Per IKEA encara som consumidors de segona (o tercera!)

ikea.jpg Va costar Déu i ajuda que IKEA prengués consciència que no havia de fer un tracte excepcional vers el consumidor català en la retolació de les botigues i en el catàleg, de manera que havia de ser en la nostra llengua d’acord als principis de coherència de la companyia. Va costar més de 10 anys – una cosa insòlita – per fer quelcom que en la resta dels casos sempre s’havia produït en obrir la botiga. IKEA va passar pel sedàs d’IKEA España que, en lloc de fer servir els esquemes de mercat seguits fins llavors, va decidir polititzar el comportament de la companyia i canviar el sistema per tal que el consumidor català rebés un tracte diferent. L’any 1992, quan Eslovàquia encara formava part de Txecoslovàquia, IKEA no va dubtar gens ni mica en fer-ho tot en eslovac, tot i que abans ja havia obert una botiga a Praga i tots els eslovacs entenen perfectament el txec. Al nostre país, quan IKEA va obrir la primera botiga a Badalona l’any 1996 (l’any 1992 n’havia oberta una a través d’una franquícia a Palma, propietat d’una altra empresa), va decidir fer una excepció i prescindir del català. Va trigar 11 anys a fer el catàleg en català, a fer allò que a tot arreu feia al dia de la inauguració; i va caldre una bona campanya de molts consumidors ofesos per aquest comportament.

 

Ara, sortosament, les coses han canviat. IKEA, tants anys retolant i publicant un catàleg fora de la llei, ja s’hi ha adaptat. I per tant n’hem d’estar prou cofois. El paisatge lingüístic dins les botigues és tot un exemple de normalitat. IKEA fa en aquests àmbits un bon ús de la llengua. Mai és tard si arriba. Tanmateix hi ha dos aspectes importants pels quals la companyia sueca continua considerant els consumidors catalans de segona, o podríem dir de tercera categoria. De primer l’etiquetatge de productes. IKEA etiqueta productes en moltíssimes llengües, moltes amb menys parlants que el català i amb consumidors coneixedors d’altres llengües també presents a l’etiqueta. L’any passat IKEA va ésser multada per la Generalitat de Catalunya per no etiquetar en castellà un producte. Sempre ho fa en castellà però hi va haver una petita relliscada (recordem que a Catalunya hi ha fins a 198 disposicions que obliguen a etiquetar els productes en castellà amb multes lingüístiques incloses). D’ençà del 23 de gener d’enguany està obligada a fer-ho també en català (pel nou Codi de consum de Catalunya), però la multinacional sueca encara no s’ha adaptat a la llei i la Generalitat de Catalunya aquesta vegada encara no li ha tramitat la multa, com sí s’havia fet pel castellà.

 

Però de fet, no volíem parlar de l’etiquetatge de productes per part d’IKEA, sinó d’un altre comportament excepcional: el web. El web d’IKEA Espanya també segueix uns criteris lingüístics particulars (vegeu http://www.ikea.com/es/es). És l’únic web que té IKEA que menysprea una llengua de les dimensions i característiques del català. Si hi entreu, l’única opció és l’espanyol (castellà). En català només hi són (i després de moltes demandes) una ínfima part: la de les botigues de Barcelona i les preguntes a l’Anna (un joc d’un personatge “interactiu” que pot rebre preguntes dels internautes). A diferència de la resta de casos, una llengua com el català no hi és ni per al web principal ni per a la informació de productes. Cal recordar que IKEA té dues botigues a Catalunya que sumen 62.193 m2 de superfície de venda (vora 70.000 si comptem la franquícia de Palma). Per a Suïssa el web és en tres llengües, tot i que menys de 300.000 persones són italoparlants i l’única botiga a Lugano té tot just 12.854 m2. A Bèlgica té el web en dues llengües (ambdues comunitats amb menys parlants que el català). IKEA també té el web en llengües molt més minoritàries que la nostra (més de 9 milions segons les dades oficials), com el danès, el finès, el noruec, l’eslovac o l’hebreu. Fins i tot té tota la informació en islandès, tot i que tot just són 300.000 parlants i només hi té 20.673 m2 de superfície de venda. Per descomptat al Canadà el web és plenament disponible, i en igualtat de continguts, en anglès i en francès (menys parlat allí que no pas el català a Espanya). Hi ha un web especial per a Xipre en grec i anglès (Xipre té una sola botiga amb 20.993 m2 de superfície de venda). A Eslovàquia (amb molt menys parlants d’eslovac que no pas de català a casa nostra) té una sola botiga a Bratislava de 22.691 m2 però amb el web en eslovac amb totes les informacions. Hong Kong té un web diferenciat de la Xina amb xinès cantonès i anglès tot i que té menys habitants que Catalunya i IKEA només hi té 23.105 m2 de superfície de venda. A Romania IKEA té una sola botiga a Bucarest amb 26.000 m2 de superfície de venda, però a diferència del tractament de les botigues de Catalunya, tot el web és en romanès. Hongria, només té dues botigues i amb molts menys metres quadrats de superfície de venda que a casa nostra (38.371). Tot el web és en hongarès. Les incoherències són constants. Com es pot comprovar no és una qüestió de costos evidentment, car IKEA per “molt menys” hi destina “molt més”. La política d’IKEA vers el consumidor català, tot i els progressos, no s’ajusta als estàndards de qualitat de la companyia. IKEA rep molt en beneficis per part dels consumidors catalans en relació amb altres consumidors, però l’atenció al consumidor i el respecte es troba a uns nivells inferiors a la resta de persones consumidores. De segur que els compradors catalans són els que més donen en relació amb el que reben en consideració. IKEA España, i doncs IKEA, no actua per als catalans com ho fa en la resta de casos: en termes de mercat i de respecte a les persones. L’evidència és clara. Malauradament.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

1 comentari

  • anònim

    19/04/2011 14:12

    Endavant amb la lluita!.
    Jo de moment no hi compro a IKEA, prefereixo anar a un fuster artesà de Castellterçol, pago més però els mobles em duren més.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús