Arxiu del mes: febrer 2012

El català és una llengua minoritària?

dimecres, 29/02/2012

El divendres 17 de febrer la Plataforma per la Llengua va presentar  públicament l’InformeCAT 2012, un recull de 50 dades significatives sobre la llengua catalana, amb l’objectiu de divulgar a la societat catalana que el català és una llengua mitjana d’Europa, i no una llengua minoritària, com encara, malauradament, molts catalans pensen.

InformeCAT2012.jpg Unes de les dades divulgades en l’informe esmentat és la posició segons el nombre de parlants que ocupa la llengua catalana dins el conjunt de les més de 6.000 llengües conegudes arreu del món. Doncs bé, segons la classificació de l’enciclopèdia americana especialitzada en qüestions lingüístiques Ethnologue, languages of the World, el català es troba entre les 100 llengües més parlades del món, amb un nombre similar de parlants que el suec, el búlgar o el txec, i amb més parlants que llengües com el danès, el finès, l’eslovac o el noruec. Així doncs, el català és la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea, amb més de 9 milions de parlants, però tot i així continua sense ser llengua oficial de la Unió, mentre que el gaèlic irlandès o el maltès ja són plenament oficials amb 260.000 i 330.000 parlants respectivament.

Però el català no és només una llengua amb tradició oral; compta amb 800 anys de producció literària ininterrompuda, tal com es destaca també en l’InformeCAT 2012. Actualment, segons les dades subministrades per la UNESCO, el català és la vint-i-dosena llengua més traduïda del món. També en l’àmbit de les noves tecnologies el català té una presència superior a la que li correspondria per nombre de parlants; així doncs, dels 10 webs més visitats del món, segons el rànquing Alexa, sis ja disposen de versió catalana. Un altre exemple de la vitalitat de la comunitat lingüística catalana és la versió catalana de la Viquipèdia, que amb més de 365.000 articles, ocupa la tretzena posició en el rànquing de versions lingüístiques de la popular enciclopèdia lliure i col·laborativa.

Per tant, té algun sentit considerar una de les 100 llengües més parlades del planeta com a llengua minoritària? Quin adjectiu, doncs, caldria donar a les llengües amb menys d’un milió de parlants? No hi ha cap raó objectiva per classificar el català com a llengua minoritària. En tot cas, és una llengua minoritzada dins el seu territori per una política hostil i xenòfoba duta a terme durant segles per dos estats europeus obsessionats a acabar amb la diversitat lingüística i cultural dels pobles que en formen part, i això ja són figues d’un altre paner.

Eloi Torrents Vivó

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

InformeCat 2012 i Somescola

dilluns, 27/02/2012

La Plataforma per la Llengua va presentar fa uns dies l’InformeCat 2012 que pretén ser un termòmetre sobre l’estat de la llengua catalana. La societat se n’ha fet ressò. Les dades que s’hi recullen ens permeten fer lectures positives en alguns aspectes però tampoc no amaguen les febleses i les dificultats amb què ens enfrontem en el procés de normalització lingüística.

informeCAT.jpg El sol fet d’estar immersos en un procés de normalització lingüística permanent ja ens indica que la llengua catalana no té una salut de ferro. Crec que és molt interessant comptar amb un estudi de les característiques de l’Informe Cat 2012. Sense l’avaluació crítica dels processos no se’n pot conèixer la situació real i sense aquest coneixement no es poden aplicar les polítiques més adequades.

De la lectura acurada de l’informe esmentat se’n poden extreure moltes conseqüències. En aquest article us proposo una reflexió sobre l’apartat 06 que diu: “El 78% dels residents de Catalunya parla el català”. Si tenim en compte que ens els darrers 10 anys han arribat a Catalunya un milió de nous habitants i que gairebé 8 de cada 10 residents a Catalunya pot parlar el català, hem de concloure que el paper de l’escola catalana, amb l’aplicació de la metodologia d’immersió allà on calgui, és bàsic per haver aconseguit que el català hagi esdevingut llengua comuna a Catalunya, llengua d’inclusió i de cohesió social.

Tots els països del primer món protegeixen les seves llengües. Fins i tot aquells que tenen una llengua de gran abast. L’Estat espanyol amb una llengua oficial, el castellà, parlada per més de 300 milions de parlants, ha promogut més de 500 lleis i disposicions que afavoreixen el castellà respecte de les altres llengües de l’Estat i que obliguen a utilitzar el castellà a Catalunya.

En el cas concret de l’etiquetatge, hi ha 199 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, i, només dues, que obliguen a fer-ho en català. I, evidentment, no cal dir que totes les escoles de l’ Estat que no pertanyen a comunitats autònomes amb llengua pròpia, fan immersió en llengua castellana i ningú no posa el crit al cel argumentant que no respecten els drets dels nens i nenes que no tenen el castellà com a la seva llengua habitual. Així doncs, per què dues maneres de mesurar? Només hi ha una explicació. L’Estat considera que només hi ha una llengua de primera a Espanya, el castellà. Per això la Constitució obliga tots els espanyols a conèixer-la i a usar-la. Les altres llengües de l’Estat són llengües de segona, prescindibles i en cap cas poden fer ombra a “la lengua del imperio”

Ens pertoca a nosaltres, els catalans, defensar la nostra llengua. Vam intentar blindar-la amb l’Estatut. Pel que fa a la llengua, l’Estatut pretenia consolidar el règim lingüístic establert per les lleis de política lingüística de 1983 i de 1988 i elevar-lo a rang de llei estatal. Bàsicament volia deixar clars els conceptes de “català, llengua pròpia i oficial de Catalunya”, els drets lingüístics dels catalans i el model d’escola catalana. Com a element nou introduïa el deure de conèixer el català , entre d’altres.

Recordem que la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de junt de 2010, conseqüència del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut presentat pel PP, va tirar per terra els anhels dels catalans, avalats per tots els partits polítics menys el PP, naturalment, refrendats pel poble de Catalunya malgrat que l’Estatut havia estat també aprovat per la Llei orgànica del 19 de juliol de 2006.

La sentència adversa del Tribunal Constitucional va crear jurisprudència i va permetre la posterior Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la qual, com a resposta al requeriment de 4 famílies que volien que els seus fills s’escolaritzessin tenint com a llengua vehicular dels seus aprenentatges el castellà, posa en perill la immersió lingüística. El govern de la Generalitat de Catalunya hi va presentar recurs i sembla que la resolució de l’esmentat recurs és imminent.

La societat civil catalana sap la importància que el nostre model d’escola té per al futur del nostre país. Per això 35 associacions vam unir esforços i, a l’entorn de Somescola, vam dir al Govern que, en la defensa de l’escola catalana en llengua i continguts, ens tindria al seu costat. I encara ens hi té.

Somescola no és flor d’un dia. Sense estridències però amb una fermesa absoluta hem anat treballant, estem treballant junts, units, amb el mateix objectiu que teníem quan, ara fa un any i mig, vam començar a treballar.

Ens agradaria dedicar els nostres esforços a accions proactives en favor de les nostres escoles, però si hem de tornar a reaccionar contra una altra sentència contrària al català, ho farem amb fermesa i demanarem a la comunitat educativa i a la societat en general que ens acompanyi fent pinya, perquè la unió fa la força.

Teresa Casals

Plataforma per la llengua, entitat adherida a Somescola

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El català, de cara a un “hail mary”?

divendres, 24/02/2012

430993_333997316641738_148269501881188_920227_732685350_n.jpg Com que sóc profà en matèria de futbol americà, vaig haver de recórrer a la xarxa per indagar a què remetia una jugada que, conceptualment, em fascinava: el popular —en aquelles latituds— hail mary. M’intrigava aquesta apropiació de terminologia sagrada en una cosa tan mundana com l’esport popular, i el fet que, una jugada amb aquest nom, hagués determinat el resultat de la sempre testosterònica Super Bowl. La cosa és senzilla: es veu que un hail mary ve a ser un canvi de joc com els d’en Xavi, d’aquells de quaranta metres, però sense l’opció de saber on anirà a parar la pilota —d’aquí que convidin al creador a donar-hi un cop de mà. Un hail mary el podríem bescanviar, al llenguatge planer, per un fot-li fort, i que Déu ens agafi confessats.

Com que som països de caixa o faixa, com que la cosa és tan epidèrmica, sempre rondem pel mateix voral. Li cal un hail mary, a la llengua catalana? Home, ningú sensat no pot avalar que la situació del català és per fotre-li una barrada a la pilota i que sigui el que Déu vulgui. No, hi ha molts elements i consensos granítics que han apuntalat una situació molt bona de la llengua a nivell social. Hi ha indicadors que ens ho demostren, i que la situen al nivell de les semblants en camps com les noves tecnologies, l’edició de llibres, l’aprenentage per part de la població nouvinguda… Són dades irrefutables que demostren que la llengua catalana és important i necessària —condició sine qua non perquè la cosa rutlli. Si en voleu uns quants exemples, mireu-vos l’InformeCAT que acabem de publicar a l’entitat, segur que algun us sorprèn positivament: https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2559/informeCAT.pdf.

Què, convindrem que la cosa pinta bé i engresca, oi?

Ara bé, al marge d’aquests inputs incontestablement favorables, hi ha d’altres condicionants que no podem obviar i que no van en la mateixa línia. Les condicions estructurals de calat polític i jurídic en què està situada la llengua catalana són magres. El context legal en què respira és asfixiant, i encara ho pot ser més. Fa uns mesos, al novembre, hi va haver unes declaracions que van passar bastant inadvertides però que eren molt reveladores, pel contingut i per l’emissor. A uns quants se’ns va posar la pell de gallina. Pedro J. Ramírez va sentenciar que la qüestió del finançament de Catalunya havia de ser revisada, com ho havia de ser el model lingüístic, principalment el de les escoles. Comprar la llengua a terminis, defenestrar-la dels petits espais de poder que ha pogut anar copant? Quan veus que, els que s’arromanguen per marginar-la tenen clara l’estratègia i ofereixen almoina, és que la cosa va de veres i que el full de ruta comença a estar traçat. Les dificultats per parar un cop fort que pot tenir l’escola catalana i el seu sistema d’immersió són evidents. Hi ha qui diu que la togada està a punt de dictar-la i que, naturalment —d’acord amb la Llei— la sentència serà dura.

Des d’aquest punt de vista, des d’aquesta feblesa estructural d’arrel jurídica i política, potser sí que a algú se li pot passar pel cap que la solució és començar a preparar el hail mary. Nosaltres, des de la Plataforma per la Llengua, et proposem una altra decisió: fes-te soci de l’ONG del català. Ens hi va la pell, i en la deixem al camp.

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

 

Mandinga

dimecres, 22/02/2012

2012021322424762706.jpg Per sort o per desgràcia cada dia trobem noves situacions que posen a prova la nostra capacitat de sorprendre’ns. El darrer episodi ens l’ha brindat en safata el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (espanyol), el senyor Carlos Dívar. En la compareixença a la comissió de justícia del congrés espanyol va posar com a exemple de la seva sensibilitat envers la llengua catalana el fet que en una ocasió, en un judici, va facilitar un traductor de mandinga (una de les llengües parlades al Senegal i Gàmbia). Amb tots els respectes pels parlants del mandinga, és de suposar que en principi a l’Estat espanyol la llengua catalana hauria de tenir un marc jurídic amb més gruix que no pas el mandinga. Però potser això és molt suposar. De fet el 2010 hi va haver a Catalunya 231.359 sentències redactades en castellà per 37.645 en català. En els darrers cinc anys, les sentències redactades en català han disminuït del 20% al 14%. L’ús escrit del català per part de jutges i magistrats va de baixa.

L’àmbit de la justícia és un dels més immobilistes i més impermeables respecte a la llengua catalana. Aquest fet ha estat denunciat pel mateix Consell d’Europa en diferents ocasions, però l’efecte sembla que ha estat el contrari. El nombre de sentències en català va disminuint. Aquesta és una de les 50 dades que recollim en l’InformeCAT, i que posa de manifest que, si bé la llengua catalana té un gran dinamisme, persisteix una discriminació legal única a Europa. A la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, fa temps que anem explicant i denunciant aquesta situació, única a qualsevol país democràtic. Amb declaracions com la del senyor Divar prenem consciència un cop més de la importància de la nostra tasca i de la necessitat de fer arribar el nostre missatge amb més força al conjunt de la societat.

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Quan veiem el got mig ple però està mig buit

divendres, 17/02/2012

Avui la Plataforma per la Llengua presenta l’InformeCAT 2012, un recull de dades sobre la situació de la llengua catalana en tot l’àmbit lingüístic català, on es  destaquen dades sociolingüístiques generals, però també s’analitza la presència del català en àmbits com la cultura i els mitjans de comunicació, les empreses, l’ensenyament, la justícia i Internet i les noves tecnologies, entre d’altres.

informeCAT.jpg Segons les dades d’aquest informe, gairebé deu milions de persones declaren saber parlar català. Aquesta xifra situa la llengua catalana en la catorzena posició de les llengües de la Unió Europea i entre les cent llengües més parlades del món.

No hem d’oblidar, però, a l’hora d’interpretar aquestes dades, una cosa és que les persones declarin saber parlar català i l’altra que el facin servir en les seves relacions quotidianes  Així, a Catalunya, el 78% dels residents consultats declara saber parlar català però el seu ús  se  situa en el 43%. A les Illes Balears, el 63% de la població de 16 o més anys declara saber parlar-lo però només un 47,5% diu que el fa servir habitualment. I al País Valencià, el 54,3% declara saber parlar català però només un 35% afirma parlar-lo a casa i un 25% amb els amics. Per tant, en alguns territoris, la diferència entre les persones que declaren saber parlar català i les que afirmen que el parlen efectivament pot superar els 20 punts percentuals.

El cas de les persones nascudes fora del país és encara més alarmant. A Catalunya, per exemple, mentre que el 57% de les persones nascudes en altres territoris de l’Estat espanyol afirmen que saben parlar català, només un 9,6% l’utilitza preferentment. I del 40% de persones nascudes fora de l’Estat espanyol que afirmen saber parlar català, només el 3,4% diu que el parla en la majoria de les ocasions.

En conclusió, si només considerem les dades sobre el coneixement de la llengua catalana podem veure el got mig ple, ja que el català se situaria en una posició semblant a altres llengües europees amb reconeixement oficial a la Unió Europea com el txec, el búlgar o el suec i per sobre del danès, el finès, l’eslovac o el lituà. Les dades sobre el seu ús, però, ens obliguen a veure el got mig buit, i més que ho estarà si continuen les sentències desfavorables dels tribunals espanyols, els atacs per part dels diferents governs del PP, tant l’estatal com els autonòmics al País Valencià i a les Illes Balears, així com la tebiesa del Govern català.  Tal com demostren aquestes dades, el coneixement d’una llengua no en garanteix el ús, però el desconeixement d’una llengua garanteix la seva desaparició.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Ikea, el català i la llei

dimecres, 15/02/2012

De primer, un avís: la lectura d’aquest escrit pot comportar un cert astorament. Els fets són els que són per estrambòtics que semblin. La realitat supera la ficció.

Informe_l_etiquetatge_en_catala_.jpg Comencem per una referència a un article que vam escriure en aquest mateix blog fa cosa, encara no, d’un any. Per entendre el context del que us anem a explicar, recomanem fer-hi una repassada. El podeu llegir aquí i és plenament vigent.

Bé… ja n’heu fet una lectura? El teniu present? Altrament ho podeu fer amb més calma en un altre moment. I doncs! Continuem. Vet ací. Hem dit que l’article és plenament present, llevat que hi ha alguns petits canvis. Al web de Xipre, Ikea ha suprimit l’anglès i ara és només en grec. A Hong Kong la superfície de venda és ara de 47.339 m2 i a Catalunya, amb la propera inauguració d’un nou centre a Sabadell aquest estiu, ja haurà arribat als 102.193 m2 (vegeu la notícia aquí ). Si teniu curiositat per veure l’ús lingüístic dels webs d’Ikea, vegeu aquí especialment els casos de tractament lingüístic de Suïssa, Bèlgica i Canadà en relació a Espanya.

Comptat i debatut, Ikea no va tenir el catàleg en català fins el 2006, vuit anys després que la llei l’obligués i passats tots els terminis. També durant molt de temps va estar incomplint la llei pel que fa a la retolació de la botiga. Feliçment aquests dèficits legals s’han arreglat i Ikea ha fet moltes millores per adequar-se al client català; és a dir, ha fet allò que de bon començament feia arreu. Per exemple, la retolació, la publicitat i el catàleg són plenament en català. Tanmateix, continua incomplint la legislació catalana en matèria d’etiquetatge. Encara no s’ha adaptat al nou Codi de Consum de Catalunya aprovat el juliol de 2010, doncs no etiqueta els seus productes en català malgrat que alguns estan etiquetats en més de 30 llengües; moltes, amb menys parlants que el català i la majoria de països d’aquestes tenen menys superfície de venda. Entre aquestes llengües hi ha el serbocroat – tant en la forma croata com en la sèrbia amb els respectius alfabets-, l’eslovè i el kazakh. El més fort és que Ikea no té ni una sola botiga al Kazakhstan, ni a Croàcia, ni a Eslovènia o ni a Sèrbia; però etiqueta en les llengües d’aquests països com a potencial servei des de les botigues dels països veïns. Així mateix, tota la informació dels productes del web d’Ikea España no es pot consultar en català, malgrat també es vegi afectada per la llei del Codi de Consum, atès que la informació va destinada de manera específica al client català i, així mateix, es pot consultar la disponibilitat concreta a Badalona i a l’Hospitalet de Llobregat de manera local.

I ara ve el repicó. Arran d’una carta del 12 de gener d’enguany al diari ARA d’un extreballador d’Ikea per uns incidents sobre el català, l’empresa va donar una resposta en el mateix mitjà el 29 de gener. De fet no responia els incidents de la carta anterior, però donava una particular visió del paper d’Ikea España prou diferent atesos els fets que acabem d’anomenar. Copio aquí la carta signada per Ikea:

Pluralitat a IKEA

En resposta a la carta de Jordi Ros publicada a l’ARA del 12 de gener, des d’Ikea volem manifestar que ens esforcem dia a dia per acostar-nos cada vegada més als diferents tipus de persones. Volem ser un reflex de la societat en què treballem i per això ens adaptem, sempre que podem, a les necessitats, gustos i costums dels nostres clients, fins i tot a la seva llengua. Quan Ikea arriba a una regió nova, ens adaptem a la legislació local tenint en compte sempre la sensibilitat dels nostres visitants. Per tant, no és casualitat que la comunicació de les botigues Ikea es faci en català, que la comunicació interna es faci en català, que la comunicació externa (fullets, web local, butlletins d’informació, etc.) també es faci en català i, per descomptat, que el catàleg d’Ikea es distribueixi en català a Catalunya. Aquest catàleg és potser l’eina de comunicació amb més tiratge del món: se’n publiquen 10,6 milions d’exemplars a l’Estat i està disponible en cinc idiomes (castellà, català, gallec, euskera i anglès). En concret a Catalunya se n’han distribuït gairebé 2.000.000 d’exemplars. A més, el 90% dels treballadors de les nostres botigues entenen i parlen català i fem molts esforços perquè els clients puguin ser atesos en la llengua que desitgin. Un dels nostres valors és la diversitat (cultural, d’edat, lingüística) i, sens dubte, oferir el millor servei als nostres clients.

Cristina Humet, IKEA

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Lara Zheng és un bon exemple de rendibilitat lingüística

dilluns, 13/02/2012

La periodista esportiva xinesa Lara Zheng va arribar al setembre a Catalunya i de seguida es va posar a estudiar català. És corresponsal a Barcelona del portal de notícies QQ.com que té uns 900 milions d’usuaris únics al mes.

Lara-Zheng-intima-y-personal_54248571441_53699622600_601_341.jpg L’any 2011 es van inscriure als cursos del CPNL de nivell inicial 278 alumnes d’origen xinès. Una d’aquestes alumnes era la Lara Zheng que actualment ja està estudiant el curs bàsic 2 i em consta que amb una qualificació excel·lent.

Ara té molts més amics al facebook i ha rebut moltes felicitacions des que fa les preguntes a Guardiola en català. Ella s’ha estranyat i sorprès que la gent valorés el seu esforç però és així, encara no hi estem acostumats!

Aquest cap de setmana m’ha sorprès una altra cosa: la Plataforma per la Llengua vam ser convidats a la festa de l’any nou xinès, l’any del Drac, que organitzava l’Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Barcelona (AEICB). Fan molt bona feina d’acollida i assessorament als estudiants xinesos que vénen directament a estudiar a les universitats catalanes. Són gairebé 2.000 alumnes i estan repartits en estudis molt diversos.

La Kangyun, la secretaria de l’entitat, parla un català perfecte i en diverses ocasions ens ha ajudat en traduccions de materials que hem editat en català i xinès. A la celebració va adreçar unes paraules en català als representants universitaris. No em va sorprendre que al llarg de la festa la llengua vehicular fos el xinès, em va sorprendre que els representats de les universitats catalanes es dirigissin als seus alumnes d’origen xinès només en castellà i en anglès.

Si en un dels pilars forts de la nostra llengua, com és l’educació, actuem així, no rendibilitzarem la llengua de cap manera.

La Lara Zheng ha estat un referent positiu per a tothom i ara toca que la societat d’acollida també ho sigui. Dins una sala de premsa, al carrer i, evidentment, a la universitat!

 

Eulàlia Buch i Ros

@EulaBuch

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Temps era temps, potser, hi hagué alguna xarnega agraïda…jo, en canvi, sóc la xarnega de la mala llet…

divendres, 10/02/2012

Utilitzo aquest títol, sempre, amb la màxima admiració i respecte cap a l’autor del poema La vaca suïssa, i, evidentment, també cap al del poema La vaca cega. Com que tots dos, en diferents moments però amb semblant ímpetu, varen exaltar la identitat catalana, crec que s’entendrà que algú com jo, per reivindicar la meva catalanitat pròpia i legítima, faci servir aquest significatiu referent de les seves obres.

guia_nousparlants_web_DEF-1.jpg No, no sóc una xarnega agraïda sense un criteri propi, crític i autocrític, si convé. La meva no és una catalanitat que se senti en deute amb res. Per no tenir, no vaig tenir el català com a llengua vehicular fins que no vaig arribar als estudis de Filologia Catalana, perquè jo en sóc una, de tants, que pertanyem a la “generació perduda de la immersió lingüística”. No considero que hagi de guanyar-me el reconeixement ni l’aprovació de ningú. No delero l’accent de soca-rel que no tinc ni tindré, ni tampoc trobo un inconvenient el fet que el meu accent denoti una nova generació de substrats en la llengua catalana, ara, que les possibilitats d’un ús social i normalitzat depenen més de la voluntat de les lleis i dels parlants que no pas de la competència lingüística del conjunt de la població. Entre tots, posseïm prou gramàtica i aptituds per fer del català, ara, ja, una llengua comuna real i consolidada. Allò que falta, però, són d’altres actituds més vulnerables i voluntàries. I jo, xarnega amb mala llet, considero que haver superat el conflicte de conviure entre dues cultures amb connotacions d’antagonia dins el país en què he nascut i la llengua del qual he hagut d’aprendre contra tot pronòstic m’ha donat la fermesa i la confiança necessàries per a perdre totes les inseguretats que la consciència social em va transmetre en avaluar-me, qüestionar-me o afalagar-me sense mesura amb declaracions del tipus: “Tu, castellanoparlant, fas més per la nostra llengua que nosaltres, els catalanoparlants”… (Llàstima, haver d’escoltar això és el preu que s’ha de pagar pel fet de no posseir l’autèntica “denominació d’origen”.)

I el cas és que la mala llet la tenia gairebé adormida, caducada, tallada, ja oblidada i amb ganes d’evaporar-se amb la combustió de l’autèntica cohesió social. Tanmateix, les novetats retrògrades d’una època que es presenta difícil varen despertar-me-la a través de les sospites que la nostra societat plural i diversa no pogués trobar encara una drecera comuna per a compartir l’arrelament històric, cultural i lingüístic al país on viu. I tot, per causa de l’amenaça de tornar a crear més “generacions perdudes de la immersió lingüística” com aquella de la qual la meva mala llet em va ajudar a escapar.

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La ràdio en català a Catalunya: un cas d’èxit

dimecres, 8/02/2012

r_dio-4__micro+auriculars_.jpg Les audiències de la ràdio en llengua catalana a Catalunya augmenten trimestre a trimestre, tal com mostren les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Així doncs, en el quart trimestre del 2011, un 57,4% dels oients de ràdio de Catalunya van sintonitzar ràdios en llengua catalana. Per tant, durant l’any 2011 la ràdio en català ha superat per primera vegada els 2 milions d’oients, una xifra que fins fa pocs anys semblava impensable. A més a més, les dues ràdios generalistes més escoltades a Catalunya emeten en català: RAC1 i Catalunya Ràdio. Dos anys i mig endarrere, les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura reflectien que les ràdios en català tenien un total d‘1.580.325 oients. És a dir, els darrers anys el nombre d’usuaris de la ràdio en català ha augmentat en més de 500.000 persones, una xifra realment sorprenent que demostra la creixent demanda de productes culturals en llengua catalana.

No obstant això, en la resta de territoris de parla catalana la situació del consum de ràdio en català és molt més baix. En concret, al novembre de 2011 el 22,6% dels oients balears escoltaven ràdio en català. La recent desaparició d’Ona Mallorca, tancada per l’executiu autonòmic del PP presidit per José Ramón Bauzá, és un entrebanc més per adaptar l’oferta a la demanda creixent de consum informatiu i cultural en català a l’arxipèlag balear. Al País Valencià, l’any 2009, ni el 5% dels oients valencians declarava escoltar ràdio en català, una proporció realment baixíssima, que només s’explica per la manca d’oferta radiofònica en català.

En resum, el continuat creixement de la ràdio en català a Catalunya és una mostra de l’acceptació dels productes en català i de la progressiva normalització lingüística cada cop en més àmbits del món cultural. Tanmateix, l’escassa oferta radiofònica en català a les Illes Balears i el País Valencià impedeix una major extensió del consum de ràdio en català en aquests territoris. En aquests casos, la marginació del català de les freqüències radiofòniques respon més a criteris estrictament polítics contra la normalització de la llengua pròpia d’aquests territoris que a una manca de demanda.

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

No volem coses estranyes

dilluns, 6/02/2012

És dimecres 1 de febrer de 2012, miro la cartellera i veig que de les 64 pel·lícules que es passen, només 5 es fan en versió catalana.

N’agafo una queVolem_cinema_en_catal__copy.jpg té versió catalana, Millenium, llibre corresponent a la qual ha venut molts exemplars en català: a dos cinemes la fan en català, i a 9 en castellà. I a més a més als cinemes més cèntrics, com Comèdia i Lauren Universitat, la versió no és la catalana. Una situació de desigualtat i de greuge comparatiu. I malgrat aquesta desigualtat en l’oferta, els estudis demostren que el cinema en català és rendible, què és una font de negoci.  Les inèrcies heretades del franquisme, i molt especialment en el món del cinema, no permeten aprofitar aquest mercat d’oportunitats.

Tal com demostrava un estudi de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, les situacions lingüístiques comparables a la nostra tenen aquest aspecte solucionat, i a més a més, a Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, el Quebec (Canadà), Suïssa, i Finlàndia tenen normatives que obliguen les empreses cinematogràfiques a l’ús de les llengües pròpies per a les pel·lícules exhibides al territori on són oficials.

El català és l’anomalia, l’excepció. Hem estat els darrers de fer una llei semblant a les altres, la llei de Cinema de Catalunya, i tot i així, les empreses de cinema posen traves al seu desenvolupament i compliment. Continuem essent l’excepció, continuem essent la cosa estranya.

Hi ha diverses maneres d’arribar al compliment de la llei, i l’acord de cinema a què va arribar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya n’és un dels camins, conjuntament amb el desenvolupament de la llei, especialment tenint present que estem parlant d’un benefici econòmic per a les empreses. Caldrà estar amatents, perquè desconfiem del sector. En tot cas, sigui pel camí que sigui, demanem fermesa per tal d’assolir en breu els objectius graduals de la llei, a fi de protegir els drets lingüístics dels ciutadans. Especialment, volem deixar de ser l’anomalia, la cosa estranya: aquest argument s’ha de fer arribar amb contundència, una vegada i una altra, a tota la indústria cinematogràfica. No volem ser l’excepció, ni tenim per què ser-ho, perquè la situació actual no és bona per a ningú. Cal que tots en prenguem consciència, perquè el català suma, i les actituds i oposicions d’alguns al que és normal en situacions de democràcia, i les pors dels altres, no fa altra cosa que restar.

 

Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí