Hi ha molt curt de gambals

Les persones a les quals ens preL'estat discrimina el cat.jpgocupa el benestar de la llengua catalana i treballem perquè esdevingui la llengua comuna de tots els catalans, últimament no guanyem per a disgustos. El model d’immersió lingüística que tants bons fruits ha donat des del període de la transició espanyola s’ha posat en dubte tant al País Valencià, a les Illes Balears com al Principat. En el primer cas, un decret anunciat pel Govern valencià proposa l’eliminació de la línia del valencià a les escoles. A les Illes Balears se suprimeix la Direcció General de Política Lingüística. I, al Principat, polítics com l’Alícia Sánchez Camacho –per posar           l’ exemple més recent, però n’hi ha més– reclamen que el seu fill pugui rebre l’ensenyament en castellà. Mentrestant, el PP i el PSOE –amb el suport del PSC– han votat en contra de la resolució de CiU, ERC i ICV que instava a aprofitar l’adhesió de Croàcia a la UE per fer oficial el català. I l’Eurocambra no admet l’esmena en defensa de l’etiquetatge en català.

Fora de les nostres fronteres, la setmana passada ens arribava la notícia que el diari Galicia Hoxe, l’únic publicat íntegrament en gallec, desapareixerà i només mantindrà la seva capçalera en format digital.

Mentre tot això succeeix, llegeixo al setmanari Les Noticies, l’única capçalera editada en asturià, que han sortit els resultats de l’Estudiu Sociollingüísticu de Zamora, que afirma que un terç de la població del territori del domini lingüístic de l’asturllionès –Senabria, La Carbayeda, Aliste i Sagayo– el parla; cosa que representa en nombre absolut al voltant de 9.400 persones. Un terç de la població sembla un percentatge significatiu si parlem d’una llengua que no té cap reconeixement oficial i que no s’ensenya a les escoles, però si analitzem les dades amb més detall veurem que només el 9,3% dels enquestats afirmen emprar-la en l’àmbit familiar, mentre que un 21% reconeix que parla una mescla d’asturllionès i castellà.  Però les dades que més m’han cridat l’atenció són que mentre que un 75% dels zamorans enquestats afirmen que la llengua tradicional té un valor cultural fonamental dins de la identitat de la província, el 50% està en contra que es pugui estudiar a les escoles. De fet, el desconeixement sobre la llengua pròpia fa que un 42,3% dels parlants de l’asturllionès d’aquest territori pensin que el que parlen és castellà.

Si m’he estès a donar quatre dades sobre aquest estudi és per mostrar que les llengües sense un suport institucional desapareixen, i que els que pensen que el català no és una llengua amenaçada pel simple fet que conserva un nombre important de parlants, s’equivoquen. Les llengües per sobreviure necessiten parlants, però també polítiques i institucions que les promoguin. El castellà, que s’ensenya a totes les escoles del seu domini lingüístic i compta amb un estatus polític de ple dret, té institucions i desenvolupa polítiques per a la seva promoció. Què fa pensar que el català com una llengua més no pugui disposar dels mateixos mecanismes de difusió i promoció que el castellà? Francament, jo només hi trobo una resposta: Hi ha els que els agrada aquella Espanya d’“una, grande y libre”. I són aquells que pensen que aquesta unitat només es pot aconseguir amb una Espanya monolingüe. Des del meu punt de vista, aquesta creença només manifesta una terrible estretor de mires que porta a considerar la diversitat cultural –també la lingüística– com una amenaça i no com una riquesa que cal preservar i promoure. En aquests temps en què cada vegada som més les persones que estem conscienciades amb la preservació de la diversitat biològica, no puc entendre com hi ha tants curts de gambals que no poden veure la diversitat lingüística de la mateixa manera.

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús