Arxiu del mes: maig 2011

El català fa escola

dijous, 26/05/2011

 

somescola_900x230_verd_2puntcat.jpg Fer escola és quelcom més que aprendre continguts de diverses matèries o, si més no, ho hauria de ser. Hauria de ser més que aprendre tècniques de lectura, matemàtiques, geografia o història, sense més. Fer escola és fer entendre que qualsevol racó del món és important, que la lectura, en cadascuna de les diverses llengües del món, és un patrimoni tan valuós com el monument històric més emblemàtic de qualsevol ciutat. Fer escola és transmetre i fer sentir com a vitals i essencials els valors del respecte i el fet de compartir multitud de coses, com ara, àmbits d’ús lingüístics per tal de garantir que totes les llengües que parlem comptin amb idèntiques garanties de futur.

Perquè la societat del futur que germina en les nostres aules del present necessita una escola coherent, responsable, assenyada i digna que no menystingui els eixos essencials de la convivència, la cohesió, el respecte per la diversitat cultural ni la sostenibilitat. I cap d’aquests principis no podrà adherir-se a la formació i la identitat dels nostres fills i dels nostres alumnes sense el vehicle d’una llengua comuna que n’exemplifiqui la consecució. Una llengua comuna que, tal i com convindria que es definís de manera oficial i consensuada des del Parlament Europeu, posem per cas, compliria amb la continuïtat històrica de la cultura del territori en possibilitar una integració plena, aconseguiria una cohesió social que garantiria la interlocució i reciprocitat comunicativa entre tota la ciutadania i, finalment, vetllaria per la sostenibilitat lingüística o, dit d’una altra manera, pel manteniment i la defensa de la diversitat lingüística del nostre món.

Sense el català com a llengua vehicular a la nostra escola, l’escola del present no reeixirà en l’establiment dels valors que les joves generacions necessiten per assolir una autèntica cohesió social en un futur que únicament a ells els pertany.

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Responsabilitat i compromís

dilluns, 23/05/2011

somescola_900x230_verd_2puntcat.jpg El 13 de desembre de 2010 el Tribunal Suprem emetia tres sentències que obligaven la Generalitat de Catalunya a considerar el castellà, també, llengua vehicular dels ensenyaments obligatoris. Aquestes sentències van ser possibles perquè, sis mesos abans, el Tribunal Constitucional n’havia emès una altra que esquarterava l’Estatut amb el qual el poble de Catalunya s’havia dotat i que havia passat per l’aprovació del Parlament i del poble, que s’havia manifestat a les urnes.

Ja aleshores, des de Plataforma per la Llengua, manifestàvem que aquestes sentències tindrien conseqüències molt negatives per al nostre sistema educatiu perquè posarien en perill el consens i la cohesió social. Dèiem fa sis mesos que les esmentades sentències no tenien cap fonament pedagògic, que només obeïen a consideracions polítiques. Malauradament, unes determinades forces polítiques minoritàries a Catalunya estan fent tots els esforços possibles per trencar l’estabilitat i el consens que hi ha actualment a les escoles pel que fa al tema lingüístic. Així. pretenen desestabilitzar el model d’escola catalana, un model d’èxit que permet que, en acabar els ensenyaments obligatoris, l’alumnat de Catalunya sigui competent en català i en castellà, les dues llengües d’ús social a casa nostra. Aquest fet fa més lliures els nois i noies perquè poden triar en cada moment en quina llengua volen parlar, els enriqueix, els obre portes i és garantia de cohesió i d’integració social.

No ens vam equivocar en el diagnòstic. Ara, quan s’acaba el curs escolar i tenen lloc les matriculacions per al curs vinent ja apareixen sectors que atien les famílies perquè s’oposin a l’actual model d’escola catalana. Ho fan amb uns arguments que no tenen cap fonament pedagògic però que, repetits una i altra vegada, poden crear confusió en unes determinades famílies i produir enfrontaments en els claustres.

Demanem als ciutadans de Catalunya responsabilitat i compromís davant d’aquesta situació que uns quants volen crear. No ens hi juguem poca cosa. A partir de la sentència del Tribunal Suprem més de 40 entitats ens hem posat a treballar conjuntament en el punt de trobada Somescola.cat. Comptem ja amb més de 10.000 adhesions individuals i col·lectives. Hem de créixer . Necessitem la mobilització dels ajuntaments, de les associacions, dels centres educatius, dels sindicats, de les universitats, dels Moviments de Renovació Pedagògica, dels nostres intel·lectuals, dels opinadors, dels pares i les mares. Tots en defensa del model educatiu català que afavoreix les competències lingüístiques i no segrega la població per la llengua d’origen i que supera amb èxit les avaluacions que se’n fan.

L’any 2005, l”Instituto Nacional de Calidad y Evaluación del Sistema Eduactivo” (INECSE) certificava que els escolars de Catalunya tenen les competències bàsiques en castellà equiparables a la resta de l’estat. L’any 2009, l’informe PISA certificava que la comprensió lectora de l’alumnat de Catalunya estava per sobre de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.

Així doncs, què volen aquesta gent? Senzillament volen que el català vagi perdent terreny, que esdevingui una llengua prescindible a Catalunya. Davant d’això: Indignem-nos! Actuem!. La indiferència és la pitjor de les actituds.

 

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua
Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Amb tu el català suma i la Plataforma per la Llengua també.

dijous, 19/05/2011

Logo Plataforma.jpg Són constants les notícies que sovint rebem dels atacs lingüístics als ciutadans dels territoris de llengua catalana. Darrerament, alguns grupuscles estant qüestionant el model educatiu lingüístic, model que assegura el coneixement tant del català com del castellà, i que ha estat lloat a Europa diverses vegades.

És un moment de reptes per als ciutadans del nostre país, i especialment per a la renovació de discursos lingüístics per tal d’aconseguir avanços clars pel que fa a la llengua catalana. Malgrat que el català és l’única llengua amb més de 5 milions de parlants, o amb més d’un 10% de parlants dins de les fronteres d’un estat que no és reconeguda oficialment, continua desenvolupant el paper de llengua comuna i d’eina cohesionadora. Les circumstàncies actuals ens demanen més que mai que potenciem aquest paper de la llengua.

Necessitem tenir ONGs fortes també en temes de llengua com tenim en altres àmbits, ONGs que puguin canviar les coses, fer avançar la llengua i treballar d’aquesta manera pel benestar dels ciutadans. Es tracta de treballar al cap i a la fi pels drets dels ciutadans i especialment per a la cohesió d’aquesta societat.

La Plataforma per la Llengua compleix aquestes característiques, però ara, per tal d’avançar, per fer més feina, et necessita. Necessitem persones que hi puguin col•laborar, econòmicament i nous socis, per tal d’engruixir la nostra força.

En entitats tan rendibles com a la nostra, pocs diners poden aconseguir molts resultats, i és per això que mitjançant aquest article fem la crida a col•laborar, perquè amb tu el català sumi. Creiem que en aquest moment el país avança per aquí: necessitem entitats fortes i vertebrades que puguin satisfer als reptes que se’ns presenten, i creiem que és positiu demanar suport per a les causes sòlides amb experiència provada, com podeu veure a http://www.plataforma-llengua.cat. I per això tots som necessaris.

Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes ckic aquí

Quatre dades sobre la importància del català en el mercat internacional

dimarts , 17/05/2011

31.jpg Més d’una vegada hem parlat d’aquells fets excepcionals dins el context europeu pels quals l’Estat espanyol restringeix el ple reconeixement legal del català a casa nostra, cosa que condiciona el baix ús d’aquesta llengua en alguns àmbits. Sabem perfectament que a Europa no hi ha una comunitat lingüística com la nostra (en nombre de parlants) que tingui tants centenars de disposicions impositives d’una altra llengua (incloses les 198 normatives que obliguen els empresaris a etiquetar o fer les instruccions i manuals d’ús en castellà, o les més de 500 disposicions que fan una discriminació positiva del castellà en relació a les altres llengües pròpies d’Espanya), que tingui tantes multes previstes per no emprar el castellà, que estigui fins i tot prohibida a la cambra principal de representació de l’estat, que no aparegui ni al passaport, ni a la moneda, ni en el nom oficial de l’estat…

En definitiva, som l’únic cas d’una llengua de les nostres característiques que no és oficial a l’estat. Un cas únic a la Unió Europea però encara vigent. És difícil saber l’ús “natural” o “espontani” del català segons les normes del mercat, car està condicionat fortament per l’activitat legislativa en contra (tant l’actual com a conseqüència de les inèrcies creades per lleis anteriors coercitives, com és el cas del cinema). Però tot i això hi ha dades esperançadores del dinamisme del català dins el context internacional. Aquestes dades són justament dels camps on el legislador li costa més d’entrar; on el mercat és més lliure: per exemple a Internet. Us passem una mostra de les que fan referència a la rellevància del mercat de llengua catalana:

- La llengua catalana és parlada per més de 9 milions de persones i és oficial en un territori on viuen més de 13 milions de persones. És la novena llengua de la Unió Europea segons població resident en el seu domini lingüístic i la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el finès, el danès, l’estonià, l’eslovè o el búlgar.

- Entre les més de 6.000 llengües que es parlen al món, es trobaria entre el lloc 70 i 90 pel que fa a llengües més parlades.

- Ocupa la posició 27 en el rànquing mundial (entre més de 6.000 llengües) amb més pes econòmic (segons l’Institut Steinke de Bonn 2005) i la posició 20 amb més pes internacional en general (segons Portalingua, consulta maig 2011), per sobre de llengües com el txec, l’eslovè, el turc, el búlgar, el romanès o el coreà.

- Actualment hi ha més de 1200 autors literaris que escriuen en català i cada any es publiquen més de 15.000 títols.

- Segons dades de la Unesco (consulta primavera 2011), el català ocupa el lloc 22 com a llengua del món més traduïda en versió original en l’àmbit editorial; és a dir, el lloc 22 en traduccions del català a altres llengües (la primera és l’anglès). Ocupa la posició 24 com a llengua més traduïda de destinació; d’altres llengües al català (la primera és l’alemany).

- Entre els 10 primers webs més visitats al món, 6 tenen la versió en català (Alexa 2011). Aviat en seran 7 segons el compromís públic de Twitter (de les restants, dues tenen versió pràcticament només en xinès).

- És la 26a llengua més present a Internet en nombre de llocs web absoluts i la 19a quant a nombre de webs per parlant (Softcatalà 2005) per sobre de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab o el rus.

- Partint de dades de Portalingua a partir World Stats (consulta maig 2011), la llengua catalana és la 8a mundial en l’índex de penetració a Internet (nombre d’usuaris per població, la primera és el suec).

- Segons Luis Collado (II Congrés de Serveis Lingüístics Reus 2011), director de Google Books i Google News a la Península Ibèrica, el català se situa entre les 10 i 15 llengües més dinàmiques a Internet.

- El català és la 13a llengua amb més articles en nombres absoluts a Viquipèdia, amb més de 300.000, i per sobre de llengües com el finès, el noruec, el txec, el grec, l’ucraïnès, l’hongarès, el turc, l’hebreu o el romanès. De fet, la llengua catalana va ser la segona en aparèixer a l’enciclopèdia electrònica després de l’anglès.

- Al maig del 2011 el domini.cat ja té gairebé 50.000 webs, amb moltíssims continguts per web.

En definitiva, per bé, el català no té el potencial econòmic de les llengües més parlades al món (com l’anglès, el xinès, el francès o el castellà), dins el grup de llengües mitjanes és capdavantera en potencial econòmic. Ara imaginem que si el català té un pes internacional superior al txec, a l’eslovè, al búlgar o al romanès, quin pes tindria si tingués les legislacions que tenen el txec, l’eslovè, el búlgar o el romanès?

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

Que demani un desig! Que demani un desig!

dilluns, 16/05/2011

Logo Plataforma.jpg No fa encara dos mesos, la gran majoria de mitjans de comunicació catalans recollien la notícia que el grup Manel havia arribat al número 1 en la llista de vendes oficials de l’Estat espanyol amb un disc fet íntegrament en català, fita que només havien aconseguit anteriorment Joan Manel Serrat i Lluís Llach.

Aquesta notícia donà peu a tot un seguit d’articles que parlaven de la bona salut del pop català, fins i tot a diaris estatals com El País, i a reportatges com “Les quatre nits” del programa 30 minuts de TV3, on podíem veure que la gira de l’últim disc de Mishima els havia portat a ciutats com Londres, Brighton, Manchester o Liverpool, o com els Manel tocaven en un Fnac de Madrid i participaven en el festival South Pop de Sevilla.

Per tant, podríem dir que els fets noticiables són dos: per una banda, que la música catalana està de moda i, per una altra, que la música en català es consumeix més enllà del territori de parla catalana.

No sóc crítica musical –i, per tant, no opinaré sobre les modes en aquest camp– però sí una melòmana que intenta seguir la música que es fa al país i que cada setmana assisteix a un concert com a mínim. Així, no em canso de veure com grups i solistes catalans continuen publicant discos en castellà i com en els seus directes, entre cançó i cançó en castellà, s’adrecen al públic en català que, al cap i a la fi, és la llengua comuna –la de l’artista i la del públic–.

Recordo els temps –tampoc no fa pas tant– en què alguns músics catalans afirmaven que escrivien les lletres de les seves cançons en anglès perquè aquesta llengua tenia més musicalitat. Són els mateixos que ara han trobat aquesta musicalitat en el castellà o el català. I no anomenaré cap grup perquè m’han ensenyat que assenyalar amb el dit és de mala educació, però segur que a tots ens vénen uns quants noms al cap.

És cert que el fet d’escriure cançons en castellà pot respondre a una estratègia comercial amb el fi d’ampliar fronteres (no només a Espanya, sinó també a l’extens mercat llatinoamericà), com també és cert que la música en català es consumeix principalment als Països Catalans. De fet, el mateix Arnau Vallvé del grup Manel, sense tenir les dades a la mà, afirmava que un percentatge altíssim de vendes del seu últim disc que els ha portat al número 1 ha estat dins del territori català.

L’èxit de vendes dels Manel segurament és fruit de la conjunció de molts factors –qualitat, un estil indie folk que ara es considera mainstreaming, lletres treballades i alhora properes, una bona estratègia de màrqueting, etc.– però el que ens està dient a crits és que el mercat de música en català no és tan petit i que si no s’arriba més lluny no és tant –o no només– per la llengua sinó per molts altres elements.

Per acabar, doncs, deixeu-me per un moment que em converteixi en la noia a qui els Manel inciten a demanar un desig en la seva cançó “Aniversari”, i demano que algun dia –i espero que sigui aviat– s’acabin tots els prejudicis lingüístics i que els nostres músics ens cantin en la llengua en què parlen, pensen, somien i estimen. I ara a bufar les espelmes!

P.S. Vull donar les gràcies a Christian Rovira que en una conversa ben informal em donà sense saber-ho la idea per aquest article i a Roger Palà i Pau Alabajos que a l’edició digital de la revista Enderrock han publicat dos fantàstics articles sobre aquest tema, “El més venut a Espanya” i “Música, llengua, política i prejudicis.

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Hem de ser valents

dijous, 12/05/2011

31.jpg Fa un any un nombrós i transversal grup d’eurodiputats catalans (ERC, CiU, PSC i ICV) van signar el document full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE. Aquest document havia estat preparat per l’entitat Horitzó Europa. Es tracta d’un document clar, sintètic i concret. Els objectius són:

• Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE
• Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu
• Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments.

Ha passat un any i a l’hora de passar comptes dels avenços obtinguts no tenim elements per ser optimistes. Estem allà on estàvem, si bé hi ha la clarificació, o potser l’agreujant, que ara ja se sap públicament que l’Estat espanyol no té cap voluntat de complir els acords a què es va comprometre amb cinc institucions europees. Potser la més significativa d’aquestes institucions és el Parlament Europeu. És una situació que fa molts anys que s’arrossega. Durant tot aquest temps s’han argumentat tot tipus de raons per justificar que la llengua catalana, no ja que no sigui oficial, sinó que no s’utilitzi. La raó més utilitzada és la de les dificultats tècniques d’afegir una nova llengua, els costos que suposaria, etc. Arguments que, per altra part, no es plantegen cada cop que un nou estat entra a formar part de la UE i la seva llengua passa a ser-ne llengua oficial a tots els efectes. La raó de fons, l’única, és de tipus política. No hi ha voluntat política per part de l’Estat per tal que els ciutadans europeus puguin utilitzar la llengua catalana amb les institucions europees, ni tampoc perquè els diputats catalans puguin utilitzar la seva llengua en la màxima cambra d’expressió democràtica de la UE, el Parlament Europeu.

Per tot això cal que fem pressió, que des de Catalunya i des de les nostres institucions es pressioni a l’Estat perquè reconegui d’una vegada l’oficialitat de la llengua catalana a Europa. No hi ha cap dificultat tècnica. En la roda de premsa que van fer els diputats signants, Ramon Tremosa (CIU) va anar més enllà i va proposar que els diputats catalans a Madrid condicionin votacions, com ara la dels pressupostos generals de l’Estat, a què hi hagin avenços en l’oficialitat de la llengua. És una proposta valenta, que genera el dubte de si es pot arribar a complir per part dels principals partits. En tot cas, i després de tants anys de marejar la perdiu, ens calen propostes valentes i gestos valents per part dels representants catalans a les màximes institucions.

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

Lip dub per la llengua com a eina pedagògica

dimarts , 10/05/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg El lip dub que vam gravar el passat 15 i 16 d’abril i que ja ha superat les 40.000 visites a la xarxa (http://www.youtube.com/watch?v=kWm0gqsjuoI) està esdevenint un èxit també en l’àmbit educatiu. Així ens ho demostren instituts d’arreu del país i escoles de primària que ens diuen aquests dies que estan visualitzant la gravació a l’aula tot treballant el contingut que transmet.

Tenint en compte la procedència diversa de l’alumnat de les aules catalanes es prioritza com a objectiu el coneixement i l’ús de la llengua catalana com a eina integradora. La visualització d’aquest material està permetent treballar amb l’alumnat diferents capacitats i competències, com ara les socials i ciutadanes, i les lingüístiques i culturals.

És un lip dub amb missatge, més enllà de compartir una bona estona en un espai concret, està transmeten valors lligats a la interculturalitat i la convivència, valors lligats a la integració i la diversitat cultural. La llengua com a punt d’unió entre les diferents cultures, la llengua com element clau d’inclusió social. Realitats que són el punt de mira de l’educació d’avui i que es veuen cada dia a l’aula de les escoles del nostre país.

Un lip dub que vol transmetre l’atenció a la diversitat i al reforçament de les identitats a partir de la llengua catalana com a llengua comuna compartida.

Les persones que fan d’enllaç en aquest lip dub són molt peculiars: vam convidar una vintena de “cares conegudes” que van ballar amb nosaltres la cançó del grup manresà Gossos, Corren.

Al llarg dels 7 minuts de gravació podem veure el Joel Joan, el Carles Prats, el grup Macedònia, el Xavier Grasset, el Jordi Martínez i la Lina entre d’altres, compartint la llengua amb les comparses dels col•lectius de nouvinguts: els joves jugadors de criquet del col•lectiu pakistanès, els balls del Paraguai, les danses eslovaques, els instruments tradicionals russos, el hip hop a ritme llatí o la rumba dels amazics.

Hem comptabilitzat que al llarg de la gravació van participar persones de més de 40 nacionalitats diferents que parlaven més de 65 llengües diferents.

Un espai comú per tothom amb “el català, llengua comuna” com a única bandera per reivindicar la llengua com a eina d’intregració i cohesió social.

Eulàlia Buch i Ros

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

Els prejudicis lingüístics de la justícia espanyola

dijous, 5/05/2011

Logo Plataforma.jpg El darrer 11 d’abril la justícia espanyola ens va tornar a obsequiar amb una nova resolució judicial que qüestionava l’ús de la llengua catalana a Catalunya, i que mostra una agressivitat desmesurada contra l’ús del català a la justícia i a l’administració pública catalana. L’autor d’aquesta resolució judicial és el polèmic magistrat de la judicatura de Lleida, José M. Magán Perales, que ja ha rebut dues recusacions de l’Ajuntament de Lleida per altres resolucions polèmiques. En un llenguatge prepotent i amb els tocs barrocs a què ens té acostumats el llenguatge judicial espanyol, el jutge Magán Perales repassa tots els seus prejudicis lingüístics en una resolució que, pel to i el contingut, s’assembla més a un article d’opinió d’algun dels diaris més ultres que corren per les Espanyes, que no pas una resolució judicial.

Una multa de trànsit imposada a un ciutadà madrileny serveix d’excusa al magistrat per carregar una vegada i una altra contra l’ús normalitzat de la llengua catalana i, de retruc, cap a la Generalitat de Catalunya. Només per posar un petit exemple, a l’apartat razonamientos jurídicos el jutge s’extralimita clarament de les seves funcions fent judicis de valor sense cap de tipus de consideració jurídica, com ara “el expediente había tramitado en castellano, lo que demuestra que la Administración Regional sabe usar perfectamente; e incluso lo utilitza cuando le conviene” o “no dar mayor importancia a este tipo de lamentables comportamientos y de uso del idioma autonómico como arma arrojadiza”.

Tanmateix, aquest magistrat amb tanta sensibilitat lingüística no sembla preocupar-li gens ni mica que, després de més de 30 anys de democràcia, l’ús del català a la justícia presenti dèficits més que notables i que el castellà sigui la llengua preferent i predominant, tal com mostren les dades de l’Informe Enquesta d’Usos lingüístics a l’administració de Justícia 2008 elaborat per l’Associació de Juristes en defensa de la llengua pròpia. Recentment, també han sortit a la llum diferents casos de discriminació lingüística contra ciutadans catalans, gràcies a la tasca de l’Associació de Juristes en defensa de la llengua pròpia, entre ells una no-acceptació d’un recurs al Tribunal Suprem per estar redactat en català. Diversos diputats del Congrés espanyol van definir aquesta discriminació com un fet anecdòtic.

És a dir, mentre que els drets lingüístics dels catalans són un simple fet anecdòtic, l’ús exclusiu del castellà a tot el territori estatal, també en aquells territoris on no és llengua pròpia, és un dret inalienable, i fins i tot, un acte de bona educació. Felicitats senyors jutges i diputats, això és igualtat de drets i deures davant de la Llei!

 

Eloi Torrents i Vivó

 

Plataforma per la Llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Fracàs, de qui?

dimarts , 3/05/2011

somescola_900x230_verd_2puntcat.jpg

 

 

 

 

 

La pràctica educativa és una certa forma d’acció que es fa en el temps, en un cert temps del temps i en un cert espai. Percebre l’educació com una expressió concreta, una tasca concreta inserida històricament, social, cultural i política, té una gran importància per a aquells que tenen aquesta pràctica.

Paulo Freire

Considero que aquesta cita ens ve com anell al dit per intentar fer una anàlisi de la situació que vivim avui i aquí, en el nostre temps i en el nostre espai, en relació amb la pràctica educativa en les nostres escoles i instituts.

Hem d’admetre que el rendiment de l’alumnat, al llarg de l’educació obligatòria, no assoleix, en un percentatge massa elevat, els objectius desitjats. Són molts, massa, nois i noies els qui, durant el seu procés d’aprenentatge no progressen adequadament ni pel que fa als continguts educatius, ni pel que fa als valors ni pel que fa a les actituds. Per això parlem de fracàs escolar. Però fracàs, de qui? Fracàs només d’aquest 30% del qual parlen les estadístiques? Jo crec que no. Crec que hauríem de parlar de fracàs del sistema. I els interpel·lats per aquest fracàs haurien de ser els pares, els mestres, els responsables polítics i l’alumnat, evidentment.

Estem vivint un moment delicat. És època de vaques magres i ens hem de replantejar moltes coses. En Salvador Cardús, en un article magnífic, ens diu que els anys de creixement econòmic han destarotat molts dels bons hàbits educatius que s’adquirien a les llars i han dinamitat allò que en podríem dir “un cert sentit comú educatiu”. Comparteixo fil per randa la seva opinió i convido a fer una reflexió serena sobre els canvis que s’han de produir a les escoles durant els propers anys si es vol capgirar la situació actual.

Seria molt trist que ens quedéssim en l’anècdota sobre si els nostres nens i nenes han de portar bata o no portar-ne. Ens hi juguem massa per no arribar al fons de la qüestió i quedar-nos, només, en aspectes superficials que sovint s’utilitzen com a arguments de desgast polític.

El moment econòmic que vivim ens obliga a estrènyer-nos els cinturó però, tan aviat com sigui possible, el nostre objectiu ha de ser dotar millor la partida destinada als ensenyaments. Però no n’hi ha prou amb això. Hem de recuperar l’esperit col·lectiu. Volem que la societat valori la tasca dels mestres com correspon però volem mestres ben formats que pugui accedir a la formació permanent durant tota la seva vida professional i volem que siguin un model de la cultura de l’esforç i de la feina ben feta.

Necessitem pares i mares que no abdiquin a l’hora d’educar els seus fills, que sàpiguen dir no quan sigui necessari i que facin pinya amb els educadors. Exigim als nostres responsables polítics mà ferma però també sensibilitat social i encert pedagògic en un tema tan essencial per a Catalunya com és l’educació dels nostres joves. Només si treballem conjuntament amb uns objectius molt clars i compartits aconseguirem una escola catalana de qualitat, arrelada al país, on l’alumnat pugui desenvolupar totes les seves potencialitats al màxim, que no confongui l’ensenyament compensador de desigualtats per a tot l’alumnat amb la mediocritat i l’igualitarisme, que tendeixi a l’excel·lència, que formi ciutadans preparats, competitius, crítics i, en la mesura del possible, feliços.

És un repte que val la pena plantejar.

 

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua

 

Si vols llegir més article de Plataforma per la Llengua fes clic aquí