La percepció d’un problema, d’unes generacions

Portada El català tammbé es meu.jpg Ens passa sovint que allò que percebem com a problemàtic —situacions que no acabem de comprendre i, sobretot, que no veiem la manera de resoldre— no és més que un castell de cartes apuntalat per un sistema de significats que tenim profundament interioritzat. Són aquestes creences les que ens compliquen variar la mirada sobre certes situacions i intentar-hi acomodar altres hàbits de conducta.

Des que a la Plataforma per la Llengua fem Tallers d’acollida lingüística per a entitats, joves, empreses… veiem desfilar aquestes situacions prototípiques, falses creences, judicis estructurats en tòpics que mantenen un contacte molt dèbil amb el que és la realitat lingüística del país avui dia, però que al cap i a la fi segueixen perpetuant alguns hàbits lingüístics poc recomanables.

Entre els que més solidificats estan, hi comptem els que tenen com a destinataris la població d’origen nouvingut, amb la consegüent projecció que fem —de manera inconscient— del seu univers lingüístic i les seves possibilitats com a nous parlants. Sospitem que molt d’això té a veure amb el miratge generacional que ens ha tocat viure, amb les pautes i conductes que hem vist fer entre els nostres iguals. És a dir, sovint veiem com la població d’acollida —concretament, el segment dels adults— veu els nouvinguts com a conciutadans que han acomplert la seva trajectòria lingüística, que ja són al punt d’arribada. És a dir: un nouvingut ja no pot mudar d’hàbits lingüístics. I massa sovint, veiem com aquesta visió atrofiada s’allonga i es vàlida, en l’extrem, per als mateixos descendents d’aquests nouvinguts. Fent-ho així, invalidem la potencialitat que  les persones de tot un sector gens menyspreable de la nostra societat  esdevinguin nous parlants . Un cop més, el llast de la vella conducta que es desprèn d’entendre i atendre la nostra societat de mode lingüísticament binari, bilingüe.

Som conscients que és complicat canviar d’un dia per l’altre aquesta manera de fer, aquests hàbits lingüístics. Però compte, perquè la realitat lingüística del país sí que ho fa, i a velocitat de creuer. Els nens, a les aules escolten moltes més de dues llengües. El present ja no és bilingüisme, ni el futur ho tornarà a ser. Ja no és el problema dels joves, són d’una altra generació.

Marc Biosca i Llahí

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

1 comentari

  • Tweets that mention La percepció d’un problema, d’unes generacions – Ara.cat — Topsy.com

    11/02/2011 12:46

    […] This post was mentioned on Twitter by Rcat CiutatVella , PlataformaxLlengua. PlataformaxLlengua said: La percepció d’un problema, d’unes generacions – Ara.cat http://t.co/BjvI64T via @diariARA […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús