Dos apunts sobre l’amfitrió Gerard Quintana

Ai, Gerard! Guaita que la vas fer grossa al programa “El Convidat” de l’Albert Om de la setmana passada! Tens mig Catalunya emprenyada i l’Empar Moliner també, que no sé què és pitjor. Les primeres crítiques van esclatar quan la teva dona va dir en un castellà perfecte que ella era mAlbert-Om-junto-a-Gerard-Quint_54232850192_53389389549_600_396.jpgés catalana que tu. Però la cosa es va acabar d’escalfar quan tu, un independentista català confés, parlaves amb els teus fills en castellà. On s’ha vist això? Les teves declaracions a El Món a RAC 1 de Jordi Basté –“la meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que estimo”– i el teu article de diumenge passat a l’Ara –per cert, felicitats per tenir amistats tan internacionals– no van ajudar gaire a apaivagar els ànims.

No sóc ningú per dir a una persona quina ha de ser la seva llengua de comunicació interfamiliar. De fet, des de la Plataforma per la Llengua treballem perquè el català sigui la llengua comuna de tothom que visqui als territoris de parla catalana, però no ens anem ficant a casa de la gent per dir en quina llengua han de parlar. El català, al carrer; a casa, el que cadascú vulgui.

El que a mi veritablement em va sobtar són dues coses. La primera és el nul domini del català que tenen els fills del Gerard Quintana, més que demostrat quan l’Albert Om s’hi adreçava en català i aquestes criatures –de set i cinc anys– no eren capaces d’articular ni una paraula en aquesta llengua. Aquest fet em fa qüestionar quin és el català que ensenyem a la canalla en un territori, les Illes Balears, on és una de les dues llengües oficials. Si al Principat el català és la llengua vehicular de l’ensenyament a primària i a secundària i tenim una canalla que domina els dos idiomes oficials, com és que a les Illes Balears hi ha criatures que no saben català? Els qui des d’alguns partits polítics i certs sectors de la societat catalana qüestionen el model d’immersió lingüística a l’escola, al Principat, si us plau, que vagin al País Valencià o a les Illes Balears i que vegin quin és el coneixement i l’ús del castellà i del català dels escolars, i després tornem a parlar-ne.

La segona cosa que em va sobtar és que les crítiques més airades cap al comportament lingüístic del Gerard Quintana envers els seus fills venien, no perquè és catalanoparlant i no transmet la seva llengua als seus fills, sinó perquè el Quintana és independentista! Fins al punt que alguns parlaven de mite caigut!

Sovint tendim a fer identificacions entre llengua i ideologia política o identitat nacional. És cert que el català és un dels trets més importants de la identitat catalana, però exemples d’altres nacions ens mostren que necessàriament no ha de ser així. Jo he participat en jornades, manifestacions i festes per l’èuscar en què persones gens sospitoses de ser independentistes basques demanaven un reconeixement per a la llengua pròpia del país, com a mínim, igual que el del castellà. I molts fins i tot ho feien en castellà! Igualment, als anys noranta, una època que vaig viure a Irlanda, vaig poder conèixer molts votants del Sinn Féin que tenien un profund desconeixement del gaèlic. I així podria anar posant molts exemples més.

Ras i curt. Des del meu punt de vista, l’associació entre llengua i ideologia és un error que fa mal tant a la pròpia llengua com a les ideologies polítiques. Des de la Plataforma per la Llengua treballem per assegurar que les generacions més joves i venidores tinguin un alt domini del català i que l’utilitzin en tots els contextos públics, però també treballem perquè tots els catalans i catalanes, independentment de la seva ideologia política, utilitzin el català. Perquè el català no és ni dels d’esquerres, ni dels de dretes, ni dels espanyolistes, ni dels catalanistes, ni dels catalans d’origen, ni dels que han nascut en altres territoris. El català és de tothom. I espero que algun dia també ho sigui dels teus fills, Gerard.

 

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

12 comentaris

  • www.AcivitatsiAmics.com

    31/10/2011 11:56

    com a català i catalanoparlant crec que és la nostra feina i responsabilitat mantenir el llegat de la nostra llengua viu i això només passa per mantenir-la viva en el dia a dia, com a llengua usada habitualment. Si dónem al castellà aquest rol i fem servir el català en moments puntuals, estem matant la llengua. I en Quant al Sr. Quintana, pot fer le que vulgui, per suposat. Però m’entristeix saber que per a ell el català no és prou important com per ensenyar-la als seus fills. El bilingüisme és molt millor per al seu desenvolupament racional que el monolingüisme.

  • www.ActivitatsiAmics.com

    31/10/2011 12:00

    si voleu fer activitats i fer noves amistats en català i a Catalunya… apunteu-vos a http://www.ActivitatsiAmics.com

  • Jaume Ortí Martínez

    31/10/2011 12:06

    Ser independentista i ser castellanoparlant és compatible. El que ja no ho és tant és que un catalanoparlant independentista permeti que els seus fills no parlin català.
    Els exemples d’Irlanda i Euskadi no són adients. L’ànima del catalanisme ha estat sempre la llengua. A Irlanda el nacionalisme es basava en la religió i a Euskadi en la defensa dels furs. A tots dos llocs fa moltes generacions que molta gent oriunda va deixar de parlar la llegnua pròpia i va assumir la del colonitzador. Sortosament a Catalunya mai (llevat d’excepcions) es va deixar de parlar la llengua per part de la població, encara més els nouvinguts d’arreu l’aprenien.
    Si avui es parla castellà a Catalunya es per una immigració massiva no integrada.

  • Diari Liffey

    31/10/2011 12:28

    Martin McGuinness, candidat del Sinn Féin a la presidència d’Irlanda va reconèixer que en cas de guanyar hauria d’anar a classe de gaèlic. El debat a la televisió en irlandès TG4 va ser la plasmació de l’estat del gaèlic, només un dels candidats, que per sort ha estat escollit president, tenia fluïdesa en gaèlic. Eufemísticament el debat el van anomenar “bilingüe”. Cas curiós el d’Irlanda.
    http://www.liffey.cat/politica/1011/debat-poc-gaelic.html
    http://www.liffey.cat/societat/0311/administracio-no-parla-gaelic.html

  • Carme Vilaró Rovira

    31/10/2011 12:40

    Respecto en Gerard Quintana, tinc clar que ell no és l'”enemic”, però no entenc que no sigui capaç d’estimar la nostra llengua. No entenc que no vulgui que els seus fills siguin catalans. No entenc que els negui l’oportunitat d’arrelar-se al país. Crec que s’equivoca, ho sap i no és capaç de canviar-ho. Crec que no és un bon pare i també ho sap i no vol canviar-ho per no perdre la seva pròpia “llibertat” que ell l’entén com absència de compromís. Tot plegat un xic penós, oi?

  • Laia (Barcelona)

    31/10/2011 14:42

    Jo a la gent que estimo els transmeto allò que estimo. L’amor pel meu país i per la llengua pròpia d’aquest. Per tant, si més no, he trobat contradictori i m’ha fet llàstima veure que el Gerard nega als seus fills la possibilitat d’expressar-se en català. Per poder ells ser lliures de triar quina llengua volen utilitzar majoritàriament, han de conèixer les dues. Res té a veure això amb que els imposi la llengua. Pitjor encara, com he dit, els nega la possibilitat de triar. Jo, a la gent que estimo, els vull donar les eines per ser lliures. Tu això ho fas Gerard?

  • Roderic

    31/10/2011 16:19

    La que sí que em sembla un talibán espanyolista és la dona del Gerard, la qual malgrat haver nascut i viscut a Barcelona i ara a Eivissa parla sempre espanyol com si hagués viscut tota la vida a Toledo i el seu marit fos el Ramoncín.

  • Jordi Arquimbau

    31/10/2011 21:27

    Totalment d’acord amb tu, Carmen.

  • Ricard Cases

    27/11/2011 21:11

    Doncs per no voler ficar-vos a casa de la gent per dir en quina llengua han de parlar, Déu n’hi do! I la frase “el català, al carrer; a casa, el què cadascú vulgui”, perdoneu però em recorda un imperatiu no gaire llunyà… Se n’ha fet un gra massa amb aquest afer, i dir-ho així és quedar-se curt. Posats així (“sembla mentida”, “sorprèn”, “em va sobtar”, “espero que”…) també ens podríem preguntar si és adequat que algú que treballa per la Plataforma per la Llengua es digui Carmen Pérez, amb tots els respectes, i no ho preguntaré, per descomptat. Ho sento, però crec que a qui se li ha faltat del tot al respecte és al Gerard Quintana.

  • Carmen Pérez @maihaviaditque

    01/12/2011 17:09

    Respecto l’opinió del senyor Ricard Cases, que ha deixat l’últim comentari, però m’agradaria preguntar-li com hauria de dir-me per poder treballar de voluntària tal i com ho faig ara per a la Plataforma per a la Llengua. Moltes gràcies!

  • José Augusto

    01/12/2011 17:17

    Ricard!! No has faltat pas el respecte però sí que ho has preguntat, indirectament. Personalment, no ho trobo pas incompatible, ja m’agradaria veure, escoltar i llegir a persones amb noms i cognoms “catalans” que parlin i escriguin tant correcte com la Carmen Pérez.

  • Ernest Vidal

    01/12/2011 20:24

    Doncs senyor Ricard! Precisament te molta més gràcia si aquest article l’escriu una noia que és diu Carmen Pérez.
    De totes maneres ni tu ni jo hem escollit com ens diem no?
    No hem de confondre el tocino amb la velocitat.
    Trobo que aquest post està molt bé!!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús