Espanyol? Gens ni mica. Sóc sikh, panjabi i català

dilluns, 19/06/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana hem vist en Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, al diari Politico, un dels més influents de Brussel·les. Arribat del Panjab, a l’Índia, ara fa nou anys i bon col·laborador de la Plataforma per la Llengua, recentment guanyador del IV Premi Martí Gasull i Roig, sap prou bé que l’idioma que parles defineix qui ets, d’on ets i des de quina perspectiva et projectes al món.

“Com és possible, ‘The new catalans’ a la portada de Politico?”, vaig pensar.

I començo a llegir el text, i de seguida t’adones per què és l’article destacat de la portada i de la setmana a la capital europea.

Acollida.

Som un exemple d’acollida ben feta, que resol els problemes i no en crea de nous. On el respecte entre el nouvingut i la població d’acollida és mutu i l’esforç per a entendre l’altre és compartit. El reportatge explica que: “En un moment de xenofòbia creixent arreu d’Europa, els nacionalistes catalans han estat extraordinàriament acollidors amb els immigrats”, i per tant, segons Brussel·les, el sistema d’acollida a Catalunya és un exemple a seguir per a tots els països d’Europa.

Catalunya ha estat sempre una terra de pas i d’acollida per la seva situació geogràfica. L’arribada d’immigrants ha estat un fet continuat, encara que amb intensitats diferents. Aquest fet ha repercutit directament en el creixement de la població, de la mateixa manera que ha contribuït al progrés econòmic i social del país.

En el període 2001-2008, la població de Catalunya registra un creixement de 850.000 persones, un dels més alts de la seva història, i el nombre de residents estrangers supera la xifra d’un milió d’habitants per primera vegada.

Són molts els esforços que s’han fet des de les administracions, però també des de la societat civil, per tal d’integrar bé aquesta gent a casa nostra. I fer-ho a través de la llengua catalana és una d’aquestes maneres. De fet, segons dades del cens de 2011, el 82,1% de la població estrangera que viu a Catalunya entén el català, fet que representa un augment significatiu respecte de les dades de l’any 2000, quan la xifra era del 61,1%. Segons la mateixa font, el 40,4% d’immigrants europeus sap parlar català, seguit dels llatinoamericans amb (36,2%) i els africans (35,2%).

Un dels projectes de país que es fa des de l’administració i la societat civil és el projecte “Voluntariat per la llengua”, que després de catorze anys ha superat les 100.000 parelles lingüístiques. I més d’1,7 milions de persones han après català amb els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.

“El català, llengua comuna”, diem sempre des de la Plataforma per la Llengua. I és que a Catalunya es parlen actualment més de 280 llengües diferents. I aquesta és la feina que fem des de l’ONG del català des de fa 25 anys, treballar amb els “nous catalans” perquè coneguin i aprenguin la nostra llengua, i contribuir així a la cohesió social. “Els catalans apreciaven que jo parlés tan sols quatre paraules en català. Em pensava que la meva barba o el meu turbant crearien una distància, però estaven contents d’escoltar el català. No he vist mai cap país que estimi tant la seva llengua”, diu Gagandeep a Politico. I afegeix: “Els sentiments dins meu són una barreja. Sóc sikh, panjabi, però penso que ara també sóc català. –I espanyol?– Gens ni mica”. I és que la llengua que parles defineix també la teva identitat.

La feina de la Plataforma per la Llengua amb la comunitat sikh de Catalunya ve de lluny, fins i tot hem editat conjuntament el llibre Els de cinc rius de Catalunya, presentat recentment pel mateix president Carles Puigdemont.

I la societat mateixa ha reconegut l’esforç i la feina que en Gagandeep i el seu equip han fet a favor de la llengua catalana quan en l’últim Premi Martí Gasull i Roig va fer guanyadora la Comunitat sikh de Catalunya.

Tots els membres i voluntaris de la Plataforma per la Llengua ens sentim orgullosos de la portada de Politico. En Martí Gasull n’estaria ben satisfet, de veure els resultats i el reconeixement internacional de la coherència i la constància de la feina feta.

L’accent èpic del Doctor Dalmau

dimarts , 6/06/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

El doctor Dalmau va desembarcar a Normandia amb els aliats. Sí, va ser partícip de l’operació militar més espectacular i transcendent del segle XX com a membre del Pioneer Corps de l’exèrcit britànic. A Anglaterra, en Dalmau hi havia arribat evadint-se d’un batalló disciplinari de treballadors, on el règim franquista l’havia enviat pel compromís del gironí amb la democràcia. Fugir nedant del batalló d’Algesires amb l’esperança d’arribar a Gibraltar no és una qüestió menor. La seva va ser una vida de valors, ideals, coratge i exili.

Tot i aquesta història d’èpica, quan preguntaven a Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 – Palamós, 2003) que destaqués una de les proeses assolides, un dels elements de la seva trajectòria del que se sentia especialment orgullós, sovint Dalmau –amb les quatre medalles de la Segona Guerra Mundial a la camisa, els records de la batalla de les Ardenes i les indicacions del general Montgomery en ment– sorprenia el seu interlocutor amb la resposta sincera i afable d’un metge de conversa i consell.

El metge empordanès –doctorat a Montpeller, a l’exili– estava especialment satisfet d’haver pogut catalanitzar l’ajuntament de Palamós, durant els dos anys en els que fou alcalde de la vila costanera (1983-1985). Així, Dalmau Norat, recordava el fet que des de la seva entrada com alcalde, tot va passar a fer-se en català.

D’aquesta manera, el doctor Dalmau, que posava l’accent en els temes de llengua, és de nou un exemple pels alcaldes i regidors dels nostres municipis. De ben segur, no caldrà que cap d’ells desembarqui a Normandia, però si que d’aquí uns anys, hom podrà recordar els petits passos que hauran assolit fent del català la llengua comuna i de cohesió social dels seus pobles i ciutats.

Aquests mesos de maig-juny són l’equador municipal de la legislatura: fa dos anys, el 2015, vam escollir alcaldes i tenen dos anys més, fins el 2019, per desenvolupar totes aquelles polítiques necessàries. El que als anys vuitanta, a la Costa Brava del facultatiu de Josep Pla, podia representar fer les actes dels plens en català, per posar un exemple, avui pot ser aplicar la coherència i la normalitat lingüística en tota la seva globalitat. Perquè els Ajuntaments tenen una importància cabdal i perquè les grans gestes són les del dia a dia.

Les adhesions al referèndum

dilluns, 15/05/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest divendres, el Pacte Nacional pel Referèndum evidenciarà la força i la necessitat del referèndum com a instrument polític de la democràcia.

Així, el 19 de maig al vespre, al Palau de Congressos de Catalunya durem a terme un acte obert on es mostraran els amplis suports rebuts al Referèndum previst per aquest setembre (també n’hi haurà d’estatals i d’internacionals!).

L’acte es va dissenyar fa pocs dies, el divendres 5 de maig, en una trobada celebrada en una escola pública de Ciutat Vella. Com en el cas de la cita del 30 de març al Centre Cívic de la Barceloneta, el teixit associatiu del Pacte –sense els partits polítics ni les institucions– es van trobar per valorar les actuacions de les darreres setmanes i actualitzar els posicionaments de cara als pròxims passos.

Participació ciutadana. Amb l’objectiu de recollir suports al manifest del Pacte, durant les darreres setmanes s’han desplegat parades i voluntaris per tot el territori. Així, des del bullici cultural de Sant Jordi, fins a l’1 de maig, en el marc de les mobilitzacions dels principals sindicats, milers i milers de persones –un mínim de 400.000, però segurament més– van plasmar la seva signatura a un manifest que reclama solucions polítiques als problemes polítics.

Suport internacional. A més dels suports individuals i d’entitats de casa nostra, el Pacte també té el propòsit d’aconseguir adhesions de figures internacionals de prestigi. Des de la Plataforma per la Llengua, en aquest sentit, s’ha aconseguit el suport de diferents representants d’entitats europees que formen part de l’European Language Equality Network (ELEN).

L’objectiu del referèndum. D’aquesta manera, com s’explicita al manifest del Pacte, les societats modernes disposen d’un mecanisme fonamental per trobar solucions als conflictes com és el de la voluntat majoritària del poble expressat en el vot. Aquest setembre pot ser el moment ideal per fer-lo efectiu. Per ara, aquest divendres es visualitzarà la força del Pacte i el clam pel referèndum.

Nosaltres, des de l’ONG del català, compromesos amb la democràcia, continuarem participant al si del Pacte Nacional pel Referèndum.

Parole, parole, parole

dimarts , 9/05/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest 9 de maig celebrem un «Dia d’Europa» diferent, marcat pel regust amarg del Brèxit i alleujats pel resultat de les eleccions franceses, que donen una nova i última oportunitat de renéixer al projecte europeu. L’Europa d’avui, la dels Estats i no la de la gent, està esgotada i calen nous lideratges, noves idees i un nou projecte per donar un impuls definitiu per tenir una Unió Europea forta i amb futur.

Tot i les moltes coses bones que ens ofereix avui el projecte europeu, hi ha molts ciutadans que se n’allunyen, i un dels motius és el fet que no totes les llengües històriques són llengües oficials, com si hi hagués llengües de primera i de segona classe. I aquest és el cas de la llengua catalana. Encara amb la ressaca de les eleccions de diumenge, Macron té el repte de reformar i salvar França del centralisme parisenc que ha despoblat i ha empobrit les regions perifèriques, on ha crescut el populisme i on van votar massivament a Le Pen a la primera volta.

I aquest centralisme francès no només ha perjudicat l’economia de les regions, també la seva diversitat cultural i lingüística. És per això que des de la Plataforma per la Llengua trobem positiu el compromís amb la llengua catalana que ha adoptat el futur president Macron, a instàncies dels nostres companys d’ELEN a França. Macron s’ha compromès a incrementar la presència de les identitats regionals minoritzades, a complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a permetre l’ensenyament del català a les escoles públiques.
Massa bonic per ser real, pot pensar algú d’entrada. Ja que és històrica la ignorància que s’ha fet de la llengua catalana a França, ja des de l’edicte del rei Lluís XIV de l’any 1700, on es prohibia el català a la Catalunya del Nord, mai revocat i encara vigent actualment.

Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el 2016, un 76% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria el model bilingüe a les escoles públiques. Actualment, només el 25% dels alumnes reben algun tipus d’ensenyament en català, i només el 7,8% estudia a les escoles concertades amb immersió lingüística d’Arrels i la Bressola. I segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord 2015, el nombre de parlants de català ha augmentat en 8.000 persones en els darrers 10 anys, però la transmissió intergeneracional s’està perdent.

Segons dades de les institucions europees, hi ha uns cinquanta milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials. Això representa que un 10% de la població no té garantits els seus drets lingüístics. Fins quan es permetrà que això segueixi passant a Europa?

Caldrà una aposta valenta pel català a França.  Caldrà una aposta valenta per a garantir el futur d’Europa. També per garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, parlin la llengua històrica que parlin.  Des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a que Macron compleixi la paraula donada i si està a l’alçada del que s’espera d’un possible futur gran líder europeu.  Europa i la llengua catalana demanen més fets i menys paraules.

5 motius per sentenciar la justícia espanyola

dimarts , 2/05/2017

foto

 

 

Mireia Plana i Franch

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Recentment, la Plataforma per la Llengua hem presentat la campanya La justícia, en català!, per reclamar més presència de la nostra llengua en l’Administració de justícia. I és que, una vegada més, l’Estat espanyol demostra tenir una nul·la sensibilitat i, sobre tot, un nul interès, per respectar i facilitar l’ús de les llengües oficials de l’Estat diferents del castellà.
Entenem que en un àmbit com el de la justícia, pel qual tota la ciutadania hi ha de passar un moment o altre de la seva vida, i que toca temes tan sensibles pslogan-cabeceraer a les persones (un naixement, un divorci, una herència, un conflicte…), la llibertat de les persones per expressar-se de la manera més senzilla i propera hauria de ser una prioritat; de fet, un dret. Però no sembla que el respecte a un dels drets més elementals de les persones, el d’expressar-se en la seva pròpia llengua, sigui en absolut un objectiu per a l’Estat espanyol.

Aquests són els meus 5 motius per subscriure la campanya:

  1.  Els operadors jurídics, o professionals que es relacionen amb la justícia (advocats, procuradors…), utilitzen bàsicament el castellà. Si bé és cert que caldria esperar-ne una mica més d’implicació en molts casos, és just destacar que no ho tenen fàcil. Els textos legals es publiquen en castellà; les traduccions a altres llengües arriben però molt tard, sovint sis mesos després o més. Això fa que tota la terminologia de l’àmbit es desenvolupi primer en castellà: els comentaris de les lleis, els manuals… es redacten en castellà, i de retruc, són en castellà la majoria de classes que s’imparteixen a les facultats de dret i també els màsters i postgraus sobre matèries jurídiques.
  2. El personal al servei de l’Administració de justícia no té com a requisit el coneixement de cap llengua que no sigui el castellà. El català és un mèrit, però un cop acreditat tampoc no hi ha cap obligació de fer-lo servir. Fins i tot, hi ha personal que utilitza els punts que dóna el coneixement del català per marxar de Catalunya i accedir a una plaça més propera a la seva terra. Tampoc els jutges tenen cap obligació d’emetre les sentències o de parlar en català. De fet, poden ignorar les peticions de la ciutadania d’utilitzar el català… i no passa res.
  3. Les institucions de la justícia a nivell estatal, com les institucions de l’Estat en general, no tenen denominació en les diferents llengües oficials, ni tampoc admeten escrits en cap llengua diferent del castellà. Això les allunya de la realitat social del país i les fa fredes i distants a les persones. Com al segle XIX en ple segle XXI…
  4. El marc legal que impulsa l’Estat espanyol en tots els àmbits és cada vegada més restrictiu pel que fa a l’ús de les llengües diferents del castellà. Ho demostren les més de 500 normes, i el nombre no para de créixer, que imposen el castellà i redueixen el marge d’ús de les altres llengües.
  5. L’Estat espanyol incompleix de manera sistemàtica la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que tanmateix ha subscrit. En aquesta carta s’insta els estats a garantir una adequada presència de les llengües estatals en les administracions, i molt especialment en l’Administració de justícia, per donar garanties que els procediments es poden fer en català. De fet, l’Estat ja ha estat avisat de l’incompliment pel comitè d’experts del Consell d’Europa… i res no canvia.

Hi ha moltes altres raons per donar suport a la campanya La justícia, en català!. Si ens les voleu explicar, o si voleu subscriure-la, podeu clicar aquí.

És el client qui mana, oi?

divendres, 31/03/2017

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

En dues setmanes de funcionament CatalApp, l’aplicació mòbil impulsada per la Plataforma per la Llengua, ha aconseguit més de 25.000 descàrregues. Malgrat els intents de sabotatge i de criminalització d’alguns, CatalApp és tot un èxit gràcies als milers i milers de ciutadans d’arreu del territori de parla catalana que la fan servir per aconseguir viure utilitzant el català amb plena normalitat.

Els usuaris de CatalApp poden valorar l’ús que es fa del català en l’atenció oral, escrita i virtual dels establiments del seu entorn més immediat amb un simple clic. L’aplicació està disponible a les plataformes Google Play i Apple Store i el registre es realitza a través de correu electrònic o iniciant sessió amb els comptes personals de Google o Facebook. A partir d’aleshores, els usuaris poden navegar pel mapa i començar a valorar el grau de satisfacció en relació amb l’atenció oral, escrita i virtual en català que ofereixen els establiments.

La CatalApp està pensada perquè les empreses prenguin consciència de la importància d’oferir els seus serveis també en la nostra llengua i perquè així puguin millorar la satisfacció i fidelització dels seus clients. Perquè com a consumidors tenim dret a la varietat, a la qualitat i al bon servei, i entenc aquest bon servei en el sentit més global, incloent aquí l’adaptació del venedor al client, perquè és el client qui mana, oi? El mercat s’adapta a la demanda, canvia i s’ajusta a allò que rep més demanda i a les exigències del client, i aquesta és la raó per la qual considero la CatalApp una eina totalment útil, actual i adaptada a la nova realitat.

Els catalanoparlants ens trobem sovint en situacions desagradables, ens acostumem a patir discriminacions injustes per raó de llengua, que sovint acceptem resignadament. I és que som especialment vulnerables en comparació amb altres parlants de llengües oficials, que són entesos i atesos arreu. La crida que fa la Plataforma per la Llengua amb la CatalApp és per canviar aquesta situació participant en les valoracions i aportant comentaris, i sobretot entrant als comerços i establiments i fent ús de la nostra llengua arreu del territori. Només d’aquesta manera podrem ajudar a posar fi a aquesta discriminació i a aquesta renúncia constant a poder viure plenament en català.

La Plataforma per la Llengua, que des de fa més de 23 anys treballa amb projectes de cohesió social i integració, promou el català com a llengua comuna entre tots els parlants, sempre amb una gran sensibilitat per la diversitat lingüística. I amb aquesta App pretén també incentivar l’ús de la llengua catalana i fomentar la conscienciació de la societat per tal de normalitzar-ne la presència en tots els àmbits i en tot el domini lingüístic català.

Per tant, la CatalApp pot aconseguir canvis. Canvis que aconseguirem entre tots, amb la suma de cada persona que s’ha baixat l’App i de totes aquelles persones que encara se l’han de baixar. En uns casos, i esperem que en siguin molts!, els consumidors podrem incentivar i felicitar; en d’altres, quan detectem més dificultats pel que fa a l’ús de la llengua, haurem d’ajudar, trobar maneres de transmetre com ens agradaria ser atesos, explicar-nos i fer-nos entendre. Evidentment, des de la Plataforma per la Llengua estarem atents i proporcionarem recursos i eines a tots aquells que ho sol·licitin perquè es puguin adaptar a la nova demanda del mercat.

A Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià, més del 80% de la població sap parlar en català. És responsabilitat nostra, dels catalanoparlants, que el català esdevingui llengua d’ús habitual i que l’ús social i avanci cap a la normalitat. Si alguns comerciants s’estan organitzant per aprendre quatre paraules en rus, en francès o en alemany, per què no poden preveure l’acostament a la comunitat de parla catalana? No tenen aquests clients la mateixa dignitat?

José María Aristóteles Magán Perales, enemic del poble a Alacant

dilluns, 27/03/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

José María Aristóteles Magán Perales (Barcelona, 1974) és el titular del jutjat contenciós-administratiu número 3 d’Alacant. El jutge Magán, el passat 5 de gener del 2017, va exigir a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un escrit enviat a aquest jutjat d’Alacant en català. El magistrat argumentava que el català no és una llengua cooficial al País Valencià, citant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, on es diu que la llengua pròpia és el valencià. Però el jutge Magán no demanava una versió «a la valenciana» de la comunicació de la Generalitat de Catalunya, sinó una traducció al castellà directament.
D’entrada, cal ser molt intolerant per oposar-se a un escrit que arriba a un jutjat perquè està escrit en català, enmig de milers d’expedients judicials en castellà. I especialment quan el magistrat Magán, natural de Barcelona i ara resident a Alacant, té reconegut al currículum com a mèrit el coneixement del català. Això només pot respondre a una actitud pròpia d’un fanàtic militant contra el català. La prevaricació és una desviació dels deures professionals d’algú. A Alacant esperaven un home honrat, hi ha arribat un presumpte prevaricador. José Maria Aristóteles Magán Perales no és un bon ciutadà.

Al jutge Magán, natural de Barcelona i ara resident a Alacant, no li importen les 46 sentències d’organismes com el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional o el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen que català i valencià són dues denominacions de la mateixa llengua. El jutge José María Aristóteles Magán, quan era titular d’un jutjat de Lleida, va ser expedientat per faltes greus o molt greus per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per oposar-se a l’ús del català als jutjats, sense cap sentit professional, ni fonament legal. El mateix Tribunal va elevar l’expedient contra el jutge Magán a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb una proposta de sanció. A Alacant esperaven un home honrat, però hi ha arribat un jutge que no atén a llei. José Maria Aristóteles Magán Perales no és un bon funcionari públic.

Al jutge Magán no li importa la legalitat de la sentència 50/1999, de 6 d’abril, del Tribunal Constitucional, que diu que si una llengua és compartida per més d’una comunitat autònoma obligar a la traducció al castellà d’un document significaria vulnerar el seu caràcter de llengua oficial. A Alacant esperaven un home honrat. Però hi ha arribat José Maria Aristóteles Magán Perales, un home que es pensava que arribava al «Levante feliz», una regió de l’Espanya de Franco on el català no tenia cap dret. José Maria Aristóteles Magán Perales no és «bona gent». Per això mai no ha llegit el poema del llibre Per a la bona gent, de Salvador Espriu, sobre la terra estesa al llarg de la vella mar on es parla català: «Unes palmeres que amb els ulls closos/ miro sempre immòbils sota l’oreig/ tanquen el meu país pel migjorn». Un fantasma recorre els jutjats d’Alacant. El fantasma d’un enemic del poble.

Albert Jané, una vida barrufada al català

dimecres, 22/02/2017

foto

 

 

Mireia Plana i Franch

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Si us digués que Albert Jané ha publicat gramàtiques del català, diccionaris de sinònims, o traduccions de diverses obres per a públics adults i joves, em diríeu que és cert; potser l’heu tingut com a professor de català en els molts i molts cursos de tots els nivells que ha fet durant la seva llarga trajectòria de professional de la llengua catalana, com altres personatges rellevants que hem tingut la sort de tenir dins el nostre petit racó de món.

Però i si us dic que em barrufa molt la seva obra perquè gràcies a ell nens i nenes de diverses generacions hem pogut gaudir dels deliciosos guions dels Barrufets? Sí, ell és el traductor al català dels Barrufets! Però no solament això: Albert Jané ha estat una de les ànimes de Cavall Fort, la revista infantil i juvenil que va ferque, en temps de prohibició de la nostra llengua, la mainada catalana pogués continuar llegint en català. I encara ho fa, després de més de cinquanta anys!

Albert Jané va dirigir la revista durant gairebé vint anys, i després hi ha continuat col·laborant com a traductor, guionista i escriptor. Cavall Fort va obrir les portes del còmic europeu més reconegut, que a Espanya gairebé no arribava. A les seves pàgines hem pogut llegir magnífiques traduccions, fetes amb una adequada barreja entre llengua col·loquial i correcció i genuïnitat, de còmics com Tintín, Astèrix, Aquil·les Taló, Jan i Trencapins, Sergi Grapes… tot això combinat amb el treball de guionistes i dibuixants catalans, com Joaquim Carbó, Madorell, Picanyol, que ens han donat personatges tan divertits com Jep i Fidel o Ot el Bruixot, o magnífiques tires còmiques com La casa sota la sorra.

Per tot això, a la Plataforma per la Llengua ens omple d’orgull poder donar el primer Premi Martí Gasull i Roig especial del jurat a una persona com l’Albert Jané. Perquè ell recull en la seva llarga trajectòria professional la dedicació a la correcció de la llengua i a la pedagogia, i ho ha fet en moments en què el català era absent a les escoles. Gràcies a ell, com dèiem al principi, moltes generacions de nens i nenes hem tingut al nostre abast una revista que ens ha fet viure històries fascinants i divertides en un català impecable i alhora viu i proper.

Amb els premis Martí Gasull i Roig, l’entitat ret homenatge a tantes i tantes entitats del nostre país que lluiten per fer del català la nostra eina bàsica de comunicació i de cohesió social. Amb el premi especial del jurat, voldrem a partir d’ara fer públic el nostre agraïment i respecte per a persones que hagin dedicat la seva vida a fer possible que, avui, el català sigui una llengua viva. No podríem haver trobat una millor persona per encetar-lo.

La voluntat del Pacte

divendres, 3/02/2017

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana, la primera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum ens mostrava, de nou, el ventall de sensibilitats polítiques del nostre país i la capacitat de trobar el consens al voltant del manifest que vam aprovar.

La Plataforma per la Llengua, com vaig expressar a la reunió del Pacte, valorem molt positivament el redactat del manifest que se’ns va presentar pel fet de ser el text que permet caminar des del consens. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, que compartim, cada cop s’ha fet més evident i per això el teixit associatiu hem d’acompanyar, donar suport i estar a disposició del país i del procés polític que vivim.

Des de l’harmoniosa sala auditori del Parlament, i com a historiador, els esdeveniments encara es perceben amb més intensitat. La importància dels termes, la força dels adjectius quan s’ha de trobar el punt en comú que permeti avançar, en un marc tan plural… El cert és que la Plataforma per la Llengua és on ha de ser, amb les nostres institucions, el món local, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i el teixit associatiu, instant els governs a la celebració d’un referèndum.

La nostra posició no és nova. Treballem per fer del català la llengua comuna i de cohesió social, i l’obtenció de l’estat és el millor instrument per assolir-ho. És per això que des de l’ONG del català ens hem coordinat amb les principals entitats sobiranistes de la societat civil per tal de sumar esforços en pro de construir un estat independent i ens hem mobilitzat cada any en les diferents convocatòries multitudinàries als carrers. També, és clar, hem format part des de la seva creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el que avui és el Pacte Nacional pel Referèndum.

Felicitem-nos pel consens i posem-nos a treballar.

Trump, Brexit i el català al Parlament Europeu

dimarts , 24/01/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Sembla que Europa està de moda, com a mínim tothom en parla, aquesta setmana. El president Trump dona lliçons a la cancellera Merkel, ja tenim una mica més clares les intencions britàniques respecte al Brexit i, a més, l’aposta per la llengua catalana ha triomfat entre les candidatures a la presidència del Parlament Europeu.

Som a la meitat de la legislatura, per tant, toca celebrar eleccions a la direcció de l’Eurocambra. I Martin Schulz plega sense haver assolit el compromís de permetre utilitzar la llengua catalana al plenari del Parlament Europeu, pels vets del PP i del PSOE.

Els darrers dies hem vist que els set candidats a la presidència anaven fent públics els seus programes electorals per intentar guanyar els suports necessaris per a la seva elecció.
I hem actuat com fan els que ja són un estat: amb unitat d’acció entre eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua, signant una carta conjunta enviada als candidats per demanar-los reconeixement per a la nostra llengua, fins ara prohibida a les institucions europees.

I l’acció ha tingut els seus fruits: quatre dels set candidats s’han compromès, fermament, a permetre l’ús del català al plenari si arriben a la presidència.
Tots sabem que, quan venen eleccions, els partits fan promeses que de vegades no poden complir. I els candidats podien prometre moltes coses per tenir el vot dels eurodiputats catalans, però n’han escollit només una: l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra.

Cada vegada més europeus coneixen la realitat catalana. Els actes multitudinaris i manifestacions a favor del procés cap a la independència hi han ajudat força.
Gràcies a la feina que es fa des de l’àmbit internacional de la Plataforma per la Llengua, el Casal Català, l’agrupació de l’ANC de Brussel·les, la Delegació de la Generalitat i els eurodiputats catalans hem fet arribar el missatge que la llengua és un dels nostres valors més preuats. I també els hem explicat les discriminacions i els atacs lingüístics del govern espanyol cap al català a l’escola, als jutjats, al cinema, a l’etiquetatge, a les institucions europees.

Enhorabona al guanyador Antonio Tajani, estarem amatents al compliment de la seva promesa electoral. Perquè des de la Plataforma per la Llengua no permetrem que es discrimini la nostra llengua i els nostres drets lingüístics, que és el que han fet els seus companys del PP espanyol. Seguirem la seva paraula donada durant la campanya electoral perquè aquest era el seu compromís amb els 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa i que des d’ara representa.

Gràcies, eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Francesc Gambús pel compromís amb el català. Des de Plataforma per la Llengua esperem poder continuar treballant plegats per defensar els nostres drets lingüístics a Brussel·les. Gràcies també als candidats Gianni Pittella, Helga Stevens i Jean Lambert pel seu suport públic i sincer cap al reconeixement de la nostra llengua a Europa.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que tenim un sentiment d’identitat col·lectiva singular a partir d’una sèrie de característiques, com la lingüística.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que som una nació.

I si som una nació, tenim el dret a decidir!