Arxiu del mes: abril 2012

El català no suma… multiplica!

divendres, 27/04/2012

anunci_pl_UGT_sang.jpg Darrerament s’han produït un seguit d’esdeveniments, protagonitzats per ciutadans d’arreu dels països de parla catalana, en defensa de l’ús de la nostra llengua comuna. Des de la Plataforma per la Llengua volem destacar-los especialment i donar-los la rellevància que, a vegades, no reben dels mitjans de comunicació.

El primer fa referència al col·lectiu Jubilats per Mallorca. L’1 de març van anunciar que iniciaven una vaga de fam en protesta pels atacs del govern del PP a la llengua pròpia de les Illes. Va començar-la Jaume Bonet, que després de 26 dies de vaga va cedir el lloc a Tomeu Amengual, que l’ha seguit durant 15 dies. Ara han decidit suspendre la vaga perquè consideren que han assolit l’objectiu de portar al Parlament europeu “la malifeta que perpetra el govern balear contra l’única llengua pròpia d’aquestes illes”. Suspenen la vaga, però continuaran organitzant activitats en defensa de l’ús del català en tots els àmbits de les Illes.

Cal felicitar també la campanya Enllaçats pel català que té per objectiu implicar tots els centres educatius en defensa de la llengua pròpia i incentivar, alhora, la resta de la ciutadania. Tenen per emblema un llaç que han posat en edificis i fins i tot en una efígie del toro d’Osborne a Son Munar amb la frase “A Mallorca, en català”. Dos instituts, l’IES Marratxí i l’IES Felanitx, han redactat lletres amb la música d’Illes dins d’un riu i Jenifer en què es defensa l’ús del català… i han estat amenaçats amb un expedient. El govern balear, a més, arran de la multitudinària manifestació del 25 de març que duia per lema “Sí a la nostra llengua” ha fet retirar els llaços de les façanes dels centres escolars. Per això en alguns l’han substituït per llaços de color taronja, que signifiquen la fusió dels colors groc i vermell. Totes les Illes són plenes de llaços en places, monuments i façanes, perquè l’opressió només aconsegueix l’efecte contrari, que és afavorir la unitat i la defensa aferrissada de la llengua.

La darrera iniciativa que voldríem destacar és la del lipdub pel català que es va fer a Perpinyà el 31 de març passat, que ha batut el rècord de participació amb més de 7.000 persones al ritme de la cançó Parlem català de Jordi Barre. Avui, a la Catalunya Nord, un terç dels habitants diuen que saben parlar català, i la meitat diu que l’entén. A l’escola, un 7 % de la mainada rep ensenyament en català, però hi ha un 40 % de famílies que el reclamen. Paral·lelament, a Nova York va tenir lloc un acte en defensa de les llengües minoritzades de l’Estat francès: el cors, el bretó, l’occità, el basc, l’alsacià i el català.

D’aquestes tres magnífiques accions m’agradaria destacar-ne dos aspectes: la implicació d’infants, joves, adults i gent gran i la participació de ciutadans vinguts d’arreu del món, que viuen en territoris de parla catalana i que han fet seu el català. Per tot això podem afirmar que, dia a dia, el català multiplica!

 

Mireia Plana i Franch

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El català, llengua comuna a la Sagrada Família

dimecres, 25/04/2012

Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. M’inspiro en la portalada principal de la Sagrada Família, la de la futura façana de la Glòria, obra d’en Josep Maria Subirachs sota els esquemes d’Antoni Gaudí.

GOPR0520.JPG Actualment ja hi ha esculpida la porta de bronze que ha de ser la porta principal de la basílica, i el simbolisme és realment contundent: en un fons amb frases de la pregària de Jesús en molt llengües, hi ha escrit en llengua catalana el Pare Nostre, en gros. El català llengua comuna, una llengua sostenible que s’obre a la majoria de llengües de la humanitat i les abraça, un emblema de l’obertura de la societat catalana al Transcendent, conjuntament amb les altres llengües, amb la resta de la humanitat. El català, tal i com simbolitza la porta escultòrica, esdevé una llengua que a casa nostra vertebra una diversitat de cultures i llengües des del respecte i l’amor, llengües que ens enriqueixen i amb qui volem compartir l’esdevenidor. És de nou l’Obra Mestra d’Antoni Gaudí que simbolitza el discurs inclusiu de la llengua catalana com a preconitzadora de la vida en comú. Gaudí va estimar la llengua catalana, i va lluitar-hi en tota mena de contextos, i ara, el majestuós temple, amb la portada esmentada i amb els seus espais, ens enlaira cap als horitzons que Gaudí havia somiat.

El discurs de la porta principal de la basílica de la Sagrada Família i de la seva construcció és també l’eina mare del treball que realitza la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, clau de volta de totes les actuacions: El català llengua comuna! El català suma!.

I el dia de Sant Jordi, les entitats de persones immigrades, amb l’ONG del català al davant, vam reproduïr també aquest simbolisme, a imatge de l’emblema de la porta, mitjançant la construcció d’un Muralmob per la llengua de globus que difondrem per Internet, la presència de les entitats de persones immigrades, i la celebració d’un concert per a la cohesió social: el mateix missatge, la mateixa força. La construcció d’una llengua comuna, la construcció d’un Temple per a un Poble que acull a tothom.

Missatges de cohesió són necessaris en uns moments difícils per la llengua i la societat, i no en va volem tenir un record per a les Illes. Volem posar els elements perquè el català pugui sumar, i perquè puguem aconseguir una societat cohesionada, de respecte i de convivència, un model per a altres societats.

Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. La Sagrada Família ens transcendeix i ens empeny a continuar defensant els ideals d’Antoni Gaudí, entre d’ells, el de potenciar i lluitar per la llengua catalana com a eix vertebrador i font de benaurança, i contribuir, d’aquesta manera, a fer un món millor, més just, de respecte, i finalment de pau…

Amén.

 

Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

I tu, què li desitges, al català?

dimecres, 18/04/2012

cartell-220x400.jpg Aquest proper dilluns 23 d’abril, diada de Sant Jordi, la Xarxa d’entitats formada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de nouvinguts celebrarem un acte alhora festiu i reivindicatiu a la plaça dels Àngels de Barcelona.

Fem accions reivindicatives que esperonin l’ús de la llengua catalana i promoguin la seva normalització en tots els àmbits. Perquè en una data com la de Sant Jordi volem fer lluir la dimensió inclusiva de la llengua catalana i, per aquest motiu, la Xarxa d’entitats aposta pel lema “El català, llengua comuna”.

En la diada d’enguany, el plat fort de la jornada serà la realització del Muralmob per la llengua, amb el qual volem omplir la plaça de globus vermells per construir el lema: “El català, llengua comuna”. A més, cada persona escriurà en una targeta un missatge de futur per la llengua catalana, que penjarem als globus amb una cinta. El Muralmob finalitzarà deixant anar tots aquests centenars de globus a l’aire, amb els desitjos que tenim pel futur de la llengua catalana. No et perdis l’espot de la campanya, que ha comptat amb la col·laboració de Màrius Serra: www.youtube.com/PlataformaxLlengua

Quin desig tens pel català? Segur que tal com estan anant les coses amb la nostra llengua, les bones —que en són moltes— i les dolentes —que també n’hi ha—, hi tens alguna cosa a dir. Vine a la plaça i expressa-ho, t’hi esperem. http://www.muralmobllengua.cat/

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Les raons per les quals les empreses no etiqueten en català

dilluns, 16/04/2012

Les raons esgrimides per les empreses per no etiquetar en català

He de confessar que primer volia intitular aquest article Confessem, o més ben dit Jo confesso. El que farem és un anecdotari de raons per les quals les empreses, en diverses reunions (algunes de fa ja uns anys) i contactes de la Plataforma per la Llengua amb alts responsables, han expressat la negativa d’etiquetar en català. Descobrim, doncs, el motiu. No us espanteu. O potser sí que ens hauríem d’espantar…

thb_guia-etiquetatge-portada.jpg De primer cal dir que les empreses que per decisió pròpia han decidit no fer servir el català i no acomplir per convenciment la legislació catalana ho tenen difícil per justificar-se públicament. Totes les llengües comparables amb el català tenen qüestions com l’etiquetatge o els serveis bàsics vers el client totalment normalitzats i les legislacions sempre són més severes i s’acompleixen. Per tant una opció és evitar una reunió o bé no contestar una carta o correu. També es poden fer declaracions en un altre àmbit fugint d’estudi. Algunes empreses saben prou bé que hi ha un periodisme capaç d’acceptar qualsevol barbaritat justificativa amb total desconeixement de causa. L’altra és recórrer a la xenofòbia del mercat: dir que la logística del mercat és comuna per a tot Espanya i pel fet que públicament, en un web o etiquetatge, si el català hi fos present es crearia un rebuig del producte. Tanmateix és una mala estratègia no gaire convenient per a l’empresa: això seria justificar la política empresarial amb criteris de racisme lingüístic. És com si un establiment justifiqués que no deixa entrar negres a la botiga perquè podria perdre el mercat dels blancs, suposadament racistes. Per tant les empreses tampoc el fan servir gaire.

Google Maps: quan els vam demanar de normalitzar també en català la toponímia del País Valencià (en noms com els de València, Castelló o Alacant) i també d’eliminar les dobles versions en carrers i places de les Illes Balears i del País Valencià, ens van contestar que a Catalunya ja ho havien arreglat. Els vam insistir que ens contestaven una cosa que no els havíem demanat i si podien contestar la nostra demanada concreta. Doncs encara esperem la resposta.

Aeroport de Barcelona: l’aleshores director de l’aeroport es negava a posar els noms de les destinacions dels plafons informatius en català o en la llengua d’origen. Només admetia el castellà i per a la Corunya el gallec. Però Alacant, Eivissa, Palma, Nova York, Brussel·les o Moscou havien de ser només en castellà. De primer ens va dir que la forma castellana era l’única acceptada en la nomenclatura dels bitllets, però de fet la nomenclatura internacional no té idioma; són tres lletres per a identificar la ciutat. Vist el llautó vam insistir. La segona excusa era que ho havien demanat les companyies aèries. Ens vam posar en contacte amb les companyies i no havien demanat res; de fet no els agradava que per exemple Nova York només es presentés en castellà. La tercera excusa directa del Ministeri era que al Registre d’Entitats Locals espanyol apareixien tots els noms en castellà. Us puc ben assegurar que Moscou no apareix al Registre d’Entitats Locals espanyol. Encara avui l’aeroport de Barcelona només utilitza el castellà i el gallec per als topònims de les destinacions.

Bé… he fugit d’estudi; encara no hem parlat de casos d’etiquetatge.

Ai las! No us podríeu imaginar l’independentisme que hi ha entre algunes empreses que es neguen a fer les coses en català. Ha estat una constant de les reunions que la Plataforma per la Llengua ha fet amb diverses multinacionals. Concertes una reunió per parlar d’economia, mercat i drets dels consumidors i el representant de l’empresa –justament les que es neguen a aplicar la llei o els drets del consumidor– comença a expressar la seva ideologia política i el seu model de país, com si pel fet de ser independentista o nacionalista es justifiqués que l’empresa tingui un mal servei de qualitat vers el client i/o consumidor: “no acompleixo la llei però sóc molt català”. Tant fa que us sentiu català, francès o tailandès; l’objectiu de la reunió és enraonar de l’ús de la llengua com a qualitat i dret del consumidor, no pas d’ideologies personals.

Bé, el que ve tot seguit no són pas mentides, va de debò.

Una coneguda multinacional amb grans superfícies a Catalunya justificava el fet de no retolar en català perquè la majoria de catalans no l’entenien. Val a dir que va trigar molt a contestar-nos. No ho va fer fins que vam enviar una carta a la seu internacional, que li va tocar el crostó. “De debò que ens havíeu enviat tantes cartes?” -ens deien. “És que el servei de correus funciona tan malament que no n’hem rebut cap!”. Sortosament ara retola en català.

Una multinacional de l’alimentació feia una política lingüística particular a Espanya en relació amb la resta d’actuacions –on sempre respectava les llengües comparables a la catalana. La filial espanyola deia que ells eren un món a part, i que tant els feia el que feia la multinacional fora d’Espanya, ells tenien una política pròpia i única. Encara avui no etiqueten en català.

Una multinacional de vins i licors es negava a etiquetar en català per manca de mercat. Tanmateix etiquetaven en danès, territori on no venien ni un 1% del que venien a Catalunya. “I ja us surt a compte això de fer-ho en danès, un cas justament en què la llei no us hi obliga?”. “No és que ens surti a compte o no, és que ho fem per convenciment, per respecte als danesos”. Sortosament ara etiqueta en català.

Una multinacional de begudes tenia el mercat ben segmentat, de manera que els productes venuts a les Balears i a Catalunya no es distribuïen fora d’aquests territoris. Li demanàvem que etiquetés en català, al costat, si s’escau, del castellà. I doncs? Quina era la raó per no incloure’l? Hi havia el supòsit que atès el cas que un any hi hagués una onada de calor, alguna ampolla potser s’hauria de distribuir fora d’aquests territoris i llavors algú podria veure que al costat del castellà hi era el català i això ho volien evitar. El supòsit, no m’ho negareu, és ben rebuscat. No sé si s’ha donat o no aquesta situació d’assedegats espanyols, acalorats però ansiosos de reivindicacions ideològiques. A hores d’ara, ja amb la nova llei, aquesta empresa continua sense etiquetar en català.

Una altra multinacional de refrescos, amb la distribució repartida entre Catalunya, les Balears i l’Aragó, justificava de no afegir el català perquè als aragonesos, tot i ser una part molt petita de les vendes, els podria no agradar. Després de ser preguntats si no s’havien demanat que potser tenien molts més consumidors catalans i balears a qui no els podria agradar que només hi fos el castellà, ens deien que sí però que el nom de la marca era tan potent que no perdrien vendes. Però llavors si és tan potent per no perdre vendes també ho serà a l’Aragó. Sí, efectivament, reconeixien que no perdrien vendes a l’Aragó, però no volien tenir aquesta part minoritària del mercat descontenta (però la majoritària sí).

Una altra multinacional de l’alimentació, en una reunió, ens assegurava que ells actuaven per legislació. En el moment que hi hagués una llei que els obligués serien els primers a etiquetar en català. Aviat farà dos anys de la llei i encara no ho fan.

Voleu més anècdotes?

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Aragón TV descobreix una parla única en el món

dijous, 12/04/2012

576_1333532403arago-tv-chapurriau.jpg La funció d’una televisió pública, entre d’altres, dins del seu compromís de qualitat, hauria de ser la promoció de la cultura pròpia del territori reflectint la seva diversitat però alhora actuant com un element cohesionador entre els seus habitants.

La televisió pública de l’Aragó, Aragón TV, es presenta com un mitjà que “posee” (sic.) els principis d’objectivitat, veracitat, imparcialitat, respecte per la llibertat d’expressió, respecte per la pluralitat política, cultural, lingüística (alerta!), infància, foment de la mútua solidaritat i la correcció dels desequilibris econòmics, socials i culturals entre els diferents territoris de l’Aragó.

Amb aquesta carta de presentació, Aragón TV compta dins de la seva programació amb l’espai anomenat ¡Bien dicho!,  que recentment dedicava  un capítol al poble de la província de Terol Aguaviva, on els seus 700 habitants tenen una parla tan curiosa que “ha estat estudiada per nombrosos lingüistes de tot el món”.

En la gairebé mitja hora de programa la presentadora parla amb la gent del carrer, del mercat, el forner, els nens de l’escola, els pagesos i va descobrint paraules i frases pròpies d’aquesta població. La presentadora es mostra totalment sorpresa quan descobreix que a Aguaviva, o a Aiguaiva com li diuen els seus oriünds, anomenen als llibres, “llibres”; a les claus, “claus”; al raïm, “raïm”, a l’hort, “hort” i així fins a un llarg etcètera. El més curiós no és només aquesta parla peculiar única en tot el món, sinó que els seus propis parlants en diuen “chapurreau” o “chapurriau”.

“Xampurrejar”, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és “parlar molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc., d’una altra”. En castellà, “chapurrear”, segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola,  és “hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Per tant, els propis parlants han adoptat una denominació de la llengua pròpia que indica que és imperfecta, que no és la correcta, la normativa. L’única persona que mostra una mica de consciència lingüística de tots els aiguaivans que surten al programa és un home que porta una parada al mercat que diu que no parlen “ni català, ni valencià, sinó chapurriau”, tot i que després aclareix: “però ens entenem tots”.

Doncs vet aquí que gràcies a Aragón TV descobrim que existeix un poble a la Franja de Ponent que té una parla única al món on llapis es diu “llapis” i cadira, “cadira”. No sé a vosaltres, però a mi encara em cau la cara de vergonya.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La Inclusió social és “La Bomba”

dimarts , 10/04/2012

llenguacomuna.jpg Com ja sabeu, a la Plataforma per la Llengua treballem de manera activa en favor d’una acollida lingüística inclusiva. Ho fem a través de molts projectes diferents i mirant de fer-ho més enllà de formes i maneres clàssiques. És per això que prioritzem el treball conjunt amb entitats de nouvinguts i també amb mitjans de comunicació específics de les persones immigrades. Aquests mitjans, en general, no són en llengua catalana i informen poc sobre temes relatius a la llengua i la cultura catalanes. Un bon exemple d’aquesta col·laboració és el projecte que realitzem amb ràdio “La Bomba” (100.3 fm), en el programa “La veu del poble”. És un programa que de dilluns a divendres, de 13,00 a 14,00, tracta temes d’interès social, ajuda a la comunitat, informació, cultura, gastronomia i molt més. La nostra col·laboració és de mitja hora, cada dimarts. Ràdio “La Bomba” va néixer a l’any 2006 com una eina d’apropament cultural entre la comunitat immigrant i la societat d’acollida de Catalunya. Té un seguiment de 160.000 radiooients i supera un 2,5 per cent de share (quota d’audiència, o percentatge respecte la resta d’emissores). “La Bomba FM” és una emissora llatina coneguda per un 14 per cent de la població, i entre la població llatina, el share és proper al 20 per cent, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta col·laboració es pot dur a terme primerament gràcies a la implicació i l’empenta d’un grup de joves voluntaris de la Plataforma per la Llengua, que s’encarreguen de dinamitzar aquesta secció. Segonament, gràcies al programa europeu Joventut en Acció. Aquest programa de la Comissió Europea dóna suport a iniciatives juvenils a favor de la inclusió social i de la promoció de la solidaritat i la tolerància del jovent, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social de la Unió Europea.

Les societats europees cada vegada són més heterogènies i diverses, però al mateix temps cada cop són més necessaris els elements de cohesió i inclusió social a partir del diàleg intercultural. La realització d’aquesta col·laboració setmanal és una oportunitat per presentar i explicar les oportunitats de la llengua catalana com a eina d’inclusió social.

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

L’autèntic obstacle

dilluns, 2/04/2012

volemviureplenament.jpg Pensar i dir que el coneixement del català (o balear) és un obstacle sí que és de bo de bo un obstacle. És un obstacle per a tenir seny, per a tenir sensibilitat, per a tenir i exercir respecte cap a la diversitat lingüística i, en general, per a tenir el que cal tenir davant una opinió pública que, cada cop més, parla i coneix la llengua catalana. Ara bé, si a més a més, s’utilitza la pròpia llengua catalana per expressar-ho i argumentar-ho, el que no hi ha és criteri, ni coherència, ni lògica. I el que ho escolta no pot evitar sentir un esfereïment com a conseqüència de tanta esquizofrènia lingüística.

Plantejar-se seriosament l’opció de fer una vaga de fam és el contrapès de valor i denúncia a què aboca una situació tan absurda com punyent i perversa. No es pot fer més mal a un país que a través del menysteniment de la seva veu, de les seves paraules i de la seva llengua. I no es pot fer més mal a una llengua que a través del menysteniment d’un dels seus perfils o modalitats, perquè això l’empetiteix i amenaça la força de la seva unitat.

Tots els catalanoparlants actius o passius, d’origen o d’adopció, de ses Illes tenen la solidaritat i la complicitat de tota la resta de la ciutadania que viu i respira d’una manera o altra la mateixa llengua, encara que sigui a través d’un sistema vocàlic diferent.

Cada cop en som més, de persones que parlem, llegim, pensem, mengem, riem, escrivim, plorem, ensenyem, aprenem, juguem, treballem, ens divertim, cantem, ballem i vivim en llengua catalana. I per això, esperem que la valenta iniciativa de vaga de fam que han tingut els nostres conciutadans ben aviat pugui ser substituïda pel nostre ús social, vehicular i constant de la llengua catalana. Un ús compromès i conscient del valor col·lectiu que representa per tal que tots puguem compartir una llengua a través de la qual ens identifiquem i ens cohesionem al llarg dels anys i les dècades, tot i les diferents procedències, tot i les diferents cultures d’origen que tinguem.

L’obstacle mai no és el coneixement de la llengua, l’obstacle és no saber o no voler reconèixer una realitat. I, per això, l’obstacle serà justament rebatut amb la solidaritat i la protesta de totes les persones honestes i respectuoses que valoren la contribució de la llengua catalana en la riquesa cultural del nostre món. I, afortunadament, de persones d’aquestes, n’hi ha arreu.

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí