Opinió

Més de trenta anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques, la llengua catalana ha fet passos endavant en el camí cap a la normalització en àmbits com l’educació, els mitjans de comunicació, les institucions públiques o la toponímia. Tot i així, en altres àmbits, l’ús del català continua molt lluny de la normalitat. El món de l’empresa n’és un, malgrat que en els darrers anys s’hagi produït un augment de l’ús del català.

La manca d’ús del català en aspectes com l’etiquetatge i els manuals d’instruccions dels productes, els contractes, les factures o la disponibilitat lingüística en els comerços i en els serveis d’atenció al client no són producte d’una decisió racional de les empreses, sinó que són la conseqüència de dècades de prohibicions del català en el món comercial i de la política dels diferents governs espanyols per mantenir el castellà com a única llengua hegemònica en l’àmbit empresarial. Només cal recordar que actualment hi ha més de 300 disposicions que obliguen les empreses catalanes a utilitzar el castellà.

Des de la Plataforma per la Llengua ja fa més de 15 anys que treballem per aconseguir la plena presència del català en el món de l’empresa i que defensem els drets lingüístics dels consumidors catalans. Ara, per ajudar les empreses a actuar amb responsabilitat en relació a la llengua, presentem una nova eina: A l’empresa, en català. Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa. En aquest llibret no només s’hi pot trobar la normativa legal en matèria lingüística dels diferents territori de parla catalana, sinó que també es proposen tot un seguit de pautes de bones pràctiques lingüístics en àmbits com l’atenció oral i escrita, etiquetatge, publicitat, webs, contractes, factures, entre d’altres. També es proporcionen dades sobre la importància del català i del seu mercat, amb l’objectiu de demostrar que el català és una llengua mitjana d’Europa i, per tant, rendible en el món dels negocis. En definitiva, tot el que necessiten saber les empreses en relació a la llengua catalana.

La presentació en societat del manual es va realitzar el passat dia 15 de maig al Cercle d’Economia. A més d’importants responsables polítics, l’acte va comptar amb la presència de diferents empresaris que ja actuen de manera responsable en l’àmbit lingüístic. I, el que és el més important, tots van destacar els beneficis comercials i socials que els ha reportat un ús normalitzat del català. Cada cop són més les empreses responsables amb els drets lingüístics dels consumidors catalans. No obstant això, la major part de les empreses encara no tenen prou en compte la importància dels aspectes lingüístics en la satisfacció del consumidor i en la qualitat del servei i, en conseqüència, l’oportunitat de generar negoci de manera responsable.

Estem convençuts que el llibret A l’empresa, en català. Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa serà una eina útil per als empresaris que vulguin fer negoci amb el català i, al mateix temps, actuar de manera responsable tot respectant els drets lingüístics dels consumidors catalans. Amb el català, tots hi sortim guanyant.

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El dia 15 de maig a les 7 del vespre, al Cercle d’Economia del carrer Provença 298 de Barcelona, es presenta el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa. A l’empresa en català. Aquest llibret, elaborat per la Plataforma per la Llengua, vol ser una eina útil per a les empreses per tal d’actuar amb responsabilitat davant el client en relació a la llengua. En 52 pàgines s’explica la normativa vigent als diversos territoris de parla catalana i es fan propostes de bones pràctiques per àmbits. Així, hi ha capítols sobre atenció oral i escrita, etiquetatge, catàlegs, megafonia, publicitat, retolació, webs, contractes, factures, relacions internes a l’empresa,etc. La publicació s’acompanya de capítols explicatius sobre la importància del mercat català, les raons per fer-lo servir, com cal aplicar la normativa, què fer davant les actituds reticents al seu ús… i altres dubtes que l’empresa es pot plantejar a l’hora de fer una bona pràctica.

L’acte de presentació del dia 15 va, però, més enllà pròpiament de la presentació del manual; també vol ser un acte de reafirmació del món empresarial i de la societat civil en favor de l’ús normal del català a l’empresa. L’empresa i la societat civil volen fer una aposta pública pel català a l’empresa i en les relacions amb el consumidor. Així, més enllà de la presència de suports institucionals com el conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena o la directora general de Política Lingüística Yvonne Griley també hi seran alts responsables del Consell General de Cambres de Catalunya, de la CECOT, de la Confederació del Comerç de Catalunya o del Cercle d’Economia. A més hi haurà les intervencions d’alguns empresaris, concretament de La Selva (embotits), el Racc, Moritz i Galetes Trias.

Hi sou convidats.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El dimarts 8 de maig els directors i directores dels centres educatius de Santa Coloma de Gramenet, on al curs 1982/83 es va començar a aplicar el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) en un total de 13 aules, es van aplegar a la biblioteca de Singuerlín per refermar el seu compromís per un model d’escola catalana i en català en un acte organitzat per la Plataforma per la Llengua.

Les intervencions de Teresa Casals, representant de la Plataforma per la Llengua; de Josep Miquel Lacasta, del Casal del Mestre de Santa Coloma; de Margarida Muset, del Departament d’Ensenyament; de Màrius Serra; i de l’alcaldessa de Santa Coloma,  Núria Parlón, que va rebre classes en una d’aquesta primeres aules d’immersió, van contribuir a trencar molts tòpics que existeixen al voltant de la immersió lingüística. Així, en aquest acte també es va presentar l’Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l’escola catalana que justament té per objectius donar eines a la comunitat educativa per trencar totes les afirmacions errònies que tergiversen la nostra realitat lingüística i social.

Un dels tòpics que es va desmuntar en l’acte de Santa Coloma és que gran part de les mares i pares dels alumnes estaven en contra de l’ensenyament en català. De fet, justament aquests pares i mares són els primers que van veure la necessitat que l’escola fos l’espai on els seus fills adquirissin totes les competències necessàries per poder emprar el català, ja que difícilment a la Santa Coloma dels anys vuitanta podien trobar altres àmbits on aprendre-la i fer-la servir.

Un altre tòpic al voltant de la immersió lingüística és que el professorat català s’hi va apuntar de seguida sense cap reticència. De fet, molts professors i professores tenien una por enorme a començar a desenvolupar la seva activitat docent en una llengua que associaven més aviat amb l’àmbit privat i familiar. Començar a fer classes de matemàtiques en català d’un dia per a l’altre no va ser una tasca fàcil i això sense mencionar els professors que directament no eren catalanoparlants i que mai havien dit ni una paraula en aquesta llengua. Us imagineu el pànic que sentirien la majoria de mestres i professors si ara els diguessin que al curs vinent han d’impartir les seves assignatures en anglès? Doncs aleshores va ser més o menys el mateix.

El model d’immersió lingüística ha estat un èxit durant aquests trenta anys gràcies al fet que la gran majoria de les famílies el van acceptar voluntàriament. Mai es podria haver implantat amb la seva oposició. Gràcies al fet que els claustres de mestres tenien la convicció ferma que era el millor model per crear una escola de país i per transmetre la llengua a les generacions més joves i venidores. Gràcies al fet que el Departament d’Ensenyament de la recent restaurada Generalitat va invertir uns recursos econòmics i humans ingents per al reciclatge dels mestres i professors (i cal recordar que amb el mateix pressupost que altres territoris que només tenien una llengua oficial). A començaments dels vuitanta, tal com ens va recordar l’alcaldessa de Santa Coloma, defensar la llengua catalana era treballar per consolidar la democràcia. Malauradament, trenta anys després, encara hem de defensar la llengua davant d’atacs constants i la democràcia, més que consolidada, sembla haver entrat en recessió.

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La setmana passada vàrem tenir ocasió de conèixer de primera mà la greu situació que es viu a les Illes Balears. Durant una visita que vam fer a Palma ens vam reunir amb l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. També vam tenir una trobada amb Jubilats per Mallorca, als quals vam tornar a fer arribar el nostre suport, que ens van explicar la vaga de fam que van realitzar per denunciar la situació que viu la llengua catalana amb el govern de José Ramón Bauzá. La situació a les Illes és molt delicada. Les mesures iniciades pel nou govern segueixen un guió amb uns objectius ben clars. En primer lloc, abordar els mitjans de comunicació, amb el tancament de la ràdio televisió de Mallorca ha desaparegut l’únic canal exclusivament en català. IB3 fa una programació bilingüe amb un fort predomini de sèries i pel·lícules en castellà. En segon lloc s’està incidint en la llengua en l’àmbit de l’administració. El coneixement de la llengua deixa de ser un requisit per passar a ser, en el millor dels casos, un mèrit. En tercer lloc trobem l’àmbit de l’educació. És per això que la setmana passada va visitar Suïssa per conèixer el model plurilingüe que s’hi aplica i provar d’aplicar-lo a les Illes. Ara bé, un cop feta la foto corresponent i les declaracions de torn, es comencen a fer evidents les contradiccions. Si anant a Suïssa el que es pretenia era trobar l’excusa per implantar un sistema de dues línies, similar al que hi ha al País Valencià i al que el Partit Popular intenta d’imposar a Catalunya, doncs potser es va equivocar de destinació.

A Suïssa la llengua pròpia de cada regió és la única oficial i obligatòria, i a més és considerada com una llengua nacional més. En aquest sentit, per coherència amb la seva pròpia propaganda institucional, el president Bauzá hauria hagut de demanar per l’oficialitat única del català a les Balears i pel reconeixement de la nostra llengua a nivell estatal. Però ni ell ni els seus homòlegs del País Valencià ni de Catalunya tenen cap mena d’interès a  fer aquest pas.  És important veure el mimetisme en els plantejaments que en contra de la llengua catalana es fan: mitjans de comunicació, funció pública i educació. Són els tres pilars que centren tots els atacs, i no és pas per casualitat. Ara bé, també podem ser il·lusos i innocents i pensar que tot és un malentès i que el que realment volen és aplicar el model Suís…!

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El Raval és en l’actualitat el barri més multicultural de tot Barcelona, on només de la directa observació dels seus carrers ens adonem de la diversitat multicultural i ètnica que s’hi dóna.

L’altre dia vam realitzar les activitats infantils a l’escola Castella del Raval, un centre educatiu amb un índex molt elevat d’alumnes nouvinguts. Em va sorprendre que l’origen filipí fos el més freqüent entre l’alumnat. Més fins i tot que el pakistanès o el marroquí. D’origen filipí n’eren quasi un 50% dels alumnes del centre.

La comunitat filipina de Barcelona és una de les més antigues i més grans d’Europa. Es concentra sobretot al barri del Raval de Barcelona, a la zona nord-oest del Raval (Riera Alta, la Cera i Riera Baixa) just al costat d’on es troba l’escola.

A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha unes 15.000 persones d’origen filipí, i el 80% són dones. D’aquestes, més de 3.000 (segons l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona) viuen al Raval.

Una part important de la comunitat filipina resident a Catalunya prové de la zona metropolitana (Metro Manila) i parla tagàlog com a llengua materna.

L’arribada d’alumnes de tot el món ha fet que en aquesta escola es parlin més de 25 llengües: tagàlog, xinès, wòlof, urdú, quítxua, anglès, amazic, àrab, etc. Durant la diada els alumnes ens van oferir les seves llengües i cultures d’origen a través del passaport de les llengües, el concurs de les llengües i altres tallers que vam poder compartir junts. Però gràcies a la immersió lingüística i un mètode pedagògic d’èxit educatiu tots els alumnes han après el català, i el català ha esdevingut la llengua comuna del centre.

Un model educatiu inclusiu, que no segrega l’alumnat per motius d’origen, i que potencia el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament i aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

Eulàlia Buch i Ros

@EulaBuch

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El grenlandès és la llengua pròpia de Grenlàndia i oficial junt amb el danès. És una llengua que pertany a la família esquimoaleuta, la qual quedaria englobada dins d’una macrofamília anomenada euroasiàtica (Ruhlen, 1994). El grenlandès o kalaallisut és una llengua aglutinant, això fa que tingui unes paraules molt llargues (caldria aclarir, no pas ara, què entenem per paraula). Les llengües aglutinants les paraules són formades per diversos morfemes, els quals els correspon un significat fàcilment identificable i desglossable. Per a aquells més entesos, puc dir-vos que el grenlandès és una llengua de tipus ergativa, o sigui, que posa una marca a l’agent d’una oració transitiva, i tracta de la mateixa manera l’argument d’una oració intransitiva i el pacient d’una oració transitiva. A més, és una llengua emparentada amb les llengües del nord del Canadà, com ara l’inuit.

David Valls

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La crisi espanyola dels darrers temps no només està afectant l’àmbit econòmic. La situació legal de la llengua catalana tampoc no n’està sortint ben parada. Darrerament l’ofensiva contra el català va en augment, els exemples són nombrosos i afecten al conjunt de territoris de parla catalana.

A les Illes Balears, l’arribada al poder de l’executiu popular presidit per José Ramón Bauzà ha suposat un gir copernicà en la política lingüística i l’enterrament del consens polític en matèria de llengua que ha imperat a les illes en els darrers trenta anys. Evidentment, la llengua pròpia, és a dir, el català, i els drets lingüístics dels ciutadans  n’estan sortint malparats: la castellanització de la toponímia balear, el tancament de la RTV de Mallorca, la derogació del requisit de coneixement de català per accedir a la funció pública, o la divisió dels alumnes en funció de la llengua en són només alguns exemples.

A Catalunya el model d’escola catalana aplicat en els darrers vint anys continua amenaçat pels Tribunals i el nou govern espanyol, mentre que els aspectes lingüístics de la Llei d’acollida, de cinema o del Codi de Consum estan quedant diluïts. Mentrestant, a les terres valencianes l’apagada de TV3 ha esdevingut permanent i més de 125.000 famílies continuen veient denegat el dret dels seus fills a estudiar en valencià. A la Franja de Ponent, els seus habitants ja no parlaran català, sinó altra vegada l’humiliant “chapurreado”, l’equivalent espanyol del “patuès” francès, gràcies a la imminent derogació de la més que tímida Llei de llengües d’Aragó.

En resum, la intensa crisi econòmica que està patint l’Estat espanyol està essent aprofitada per marginar encara més el català i erosionar el seu status legal, al mateix temps que els ciutadans catalanoparlants veuen vulnerats els seus drets lingüístics de manera flagrant. Però malgrat els núvols negres que enfosqueixen l’horitzó, les cada cop més massives mobilitzacions en defensa de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i el fet que la nostra comunitat lingüística és cada vegada més nombrosa (més de 9 milions de parlants) i més conscient de la situació d’excepcionalitat que viu, són les grans esperances per la pervivència de la nostra comunitat lingüística.

Des de la Plataforma per la Llengua continuarem treballant, de manera rigorosa i en positiu, per tal de superar aquesta situació anòmala i aconseguir la plena normalització del català i que els catalanoparlants deixin de ser tractats com a ciutadans de segona.

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Darrerament s’han produït un seguit d’esdeveniments, protagonitzats per ciutadans d’arreu dels països de parla catalana, en defensa de l’ús de la nostra llengua comuna. Des de la Plataforma per la Llengua volem destacar-los especialment i donar-los la rellevància que, a vegades, no reben dels mitjans de comunicació.

El primer fa referència al col·lectiu Jubilats per Mallorca. L’1 de març van anunciar que iniciaven una vaga de fam en protesta pels atacs del govern del PP a la llengua pròpia de les Illes. Va començar-la Jaume Bonet, que després de 26 dies de vaga va cedir el lloc a Tomeu Amengual, que l’ha seguit durant 15 dies. Ara han decidit suspendre la vaga perquè consideren que han assolit l’objectiu de portar al Parlament europeu “la malifeta que perpetra el govern balear contra l’única llengua pròpia d’aquestes illes”. Suspenen la vaga, però continuaran organitzant activitats en defensa de l’ús del català en tots els àmbits de les Illes.

Cal felicitar també la campanya Enllaçats pel català que té per objectiu implicar tots els centres educatius en defensa de la llengua pròpia i incentivar, alhora, la resta de la ciutadania. Tenen per emblema un llaç que han posat en edificis i fins i tot en una efígie del toro d’Osborne a Son Munar amb la frase “A Mallorca, en català”. Dos instituts, l’IES Marratxí i l’IES Felanitx, han redactat lletres amb la música d’Illes dins d’un riu i Jenifer en què es defensa l’ús del català… i han estat amenaçats amb un expedient. El govern balear, a més, arran de la multitudinària manifestació del 25 de març que duia per lema “Sí a la nostra llengua” ha fet retirar els llaços de les façanes dels centres escolars. Per això en alguns l’han substituït per llaços de color taronja, que signifiquen la fusió dels colors groc i vermell. Totes les Illes són plenes de llaços en places, monuments i façanes, perquè l’opressió només aconsegueix l’efecte contrari, que és afavorir la unitat i la defensa aferrissada de la llengua.

La darrera iniciativa que voldríem destacar és la del lipdub pel català que es va fer a Perpinyà el 31 de març passat, que ha batut el rècord de participació amb més de 7.000 persones al ritme de la cançó Parlem català de Jordi Barre. Avui, a la Catalunya Nord, un terç dels habitants diuen que saben parlar català, i la meitat diu que l’entén. A l’escola, un 7 % de la mainada rep ensenyament en català, però hi ha un 40 % de famílies que el reclamen. Paral·lelament, a Nova York va tenir lloc un acte en defensa de les llengües minoritzades de l’Estat francès: el cors, el bretó, l’occità, el basc, l’alsacià i el català.

D’aquestes tres magnífiques accions m’agradaria destacar-ne dos aspectes: la implicació d’infants, joves, adults i gent gran i la participació de ciutadans vinguts d’arreu del món, que viuen en territoris de parla catalana i que han fet seu el català. Per tot això podem afirmar que, dia a dia, el català multiplica!

Mireia Plana i Franch

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. M’inspiro en la portalada principal de la Sagrada Família, la de la futura façana de la Glòria, obra d’en Josep Maria Subirachs sota els esquemes d’Antoni Gaudí.

Actualment ja hi ha esculpida la porta de bronze que ha de ser la porta principal de la basílica, i el simbolisme és realment contundent: en un fons amb frases de la pregària de Jesús en molt llengües, hi ha escrit en llengua catalana el Pare Nostre, en gros. El català llengua comuna, una llengua sostenible que s’obre a la majoria de llengües de la humanitat i les abraça, un emblema de l’obertura de la societat catalana al Transcendent, conjuntament amb les altres llengües, amb la resta de la humanitat. El català, tal i com simbolitza la porta escultòrica, esdevé una llengua que a casa nostra vertebra una diversitat de cultures i llengües des del respecte i l’amor, llengües que ens enriqueixen i amb qui volem compartir l’esdevenidor. És de nou l’Obra Mestra d’Antoni Gaudí que simbolitza el discurs inclusiu de la llengua catalana com a preconitzadora de la vida en comú. Gaudí va estimar la llengua catalana, i va lluitar-hi en tota mena de contextos, i ara, el majestuós temple, amb la portada esmentada i amb els seus espais, ens enlaira cap als horitzons que Gaudí havia somiat.

El discurs de la porta principal de la basílica de la Sagrada Família i de la seva construcció és també l’eina mare del treball que realitza la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, clau de volta de totes les actuacions: El català llengua comuna! El català suma!.

I el dia de Sant Jordi, les entitats de persones immigrades, amb l’ONG del català al davant, vam reproduïr també aquest simbolisme, a imatge de l’emblema de la porta, mitjançant la construcció d’un Muralmob per la llengua de globus que difondrem per Internet, la presència de les entitats de persones immigrades, i la celebració d’un concert per a la cohesió social: el mateix missatge, la mateixa força. La construcció d’una llengua comuna, la construcció d’un Temple per a un Poble que acull a tothom.

Missatges de cohesió són necessaris en uns moments difícils per la llengua i la societat, i no en va volem tenir un record per a les Illes. Volem posar els elements perquè el català pugui sumar, i perquè puguem aconseguir una societat cohesionada, de respecte i de convivència, un model per a altres societats.

Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. La Sagrada Família ens transcendeix i ens empeny a continuar defensant els ideals d’Antoni Gaudí, entre d’ells, el de potenciar i lluitar per la llengua catalana com a eix vertebrador i font de benaurança, i contribuir, d’aquesta manera, a fer un món millor, més just, de respecte, i finalment de pau…

Amén.

Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Aquest proper dilluns 23 d’abril, diada de Sant Jordi, la Xarxa d’entitats formada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de nouvinguts celebrarem un acte alhora festiu i reivindicatiu a la plaça dels Àngels de Barcelona.

Fem accions reivindicatives que esperonin l’ús de la llengua catalana i promoguin la seva normalització en tots els àmbits. Perquè en una data com la de Sant Jordi volem fer lluir la dimensió inclusiva de la llengua catalana i, per aquest motiu, la Xarxa d’entitats aposta pel lema “El català, llengua comuna”.

En la diada d’enguany, el plat fort de la jornada serà la realització del Muralmob per la llengua, amb el qual volem omplir la plaça de globus vermells per construir el lema: “El català, llengua comuna”. A més, cada persona escriurà en una targeta un missatge de futur per la llengua catalana, que penjarem als globus amb una cinta. El Muralmob finalitzarà deixant anar tots aquests centenars de globus a l’aire, amb els desitjos que tenim pel futur de la llengua catalana. No et perdis l’espot de la campanya, que ha comptat amb la col·laboració de Màrius Serra: www.youtube.com/PlataformaxLlengua

Quin desig tens pel català? Segur que tal com estan anant les coses amb la nostra llengua, les bones —que en són moltes— i les dolentes —que també n’hi ha—, hi tens alguna cosa a dir. Vine a la plaça i expressa-ho, t’hi esperem. http://www.muralmobllengua.cat/

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí