InformeCat 2012 i Somescola

La Plataforma per la Llengua va presentar fa uns dies l’InformeCat 2012 que pretén ser un termòmetre sobre l’estat de la llengua catalana. La societat se n’ha fet ressò. Les dades que s’hi recullen ens permeten fer lectures positives en alguns aspectes però tampoc no amaguen les febleses i les dificultats amb què ens enfrontem en el procés de normalització lingüística.

informeCAT.jpg El sol fet d’estar immersos en un procés de normalització lingüística permanent ja ens indica que la llengua catalana no té una salut de ferro. Crec que és molt interessant comptar amb un estudi de les característiques de l’Informe Cat 2012. Sense l’avaluació crítica dels processos no se’n pot conèixer la situació real i sense aquest coneixement no es poden aplicar les polítiques més adequades.

De la lectura acurada de l’informe esmentat se’n poden extreure moltes conseqüències. En aquest article us proposo una reflexió sobre l’apartat 06 que diu: “El 78% dels residents de Catalunya parla el català”. Si tenim en compte que ens els darrers 10 anys han arribat a Catalunya un milió de nous habitants i que gairebé 8 de cada 10 residents a Catalunya pot parlar el català, hem de concloure que el paper de l’escola catalana, amb l’aplicació de la metodologia d’immersió allà on calgui, és bàsic per haver aconseguit que el català hagi esdevingut llengua comuna a Catalunya, llengua d’inclusió i de cohesió social.

Tots els països del primer món protegeixen les seves llengües. Fins i tot aquells que tenen una llengua de gran abast. L’Estat espanyol amb una llengua oficial, el castellà, parlada per més de 300 milions de parlants, ha promogut més de 500 lleis i disposicions que afavoreixen el castellà respecte de les altres llengües de l’Estat i que obliguen a utilitzar el castellà a Catalunya.

En el cas concret de l’etiquetatge, hi ha 199 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, i, només dues, que obliguen a fer-ho en català. I, evidentment, no cal dir que totes les escoles de l’ Estat que no pertanyen a comunitats autònomes amb llengua pròpia, fan immersió en llengua castellana i ningú no posa el crit al cel argumentant que no respecten els drets dels nens i nenes que no tenen el castellà com a la seva llengua habitual. Així doncs, per què dues maneres de mesurar? Només hi ha una explicació. L’Estat considera que només hi ha una llengua de primera a Espanya, el castellà. Per això la Constitució obliga tots els espanyols a conèixer-la i a usar-la. Les altres llengües de l’Estat són llengües de segona, prescindibles i en cap cas poden fer ombra a “la lengua del imperio”

Ens pertoca a nosaltres, els catalans, defensar la nostra llengua. Vam intentar blindar-la amb l’Estatut. Pel que fa a la llengua, l’Estatut pretenia consolidar el règim lingüístic establert per les lleis de política lingüística de 1983 i de 1988 i elevar-lo a rang de llei estatal. Bàsicament volia deixar clars els conceptes de “català, llengua pròpia i oficial de Catalunya”, els drets lingüístics dels catalans i el model d’escola catalana. Com a element nou introduïa el deure de conèixer el català , entre d’altres.

Recordem que la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de junt de 2010, conseqüència del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut presentat pel PP, va tirar per terra els anhels dels catalans, avalats per tots els partits polítics menys el PP, naturalment, refrendats pel poble de Catalunya malgrat que l’Estatut havia estat també aprovat per la Llei orgànica del 19 de juliol de 2006.

La sentència adversa del Tribunal Constitucional va crear jurisprudència i va permetre la posterior Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la qual, com a resposta al requeriment de 4 famílies que volien que els seus fills s’escolaritzessin tenint com a llengua vehicular dels seus aprenentatges el castellà, posa en perill la immersió lingüística. El govern de la Generalitat de Catalunya hi va presentar recurs i sembla que la resolució de l’esmentat recurs és imminent.

La societat civil catalana sap la importància que el nostre model d’escola té per al futur del nostre país. Per això 35 associacions vam unir esforços i, a l’entorn de Somescola, vam dir al Govern que, en la defensa de l’escola catalana en llengua i continguts, ens tindria al seu costat. I encara ens hi té.

Somescola no és flor d’un dia. Sense estridències però amb una fermesa absoluta hem anat treballant, estem treballant junts, units, amb el mateix objectiu que teníem quan, ara fa un any i mig, vam començar a treballar.

Ens agradaria dedicar els nostres esforços a accions proactives en favor de les nostres escoles, però si hem de tornar a reaccionar contra una altra sentència contrària al català, ho farem amb fermesa i demanarem a la comunitat educativa i a la societat en general que ens acompanyi fent pinya, perquè la unió fa la força.

Teresa Casals

Plataforma per la llengua, entitat adherida a Somescola

Per a llegir més artícles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús