Arxiu del mes: març 2011

Sobre la inutilitat de fer obligatori el coneixement del català

dijous, 24/03/2011

imatge-santjordi-2010.jpg La setmana passada es van conèixer els resultats d’una enquesta realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre immigració on s’afirmava que la meitat dels catalans consideren que “hi ha massa immigrants” al nostre país. La resposta de l’Executiu no es va fer esperar i el portaveu del Govern, Francesc Homs, feia una roda de premsa on comunicava que el coneixement de la llengua catalana serà “determinant” per certificar “l’esforç d’integració en el marc dels expedients d’arrelament, reagrupament familiar i renovació de permisos de treball” ja que “per parlar de plena integració cal conèixer la llengua del país”.

 

La Plataforma per la Llengua sempre ha treballat des de la secció d’Acollida Lingüística per facilitar el procés d’inclusió de les persones immigrades a la societat catalana, mitjançant l’adopció del català, però també per responsabilitzar la societat d’acollida en les tasques d’acolliment lingüístic i, per tant, fomentar l’ús del català en la relació amb les persones nouvingudes.

 

Consegüentment, per a les persones que creiem que el català ha ser la llengua comuna de la nostra societat, pensem que és positiu que des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’impulsin mecanismes perquè la gent nouvinguda aprengui el català. No obstant això, hem de ser conscients que una cosa és tenir els coneixements suficients per passar un examen de català a la fi d’obtenir un permís de treball o la concessió del reagrupament familiar, i una altra que la població immigrada passi a utilitzar el català com a llengua de comunicació social.

 

Des del meu punt de vista, l’obligatorietat de conèixer el català no n’assegura l’ús. De fet, les últimes enquestes sociolingüístiques assenyalen que mentre el coneixement del català augmenta, l’ús social minva. Així, per exemple, mentre que més del 75% de la població catalana afirma que sap parlar català, a l’Enquesta d’Usos Lingüístics de l’any 2008 (Idescat) es mostrava que el català és la “llengua habitual” de només el 35,6% de la població adulta del nostre país, davant el 45,9% que afirmaven que era el castellà. Per tant, el mecanisme més efectiu perquè el català deixi de ser un simple requisit per demostrar l’arrelament al país de la població nouvinguda i passi a ser veritablement un mecanisme d’integració és que la gent catalanoparlant no abandoni la seva llengua davant la població nouvinguda. El català, si no, pot esdevenir una eina formalment útil per aconseguir determinats certificats, però ser socialment inútil com a llengua de comunicació, integració i cohesió social.

 

P.S. I, si no, que li preguntin a l’Iniesta quantes vegades se li han adreçat en català al llarg dels catorze anys que porta vivint a Catalunya i anem a veure quants comencen a fer-ho a partir d’ara.

 

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Paraules que no s’esborren…

dimarts , 22/03/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg Els temps canvien. Ara, un vídeo musical en què molts participants llegeixen amb els llavis la lletra d’una cançó, un lip dub, es converteix en un fenomen de masses.

Fem el Lip dub per la llengua amb ganes que esdevingui una eina d’activisme i participació al voltant de la llengua. L’objectiu de la iniciativa és reforçar i donar projecció a la feina que està fent la Plataforma per la Llengua i la xarxa que dinamitza, formada per 23 entitats de nouvinguts al voltant del concepte “El català, llengua comuna”, lema que vertebra aquesta xarxa, i que es traslladarà al lip dub. Fent-ho, volem mostrar la diversitat cultural de la nostra societat, prenent el català com eix vertebrador.

Comptem amb la producció de Daniel Feixas i Santi Hausmann que van adaptar aquesta senzilla idea a la Universitat de Vic (UVic) i, vist l’èxit, van realitzar el també famós de la campanya promocional per la independència de Catalunya, gravat a Vic. Aquesta vegada l’escenari ja no és Vic, sinó el cor del Raval. I esperem que el Lip dub per la llengua segueixi l’estela tant de participació com de visualitzacions.

Tenim l’afegit que tot això passa en un context d’ús de les noves tecnologies de la informació i la consolidació de l’anomenada Web 2.0, que permet la interacció entre usuaris que són cada vegada més receptors i emissors de missatges i continguts alhora.

Per tot plegat, engeguem amb molta il·lusió el Lip dub per la llengua, una manera moderna i engrescadora per celebrar un Sant Jordi diferent, que aquest any serà més repartit amb actes i activitats abans i després del mateix dia 23, que cau al bell mig de la setmana santa.

La gravació tindrà lloc en dues fases, el proper divendres 15 d’abril a partir de les 15.00 h a la plaça Universitat de Barcelona, i el dissabte 16 d’abril durant tot el matí al cor del barri del Raval. La cançó, Corren, dels Gossos.

T’ho perdràs?

Més informació:

www.lipdubperlallengua.cat

http://ca-es.facebook.com/lipdubperlallengua

Eulàlia Buch i Ros

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

De la no substitució lingüística i la llibertat

dilluns, 21/03/2011

imatge-santjordi-2010.jpg Seguint escrutant sobre el concepte de llengua comuna —tan central en l’aposta ideològica de la Plataforma per la Llengua—, ja hem anat destriant, en aquest seguit d’articles, quins en són els pilars. N’hi ha un que apunta a la diversitat lingüística del món, i concretament, a l’aportació que fem com a catalanoparlants a aquesta riquesa compartida per tothom. Doncs bé, un dels plantejaments que fem és que utilitzant i impulsant el català a casa nostra, millorem aquesta aportació, perquè no potenciem cap tipus de substitució lingüística. De fet, aquest plantejament parteix de la idea que cal buscar els sistemes adequats per assegurar unes bones condicions per a totes les llengües. Hi ha qui pot objectar que aquest plantejament pot suposar un deteriorament de les llengües que no són pròpies dels territoris però que s’hi parlen —de vegades, d’una manera igual o més majoritària que la pròpia—. Bé, els lingüistes ens diran que és un risc que cal córrer, i que el que cal és vetllar, també, per la bona salut de totes aquestes llengües —que és tant com dir que si aquesta mesura és seguida arreu, arreu les llengües pròpies gaudiran d’una bona salut—. Una proposta d’aquest tipus el que fa és garantir les possibilitats d’accés al coneixement de la llengua pròpia del territori per part de tots els ciutadans que hi viuen —això que el Consell Europeu recomana als estats des de fa ja més de vuit anys— per deixar la porta oberta a optar a la llengua que es vol utilitzar, a fer efectiva la llibertat d’elecció, vaja. Perquè el concepte de llibertat va intrínsecament lligat al de les condicions d’accés i ús. És lliure aquell qui pot escollir, no aquell qui —en nom de la llibertat— emprèn una via perquè és l’única. D’això en podem dir de moltes maneres —i és un acte èticament legítim—, però que poca cosa té a veure amb el de la llibertat des del prisma de tot col·lectiu humà. Qui s’oposa a fer del català la llengua comuna als territoris de parla catalana, qui no té en compte la responsabilitat personal que té com a ciutadà  a no donar suport a processos de substitució lingüística, no solament coopera en l’empobriment de la diversitat lingüística, sinó que perverteix el mateix concepte de llibertat sota la fal·làcia d’un suposat dret al desconeixement —a la llengua, és a dir: al coneixement, a la vivència, a l’eixamplament de les condicions de possibilitat…—, que encara que sigui al·lucinant, és el que pregonen alguns intel·lectuals (?) del món on vivim.

És per això que la Plataforma per la Llengua, després d’optar per l’aposta ideològica i pràctica de fer del català la llengua comuna dels territoris de parla catalana, dóna suport a la llibertat de tots aquells qui hi vivim, informant-los d’on ens condueixen els nostres hàbits lingüístics i els discursos que hi van adherits.

 

Marc Biosca i Llahí

Plataforma per la llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Els drets dels consumidors catalans són de segona categoria?

dilluns, 14/03/2011

L'estat discrimina el cat.jpgAlguns mitjans de comunicació espanyols dediquen bona part del seu temps a criticar la imposició lingüística que, segons ells, estan portant a terme les autoritats catalanes sobre les empreses i comerços. En canvi, mai no mostren  oposició a les imposicions del castellà en aquest àmbit; recordem que des de la Plataforma per la Llengua hem recollit gairebé 300 disposicions legals que obliguen a l’ús del castellà en l’àmbit socioeconòmic.

Diferents estudis elaborats per la Plataforma per la Llengua posen de manifest que les normatives que regulen l’ús del català en l’àmbit de l’empresa i el consum no només són àmpliament incomplertes, sinó que fins i tot ens ha arribat extraoficialment que alguns departaments de la Generalitat de Catalunya no tramitaven les denúncies i queixes presentades pels consumidors i els usuaris, que eren enviades directament a la paperera.

Però quan es vulnera alguna disposició referent a l’ús de la llengua oficial de l’Estat: el castellà, com en el cas de l’etiquetatge de diferents productes de l’empresa sueca IKEA, l’Agència Catalana del Consum actua d’ofici imposant importants sancions econòmiques a l’empresa i exigint que les etiquetes acompleixin la normativa. No havíem quedat que no es podia violar la sagrada llibertat d’empresa imposant una llengua? O és que només són imposicions quan obliguen a emprar el català?

El passat 23 de gener van entrar en vigor els nous requisits lingüístics que estableix la Llei 22/2010 del Codi de consum per a les grans empreses i multinacionals. Un d’aquests requisits estableix l’obligatorietat de l’etiquetatge en català, equiparant-lo al castellà. Doncs més d’un mes després, l’incompliment és generalitzat. Quines mesures prendrà el Govern català per fer complir les lleis a les empreses? Continuaran dient a les empreses que no és necessari, malgrat que ho estableix una llei aprovada pel Parlament de Catalunya? Potser ens diran que els drets dels consumidors catalans són de segona categoria? Més tard o més d’hora ens ho hauran d’explicar.

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La policia espanyola contra el dret del ciutadà de fer servir el català

dimecres, 9/03/2011

L'estat discrimina el cat.jpg És el dia a dia a la Plataforma per la Llengua: casos en què la mateixa administració es nega sistemàticament a complir les lleis que afecten els ciutadans pel que fa a l’ús del català. Pot ser l’administració espanyola, la catalana, càrrecs polítics i fins i tot funcionaris que actuen activament contra les lleis. N’hi ha que afecten tant períodes en què tenien responsabilitats el PP, el PSOE, el tripartit o Convergència i Unió. Afecten incompliments d’acords, convenis, la Llei de política lingüística, el codi de consum, legislació de toponímia, l’Estatut i fins i tot lleis estatals. No ens voldríem allargar en els molts casos d’actuació contra la llei; ens fixarem només en un cas reiteratiu: les forces de seguretat i el català.

Els casos que rebem de ciutadans que contra la llei són obligats a parlar en castellà són un degoteig constant. Generalment, atès que tant l’Estatut, com la Llei de política lingüística, com la Llei estatal orgànica 4/2010 del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia garanteixen el dret d’emprar el català i no ésser discriminats per raons de llengua, la lletra escrita sempre al·lega altres causes com el desacatament a l’autoritat. Però n’hi ha de més atrevits. Vet ací un cas molt recent, del 19 de febrer d’enguany. Un ciutadà duia el CAT a la matrícula. La policia estatal de la Seu d’Urgell decideix tramitar una acta d’infracció. No pas pel CAT (que el ciutadà retira un cop se li ha demanat), no, sinó per negar-se a parlar en castellà. Textualment a l’acta hi posa el següent: Infracciones realizadas a juicio del/los agentes: desobedecer la orden del agente a dirigirse en castellano o negativa a dirigirse en castellano al agente actuante en reiteradas veces cuando éste le ordena que retire la pegatina con el distintivo del CAT en la matrícula, por encima de la “E” de España. En aquest cas, no només la policia decideix actuar contra la llei, sinó que denuncia un ciutadà justament perquè actua d’acord amb la llei.

Vet ací els esdeveniments per arribar a la infracció. La policia de la duana entre Andorra i Espanya atura el cotxe del denunciat per dur els CAT (dos, un a cada matrícula) i li demana que els retiri o altrament el denunciarà. Els dos passatgers del cotxe retiren els CAT. En acabat, el denunciat fa un comentari al policia, que respon amb un “háblame en español“. El denunciat s’hi nega. Li demanen la documentació i tramiten la infracció.

Benvinguts, doncs, al club del món invertit en aplicació de l’article vint-i-sis de la llei del país en què la policia té atribucions per passar-se pels collons totes les lleis del país; i per nassos interpretar-les en el sentit oposat.

Bernat Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles d’opinió de Plataforma per la Llengua fes clic aquí