Oooole!! L’art de torejar les lleis

divendres, 25/11/2016

marga payola

 

 

  Marga Payola

  Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Ara fa 15 anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Ara fa 15 anys que la incompleix.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries.

Segons dades de les institucions europees, es calcula que hi ha uns 50 milions de ciutadans europeus que parlen aquestes llengües, però no tots els estats membres han ratificat la Carta i per tant no totes aquestes llengües regionals o minoritàries tenen el mateix grau de protecció.

Es tracta de construir una Europa basada en els principis de la democràcia i de la diversitat cultural, i d’entrada sembla impensable que cap país europeu es negui a ratificar-la. Què fa que França i Itàlia, que són estats fundadors del Consell d’Europa, no hagin ratificat la Carta?

Un comitè d’experts independents del Consell d’Europa va seguint, periòdicament, el grau de compliment de la Carta per part dels països que l’han ratificada i elaboren informes públics. Des de la Plataforma per la Llengua hem participat en l’elaboració de 3 informes que hem enviat a aquest comitè d’experts i en els quals es recollien les dades sobre la vulneració dels drets lingüístics dels parlants de llengua catalana.

I l’últim informe que van emetre el passat mes de gener del 2016 és dels més contundents que s’han emès contra el govern espanyol pel que fa a la discriminació lingüística del català a l’Estat. Explicita situacions i mesures que ha de ratificar el govern espanyol per pal·liar el tracte discriminatori que pateix la llengua catalana, com ara la modificació del marc jurídic perquè autoritats judicials penals, civils i administratives puguin realitzar els procediments en català. També recomana garantir l’adequada presència del català en les administracions públiques de l’Estat i en els mitjans de comunicació, aquest últim aspecte sobretot al País Valencià.

Què fa que Espanya, que l’ha ratificada, no la compleixi? És millor no signar la CELRoM, com Itàlia i França, o ratificar-la i no complir-la, com Espanya? Qualsevol dels escenaris és dolent per al català perquè significa que ni Espanya, ni França ni Itàlia reconeixen ni respecten la seva pròpia diversitat cultural i lingüística.

Per això, després de veure que no hi ha res a fer amb l’Estat espanyol, i no ho diem nosaltres sinó que també ho certifica el comitè d’experts del Consell d’Europa, molts en volem marxar i crear el nostre estat propi, on la nostra llengua sigui respectada i els catalanoparlants tinguem els mateixos drets lingüístics que els parlants de llengües europees que tenen un nombre de parlants similar al nostre, com els suecs o els finesos.

I mentre fem el pas, ens amenacen brandant el compliment de la llei. L’ Estat espanyol és el tercer país europeu, de vint-i-vuit, que més incompleix la normativa europea. Qui incompleix realment la llei?

Tots units fem força

dimecres, 9/11/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua hem fet d’amfitrions d’una trobada d’entitats que treballem per protegir i promocionar llengües que no tenen caràcter oficial a la Unió Europea: la IV Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), de la qual la Plataforma per la Llengua en formem part. Celebrada a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, símbol de molts èxits esportius, ha sigut un bon punt de partida per traslladar aquests èxits a les causes lingüístiques europees.

I és que enguany el Barça celebra el centenari de l’adopció del català com a llengua oficial del club. I això és molt important. La pervivència d’una llengua no depèn només de les institucions polítiques, sinó que és vital que la societat civil la parli i se la faci seva. “Som més que un club”, va dir el directiu barcelonista Jordi Moix en el seu discurs de benvinguda als delegats. El nostre club és únic perquè està lligat a un territori, a una nació i a la cultura catalana. En podem aprendre moltes coses, de la filosofia blaugrana.

“Tots units fem força”, diu l’himne. I això és el que hem fet aquest cap de setmana a Barcelona. Per una banda, delegats d’arreu d’Europa, experts en multilingüisme com en Sixto Molina, del Consell d’Europa, i eurodiputats ens hem reunit per coordinar estratègies per protegir els 50 milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials a la Unió Europea. Per l’altra, des de Catalunya hem demostrat als delegats la importància d’anar junts a favor de la llengua catalana, tant des de les institucions com des de la societat civil. Com si fóssim un sol equip, des del president Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el conseller Raül Romeva, el Barça, Plataforma per la Llengua… tots hem volgut rebre i saludar els delegats europeus, conscients de la importància d’unir esforços per defensar els nostres drets lingüístics a Europa.

ELEN A PALAUI hem arribat a acords importants: volem que les discriminacions lingüístiques siguin considerades com un atac als drets fonamentals i siguin considerades racisme, com quan es discrimina per motius de raça, sexe o religió. Demanem que hi hagi un comissari europeu de llengües, per tal que pugui treballar de veritat el multilingüisme real d’Europa. Volem que la Unió Europea adopti la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en els seus tractats, de manera que es pugui sancionar els Estats membres que la incompleixin.
I des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a fer complir aquests acords, ja que hem obtingut la vicepresidència d’aquesta entitat europea, que ens servirà per treballar més intensament pel català des d’Europa. Estem segurs que la Rosa de les Neus Marco farà molt bona feina a Brussel·les defensant la nostra llengua.

Aquest cap de setmana hem vist entusiasme, ganes de treballar de valent, idees noves, opinions diverses, però sempre en sentit constructiu, per fer aquestes accions conjuntes a favor de totes aquestes llengües desprotegides a Europa. Els 50 milions de ciutadans europeus que les parlen poden estar segurs que ens mantindrem ferms en la defensa de les nostres llengües maternes, que no les deixarem desaparèixer, que no deixarem que ens continuïn discriminant per motius de llengua, que “mai ningú no ens podrà tòrcer”.

Toni Royo, la veu de Castelló

dimecres, 12/10/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest Nou d’Octubre hem recuperat l’Euromed cap al sud per anar a Castelló. Al migdia, a l’Ajuntament de la ciutat, la Fundació Huguet atorgava el guardó de “Valencià de l’Any” al membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua Antoni Royo i Pérez (Castelló, 1954). Sens dubte, és un premi ben merescut per part del continuador del mecenes cultural Gaetà Huguet, militant del valencianisme polític dels anys trenta i signant de les Normes de Castelló.

La trajectòria cívica del guardonat és extensa, sempre a cavall de diverses facetes simultànies: la d’ideòleg, la de mestre i la d’activista. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de València i vinculat des dels anys setanta amb el fusterianisme, Royo és delegat d’Acció Cultural del País Valencià a les comarques castellonenques, a més de ser membre de la junta de l’ONG del català.

Lector d’assaig i autor de trilogies novel·lades –amb el pseudònim de Jordi Querol–, com a dinamitzador cultural del sud del Sènia, Toni Royo ha viscut en primera línia, aquests darrers anys, les grans campanyes a favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Així, el valencià de l’any 2016 ha impulsat i dinamitzat des de fa dècades nombroses actuacions per normalitzar el valencià, el català de tots, en unes circumstàncies polítiques no sempre favorables.

Toni Royo és, doncs, la veu cultural i de país de Castelló.

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.

L’agenda, una eina pedagògica

dijous, 15/09/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest setembre el curs escolar ha començat de nou. Amb la represa de la quotidianitat educativa tornen també les assignatures, els treballs, les ressenyes, les lectures, els deures, les pràctiques i els exàmens. També les activitats extraescolars i les sortides amb els amics.

Així, si el repòs assolellat estiuenc o les vacances de juliol i agost relativitzaven les hores i el pas dels dies, ara tornen a ser necessàries les agendes. El mot llatí ens recorda que l’agenda és allà on podem planificar-nos i recordar-nos a nosaltres mateixos allò que tenim previst realitzar, perquè no se’ns oblidi.

Els dies de l’any, el calendari, a més de les anotacions personals que cadascú hi incorpori, també és un continu de referències col·lectives. A més d’instrument pedagògic individual, l’agenda també ens connecta d’una manera global amb el que som i el que fem. Són les estacions de l’any, les festivitats, la gastronomia de cada moment, la toponímia dels pobles del nostre voltant, els dies assenyalats, el mapa d’allà on vivim, els autors que ens obren un món de somnis quan els llegim i la banda sonora que ens acompanya arreu.

Enguany, l’alumnat de la Franja podrà gaudir també d’unes agendes ideades amb aquest doble objectiu: que sigui una eina didàctica per a la planificació de les tasques lectives, i que sigui una eina per conèixer millor l’entorn i el context. És una agenda en llengua catalana, que també és pròpia d’aquestes comarques. Per aquest motiu, consideràvem que era necessari que els nens i nenes poguessin tenir una agenda, que al cap i a la fi és una eina de recordatori però també té un caràcter educatiu i pedagògic important, en la seva llengua. Les agendes estan adaptades als cicles d’Educació Primària i de Secundària.

Com passa sovint en aquests casos, la iniciativa d’aquesta eina ha estat de la societat civil. En aquest cas, és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya, que té el suport de la Diputació de Lleida.

Pedagogia i marc referencial, una bona assignatura pel curs que comença.

La immersió no es toca

divendres, 2/09/2016

forcada

 

 

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

 

Ja hi tornem a ser! Com cada inici de curs –o cada oportunitat que se’ls presenta– tenim els polítics de torn carregant contra el nostre exitós i cohesionador sistema d´immersió lingüística. De fet, és la missió fundacional d´alguns d´aquests partits. La llengua és cultura i identitat. Per això hi ha qui rebutja l’aprenentatge d´altres llengües que no siguin la seva pròpia, ja que haurien de prendre’s la molèstia de revisar els seus arguments demagògics.

Però ara anem més lluny amb el menyspreu. Ens volen fer creure que les nostres criatures seran més il·lustrades si s’eduquen dins l´anomenat trilingüisme. És a dir, l´estudi de català, castellà i anglès, suposadament a parts iguals. Qui el predica, el que realment busca és eliminar el català com a llengua vehicular d’un model que ha sigut exitós i ha donat molt bons resultats escolars a nivell de l’Estat espanyol. No cerquen que els nostres infants siguin uns poliglotes de pro. I la prova és que ho varen intentar a les Illes Balears quan hi governava el PP i van abandonar-ho perquè va resultar un fracàs absolut.

Per què no deixen de polititzar i judicialitzar les nostres escoles? Per què no deixen que siguin els pedagogs i mestres, que estan dia a dia donant la cara amb els nostres fills a les escoles, els que ens marquin el camí?

Com cada inici de curs, sempre cal posar-li a algú orelles de burro i enviar-lo de cara a la paret.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?

‘CA 25’, un senyal?

divendres, 3/06/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

A la Plataforma per la Llengua hem participat al seminari ‘Respecting lingüistic diversity? Language Discrimination in the European Union’ al Parlament Europeu, on hem pogut presentar el nostre informe ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’ davant d’eurodiputats, assessors, membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa.

Fa mig any que la nostra entitat va fer una aposta clara per intensificar i ampliar la nostra xarxa internacional. Participem a actes sobre llengua, ens reunim i fem accions amb eurodiputats, fem arribar el nostre missatge a membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa. Volem la complicitat de totes aquelles persones, entitats i institucions que treballen el multilingüisme a Europa.

La jornada, organitzada per l’European Language Equality Network (ELEN), ha posat de manifest que moltes llengües regionals o minoritàries pateixen discriminacions molt semblants en diferents estats membres i s’ha proposat que Europa consideri la discriminació per motius de llengua un atac als drets fonamentals i que, per tant, es puguin posar sancions.

I ho hem pogut fer en català.

Per un dia, hem pogut viure amb normalitat el fet de parlar en català al Parlament Europeu. I al principi ens hem sentit incòmodes, fins i tot ens hem pessigat per constatar que estava passant de veritat, mentre miràvem de reüll si venia algun funcionari de torn a dir-nos que el que estàvem fent no era correcte, ni legal, que no  teníem dret a parlar la nostra llengua a les institucions europees. El pa de cada dia.

I entres a la sala on es fa el seminari i mires cap amunt, buscant el nom a les cabines de traducció. “No hi és?”, pensava mig nerviosa. Ens han assegurat que sí, que avui sí. I de cop veus ‘CA 25’. I somrius. A la cabina 25 hi ha els intèrprets de català.

Estem tan acostumats a ser rebaixats i a acotar el cap, que quan ens respecten ens sembla que som uns privilegiats; i no, simplement som tractats com un finès, un alemany o un francès. Perquè la nostra llengua no és millor que les altres, però tampoc és una llengua de segona.

‘CA 25’. Tots els catalans que vam ser en aquella sala vam buscar la nostra cabina de traducció i vam fer-hi una foto. Els francesos, anglesos… no entenien res, ells mai no han de buscar la seva cabina perquè sempre hi és. Sempre són respectats quan parlen la seva llengua materna a les institucions europees.

‘CA 25’. Actualment hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europea. Serà el català la 25a?

PLA DE VALORS

dimecres, 4/05/2016

forcada

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

La llengua catalana és un valor transversal de la nostra societat i és una eina fonamental per a concebre el país de demà. És per això que la Plataforma per la Llengua participa activament en l’elaboració del Pla Nacional de Valors. El Pla és una iniciativa del Govern de la Generalitat capitanejada per Pepa Ninou, cap de Civisme i Valors de la Direcció General d’Acció Cívica Comunitària, del passat mandat, aprovada mitjançant Acord de govern l’octubre de 2011.

És un Pla per a promoure valors a Catalunya per a una nova cultura cívica. És transversal i hi ha implicades totes les conselleries de la Generalitat, i ha estat elaborat per un comitè d’experts; constituït per 22 grups de treball formats per 500 experts del món, acadèmic i social; dividit en diverses fases, actualment està en la d’implementació de comunicació.

L’objectiu és entendre els valors imperants fins al moment i detectar els que s’han anat definint com de nou paradigma o emergents. Comporta tots els àmbits, des de l’educació, la cultura i l’esport, fins a la justícia, la seguretat o la ciència, per dir-ne alguns. El nostre és la llengua, és transversal, però per una qüestió d’ordre pragmàtic, està inclòs dins del grup de treball de cultura, on participem de manera activa des del primer moment. Tot i que la resta d’àmbits ens tenen presents.

Som protagonistes del final d’un model social vigent i de l’emergència d’un de nou, amb els valors diferents que això comporta, tot i que molts representants nostres, tant de l’àmbit polític com del civil, encara es resisteixen a assumir aquests canvis; canvis que van en la línia d’aquest pla: centrar-se en la persona i la seva projecció en la comunitat, com algú que està immers en un projecte col·lectiu: “El país creix quan les persones creixen”. Com en el cas del català i tot el potencial que té culturalment, empresarialment i de desenvolupament personal.

La nostra llengua és creadora de sentit, de pertinença comunitària. La seva funció social cohesionadora, dins la diversitat cultural del nostre país, és reconeguda. La seva capacitat integradora aconsegueix unir fins a parlants de quasi 300 llengües diverses a casa nostra.

Anys de persecució i prohibició han contribuït a la poca consciència, en certs sectors de la nostra societat, de la importància del català, que forma part del nostre imaginari social i cultural.

Tot això es posa en valor en aquest pla. Forma part d’aquest canvi social que estem vivint. Vol que les persones, els col·lectius de l’àmbit que sigui, polític o civil, sumin i les ajuda en el creixement personal i col·lectiu. Com fa la nostra llengua quan és adoptada per nous parlants, dotant-los de noves oportunitats.