El criteri secret d’algunes empreses contra el ciutadà català; d’Intermón Oxfam a Casa Tarradellas

Si us connecteu al web d’Intermon Oxfam (www.intermonoxfam.org) veureu que tot és en castellà. Tanmateix si aneu a dalt a la dreta veureu que hi ha un desplegable al costat d’on hi posa “español”. Si obriu el desplegable hi apareix “català”. Si hi boteu al damunt veureu la versió catalana del web.

backofbus.jpg Com veieu no és, ni de lluny, un tracte equitatiu entre totes dues llengües malgrat l’arrelament que té l’organització a Catalunya. Encara que a l’estat espanyol (de més de 40 milions d’habitants) uns 12 milions viuen en territoris on el català és oficial (amb uns 9 milions de parlants), per defecte el web és en castellà i fins i tot l’opció en català no és visible ni a primer cop d’ull. Ara farem l’exercici de veure el mateix tractament per un altre estat plurilingüe europeu on Oxfam també hi actua: Bèlgica. Si entreu a www.oxfam.be veureu que de bon principi s’ofereix en igualtat de condicions les versions franceses i neerlandeses (amb 3 milions llargs i gairebé 6 milions d’habitants cadascuna respectivament). No hi ha, doncs, tractes de favor. Prenem un altre exemple d’un país amb llengües plurilingües de dimensions comparables al cas espanyol: el Canadà. El web per al Canadà (uns 30 milions) www.oxfam.ca és només en anglès, però és que Oxfam funciona de manera separada per al Quebec, talment fos un altre país. Per al Quebec (7 milions) hi ha un altre web www.oxfam.qc.ca que només és en francès. És un altre model diferent que el belga però que en tot cas es diferencia clarament de l’espanyol perquè cerca un tractament equitatiu de les llengües. Si agaféssim una ONG com Metges Sense Fronteres la cosa encara és més exagerada. Veuríem que no hi ha ni tan sols versió catalana per Espanya; però sí, és clar, bilingüe per a Bèlgica, per al Canadà i per a Suïssa.

De fet aquestes ONG, per més responsables que es presentin, en més o menys grau, segueixen els paràmetres de moltes grans empreses no precisament coherents en el tracte lingüístic; o bé, hauríem de dir coherents i responsables per als països comparables a Espanya en situació plurilingüe però fent una excepció per al cas espanyol i en concret per al ciutadà català. Aquest tractament és extensiu a diversos àmbits d’actuació de les empreses; des de l’etiquetatge fins als serveis d’atenció telefònica al client. Danone, encara que hi està igualment obligada, etiqueta en les respectives llengües d’uns quants milions de parlants al Canadà, Bèlgica o Suïssa, però no fa el mateix per a Espanya. Qui diu Danone, podríem dir Coca-cola, Henkel, Bayer, Nestlé, Casa Tarradellas o Bimbo.

I doncs?! Què passa aquí? Quin és el criteri d’aquestes ONG i grans empreses per fer un tractament diferenciat? Què tenen contra el consumidor català? De fet la publicitat a TV3, i fins i tot a la via pública, la fan en català a Catalunya! Com és, doncs, que són incoherents en altres aspectes fonamentals del producte? No surt a compte? I tant que surt a compte! Simplement apel·len al que en podrien dir “racisme lingüístic” a través d’un acord implícit que moltes empreses segueixen fil per randa. Vet ací. Tàcitament, sempre que sigui possible per pes econòmic (en aquest cas la comunitat lingüística catalana supera aquest criteri amb escreix) o que altrament la llei hi obligui, hi ha un principi de respecte al consumidor. Aquestes empreses entenen que el consumidor de parla neerlandesa a Bèlgica té dret a rebre un producte etiquetat en neerlandès i que el de parla francesa en francès. De fet ambdós drets són compatibles amb un etiquetatge multilingüe si s’escau, i per tant, com que tant té el dret un com l’altre, és fàcilment assumible. Què passa a Espanya? No hi són aquests drets entesos també per al castellà i el català? Sí, naturalment. Però tanmateix se n’hi afegeix un altre; el que podríem anomenar el peatge del “racisme lingüístic”. Ço és, una de les comunitats no només té el dret de rebre els serveis i productes en la seva llengua sinó que a més té el dret que al costat de la seva llengua no hi sigui l’altra, o com a mal menor no hi sigui amb la mateixa intensitat. Això comporta un problema econòmic afegit per a les empreses, perquè per bé que tots dos primers drets són compatibles, aquest darrer pot entrar en contradicció amb un dels altres. Així, si un ciutadà té el dret de rebre l’etiquetatge en català (diem etiquetatge però podria ser un altre àmbit), cal pensar que l’altre té dos drets: el de rebre l’etiquetatge en castellà i el dret que el català no sigui present en un mateix etiquetatge que és en castellà. Però hi ha un supòsit, podríem dir, encara més “bèstia”: no és només que tingui un dret més sobre el primer sinó que aquests dos drets quan entren en contradicció amb el primer, el primer queda anul·lat. Malgrat que el producte estigui etiquetat en castellà, el dret que al costat del castellà no hi sigui la informació en català supera el dret de tenir el producte en català. És una norma no escrita però plenament reconeguda en certs àmbits empresarials.

Als anys 50 a Estats Units encara hi havia autobusos que separaven els blancs dels negres. Els blancs anaven a la part del davant, els negres al darrere. A la part del mig tant tenien dret a seure-hi els blancs com els negres. Però els blancs tenien un dret més. Si ells decidien seure a la part del mig els negres perdien automàticament llur dret i havien de cedir el seient. Més que la regulació legal, allò que aguantava el sistema era la superioritat “moral” dels blancs. Tant feia la quantitat d’usuaris negres, el pes econòmic que representaven o llurs drets; allò rellevant era que -tot i que injustament- es conservés un privilegi capritxós, simplement per no ofendre unes mentalitats acomodades en el món del racisme. I el racisme fa por. I hi ha empreses que tenen por d’actuar de manera responsable davant del racisme. Simplement per por, les empreses acaben avalant i actuant d’acord amb aquestes conductes. Sembla mentida que moltes empreses a casa nostra actuïn amb els mateixos paràmetres en matèria de “racisme lingüístic”. Però, fet i fet, actituds com aquestes no han estat pas estranyes també entre comunitats lingüístiques. Tanmateix l’estat de dret, la democràcia, els valors de llibertat i d’igualtat de drets de les persones han establert que l’Estat, mitjançant la llei i el suport ple institucional, hagi abolit aquestes pràctiques. No pas però a Espanya. I aquí hi ha l’altre puntal del desajustament; un estat basat encara en els privilegis d’una comunitat lingüística i en l’aval de la permissivitat del “racisme lingüístic”. Vergonya per a les empreses, vergonya per a l’Estat.

L’1 de desembre de 1955, Rosa Parks va negar-se a cedir un dels seients del mig de l’autobús a un home blanc. Va desobeir també l’ordre del xofer James Blake, que la va denunciar en una actitud clarament racista. Això va desencadenar tot un moviment de protesta. Cada dia molts catalans ens neguem o intentem negar-nos a aixecar-nos de la cadira per defensar uns drets que arreu del nostre entorn fa temps que ja s’han assolit. Jo confio que els James Blake – o qualsevol de les empreses que actuen a casa nostra – un dia es neguin a jugar aquest joc malèvol ideològic i ens vegi als consumidors de casa nostra pel que som: purament un mercat per fer negoci, un mercat per respectar. Jo si fos xofer d’autobús, l’amo de l’empresa de transports, de l’ONG, de la multinacional alimentària o farmacèutica, voldria tractar en igualtat de condicions els usuaris blancs i els negres, els que viuen a Barcelona com els que viuen a Madrid.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

26 comentaris

  • Oriol

    26/10/2011 14:41

    Si això no fa morir de vergonya les empreses i ONGs, és que definitivament no els en queda gens ni mica !

  • David Valls

    26/10/2011 15:17

    Ja fa temps vaig demanar a Médicos Sin Fronteras (aquest el nom oficial que tenen, que ningú s’enganyi) que perquè no feien la revista, el web i els comunicats en català. Els vaig dir que la solidaritat havia de ser mútua, o sigui, jo com a donant dels meus diners també havia de percebre una solidaritat per part d’ells. Em van contestar que preferien estalviar-se els diners de les traduccions en vacunes. Llavors, jo els vaig contestar que era una llàstima que els seus col·legues de Bèlgica, Suïssa i Canadà no pensessin igual. Evidentment, MSF han perdut un donant.

  • Xavi

    26/10/2011 16:31

    En serio? estaréis en contra de las ONG porq no pongan la opción en catalán en grande? en opinión de un humilde servidor hay por aquí mucho victimismo y ganas de confundir cosas

  • josé

    26/10/2011 18:56

    Xavi,
    no és victimisme és evidenciar una subtil forma de discriminació tàcita.
    De debò tu creues en la innocència del fet. Tota posada en escena -voluntat de ser percebut- desprèn ideologia. Això no és ni bo ni dolent, simplement és inevitable. El que pot ser evitable és el tipus d’ideologia, els seus “efectes secundaris”.
    No és victimisme, és fer obvi allò que pot ser obviat, o vol ser-ho. Gràcies.

  • Ricard Pons Coch

    26/10/2011 19:15

    Jo ja fa temps que a l’hora de comprar productes miro la consideració que tenen vers els idiomes, el mateix amb les empreses de serveis. Estic satisfet d’aquesta informació de les ONGs doncs essent el nostre païs un dels col’laboradors importants, ho hem de tenir clar. Envara que el Xavi no ho entengui.

  • ametllenc

    26/10/2011 20:52

    jo fa temps que vaig escriure a intermon-oxfam preguntant-los per que els productes de comerç just que venen als supermercats, en els quals hi estic interessat, no estaven etiquetats també en catala… em van dir que el més important és que eren productes de comerç just i no tant la llengua en que s’etiquetaven… els vaig haver de respondre que aquest era el seu punt de vista, perque jo, tot i preferir comprar-los abans que altres productes per aquesta característica, malauradament no podré fer-ho fins que estiguin etiquetats en la meva llengua.. em sap greu, però per a mi aixo també és important.. o és que només tenen en compte els drets dels productors i no el dels compradors??

  • Xavi

    27/10/2011 1:06

    En serio pensáis q el resto de España está en contra de Cataluña? En serio pensáis que una página de una ONG tiene algún tipo de intención de menospreciar la lengua catalana? Aunque no lo creáis no siempre están pensando en discriminar a Cataluña cada vez que alguien hace algo en español, simplemente se hace en una lengua que pueden entender todos los catalanoparlantes. Nadie en ningún lugar donde el catalán es lengua oficial os prohibirá hablar catalán, pero de igual manera no podéis prohibir a nadie hablar castellano en lugares donde es lengua oficial. Ricard Pons Coch dice q está satisfecho de leer esta noticia. Eso confirma mi teoría de q en general sois unos victimistas, ya q en teoría se supone q estáis mostrando frustración o desacuerdo. En los productos de mercado prima la economía, y tal vez deberíais entender q si con una lengua se reducen gastos es comprensible q este sea el motivo por el cual no aparece el catalán, y no porq se intente desacreditar o hacer desaparecer una lengua. Si gente como ametllenc no es solidario con el mundo, porq prefiere invertir el dinero en traductores y esas cosas, pues no sé, eso me hace replantearme muchas cosas sobre la ideología catalana radical.

  • Joaquim Ciutad-Viu

    27/10/2011 11:01

    Amic Xavi, jo fa molt de temps que sóc donant de Intermon Oxfam i m’estic plantejant de donar-me de baixa donca una noia veïna meva ha estat treballant uns qunats anys amb ells i m’exolica que hi ha moltes coses rares dins aquesta organització. Però centrant-me en el tema de l’idioma et diré que tots aquests que sou espanylos, sempre sortiu amb els mateixos arguments: que som una colla de recalcitrants, que fem el victimisme, que busquem excuses allí on solament hem de mirar la conveniència de l’acció que es fa a aquetsa o altra organització altruista.
    A veure: la teva llengüa està assegurada arreu, oi? No t’ofèn resm, és clar. Nopsaltres mirem les cagades de mosca en quant ens posem a que ens respectin la nostra i no mirem la part pràctica (segons tu i molts com tu): que el interessa és el que fan de bé aquesta ONG. Fas com el PP; copm Cioudadanos; com la senyora Rosa Díez: “Hi ha coses més importants que aqest tema de la llengúa a les etiquetes o a les matrícules dles cotxes. La gent està més preocupada per l’atur, per la crisi, etc. Però després els respectius governs del PP fan una llei per a “obligar” a que es digui Mahón la ciutat de Menorca i no com ara, Maó. (Això és usmmament important). O a erigir una bandera gran com una pista de tennis al bell mig de Madrid, que no la pot fer volar ni un tifó del Oceà Pacífic.
    Concluïnt: si la llengüa no té cap importància, que Oxfam etiqueti tot en anglès i s’oblidi totalment dels altres idiomes (i sobrtot, de l’espamyol) i punt. Al cap i a la fi, tu deus d’estar acostumat als ordinadors, no?

  • Arnau

    27/10/2011 11:02

    Ho acabo de robar i em surt al revés, em surt en català i si apreto a català em surt una llista amb l’opció espanyol. Potser és perqué tinc el navegador en català.

  • Arnau

    27/10/2011 11:03

    perdó, volia dir ho acabo de Probar, m’havia deixat la p

  • Montse Dominguez Arseda

    27/10/2011 11:28

    Molt ben dit. Què costarà canviar tots els retols, documents, i demés llocs on aparegui la paraula Mahón enlloc de Maò, nom propi de l’indret. Imagineu tots els comercialnts, restaurants, etc, etc que hagin de canviar-ho tot perquè el PP tant preocupat per la crisi faci canviar-ho tot.

  • Xavier Bonet i Casals

    27/10/2011 12:18

    Xavi, no siguis demagògic. No estem demanant que les ONGs gastin el seu pressupost en temes lingüístics, sinó que facin una simple traducció. Traduir una pàgina web o, en el cas de les empreses, el manual d’ús o l’etiqueta d’un producte, no cosat ni 100€. El benefici, en canvi, és que nosaltres (que al cap i a la fi som els consumidors dels quals obtenen ingressos) ens puguem sentir ciutadans normals a casa nostra. Que la teva llengua materna és el castellà? Perfecte. La nostra és el català, i de la mateixa manera que tu al teu país ho tens tot en el teu idioma, nosaltres ho volem tot en el nostre idioma a casa nostra. Ep, i no em surtis amb això que som uns “pueblerinos”, perquè sóc professor d’idiomes i parlo 6 llengües estrangeres fluïdament. Simplement, tinc dret a triar quan vull parlar una llengua estrangera i quan no. A més, estic d’acord amb el Joaquim: posats a fer, traduim-ho tot a l’anglès, que ja que als espanyols us interessa tant la globalitat, segur que el parleu perfectament i no teniu cap problema per entendre’l. M’equivoco?

    Per cert, a Islàndia només hi ha 300.000 habitants i els productes s’etiqueten en islandès. No toqueu els pebrots amb això de que “és una despesa poc rentable”.

  • Gemma Castell

    27/10/2011 19:22

    Posant Intermón al cercador, em surt directament la versió catalana: http://www.intermonoxfam.org/ca, en que passa just a l’inrevés de com has descrit; que t’aparegui una versió o l’altra depèn d’en quin idioma tinguis el teu navegador, més que d’una qüestió de supeditar una llengua a l’altra.
    Tot s’ha de mirar abans d’ofendre’s! De fet, rebo correus periòdics d’aquesta organització,i sempre els he rebut en català.
    Una abraçada!

  • David Pont

    28/10/2011 17:22

    Dos casos que he viscut últimament: a l’institut gastem llibres digitals de Plataforma Eleven. Quan obres la pàgina de Plataforma Eleven surten les pestanyes de “castellano” (o español) i “catalán”.
    La Seguretat Social (entitat de l’Estat) m’envia a casa papers en castellà. Demano per Internet que me’ls enviïn en català, tal com estableix la llei, i em contesten que aquella aplicació informàtica no és per a aquesta mena de queixes. Consulto el web: per a queixes com les que vull fer cal escriure una carta o trucar.

  • Xavi

    28/10/2011 17:53

    Creo q con las palabras de Gemma Castell no hace falta deciros nada más. Buento tal vez sí, ¡victimistas!

  • Jaume Ortí Martínez

    31/10/2011 12:21

    Intermón-OXfam sempre ha estat respectuosa amb el català. La seva revista i web sempre ha estat també en aquesta llengua i també el seu marxandatge (calendaris i tal). No així MSF la qual malgrat tenir la seu a Barcelona menysprea molt el català. Quan em diuen que “la seva tasca és més important que les qüestions lingüístiques” els responc que potser que ajudi altres ONG que són capaces de fer totes dues alhora sense bloquejar-se.

  • EulaliaM

    31/10/2011 18:50

    Mentre no nornalitzin el català ni un euro meu. Ta claro? En españiol te lo digo y asi “mentiendes”

  • EulaliaM

    31/10/2011 18:53

    Ja pots dir el que vulguis “Xavi” que si no respecten la meva llengua ni un Euro meu. Ni aqui ni a les botigues. Si un dependent no em parla catala me’n vaig. I ho faig saber. No compro perque no em respectes. Jo i TOTS els meus., Xavi. OK?

  • EulaliaM

    31/10/2011 18:58

    FEM BOICOT A Danone, Coca-cola, Henkel, Bayer, Nestlé, Casa Tarradellas o Bimbo. Médicos sin fronteras o Intermón oxfam. El català necessita ser PROTEGIT, no agredit per ongs. BOICOT!

  • EulaliaM

    31/10/2011 19:02

    els “chorizos de Tarradellas” no valen res, Lindt el millor cacau del mercat,Bimbo sembla goma, Henkel iberica) brrrr! Danone: molt cars i àcids, millor altres.Bayer especuladors amb la salut de la població. Médicos sin fronteras, Intermón oxfam. BOICOT A TOTS!

  • Xavi

    02/11/2011 20:08

    EulaliaM tranquila que “tentiendo” perfectamente. Domino perfectamente el catalán, pero mi decisión es hablar castellano en esta comunidad autónoma BILINGÜE. Ese comportamiento de si no te hablan catalán en una tienda te vas es precisamente la actitud que da mala fama a los catalanes en el resto de España. En Cataluña, Comunidad Valencia e Islas Baleares, de igual manera que tú puedes elegir hablar catalán, cualquier persona puede elegir hablar castellano, porque ambas lenguas son igual de oficiales. Se debería obligar a entender las dos, en eso sí estoy de acuerdo, pero a la hora de hablar cualquiera es igual de válida. La verdad que no sé quien respetaría menos en la situación esa que propones si el dependiente por no hablarte catalán o tú por no dejarle hablar castellano. Haz boicot a quien te de la gana. Tómate el ron con Swiss-Cola que te lo pone en alemán

  • Daniel B

    03/11/2011 12:54

    Hola Xavi, jo no postul.lo amb posicions molt radicals que llegeixo per aquí, però crec que el teu comentari denota certa ingenuïtat que no sé com interpretar…sóc nascut a Huesca, i porto tota la vida a Catalunya i aqui hi ha dos tipus de comportaments lingüístics (obviament sempre parlo de gent autóctona i resident habitual): qui parla català fins on li deixen (tot just surt el castellà s’acabat) i qui parla castellà i punto “a piñón fijo”…si tú d’aquesta situació en dius “bilingüismo” doncs “apaga y vámonos chato”…la realitat és que parlar amb algú en català si et contesta en castellà és de MALA EDUCACIÓ (i aixó ha de canviar) i no generalitzis tant que no sé qui va començar amb aixó dels boicots als productes d’una zona en concret ja fa molts anys…una abraçada company…

  • Xavi

    03/11/2011 19:45

    Mi manera de entender el bilingüismo que aquí estamos tratando es la siguiente: Existen dos lenguas, ambas igual de oficiales, que todo residente en el territorio donde son oficiales deberían estar obligados a conocer. Cualquier persona residente en Cataluña, Comunidad Valenciana, Islas Baleares y también esas zonas del pirineo oscense donde se habla castellano y catalán, deberían poder desenvolverse en ambas lenguas. Resido en Cataluña y, aunque entiendo catalán perfectamente y lo defiendo, decido hablar castellano lo que debería ser una decisión respetada. Dudaréis de que lo defienda pero es la verdad, lo que pasa que mi manera de defenderlo no pasa por atacar al castellano. Me hace mucha gracia cuando se habla de que es una lengua que debería ser protegida. ¿En serio pensáis que el catalán va a desaparecer? ¡Pero si se habla hasta en la ONU gracias a que es la lengua oficial de Andorra! Además, estimado Daniel B, te diré que si consideras de MALA EDUCACIÓ responder en castellano cuando alguien pregunta en catalán, deberías considerar a los que me están respondiendo en catalán, incluido tú, unos MALEDUCATS (encara que jo no ho pensi), ya que hablando yo en castellano me respondéis en catalán. Yo tampoco sé quien comenzó eso de los boicots. Recuerdo alguna iniciativa de boicotear productos catalanes en navidades. Yo te puedo decir que en mi casa se brindó con Freixenet, y que si no recuerdo mal la iniciativa destacó por su escaso apoyo popular. Así que no caigáis en el victimismo, que parece que quien da más pena es el que tiene razón. Una abraçada per a tu també!

  • josé

    06/11/2011 5:11

    Victimisme !?
    Xavi, au ves que et moqui la iaia, plom !
    PS: un que te per llengua materna el castellà.

  • Xavi

    06/11/2011 21:32

    josé, si me vas a responder hazlo de manera que se entienda y con argumentos, que el español es mi lengua materna y no sé a que viene lo que me dices

  • Cerveses i banderes « el primer favor denegat anul·la els anteriors.

    11/06/2012 22:42

    […] vistes per sectors independentistes pels pocs gestos que fan a la cultura o llengua catalana, com Casa Tarradellas que incompleix normes […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús