Mare, hi ha iaies que parlin en català?

guia_nousparlants_web_DEF-1.jpg Vet aquí una interessant pregunta que em va fer la meva filla. Me la va fer un d’aquells dies de la setmana que tinc la sort de poder anar a recollir els meus fills a l’escola. M’hi trobava entre tants i tantes iaios i iaies que, com els dels meus fills, no parlen català. La pregunta en qüestió presenta un esquema molt clar de l’entorn sociolingüístic de les noves generacions. Un entorn on la natural i espontània gestió lingüística que mantenen els fa parlar la llengua materna dels pares amb els avis, i on la llengua d’adopció dels pares ha esdevingut la pròpia llengua materna. Una gestió que garanteix la consecució de dos objectius cabdals: que els nens parlin perfectament la llengua d’origen familiar i que, a més a més, també parlin correctament, i amb tota naturalitat, la llengua que els vincularà amb la cultura i la història del lloc on viuen i, també, la que els permetrà compartir la llengua comuna de Catalunya amb altres infants, les iaies i mares dels quals molt sovint no tan sols no parlen català, sinó tampoc castellà.

Recordo que la pregunta em creà una gran sorpresa, sobretot perquè m’advertia de la percepció, de l’interès i de la sàvia consciència que la canalla té sobre el com, el perquè i el quan parlen la diversitat de llengües que formen el seu univers particular. La nostra funció en educar-los és ajudar-los a gestionar tal diversitat amb criteris i valors de respecte davant les altres cultures i llengües d’origen dels seus conciutadans.  Així mateix, també els hem de fomentar criteris de sostenibilitat i defensa de la gran riquesa lingüística que, al seu torn, generaran els hàbits lingüístics segons els quals els usos d’una llengua no haurien d’intercedir en la vitalitat d’una altra. El resultat d’aquesta actitud, per lògica, sempre mantindrà com a llengua vehicular la llengua gestada en el territori on viuen i creixen. És doncs, evident, que la vehicularitat del català a les escoles del nostre país és un principi fonamental que garanteix una formació curricular i personal basada en els valors fonamentals que vetllaran, no tan sols pel benestar del català, sinó per tota la diversitat lingüística del nostre món. Les noves generacions hereten el repte d’assolir una harmonia global cada cop més complexa, i és del tot segur que una gestió lingüística equitativa i justa els pot ajudar a aconseguir-ho.

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

3 comentaris

  • roser

    15/03/2012 22:13

    jO SOC UNA DE LES IAIES QUE PARLA EN CATALA

  • Carmen

    19/03/2012 17:56

    Pues yo soy una de las que no, porque ni pude ni me hizo falta. Pero, afortunadamente, las cosas han cambiado (y más que lo harán) y mis nietos y los suyos, Roser, comparten la misma lengua común: El català. Eso creo que es lo que pretende comentar este artículo.

    Espero que el catalán sea siempre la lengua curricular de nuestro país. La immersión lingüística és muy importante y beneficiosa para todos. A mi me hubiera gustado mucho aprenderlo bien y saberlo escribir en un comentario como éste.

  • Carmen

    19/03/2012 18:35

    Lo siento, quería decir la lengua vehicular de la ensenyanza y de la calle, no la lengua curricular únicamente. Que el catalán sea una auténtica lengua vehicular es la mejor garantía de que personas como yo, que no lo hablamos en casa, lo podamos aprender , perfeccionar y usar igual que los hablantes de origen.
    Somos muchas las iaias y iaios que sentimos una gran alegria i orgullo al oir a nuestros hijos y nuestros nietos hablar en catalán. Ellos ya no sufrirán la imposibilidad de saber hablar catalán, ellos sí que tienen la libertad de elegir, nosotros no.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús