El català, 70 anys d’invisibilitat a les etiquetes

desplegable_1.jpgDurant aquesta setmana el debat al voltant de l’etiquetatge en llengua catalana ha saltat a la palestra arran de la negativa de la Unió Europea a incloure una esmena proposada per la majoria d’eurodiputats catalans que havia de permetre regularitzar l’etiquetatge de productes només en llengua catalana.

De fet, el nou reglament sobre etiquetatge aprovat aquesta setmana per la Unió Europea no incorpora cap novetat significativa en relació a les disposicions lingüístiques. L’anterior directiva europea sobre etiquetatge, que data del 1997, ja establia que l’etiquetatge dels productes havia d’estar en una llengua oficial de la Unió Europea. Ara bé, directives com aquesta posen de manifest què significa que el català no sigui oficial a la Unió Europea: la invisibilitat del català i dels seus parlants.

Però entrant en el quid de la qüestió, l’etiquetatge només en català està prohibit? Doncs, sí. La legislació espanyola incorpora gairebé 200 disposicions lingüístiques que obliguen a emprar la llengua oficial de l’estat, és a dir, el castellà, en l’etiquetatge dels productes de consum distribuïts dins el territori estatal. L’exemple més paradigmàtic és el Real Decreto 1334/1999, del 31 de julio, que aprueba la norma general de etiquetado, presentación y publicidad de los productos alimenticios, on només figura l’obligació d’utilitzar el castellà.

Aquesta situació de discriminació lingüística és de caire polític i es remunta a la dictadura franquista, que va prohibir l’etiquetatge dels productes en una llengua diferent a la castellana. Cal recordar que durant l’etapa republicana fins i tot companyies tan importants com Nestlé etiquetaven els seus productes en català. La prohibició d’etiquetar en català s’acabà amb l’arribada de la democràcia, però l’obligació d’emprar el castellà ha continuat vigent fins als nostres dies, fet que ha perpetuat la desigualtat de drets lingüístics entre les comunitats lingüístiques de l’Estat espanyol.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que per acabar amb aquesta anomalia democràtica que pateix la comunitat lingüística catalana cal avançar en dues direccions: per una banda, implementar els requisits lingüístics que contempla la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, que per primera vegada equipara l’ús del català i el castellà en l’àmbit de l’etiquetatge, i que malauradament està essent àmpliament incomplerta per la majoria d’empreses que distribueixen els productes a Catalunya. I, per altra banda, que les forces polítiques i la societat civil catalana prenguin les mesures de pressió oportunes per forçar al govern espanyol a demanar l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea i acabar amb la paradoxa que la catorzena llengua més parlada dins la Unió Europea no sigui oficial, mentre llengües amb molts menys parlants gaudeixen d’oficialitat a les institucions europees.

Només amb esforç, tenacitat, voluntat política i mobilització popular es podrà acabar amb l’anomalia lingüística espanyola i aconseguir la plena oficialitat i normalització de la llengua catalana.

 

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més aritcles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús