Arxiu del mes: abril 2011

Per IKEA encara som consumidors de segona (o tercera!)

dimarts , 19/04/2011

ikea.jpg Va costar Déu i ajuda que IKEA prengués consciència que no havia de fer un tracte excepcional vers el consumidor català en la retolació de les botigues i en el catàleg, de manera que havia de ser en la nostra llengua d’acord als principis de coherència de la companyia. Va costar més de 10 anys – una cosa insòlita – per fer quelcom que en la resta dels casos sempre s’havia produït en obrir la botiga. IKEA va passar pel sedàs d’IKEA España que, en lloc de fer servir els esquemes de mercat seguits fins llavors, va decidir polititzar el comportament de la companyia i canviar el sistema per tal que el consumidor català rebés un tracte diferent. L’any 1992, quan Eslovàquia encara formava part de Txecoslovàquia, IKEA no va dubtar gens ni mica en fer-ho tot en eslovac, tot i que abans ja havia obert una botiga a Praga i tots els eslovacs entenen perfectament el txec. Al nostre país, quan IKEA va obrir la primera botiga a Badalona l’any 1996 (l’any 1992 n’havia oberta una a través d’una franquícia a Palma, propietat d’una altra empresa), va decidir fer una excepció i prescindir del català. Va trigar 11 anys a fer el catàleg en català, a fer allò que a tot arreu feia al dia de la inauguració; i va caldre una bona campanya de molts consumidors ofesos per aquest comportament.

 

Ara, sortosament, les coses han canviat. IKEA, tants anys retolant i publicant un catàleg fora de la llei, ja s’hi ha adaptat. I per tant n’hem d’estar prou cofois. El paisatge lingüístic dins les botigues és tot un exemple de normalitat. IKEA fa en aquests àmbits un bon ús de la llengua. Mai és tard si arriba. Tanmateix hi ha dos aspectes importants pels quals la companyia sueca continua considerant els consumidors catalans de segona, o podríem dir de tercera categoria. De primer l’etiquetatge de productes. IKEA etiqueta productes en moltíssimes llengües, moltes amb menys parlants que el català i amb consumidors coneixedors d’altres llengües també presents a l’etiqueta. L’any passat IKEA va ésser multada per la Generalitat de Catalunya per no etiquetar en castellà un producte. Sempre ho fa en castellà però hi va haver una petita relliscada (recordem que a Catalunya hi ha fins a 198 disposicions que obliguen a etiquetar els productes en castellà amb multes lingüístiques incloses). D’ençà del 23 de gener d’enguany està obligada a fer-ho també en català (pel nou Codi de consum de Catalunya), però la multinacional sueca encara no s’ha adaptat a la llei i la Generalitat de Catalunya aquesta vegada encara no li ha tramitat la multa, com sí s’havia fet pel castellà.

 

Però de fet, no volíem parlar de l’etiquetatge de productes per part d’IKEA, sinó d’un altre comportament excepcional: el web. El web d’IKEA Espanya també segueix uns criteris lingüístics particulars (vegeu http://www.ikea.com/es/es). És l’únic web que té IKEA que menysprea una llengua de les dimensions i característiques del català. Si hi entreu, l’única opció és l’espanyol (castellà). En català només hi són (i després de moltes demandes) una ínfima part: la de les botigues de Barcelona i les preguntes a l’Anna (un joc d’un personatge “interactiu” que pot rebre preguntes dels internautes). A diferència de la resta de casos, una llengua com el català no hi és ni per al web principal ni per a la informació de productes. Cal recordar que IKEA té dues botigues a Catalunya que sumen 62.193 m2 de superfície de venda (vora 70.000 si comptem la franquícia de Palma). Per a Suïssa el web és en tres llengües, tot i que menys de 300.000 persones són italoparlants i l’única botiga a Lugano té tot just 12.854 m2. A Bèlgica té el web en dues llengües (ambdues comunitats amb menys parlants que el català). IKEA també té el web en llengües molt més minoritàries que la nostra (més de 9 milions segons les dades oficials), com el danès, el finès, el noruec, l’eslovac o l’hebreu. Fins i tot té tota la informació en islandès, tot i que tot just són 300.000 parlants i només hi té 20.673 m2 de superfície de venda. Per descomptat al Canadà el web és plenament disponible, i en igualtat de continguts, en anglès i en francès (menys parlat allí que no pas el català a Espanya). Hi ha un web especial per a Xipre en grec i anglès (Xipre té una sola botiga amb 20.993 m2 de superfície de venda). A Eslovàquia (amb molt menys parlants d’eslovac que no pas de català a casa nostra) té una sola botiga a Bratislava de 22.691 m2 però amb el web en eslovac amb totes les informacions. Hong Kong té un web diferenciat de la Xina amb xinès cantonès i anglès tot i que té menys habitants que Catalunya i IKEA només hi té 23.105 m2 de superfície de venda. A Romania IKEA té una sola botiga a Bucarest amb 26.000 m2 de superfície de venda, però a diferència del tractament de les botigues de Catalunya, tot el web és en romanès. Hongria, només té dues botigues i amb molts menys metres quadrats de superfície de venda que a casa nostra (38.371). Tot el web és en hongarès. Les incoherències són constants. Com es pot comprovar no és una qüestió de costos evidentment, car IKEA per “molt menys” hi destina “molt més”. La política d’IKEA vers el consumidor català, tot i els progressos, no s’ajusta als estàndards de qualitat de la companyia. IKEA rep molt en beneficis per part dels consumidors catalans en relació amb altres consumidors, però l’atenció al consumidor i el respecte es troba a uns nivells inferiors a la resta de persones consumidores. De segur que els compradors catalans són els que més donen en relació amb el que reben en consideració. IKEA España, i doncs IKEA, no actua per als catalans com ho fa en la resta de casos: en termes de mercat i de respecte a les persones. L’evidència és clara. Malauradament.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Llengua comuna: les dades.

dijous, 14/04/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg Fa uns dies es van donar a conèixer els resultats de l’enquesta Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. És l’estudi més complet que es realitza i que, vistes les retallades, mai es realitzarà. Perquè en copsem la dimensió, aquest estudi es fa a partir  d’una mostra de 33.000 individus entrevistats personalment (cara a cara). Les dades es publiquen 6 cops al llarg de l’any, 30 dies després de finalitzar el treball de camp. És una mostra molt gran i amb unes dades molt actuals.

Els resultats del darrer baròmetre ens mostren una realitat social complexa que cal que estudiem i analitzem amb deteniment. A grans trets, tots els catalans entenen, saben parlar i saben escriure el castellà, i el 95% entén el català, el 77% el parla i el 60% l’escriu. Pel que fa als usos, el 56% dels catalans fan ús habitual del castellà, el 39% del català i el 4% d’altres llengües. Ara bé, si prenem en consideració el paper central que han tingut les migracions en la configuració de la societat catalana, resulta que el 56% dels catalans van tenir el castellà com a llengua inicial, el 35% el català i el 7% altres llengües.

És possible que a aquestes alçades el lector se senti marejat amb totes aquestes xifres, però cal que ens fixem en el diferencial entre els percentatges de la llengua d’ús habitual i els percentatges de les llengües inicials. Hi ha un diferencial de quatre punts percentuals en favor del català. És a dir, que la llengua catalana té una capacitat d’atracció que no té cap altra llengua a Catalunya. Aquesta dada és de gran interès perquè ens confirma el reconeixement i la funció social de la llengua catalana com a llengua comuna.

Precisament aquest és el missatge de la Plataforma per la Llengua que volem transmetre amb l’organització del primer lip dub per la llengua, que es farà els dies 15 i 16 d’abril a Barcelona. El nostre objectiu és donar a conèixer la llengua catalana arreu del món. Aquesta iniciativa surt de la Xarxa d’Entitats de Nouvinguts, formada per 23 entitats i per la Plataforma per la Llengua, amb l’objectiu de promocionar el català com a llengua comuna. Les dades de la darrera onada del Baròmetre ens confirmen que si seguim treballant en aquesta línia consolidarem una societat cohesionada al voltant de la llengua catalana, llengua comuna.

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

Google posa de manifest els prejudicis lingüístics de la majoria de grans empreses catalanes

dilluns, 11/04/2011

desplegable_1.jpg En el marc del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana (Convit) que es va celebrar la setmana passada a la ciutat de Reus, diversos responsables d’empreses van compartir una taula rodona al voltant de la pregunta: el català ven?

Una de les intervencions més destacades fou la del responsable de Google, Luis Collado. En la seva intervenció, el directiu de Google afirmava que Internet s’ha convertit en la nova Àgora. Segons ell, un dels canvis més importants que s’han produït en els continguts d’aquest mitjà ha estat el canvi d’un model lingüístic eminentment anglosaxó cap a un model multilingüe, que s’adapta a l’enorme diversitat lingüística existent. En aquest sentit, afirmava que en aquest procés Google s’està adaptant als canvis (oferint múltiples versions lingüístiques dels seus programes i serveis per aproximar-se al màxim als idiomes dels usuaris) i n’està obtenint rendibilitat comercial i una major penetració en el mercat mundial. No adaptar-se a la llengua dels potencials clients, apuntava Collado, és una pràctica anticomercial.

En el cas del català, Google ho té clar: està oferint als consumidors catalans la major part dels seus programes i serveis en llengua catalana. En un estat democràtic a ningú li estranyaria aquest fet, ans al contrari, tothom veuria “normal” que una empresa emprés la llengua pròpia d’una de les 100 primeres comunitats lingüístiques del món i que se situa entre les 20 llengües més actives a Internet per fer negoci. De fet, empreses globals com Apple, Nokia, Facebook, Youtube, Microsoft, Ryanair o American Air Lines també ho tenen clar i utilitzen el català en els seus productes i serveis. Contràriament, una part molt important de les grans empreses catalanes continua ignorant la llengua catalana en els seus productes i serveis, menyspreant els drets lingüístics dels consumidors catalans i incomplint la legislació legal vigent (Llei 22/2010 del Codi de Consum).

En conclusió, moltes de les principals grans empreses catalanes o amb seu a Catalunya prefereixen no etiquetar en català ni atendre en aquesta llengua els consumidors que així ho desitgin, malgrat que la dinàmica del mercat català ho aconselli comercialment i que estiguin vulnerant la legislació legal vigent i els drets dels consumidors. És a dir, per aquestes empreses els criteris polítics i els prejudicis lingüístics són més importants que els criteris comercials i el respecte als drets dels consumidors.

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de plataforma per la llengua fes clic aquí.

Instruccions per signar un conveni pel català que no vols que s’acompleixi

divendres, 8/04/2011

desplegable_1.jpg El febrer del 2007 el govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, amb l’aleshores conseller Joan Puigcercós, va signar un conveni històric amb els fabricants de telèfons mòbils i les companyies operadores (el podeu llegir ací ): abans del 31 de desembre del 2008 la situació a la telefonia mòbil pel que fa al català havia de fer un tomb substancial. El ciutadà català deixaria de ser un consumidor de segona en aquest aspecte i disposaria dels serveis en català (en situació precària oimés en les companyies operadores de telefonia mòbil).

I doncs!? Què va passar amb tot plegat? Doncs, com avançàvem ja en aquest blog aquest desembre, no va anar no gaire bé. Vaja… sí que s’ha acomplert en bona part pel que fa les empreses fabricants d’aparells (l’opció en català és prou alta) i en el paper de l’administració en relació als fabricants. En aquest aspecte en destaquem el web www.elteumobil.cat, on s’informa dels terminals disponibles en català, i una sèrie d’acords amb diversos fabricants, alguns prou reeixidors. Però les operadores Movistar, Vodafone i Orange van fer i fan l’orni i no han acomplert ni de lluny el conveni (podeu consultar l’estudi ací ). Per posar alguns exemples, si els contractes haurien d’estar en el 100% dels casos disponibles en català, només s’hi poden trobar en un 24% a Movistar, en un 11%  a Vodafone i en un 10% a Orange. Si els SMS que envia la companyia haurien de poder ser rebuts el 100% en català, només en són un 24% a Movistar, un 9% a Vodafone i un 7% a Orange. Si les trucades que fa la companyia haurien de poder ser rebudes el 100% en català, només ho poden ser un 21% a Movistar, un 15% a Vodafone i un 8% a Orange. Si el servei telefònic d’atenció telefònica hauria de poder ser en català al 100%, només ho pot ser en un 21% a Movistar, en un 15% a Vodafone i en un 8% Orange (vegeu l’estudi per conèixer el tipus de tractament i metodologia utilitzats)

Com va valorar la Generalitat de Catalunya el fet que les companyies operadores no havien fet la feina a desembre del 2008? Doncs no en va fer cap valoració més enllà d’un seguiment de les dades (que coneixia); simplement va entendre que no es renovava el conveni i que a partir del 2009 no calia acomplir-lo perquè el dia 1 de gener ja no era vigent. Vet ací. Al llarg del 2007 i 2008 no hi havia una exigència moral vers les empreses perquè s’entenia que hi havia temps fins al 31 de desembre per acomplir el conveni. El dia 30 de desembre però l’acompliment era a les beceroles. Les operadores tenien un dia per acomplir-lo. Però no si van posar tampoc el 31 (naturalment) i finalment el dia 2 (l’1 deurien estar de xauxa celebrant el Cap d’any) ja no calia fer res, perquè segons ens comunica l’administració el conveni ja no era vigent.

Enhorabona!

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengus

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El primer lip dub per la llengua comuna

dilluns, 4/04/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg Diverses entitats de persones immigrades, juntament amb la Plataforma per la Llengua, organitzen els dies 15 i 16 d’abril el primer lip dub per la llengua. És simptomàtic de la nostra societat que justament siguin les entitats de persones immigrades, de diferents orígens, les responsables del primer lip dub per la llengua catalana, com a llengua comuna que ha de vertebrar una diversitat que volem i que estimem. Valoro aquest fet com una lliçó de maduresa envers la resta de la societat, del qual n’hauríem d’estar tots plegats orgullosos i satisfets, com a símptoma de la normalitat que volem i que estem construint. Una lliçó per a altres països i societats. Partim del somni de treballar per una societat catalana amb més i millors oportunitats per a tothom, basada en la convivència. Una societat centrada en la voluntat de ser, vinguem d’on vinguem, on tothom, absolutament tothom, hi tingui cabuda i hi vegi acomplerts els seus drets socials. Una societat amb un model educatiu inclusiu que no segregui l’alumnat per raons d’origen, i que per tant continuï apostant pel català com a llengua vehicular.

I és d’acord amb aquesta manera de pensar  que pren força la idea del català com a eix vertebrador, eina fonamental que dilueixi el concepte d’immigrant i contribueixi a la inclusió social, com a llengua comuna, de tothom.

El dia 15 d’abril (i el dia 16),  a la plaça Universitat de Barcelona hi haurà una gran festa cívica amb la gravació del lip dub i el ressò de les nostres veus. Tots hi estem convidats. La societat civil avança i empeny un cop més, innovant i fent de la llengua una gran festa.

 

Tal i com diuen les entitats al manifest “El català llengua comuna”, que enguany publiquem en la versió català-xinès, Volem viure en català! Fem del català la llengua d’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d’aquest país que entre tots i totes estem edificant”

Les entitats que organitzen el lip dub són

Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E’Waiso Ipola, Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB), Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associació Cultural, Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Associació d’Amics del Poble Marroquí (ITRAN), Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya, Associació de Dones Amazigues Tamettut, Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA), Associació de Treballadors Pakistanesos, Casa Eslava, Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, Centre Bolivià Català, Comunitat Palestina de Catalunya, Cornellà Sense Fronteres, El Mirador dels Immigrants, Els Altres Andalusos, Espazo Galego dos Països Catalans, Federació d’Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), Federació d’Entitats Bolivianes a Catalunya (FEDEBOL), Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT), Federacion de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (FEDELATINA), Rede.cat , Veu Pròpia i la Plataforma per la Llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí