De pares rucs, fills monolingües

Ens he20091210_bates_tcm32-112916.jpgm omplert la boca i fins i tot hem fet exposicions que han viatjat arreu del món venent la imatge de Catalunya com a terra d’acollida. Hem anat a conferències, hem llegit llibres i hem portat pancartes on es reivindicava el paper de la llengua catalana com a cohesionadora i integradora. Ens han dit que nosaltres érem els mestres i que havíem de parlar als nouvinguts en català, i molts ens hem sentit culpables quan aiiii!, és que se m’ha “escapat” el castellà amb aquesta cambrera!

Crec fermament que no veníem fum, sinó que certament Catalunya ha estat i és un país d’acollida i que l’adopció de la llengua catalana és la via més ràpida i eficaç d’integrar-se al país, però ha fet falta la denúncia de tres famílies per carregar-se tot el que hem construït en aquests últims trenta anys.

Al curs 1983/84, a dinou aules d’onze escoles de Santa Coloma de Gramanet es començava a implementar allò que s’ha anomenat immersió lingüística. Amb un esforç ingent per part de la Generalitat en recursos humans i econòmics, amb el recel –per no dir rebuig- de molts professors que mai no havien dit ni una paraula en català, però amb el suport de la majoria de les famílies que veien que l’escola era l’única oportunitat que tindrien els seus fills per aprendre català, es va iniciar el model de l’escola catalana en català que trenta anys després tres famílies amb més arguments polítics que pedagògics han posat en qüestió.

No ens enganyem, la immersió lingüística no és un invent català. A Madrid, per exemple, el sistema educatiu és en la llengua pròpia del territori, tant per a aquells que la tenen com a llengua materna com per als que no; en aquest segon cas, evidentment, es fa immersió lingüística en castellà. A Berlin, per posar un altre exemple, la llengua vehicular de l’ensenyament és l’alemany, encara que la llengua materna sigui el romanès o el turc. Per tant, a Catalunya no s’ha fet res més que implementar un model lingüístic a l’escola que té de base la llengua pròpia del territori. Altrament, si no fos així, i atès el caràcter preeminent de coneixement de la llengua castellana, marcat a la Constitució espanyola, com a única llengua amb el deure de conèixer, no s’arribaria a l’objectiu d’un bilingüisme efectiu en les dues llengües oficials.

Tot i així, cal destacar que abans de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ensenyament en llengua castellana es podia demanar de forma individualitzada, mentre que a Madrid no es pot demanar l’ensenyament individualitzat en llengua catalana. Per tant, no deixen de ser certes les veus que diuen que aquesta sentència no canvia l’actual model d’immersió lingüística a les escoles. Si és així, per què tant rebombori?

Doncs perquè aquestes tres famílies han posat en qüestió un model que portava vigent amb èxit durant trenta anys i obren una escletxa al fet que a les escoles es comenci a produir, per una banda, una segregació social i lingüística de l’alumnat i, per una altra, que comenci a haver-hi escolars incompetents en català.

Francament, en un  moment en què l’escola està patint fortes retallades i ha de buscar l’excel·lència amb menys recursos, el procés educatiu necessita de complicitats i pau social. Que la programació de les escoles sigui un element de confrontació entre els diferents estaments educatius, els partits polítics, els tribunals de justícia, les entitats de la societat civil i la societat en general crea un clima d’inestabilitat que perjudica notablement el sistema educatiu; però qui surt perdent, de llarg, és la part més sensible de tot aquest procés: l’alumnat; i més concretament, els fills d’aquells pares rucs que, guiats per la idea d’una Espanya gran i monolingüe, impedeixen que els seus fills adquireixin un dels majors patrimonis que hom pot tenir: una llengua.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

8 comentaris

  • Joan Soldevila

    09/03/2012 15:46

    Gràcies. Amb les vostres paraules puc continuar lluitant pel meu país i per la meva llengua. Igual que per les altres llengües que estan tocades per aquelles persones que només tenen una sola llengua universal i que no permeten a les altres de poder dir de tot

  • Laia (Barcelona)

    09/03/2012 16:03

    Continueu la bona feina. Comparteixo plenament el vostre punt de vista. Créixer en un entorn bilingüe és un enriquiment personal enorme. Deixa un terreny ben abonat per aprendre amb més facilitat una tercera (quarta,…) llengua i obre la ment a ser més obert i tolerant amb les maneres de ser de l’altre.

  • Víctor de la Torre

    09/03/2012 16:19

    Alerta, però, perquè això no s’ha acabat, el que fa el TSJC és passar la patata calenta al Suprem, que ara haurà de decidir si fulmina la nostra immersió lingüística http://superviventcatala.blogspot.com/2012/03/immersio-en-la-insignificanca.html.

  • Laura Fontova

    09/03/2012 16:37

    Em fa gràcia quan diuen que tot continua igual! hehe… Ara que toca, donar la classe de mates amb subtítols?! M’agradaria saber quines són aquestes tres famílies i quantes altres assignatures suspenen les criaturetes, un castellanoparlant sense alfabetitzar adquireix comprensió suficient en poques setmanes i en sis mesos ja pot tenir una competència comunicativa prou correcte. Millor que es preocupin de les hores davant la consola i en adquirir hàbits d’estudi, sense oblidar les llengües estrangeres, que sí haurien de ser tema de debat.
    I aprofitant l’avinentesa… aprofitem la crisi per fer retallades a Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quin bon ambient!

  • Eulalia Batista

    09/03/2012 17:40

    Jo ja soc molt gran. Vaig anar a escola cuan el castellá era la única llengua oficial del pais, (de TOT el pais) i el catala tan sols es parlava al carrer.
    Tot i això vaig tenir mestres que ens parlaven en catala, però els llibres i per tant les asignatures, eren en castella.
    Tan sols lamento no haver apres gramatica catalana, ja que en castella no faig faltes, mentre que amb la meva llengua no tinc massa clar si ho escric be.
    Soc d’aquelles persones que si em parlen en catala contesto en catala, si ho fan en castella contesto en castella i fins i tot si em parlen en frances o angles intento contestar en el mateix idioma, ja que per sort l’un el se parlar prou be per haver-lo apres a la escola i l’altre, tot i no haver-lo apres mai, en se prou com per fer-me entendre.
    I em dol pensar que, com be dieu, hi ha prou rucs en aquest pais com per no adonar-se que la riquesa de coneixements es el millor que li pot pasar a una criatura.

  • Laviudareposada

    09/03/2012 17:50

    L’únic propòsit d’aquest atac a l’escola en català és afeblir, disminuir i, finalment, aniquilar la cultura diferent de l’espanyola. Us imagineu potser que triomfin i es creïn dues línies per raons de llengua. En la classe dels castellans aniria tota la immigració que no es vol integrar a Catalunya. és a dir, molts llatinoamericans, moltíssims marroquins, paquistanís, xinesos.., etc. Segur que aquestes famílies ja no ho trobarien tan bé.

  • JordiP

    09/03/2012 18:36

    Els reis del jacobinisme mundial, els francesos, mai s’han atrevit a fer a Alsàcia el que el PP està intentant fer a Catalunya.

  • Joan Pujolet

    13/03/2012 20:15

    Aqui teniu el resultat de la politica d’inmigració d’en Pujol: “Que només vinguin a Catalunya emigrants arabs no hispano parlants, no tindrán més remei que apendre el catalá, no volem sudamericans que no s’integraran” (Resultat: Catalunya la regió amb mésmoros i islamistes per m2 de Espanya. La llengua es per comunicarse i unir les cultures i a Catalunya es un element de separació a causa dels nacionalistes. Li pessi a qui li pessi els catalans som espanyols pels quatre costats. Amb tots aquests anys de manipulació cultural i educativa els xarnegos renegats, acompleixats de les seves arrels, son els principals defensors de la pseudonació catalana. Quina tropa! Ara toca llançá 3MM d’euros amb un referendum inútil per la independencia (hauría de votar tota Espanya per ser vàlid) i mantindre les pseudoembaixades arreu del mòn (nomès amb aquest estalvi no calien retallades a sanitat)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús