El català, l’assignatura pendent de les operadores de telefonia

La plena utilització del català en l’àmbit socioeconòmic i en les noves tecnologies és clau per aconseguir una plena normalització lingüística. Difícilment es pot aconseguir que el català esdevingui una llengua moderna, útil i viva sense una presència plena en l’àmbit empresarial. No tan sols per les mancances en el desenvolupament del vocabulari específic i en l’adaptació dels nous termes, sinó també perquè l’àmbit econòmic és un dels sectors que produeix més missatges verbals dirigits al conjunt de la població.

Per tal de garantir l’ús i la presència de la llengua catalana i els drets lingüístics dels consumidors en l’àmbit de la telefonia mòbil, la Generalitat de Catalunya va firmar un conveni amb els principals fabricants i operadors representatius del mercat català l’any 2007. En resum, d’una banda els fabricants es comprometien a incloure el català en el menú lingüístic dels terminals i, d’altra banda, les operadores garantien que tots els serveis i les comunicacions amb els abonats es poguessin realitzar en llengua catalana abans del 31 de desembre de 2008.

Des de la Plataforma per la Llengua s’han elaborat un seguit d’estudis per avaluar el grau d’acompliment d’aquests acords. Aquest gener es faran públics els resultats de la quarta onada de l’Enquesta sobre telefonia mòbil, en què es constata que malgrat el progressiu creixement del català en el sector, resta lluny de la plena normalització a què es van comprometre fabricants i operadores.

Així doncs, per esmentar alguns dels resultats més significatius, només el 63% enquestats afirma disposar del català en el menú lingüístic, encara que companyies punteres com ara Nokia ja han adaptat al català gairebé tots els terminals. Ara bé, són les operadores les que mostren un grau d’incompliment més elevat dels acords signats. Per exemple, tan sols el 46,2% dels enquestats rep les factures en català i els abonats que declaren tenir el contracte redactat en català suposen només el 16,8%. Molts d’aquests usuaris han demanat explícitament rebre aquesta documentació en català, i molts cops ni així ho han aconseguit.

Un altre element que presenta notables dèficits i mancances és l’atenció al client. Els resultats de l’enquesta mostren com gairebé el 60% dels enquestats no pot accedir a un servei d’atenció al client en llengua catalana, mentre que una bona part dels que ho poden fer es queixen de la baixa qualitat del servei en català.

Per tant, la firma d’un conveni per normalitzar la situació del català en l’àmbit de la telefonia mòbil n’ha millorat la presència, però no ha aconseguit el seu principal objectiu: garantir els drets lingüístics dels consumidors catalans. No es pot permetre que els consumidors catalans continuïn rebent un tracte discriminatori per motius lingüístics. No pot ser que els acords i les lleis relatives a l’ús i presència del català s’incompleixin de manera reiterada. Quina credibilitat pot tenir un govern que no té capacitat per acomplir els acords a què arriba? Quins motius poden esgrimir les operadores per justificar el tracte discriminatori envers els consumidors catalans?

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més articles d’opinió de la Plataforma per la Llengua clica aquí

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús