Albert Jané, una vida barrufada al català

dimecres, 22/02/2017

foto

 

 

Mireia Plana i Franch

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Si us digués que Albert Jané ha publicat gramàtiques del català, diccionaris de sinònims, o traduccions de diverses obres per a públics adults i joves, em diríeu que és cert; potser l’heu tingut com a professor de català en els molts i molts cursos de tots els nivells que ha fet durant la seva llarga trajectòria de professional de la llengua catalana, com altres personatges rellevants que hem tingut la sort de tenir dins el nostre petit racó de món.

Però i si us dic que em barrufa molt la seva obra perquè gràcies a ell nens i nenes de diverses generacions hem pogut gaudir dels deliciosos guions dels Barrufets? Sí, ell és el traductor al català dels Barrufets! Però no solament això: Albert Jané ha estat una de les ànimes de Cavall Fort, la revista infantil i juvenil que va ferque, en temps de prohibició de la nostra llengua, la mainada catalana pogués continuar llegint en català. I encara ho fa, després de més de cinquanta anys!

Albert Jané va dirigir la revista durant gairebé vint anys, i després hi ha continuat col·laborant com a traductor, guionista i escriptor. Cavall Fort va obrir les portes del còmic europeu més reconegut, que a Espanya gairebé no arribava. A les seves pàgines hem pogut llegir magnífiques traduccions, fetes amb una adequada barreja entre llengua col·loquial i correcció i genuïnitat, de còmics com Tintín, Astèrix, Aquil·les Taló, Jan i Trencapins, Sergi Grapes… tot això combinat amb el treball de guionistes i dibuixants catalans, com Joaquim Carbó, Madorell, Picanyol, que ens han donat personatges tan divertits com Jep i Fidel o Ot el Bruixot, o magnífiques tires còmiques com La casa sota la sorra.

Per tot això, a la Plataforma per la Llengua ens omple d’orgull poder donar el primer Premi Martí Gasull i Roig especial del jurat a una persona com l’Albert Jané. Perquè ell recull en la seva llarga trajectòria professional la dedicació a la correcció de la llengua i a la pedagogia, i ho ha fet en moments en què el català era absent a les escoles. Gràcies a ell, com dèiem al principi, moltes generacions de nens i nenes hem tingut al nostre abast una revista que ens ha fet viure històries fascinants i divertides en un català impecable i alhora viu i proper.

Amb els premis Martí Gasull i Roig, l’entitat ret homenatge a tantes i tantes entitats del nostre país que lluiten per fer del català la nostra eina bàsica de comunicació i de cohesió social. Amb el premi especial del jurat, voldrem a partir d’ara fer públic el nostre agraïment i respecte per a persones que hagin dedicat la seva vida a fer possible que, avui, el català sigui una llengua viva. No podríem haver trobat una millor persona per encetar-lo.

La voluntat del Pacte

divendres, 3/02/2017

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana, la primera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum ens mostrava, de nou, el ventall de sensibilitats polítiques del nostre país i la capacitat de trobar el consens al voltant del manifest que vam aprovar.

La Plataforma per la Llengua, com vaig expressar a la reunió del Pacte, valorem molt positivament el redactat del manifest que se’ns va presentar pel fet de ser el text que permet caminar des del consens. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, que compartim, cada cop s’ha fet més evident i per això el teixit associatiu hem d’acompanyar, donar suport i estar a disposició del país i del procés polític que vivim.

Des de l’harmoniosa sala auditori del Parlament, i com a historiador, els esdeveniments encara es perceben amb més intensitat. La importància dels termes, la força dels adjectius quan s’ha de trobar el punt en comú que permeti avançar, en un marc tan plural… El cert és que la Plataforma per la Llengua és on ha de ser, amb les nostres institucions, el món local, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i el teixit associatiu, instant els governs a la celebració d’un referèndum.

La nostra posició no és nova. Treballem per fer del català la llengua comuna i de cohesió social, i l’obtenció de l’estat és el millor instrument per assolir-ho. És per això que des de l’ONG del català ens hem coordinat amb les principals entitats sobiranistes de la societat civil per tal de sumar esforços en pro de construir un estat independent i ens hem mobilitzat cada any en les diferents convocatòries multitudinàries als carrers. També, és clar, hem format part des de la seva creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el que avui és el Pacte Nacional pel Referèndum.

Felicitem-nos pel consens i posem-nos a treballar.

Trump, Brexit i el català al Parlament Europeu

dimarts , 24/01/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Sembla que Europa està de moda, com a mínim tothom en parla, aquesta setmana. El president Trump dona lliçons a la cancellera Merkel, ja tenim una mica més clares les intencions britàniques respecte al Brexit i, a més, l’aposta per la llengua catalana ha triomfat entre les candidatures a la presidència del Parlament Europeu.

Som a la meitat de la legislatura, per tant, toca celebrar eleccions a la direcció de l’Eurocambra. I Martin Schulz plega sense haver assolit el compromís de permetre utilitzar la llengua catalana al plenari del Parlament Europeu, pels vets del PP i del PSOE.

Els darrers dies hem vist que els set candidats a la presidència anaven fent públics els seus programes electorals per intentar guanyar els suports necessaris per a la seva elecció.
I hem actuat com fan els que ja són un estat: amb unitat d’acció entre eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua, signant una carta conjunta enviada als candidats per demanar-los reconeixement per a la nostra llengua, fins ara prohibida a les institucions europees.

I l’acció ha tingut els seus fruits: quatre dels set candidats s’han compromès, fermament, a permetre l’ús del català al plenari si arriben a la presidència.
Tots sabem que, quan venen eleccions, els partits fan promeses que de vegades no poden complir. I els candidats podien prometre moltes coses per tenir el vot dels eurodiputats catalans, però n’han escollit només una: l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra.

Cada vegada més europeus coneixen la realitat catalana. Els actes multitudinaris i manifestacions a favor del procés cap a la independència hi han ajudat força.
Gràcies a la feina que es fa des de l’àmbit internacional de la Plataforma per la Llengua, el Casal Català, l’agrupació de l’ANC de Brussel·les, la Delegació de la Generalitat i els eurodiputats catalans hem fet arribar el missatge que la llengua és un dels nostres valors més preuats. I també els hem explicat les discriminacions i els atacs lingüístics del govern espanyol cap al català a l’escola, als jutjats, al cinema, a l’etiquetatge, a les institucions europees.

Enhorabona al guanyador Antonio Tajani, estarem amatents al compliment de la seva promesa electoral. Perquè des de la Plataforma per la Llengua no permetrem que es discrimini la nostra llengua i els nostres drets lingüístics, que és el que han fet els seus companys del PP espanyol. Seguirem la seva paraula donada durant la campanya electoral perquè aquest era el seu compromís amb els 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa i que des d’ara representa.

Gràcies, eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Francesc Gambús pel compromís amb el català. Des de Plataforma per la Llengua esperem poder continuar treballant plegats per defensar els nostres drets lingüístics a Brussel·les. Gràcies també als candidats Gianni Pittella, Helga Stevens i Jean Lambert pel seu suport públic i sincer cap al reconeixement de la nostra llengua a Europa.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que tenim un sentiment d’identitat col·lectiva singular a partir d’una sèrie de característiques, com la lingüística.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que som una nació.

I si som una nació, tenim el dret a decidir!

Falles de València, patrimoni lingüístic de la humanitat

dilluns, 9/01/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

La UNESCO ha declarat les falles de València (i de totes les poblacions del País Valencià) Patrimoni de la Humanitat. Des de la Plataforma per la Llengua volem fer pública la congratulació per la concessió d’aquest guardó a una manifestació d’important arrelament popular i gran atracció turística. És ara també el moment de valorar que la festa de les Falles, entre altres aspectes, ha generat un corpus importantíssim de literatura popular i festiva, que són els llibrets de falla, escrits en valencià, en la llengua catalana dels valencians.

El fenomen faller suposa la presència a les places i carrers del cap i casal, i de moltes de les principals ciutats dels País Valencià, de centenars de textos escrits únicament en català. Els rètols de les explicacions en vers dels monuments festius són llegits per milers de persones, tant si són valencianes com turistes, i els llibrets han constituït un dels aspectes més importants de la presència pública i a l’abast del poble de la nostra llengua, des de mitjan segle XIX fins ara mateix. El 1855 va ser l’any del que està considerat com el primer llibret de falla, titulat La creu del matrimoni, obra de l’escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví. Un altre il·lustre suecà, Joan Fuster, va explicar que «quan naix la falla moderna, i per tant el llibret, l’única literatura que consumia el poble valencià era, en el seu to i en la seua limitació, idèntica a la que després anomenaríem fallera» («Humor i sàtira en els papers fallers», Levante, 1956). Les falles, doncs, com a manifestació literària, formen part d’una tradició satírica valenciana que prové del segle XV.

Des dels anys vuitanta del segle XX, molts llibrets fallers han esdevingut uns autèntics artefactes culturals, on a més de poemes satírics descriptius del monument trobem articles o assajos sobre la festa. Cal fer notar així que la qualitat i la normalització d’aquestes publicacions va sent cada vegada major, i es pot afirmar que la gran majoria estan redactades segons la normativa oficial del català del País Valencià.

Per altra banda, s’ha produït l’afortunada coincidència que dues manifestacions festives de tot el nostre país, les falles del Pirineu i les falles valencianes, siguen ja en l’actualitat Patrimoni de la Humanitat, declarat per la UNESCO. Des de la Plataforma per la Llengua valorem que aquesta coincidència de nom per a dues festes distintes serà ara presentada al món com una mostra més de la unitat de la llengua catalana.

S’acaba el 2016…

dimecres, 28/12/2016

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

I a la Plataforma per la Llengua volem fer un balanç de la situació a finals d’any.

Com és sabut, el català és la llengua amb més parlants, més vitalitat i més tradició de tots el països d’Europa i de tot el món de tradició democràtica que no té ple reconeixement a tots nivells; i això ens fa ser clarament una anomalia que volem esmenar com més aviat millor. A part del que puguem dir des de casa nostra, el 2016, un cop més, l’informe dels experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la CELRoM (Carta europea de les llengües regionals o minoritàries) per part dels estats adherits ho deixa clar en àmbits diversos, com ara la justícia. Altres àmbits on el català i els catalanoparlants patim discriminació evident són l’etiquetatge, el cinema, l’oficialitat, el joc i el lleure…

Des de la Plataforma per la Llengua, sense deixar de ser conscients de la realitat, volem veure l’ampolla mig plena… i ajudar a acabar-la d’omplir!

Per això, d’una banda, valorem positivament els canvis en les actituds dels governs i ajuntaments del País Valencià i les Illes Balears que enguany s’han pogut començar a percebre. Valorem positivament el procés que ha de dur Catalunya a la independència, i que inexorablement ha de fer que la llengua i els seus parlants tinguem els mateixos drets que llengües i parlants equiparables, i encoratgem els nostres polítics a continuar per aquest camí. De l’altra, també som conscients que a la Franja, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el català encara no gaudeix de cap reconeixement, fet que ens encoratja a continuar treballant per canviar-ho; això i tot el que queda per fer per poder viure plenament en català!

El 2016, la Plataforma per la Llengua hem presentat per primer cop al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Domèstics del Parlament Europeu el nostre informe de discriminacions lingüístiques; hem organitzat l’assemblea anual de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN); hem continuat treballant per aconseguir la plena normalitat en els àmbits socioeconòmic, d’arrelament, cinema, joc i lleure; hem celebrat la III edició del Premi Martí Gasull i Roig, la II edició del Concurs Tísner, etc.

Ja per acabar, un cop més, fem una crida per una banda als nostres polítics perquè mantinguin una actitud vigilant i positiva pel que fa a la llengua en tots els seus àmbits i, per altra banda, a tots els ciutadans perquè usin la llengua en qualsevol situació, perquè facin valer els seus drets lingüístics i perquè, si senten que han estat violentats o vulnerats, ho denunciïn, tant a les institucions pertinents com adreçant-se a nosaltres per fer força, tots plegats, en la millora de la situació de la nostra llengua.

Bon 2017 per a tothom, i per a la llengua!

La Llengua de Signes Catalana

diumenge, 18/12/2016

IMG_1655El passat 19 de novembre des de la Plataforma per la Llengua vam organitzar la 13a Festa pel Joc i el Lleure en Català al passeig de Lluís Companys de Barcelona, una festa lúdica que reivindica el dret a jugar a en català.

Entre tallers, activitats, reivindicacions i actuacions, vam tenir l’oportunitat de conèixer una mica més la Llengua de Signes Catalana (LSC).

Molts de nosaltres partíem de la idea errònia que existeix una sola llengua de signes universal, però hem de tenir en compte que existeixen tantes llengües de signes com comunitats de persones sordes hi ha. L’última edició de l’Ethnologue registra un total de 103 Llengües de Signes diferents a tot el món i és probable que el nombre augmenti en els propers anys.

La Llengua de Signes Catalana és la llengua pròpia de la comunitat de signants de Catalunya i és utilitzada aproximadament per 30.000 persones, entre les quals hi trobem les persones sordes però també els seus familiars i amics. Les persones amb qui habitualment s’hi relacionen. Des de l’any 1994 la LSC té reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya.

A la Festa pel Joc i el Lleure en Català vam gaudir de la interpretació per part d’un grup d’infants sords de la cançó Les mans de la Irene en llengua de signes catalana, una actuació que ens va emocionar a molts i ens va fer posar la pell de gallina.

Aquí podeu veure el vídeo resum de la festa: https://www.youtube.com/watch?v=1i3GSCw36cw

 

Isabel Romano, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

Oooole!! L’art de torejar les lleis

divendres, 25/11/2016

marga payola

 

 

  Marga Payola

  Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Ara fa 15 anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Ara fa 15 anys que la incompleix.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries.

Segons dades de les institucions europees, es calcula que hi ha uns 50 milions de ciutadans europeus que parlen aquestes llengües, però no tots els estats membres han ratificat la Carta i per tant no totes aquestes llengües regionals o minoritàries tenen el mateix grau de protecció.

Es tracta de construir una Europa basada en els principis de la democràcia i de la diversitat cultural, i d’entrada sembla impensable que cap país europeu es negui a ratificar-la. Què fa que França i Itàlia, que són estats fundadors del Consell d’Europa, no hagin ratificat la Carta?

Un comitè d’experts independents del Consell d’Europa va seguint, periòdicament, el grau de compliment de la Carta per part dels països que l’han ratificada i elaboren informes públics. Des de la Plataforma per la Llengua hem participat en l’elaboració de 3 informes que hem enviat a aquest comitè d’experts i en els quals es recollien les dades sobre la vulneració dels drets lingüístics dels parlants de llengua catalana.

I l’últim informe que van emetre el passat mes de gener del 2016 és dels més contundents que s’han emès contra el govern espanyol pel que fa a la discriminació lingüística del català a l’Estat. Explicita situacions i mesures que ha de ratificar el govern espanyol per pal·liar el tracte discriminatori que pateix la llengua catalana, com ara la modificació del marc jurídic perquè autoritats judicials penals, civils i administratives puguin realitzar els procediments en català. També recomana garantir l’adequada presència del català en les administracions públiques de l’Estat i en els mitjans de comunicació, aquest últim aspecte sobretot al País Valencià.

Què fa que Espanya, que l’ha ratificada, no la compleixi? És millor no signar la CELRoM, com Itàlia i França, o ratificar-la i no complir-la, com Espanya? Qualsevol dels escenaris és dolent per al català perquè significa que ni Espanya, ni França ni Itàlia reconeixen ni respecten la seva pròpia diversitat cultural i lingüística.

Per això, després de veure que no hi ha res a fer amb l’Estat espanyol, i no ho diem nosaltres sinó que també ho certifica el comitè d’experts del Consell d’Europa, molts en volem marxar i crear el nostre estat propi, on la nostra llengua sigui respectada i els catalanoparlants tinguem els mateixos drets lingüístics que els parlants de llengües europees que tenen un nombre de parlants similar al nostre, com els suecs o els finesos.

I mentre fem el pas, ens amenacen brandant el compliment de la llei. L’ Estat espanyol és el tercer país europeu, de vint-i-vuit, que més incompleix la normativa europea. Qui incompleix realment la llei?

Tots units fem força

dimecres, 9/11/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua hem fet d’amfitrions d’una trobada d’entitats que treballem per protegir i promocionar llengües que no tenen caràcter oficial a la Unió Europea: la IV Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), de la qual la Plataforma per la Llengua en formem part. Celebrada a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, símbol de molts èxits esportius, ha sigut un bon punt de partida per traslladar aquests èxits a les causes lingüístiques europees.

I és que enguany el Barça celebra el centenari de l’adopció del català com a llengua oficial del club. I això és molt important. La pervivència d’una llengua no depèn només de les institucions polítiques, sinó que és vital que la societat civil la parli i se la faci seva. “Som més que un club”, va dir el directiu barcelonista Jordi Moix en el seu discurs de benvinguda als delegats. El nostre club és únic perquè està lligat a un territori, a una nació i a la cultura catalana. En podem aprendre moltes coses, de la filosofia blaugrana.

“Tots units fem força”, diu l’himne. I això és el que hem fet aquest cap de setmana a Barcelona. Per una banda, delegats d’arreu d’Europa, experts en multilingüisme com en Sixto Molina, del Consell d’Europa, i eurodiputats ens hem reunit per coordinar estratègies per protegir els 50 milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials a la Unió Europea. Per l’altra, des de Catalunya hem demostrat als delegats la importància d’anar junts a favor de la llengua catalana, tant des de les institucions com des de la societat civil. Com si fóssim un sol equip, des del president Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el conseller Raül Romeva, el Barça, Plataforma per la Llengua… tots hem volgut rebre i saludar els delegats europeus, conscients de la importància d’unir esforços per defensar els nostres drets lingüístics a Europa.

ELEN A PALAUI hem arribat a acords importants: volem que les discriminacions lingüístiques siguin considerades com un atac als drets fonamentals i siguin considerades racisme, com quan es discrimina per motius de raça, sexe o religió. Demanem que hi hagi un comissari europeu de llengües, per tal que pugui treballar de veritat el multilingüisme real d’Europa. Volem que la Unió Europea adopti la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en els seus tractats, de manera que es pugui sancionar els Estats membres que la incompleixin.
I des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a fer complir aquests acords, ja que hem obtingut la vicepresidència d’aquesta entitat europea, que ens servirà per treballar més intensament pel català des d’Europa. Estem segurs que la Rosa de les Neus Marco farà molt bona feina a Brussel·les defensant la nostra llengua.

Aquest cap de setmana hem vist entusiasme, ganes de treballar de valent, idees noves, opinions diverses, però sempre en sentit constructiu, per fer aquestes accions conjuntes a favor de totes aquestes llengües desprotegides a Europa. Els 50 milions de ciutadans europeus que les parlen poden estar segurs que ens mantindrem ferms en la defensa de les nostres llengües maternes, que no les deixarem desaparèixer, que no deixarem que ens continuïn discriminant per motius de llengua, que “mai ningú no ens podrà tòrcer”.

Toni Royo, la veu de Castelló

dimecres, 12/10/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest Nou d’Octubre hem recuperat l’Euromed cap al sud per anar a Castelló. Al migdia, a l’Ajuntament de la ciutat, la Fundació Huguet atorgava el guardó de “Valencià de l’Any” al membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua Antoni Royo i Pérez (Castelló, 1954). Sens dubte, és un premi ben merescut per part del continuador del mecenes cultural Gaetà Huguet, militant del valencianisme polític dels anys trenta i signant de les Normes de Castelló.

La trajectòria cívica del guardonat és extensa, sempre a cavall de diverses facetes simultànies: la d’ideòleg, la de mestre i la d’activista. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de València i vinculat des dels anys setanta amb el fusterianisme, Royo és delegat d’Acció Cultural del País Valencià a les comarques castellonenques, a més de ser membre de la junta de l’ONG del català.

Lector d’assaig i autor de trilogies novel·lades –amb el pseudònim de Jordi Querol–, com a dinamitzador cultural del sud del Sènia, Toni Royo ha viscut en primera línia, aquests darrers anys, les grans campanyes a favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Així, el valencià de l’any 2016 ha impulsat i dinamitzat des de fa dècades nombroses actuacions per normalitzar el valencià, el català de tots, en unes circumstàncies polítiques no sempre favorables.

Toni Royo és, doncs, la veu cultural i de país de Castelló.

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.