Les “textures” de la catalanitat

Joan Pujolar ha publicat l’article “Els joves i la catalanitat líquida” en el número de novembre de la revista L’Avenç. En recomano la lectura perquè l’autor hi exposa els resultats i les conclusions d’unes enquestes que analitzen l’ús de la llengua catalana entre el jovent. La conclusió final el fa arribar a la determinació que la catalanitat del jovent català actual és de caire “líquid”, bàsicament perquè el seu nivell de compromís i identificació amb la cultura i la llengua catalanes està compartit amb el d’una altra cultura com ara la castellana.

YzJWdWVXVnlZUT09Xzk5NzI5XzY3NzVfMSBiYW5kZXJhIGRlIGxhIENhdGFsYW5pdGF0IGV0ZXJuYQ==_143954_3816_1.jpg Segurament és encertat el concepte “líquid” per caracteritzar la catalanitat de bona part del jovent actual. Ara bé, la suposició de l’existència d’una catalanitat “líquida” tan ben exposada en l’article esmentat, té la contrapartida d’una catalanitat “sòlida” i confrontada a l’anterior. De tal manera que si la “líquida” està definida sobre la base de la inexistència d’una exclusivitat pel que fa a l’ús del català, la “sòlida”, en principi, hauria de ser absolutament fidel i conseqüent amb tots els elements i factors que consoliden una catalanitat més estricta i pura: aquella identitat catalana que únicament compta amb elements catalans per configurar la pròpia identitat. És probable que la suposició d’una catalanitat “sòlida” no sigui encertada ni necessària, però s’ha de reconèixer que és, fins a cert punt, lògica de pressuposar atès que ajuda a emplenar el mapa de la diversitat de textures identitàries que l’article de Joan Pujolar convida a plantejar. I doncs, continuant amb l’anterior digressió… la pregunta és temptadora.  Quan ha existit una catalanitat sòlida? Perquè… en el cas que hagi existit, tan sòlida i íntegra com ens imaginem, s’hagués arribat tal i com s’ha arribat a la formació d’una catalanitat “líquida”? O potser, el que caldria imaginar és, a més a més, l’existència d’una altra “textura” de catalanitat posterior a la sòlida i anterior a la líquida que fos el motor i l’origen de la segona?  En definitiva, una catalanitat que fos la responsable de la pèrdua dels valors identitaris de la “sòlida”? Aquesta catalanitat bé podria anomenar-se “gasosa”, però pel tarannà real que li pertoca, considero que li escau molt millor el qualificatiu d’”aigualida” perquè és la que conté la incipiència del decaïment de la fermesa de la catalanitat més ancestral.

Així doncs, la catalanitat aigualida fóra la que no ha previst la necessitat d’incloure en l’inventari de catalans (i prou) els que es diuen Fernández o Pérez de cognom, la dels que no parlen català als conciutadans que són d’una altra raça, la dels que tant els fa que el català no continuï sent la llengua vehicular de l’ensenyament perquè els seus fills o néts ja aprenen perfectament el català a casa, la dels que s’escandalitzen en constatar que Gerard Quintana parla castellà en el si de la seva intimitat mentre que demanen el cafè en castellà al cambrer nouvingut que ocupa dues tardes setmanals a estudiar el nivell intermedi de català, la dels que perdonen o entenen pactes polítics que alenteixen o lapiden (si fa no fa, ve a ser el mateix) els fonaments d’una catalanitat digna i innegociable que necessita veus en català al cinema i ingredients en català als productes del supermercat, o també (per anar acabant) la dels polítics que defensen o accepten el trilingüisme a l’escola catalana, que promet ser la nova pell de xai del ja clàssic i tan conegut com pacient llop de la substitució lingüística.

Sí, la catalanitat líquida segurament existeix, però mereix ser considerada com un híbrid que compensarà la recessió identitària de la catalanitat aigualida que des de fa dècades no ha tingut en compte la necessitat de crear-ne una de comuna a través de la transmissió i el compartiment. En definitiva, la liquidesa és una alternativa viable a l’aigualiment en un dels últims possibles intents de configuració d’una catalanitat intensa.

 

Puri Pinto

Plataforma per la llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

2 comentaris

  • Oliver Zaitut

    05/01/2012 0:25

    Benvolguda autora,

    He llegit atentament la seva entrada, i em permetré fer alguns comentaris al respecte, sempre des de la màxima consideració cap a vostè.

    La veritat és que no coneixia al senyor Pujolar fins que no l’he llegida a vostè, i crec que ha estat una gran sort no conèixer els seus escrits, ja que si aquest senyor ha encunyat aquest concepte tan barruer, no vull ni pensar quina qualitat tindran altres coses que brollin del seu intel·lecte. Això no cregui que ho dic per dir, m’explico.
    El filòsof i assagista polonès Zygmunt Bauman, ha trigat tota una vida per a desenvolupar la seva teoria de la Modernitat Líquida. Aquesta teoria es fonamenta en què, atès que vivim en uns temps de ritmes trepidants, els homes i les dones d’occident ténen dificultat per a trobar la seva pròpia identitat (no la identitat nacional, que és la menys important diria jo). Bauman diu que les identitats semblen crosta volcànica que s’endureix, es fon i va canviant contínuament de forma. Per tant, la modernitat líquida es basa en el fet que la gent assumeix una identitat flexible i versàtil, que canvia al llarg de la nostra vida (i cada cop més ràpid). I aquest canvi d’identitat no es fa voluntàriament, sinó per adaptació a les situacions que et toca viure.

    Tornant al tema de la catalanitat líquida, no estic d’acord que aquest senyor faci seu un terme filosòfic per tal d’explicar barruerament un pensament polític que per a mi ja està desgastat i que no té cabuda en un món divers. A aquest senyor li falten arguments, i és normal, ja que la catalanitat no és ni líquida ni sòlida, sinó un invent interessat sorgit al segle XIX (arrel del catalanisme polític) que s’ha anat utilitzant per manipular i per fer sentir inferior a qui no el manifesta. Òbviament, després s’ha intentat definir de moltes maneres, i maquillar-ho de cultura, de cohesió social, d’etiquetatge en català, de llengua, etc, etc, etc.

    No vull que estigui d’acord amb mi, simplement vull que ho consideri. Si em vol respondre, faci-ho a continuació. Moltes gràcies.

  • Rafa Meri

    11/01/2012 1:41

    Benvulgut Oliver Zaitut:
    La primera part del seu comentari, el trovu del tot molt acertat i intelectual. Penso, igual que vostè, que hi han conceptes que no es poden utilitzar de qualsevol manera, i sobre tot un concepte con la “indentitat líquida”, que en boca de Bauman es un terme positiu, però que en boca del senyor Pojolar, sona restrictiu.
    Ara bè, crec que la segona part de la seva intervenciò, li desdiu de tota la inteligpència desplegada al principi. No es pot dir que la catalanitat es un invent. En tot cas es podría dir, que ha sigut utilitzada políticament, pero com moltes altres cosses, i no per això perden credibilitat. El català es un poble amb la seva cultura, la seva llengua i la seva historia, ni mes ni menys que com tots els pobles d’aquet mòn, i ni esta per sobre de ningú, ni tampoc per sota. La importancia d’un poble no la dona el número de persones que se senten identificades amb ell. De la mateixa manera que un lleó no es mes que un cèrvoll T(tts dos son animals i compleixen la seva tasca en aquesta diversitat de planeta), a cultura catalana es igual de respectable que qualsevol altre cultura, perque la cultura es la cultura i enriqueix de la mateixa manera la diversitat cultural d’aquest mòn.
    Gràcies per llegirme, i dona gust trovar comentaris tant enriquidors que questionin el catalanisme desde una perspectiva intelectual i que se surtin dels tòpics de sempre.

    P.D: disculpeu per les meves faltes d’ortografía. Estic tot just començant a llenzarme a escriure en català.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús