadura, i explicava que l’havien atès: “malgrat ella va parlar en català tota l’estona”. I amb això, el que hauria de ser una acció del més normal a un país normal, ja estava contenta. Malauradament, a dia d’avui, a la Plataforma per la Llengua documentem encara molts casos de vexacions per part, especialment, de la policia. Deixant de banda que s’hagi d’anar a una comissaria a realitzar aquest tràmit, com si fóssim delinqüents, el primer que cridaria l’atenció de qualsevol demòcrata és que un ciutadà perjudicat per l’acció de l’estat, hagi d’impulsar ella mateixa tots els tràmits per fer les rectificacions pertinents, sol·licitar-ho (com si et fessin un favor) i a sobre pagar. Li vam preguntar si se li havien dirigit en català: “no, sempre em van respondre en castellà”, en quin idioma estaven els rètols i cartells de dins: “només en castellà”, i els formularis: “en castellà”… Cap ciutadà que tingués un llistó democràtic a l’alçada de les democràcies occidentals de referència, es conformaria amb la simple rectificació administrativa ( a sobre pagada) d’un prejudici, mentre segueix sent tractat discriminatòriament per aquest mateix estat per raons lingüístiques.

Fe i país: mossèn Ballarín

dimecres, 23/03/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

Gósol no és només un espai de camins i silenci a tocar del Pedraforca. És també el traç pictòric de Picasso i, és clar, ha estat també des de fa uns anys la llar d’un capellà sense jerarquia, digne continuador de mossèn Cinto, el més estimat pels feligresos.
Josep Maria Ballarín (Barcelona, 1920–Berga, 2016) és, segurament, un dels capellans més coneguts del nostre país. Ja el 1989 la seva inspiració literària quedà plasmada a Mossèn Tronxo.
La publicació de l’esmentada novel·la va esdevenir un fenomen editorial i van seguir-ne nombroses reedicions pròpies d’un text enginyós i àmpliament llegit. Més d’una quarantena de títols han sortit dels seus papers. Per a ell, pregar i escriure era el pa de cada dia.
La vida de Ballarín, des de ben jove, ha estat marcada també per la seva voluntat de “fer país”. El mossèn va esdevenir una persona a qui calia recórrer per a activitats semi-clandestines del catalanisme des de meitats dels cinquanta: defensar la llengua catalana i enfortir la consciència nacional. També Joan Fuster i els joves valencianistes de l’època farien pregàries al vent de Queralt estant.
No seria fins a la dècada dels noranta que Ballarín ascendiria geogràficament a la muntanyenca Gósol. Però els dies freds d’hivern els passava a Berga i va ser a la ciutat de la Patum on vaig entrevistar-lo, un dia de Nadal a Reis, ara fa un lustre.
Parlàrem de la importància que la llengua, la cultura i l’Església han tingut i tenen per al nostre país. Ho feia amb el seu posat característic, ulleres de lector i ben acomodat a la butaca. L’acompanyava l’Emília, que ell anomenava Santa Emília.
A Gósol, com abans a Queralt, Ballarín ha estat el suport necessari per a veïnes i veïns. Quan se l’ha necessitat, ell hi ha estat. Un any i un altre, fins als 96, que Déu n’hi do.

Visca el valencià, també al Pilar de la Foradada

dilluns, 14/03/2016

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

 

L’alumna Nerea Benítez, del centre IES Thiar del Pilar de la Foradada, el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura, és l’autora d’un article commovedor a favor del valencià, el fonament sobre el qual cal construir la «diversitat cultural» del poble valencià. Diu Nerea que «la llàstima és que sempre ens oblidem d’aplicar aquest orgull a la part valenciana de la relació, i tampoc ens interessem perquè els joves senten que en formen part».

La situació que explica Nerea és la següent. És una alumna que cursa l’assignatura de valencià en un poble castellanoparlant. Com tot l’alumnat, va a l’institut a fer les assignatures que per dret li han ofert cursar, com és del valencià. Però aquest fet es converteix en un problema perquè a l’aula hi ha alumnes exempts, que han triat no fer el curs de valencià, i es permet continuar tots a l’aula, exempts i no exempts, durant la classe. Explica Nerea que «aquesta mateixa llibertat d’uns altres el que fa és trepitjar la meva i la de molts alumnes, la qual em pertany i ens pertany, com a estudiants i ciutadans de la Comunitat Valenciana. Aquesta mesura està perjudicant no només els alumnes que volen aprendre valencià, sinó  tota una llengua, la qual implica cultura, coneixement, respecte, diversitat, totes qualitats que fan créixer una persona i que la formen per al futur. És un problema real».

L’alumna del Pilar de la Foradada demana raonablement respecte per al valencià, per als que al Baix Segura també volen una educació amb la llengua pròpia dels valencians. Perquè el professor/a ha de dedicar el seu temps a la docència, i no pas a aturar la classe per demanar silenci. Resulta insuportable seguir una classe de català amb impertinències de maleducats com «eso no sirve para nada» o «no entiendo para qué te piden saber un dialecto para trabajar».

Aquestes mentalitats discriminatòries són la resposta d’alguns nois i noies davant el maltractament que rep el coneixement del valencià al Baix Segura. De fet són els professors de valencià els qui han de fer els escrits per a poder triar-ne l’exempció. Els mateixos professors s’han negat a gestionar l’allunyament de la nostra llengua, perquè se’ls volia obligar a donar els escrits d’exempció a mà als alumnes.

Casos com aquests es donen cada any al Baix Segura i també a la resta de comarques castellanoparlants. És l’hora de mobilitzar-se pel respecte al valencià, i per aconseguir un canvi per créixer i millorar. El valencià està encara en perill d’extinció, i per tant cal prioritzar el suport a la cultura i la personalitat pròpia. És la visió, des de la indignació i l’esperança, d’una valenciana del sud, de Nerea Benítez, que es defineix com a «estudiant de valencià amb ambicions possibles».