Afer Mossos

13.jpg Bé podria ser que l’afer que es va donar la setmana passada, al voltant d’un simulacre de vaga a la japonesa en pro del castellà, ens clarifiqués un parell de qüestions respecte a l’altra llengua —la que alguns titllen de pròpia i comuna. L’aposta d’alguns sindicats —o d’alguna part d’aquests sindicats, perquè a mesura que a la patata li pujava la temperatura, les apropiacions disminuïen— de fer ús exclusiu del castellà en la seva comunicació amb els ciutadans, indica que la llengua —de fet, les llengües— és, almenys, un valor a l’alça de posició política. I això, per aquests vorals, no és la primera vegada que passa —consta que algun comandament ja havia assajat aquesta opció de protesta en un passat ben recent.

Donàvem per sabut i après que quan els cossos policials volien provocar enuig, es tenia per tradició manifestar-se d’uniforme. I home, la pensada és bona, perquè inverteix el clixé de tal manera que fa perillar les escenificacions bàsiques des d’on reposa la percepció de la normalitat. Fent un lleu exercici d’imaginació, convindrem que unes possibles imatges al TN mostrant els Mossos d’Esquadra baixant per Gran Via, pancarta en mà, a plens pulmons i carregats amb els utensilis d’antiavalots, haurien causat sensació. Oi que sí?  De fet és el que més o menys ara fa un any va fer la Guàrdia Civil, que també va optar per manifestar-se per denunciar els que consideraven uns sous injustos —coses de la vida, esgrimien, per informar de la desproporció en el tracte, que els Mossos d’Esquadra ho havien aconseguit dues vegades en un sol any, això d’apujar el sou.

Que sapiguem, no ens ha arribat cap notícia que als agents de la Guàrdia Civil se’ls  passés pel cap emprar l’ús de cap altra llengua cooficial a l’estat per dirigir-se als ciutadans, que no fos la també escollida pels Mossos en aquesta ocasió.

Arribats aquí, pensem-hi: per què els Mossos d’Esquadra no han optat per la versió clàssica de manifestació dels cossos de seguretat? Per què alguns han induït a apostar per la llengua com a símbol per a la ruptura i descontentament amb l’ordre salarial establert? Doncs per dos motius que s’entrellacen: un, perquè a ulls d’alguns conciutadans, alguns dels quals treballen en aquests cos, la llengua catalana encara és moneda de canvi dins d’un imaginari d’adhesió nacional dual. Vaja, que amb un element on enlloc s’atrevirien a fer broma per les conseqüències que podria tenir, aquí és plausible, des de motivacions polítiques. I el segon motiu: perquè hi ha qui pensa que tocant la llengua, toca la línia de flotació de la vertebració social del país. Aquests no van desencaminats: la llengua ha fet de valedor de plena ciutadania a tota la gent que s’hi ha volgut apuntar. Que per cert, són molts més —però moltíssims més!— que els pocs agents que ens han recordat fins a quin punt la dimensió integradora de la llengua catalana és vigent i va a l’alça.

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

2 comentaris

  • FRAN DE SALES

    26/01/2012 17:00

    La veritat no publicada és que molts mossos , quasi un 80 % tenen el castellà com a llengua materna i se’ls nota quan parlen , sembla que facin un esforç intel·lectual.

  • pere busquets

    05/04/2012 16:11

    ens estan tocant masses coses i ja n´hi ha prou.Com deia Jordi Pujol qui s´han cregut que som nosaltres

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús