Sigues Lliure!

Qui aquests dies passi per davant de la Pl. Universitat de Barcelona, veurà que la Universitat de Barcelona ha penjat un parell de cartells ben flamants. En un ens hi desitgen un Bon Nadal i un feliç 2012 i, en l’altre, “Cursos d’espanyol per a estrangers”. De fet, aquests cartells els hi van posant cada any. A més, fa uns anys que aquests cursos d’espanyol també eren anunciats al metro.

2011-12-20 fotos article sigues lliure valls 2.jpg El que em sobta, és que mai he vist cap campanya, ni cap cartell, ni cap anunci de dimensions similars anunciant “Cursos de català per a estrangers i/o castellanoparlants”.  Tot i això, la UB anuncia al seu web que: “El català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat de Barcelona” i disposa d’uns Serveis Lingüístics que: “tenen per missió la promoció de la formació en llengua catalana i l’assessorament lingüístic multilingüe”.  Una altra cosa que em sobta és que aquest cartell també l’han escrit en català. És que potser queda algun catalanoparlant irreductible, que visqui a Barcelona, que no sàpiga un borrall de castellà? Seria, doncs, aquest catalanoparlant un possible destinatari d’aquests cursos?

Com a estudiant de lingüística en aquest mateix edifici i  sense generalitzar, puc parlar de la meva experiència personal sobre uns quants encontres i desencontres amb estudiants d’Erasmus, i també d’intercanvi extra europeu o d’àmbit espanyol. M’he trobat alumnes d’àmbit espanyol que ja han arribat parlant el català, perquè a la seva universitat d’origen els el van ensenyar. També m’he trobat alumnes estrangers que parlen català. Cal dir que els Serveis Lingüístics de la universitat ofereixen un cursos introductoris i gratuïts de català i, que a més, s’encarreguen d’informar a tots els estudiants sobre l’existència d’això que en diem llengua catalana. Continuant amb els perfils, m’he trobat alumnes, tant espanyols com estrangers, que no parlen el català però que en tenen un coneixement passiu, fet que no els representa cap problema per assistir a classes on s’imparteix la matèria en català. I a l’altre extrem, m’he trobat alumnes que malgrat la informació i els oferiments que la UB aparentment fa i dóna, arriben a la universitat no només sense saber un borrall de català, sinó amb una actitud totalment negativa i bel·ligerant en contra de la llengua i del seu ús en la seva presència. És obvi que algú els ha inculcat aquests prejudicis i aquesta normalitat anormal de la llengua. Segurament hem estat nosaltres mateixos.

Per què la UB no anuncia cursos de català en igualtat de condicions que els cursos d’espanyol? Per què els Serveis Lingüístics, que abans eren a l’edifici central de Pl. Universitat, ara els tenen “desterrats” en unes oficines al barri de Sants? No ho sé. És clar que també cal arribar fins al fons de la qüestió, i és que molts dels alumnes nouvinguts que fan el pas d’acollir-se als cursos d’iniciació de llengua catalana no continuen, i no ho fan perquè el català és una llengua no necessària ni per viure a Barcelona, ni per estudiar a la UB. Un estudiant que vingui a passar uns mesos a la UB pot anar fent la viu-viu i matricular-se només a assignatures que s’imparteixen en castellà.  I si es matricula en alguna assignatura en català, sempre pot fer allò d’aixecar la mà i fer canviar la llengua del professor, per bé que cal dir que aquesta mena de malentesos lingüístics cada cop passen menys, si és que encara passen. En tres anys que fa que hi sóc, he viscut aquesta situació una vegada. A més, aquí cal afegir l’actitud dels mateixos estudiants catalanoparlants de soca-rel, els quals es passen al castellà al primer indici de contacte amb un no nadiu. Tot plegat esperona ben poc a aprendre el català.

Que això passi a la facultat de filologia, que és on hi hauria d’haver una sensibilitat especial envers les llengües, és greu. No em vull ni imaginar què deu passar a les altres facultats.

M’agradaria veure, al costat del cartell de cursos d’espanyol, un de cursos de català en igualtat de condicions. Però perquè això pugui passar, perquè aquests cursos tinguin un sentit, perquè tinguin èxit, perquè els alumnes que hi van no tinguin la sensació que ja en tenen prou amb un curs introductori, o que fins i tot pensin que no els cal, hem de fer un canvi d’actitud. El català ha de deixar de ser la llengua per comunicar-se només amb els de tota la vida, amb els de la tribu. El català ha de ser una llengua de comunicació entre els que som d’aquí, però també per integrar els nouvinguts i els no tan nouvinguts. Si ets catalanoparlant, parla sempre en català, no jutgis el teu interlocutor abans de ni tan sols establir-hi una conversa. Confia en la perícia i la intel·ligència del teu interlocutor, que si no t’entén, ja t’ho farà saber. Fes que el català sigui necessari mantenint-nos-hi sempre.  Allibera’t! Sigues lliure! Parla sempre en català!

 

David Valls

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

3 comentaris

  • Medel R.

    09/01/2012 21:47

    Això no passarà fins que siguem independents i el català sigui la única llengua oficial a Catalunya.

  • Shaudin Melgar-Foraster

    10/01/2012 8:09

    Responc al comentari de Medel R. Que això passarà si som independents i l’única llengua oficial és el català, és cert; però si la independència (amb el català com a llengua oficial) tarda a arribar (no se sap), potser ja no quedarà gaire català. Hem d’esforçar-nos ara mateix en emprar el català en tot moment als Països Catalans, encara que no siguem independents.
    Tinc molts alumnes al Canadà que se’n van a estudiar a Barcelona molt contents amb el seu català que pensen emprar en tot moment. Tanmateix, retornen al Canadà força decebuts. N’hi ha alguns que confessen haver-se passat al castellà (si el saben, que no sempre és el cas) perquè amb el català es troben que han de lluitar en tot moment per emprar-lo (que un estranger hagi de defensar el català quan es troba entre catalans és un esforç que no tots volen fer). D’altres es posen ferms i l’empren i defensen a tota hora, però els cansa, els cansa molt, sobretot quan s’adonen que molta de la gent que els posa entrebancs és de parla catalana. És una vergonya.

  • Medel R.

    10/01/2012 12:25

    Entenc el que dius, Shaudin. Però han passat 30 anys des de que el cadàver de Franco es va refredar. A hores d’ara, creure que nosaltres sols, sense l’ajuda d’un estat favorable, podem salvar el català és d’un naïf que esgarrifa.

    Em molesta molt que tinguem un govern inoperant al respecte.

    Em molesta moltíssim que després de tants anys de suposada democràcia no pugui comprar unes croquetes en català.

    I em treu de polleguera sentir-me com un indígena a casa meva.

    A Barcelona el català esta tocat de mort. Per molta immersió lingüística i molta mandanga que es faci, esta desapareixent. Casa al públic no el parla gairebé ningú. I el procés de tribalització és imparable. Molta gent només parla català amb els amics i familiars, quan ho fa amb desconeguts es passa automàticament al castellà. Tens raó que la gent hauria de fer un ús més militant de la llengua, però hi ha una sèrie de condicionants que pressionen per abandonar-la:

    1) Atenció al client: La majoria de treballadors de cara al públic son espanyols, llatinoamericans o similars. Això es deu a que els empresaris es volen estalviar uns calers i contractes immigrants per rebentar els sous.

    I com que no existeix obligació legal (o és de pa sucat amb oli) d’atendre en català, quan demanes un cafè, quan demanes un gintònic a una discoteca, quan vols canviar unes calces al Bershka, quan li dius al taxista que et porti a Secretari Coloma, quan demanes que et facin mes curtes les màniques de la camisa, quan compres una cervesa al paki… ho has de fer en castellà.

    Això acaba fent pensar a la gent que la llengua d’us social preferent és el castellà, ja que la majoria d’interaccions personals al cap del dia les farà en castellà.

    2) Herència falangista: després de 40 anys de dictadura s’ha ficat al cap de molta gent que parlar en català no és natural i que és de mala educació fer-ho amb desconeguts ja que si no el dominen es poden sentir ofesos. Recordo que fa poc en aquest país parlar en català en públic era castigat amb la tortura.

    3) Lleis: no hi ha cap llei que protegeixi efectivament el català. No puc comprar una llauna de cocacola en català, els menús de la Wii no son en català, el Mac no és en català, el llibret d’instruccions del meu Swatch no és en català, no puc veure pelis en català, etc.

    Davant de tot això, poc podem fer els catalans per salvar-nos. I amés som en minoria. La millor manera de salvar el català és lluitar per la independència. No tan sols la millor: és la única.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús