L’autèntic obstacle

volemviureplenament.jpg Pensar i dir que el coneixement del català (o balear) és un obstacle sí que és de bo de bo un obstacle. És un obstacle per a tenir seny, per a tenir sensibilitat, per a tenir i exercir respecte cap a la diversitat lingüística i, en general, per a tenir el que cal tenir davant una opinió pública que, cada cop més, parla i coneix la llengua catalana. Ara bé, si a més a més, s’utilitza la pròpia llengua catalana per expressar-ho i argumentar-ho, el que no hi ha és criteri, ni coherència, ni lògica. I el que ho escolta no pot evitar sentir un esfereïment com a conseqüència de tanta esquizofrènia lingüística.

Plantejar-se seriosament l’opció de fer una vaga de fam és el contrapès de valor i denúncia a què aboca una situació tan absurda com punyent i perversa. No es pot fer més mal a un país que a través del menysteniment de la seva veu, de les seves paraules i de la seva llengua. I no es pot fer més mal a una llengua que a través del menysteniment d’un dels seus perfils o modalitats, perquè això l’empetiteix i amenaça la força de la seva unitat.

Tots els catalanoparlants actius o passius, d’origen o d’adopció, de ses Illes tenen la solidaritat i la complicitat de tota la resta de la ciutadania que viu i respira d’una manera o altra la mateixa llengua, encara que sigui a través d’un sistema vocàlic diferent.

Cada cop en som més, de persones que parlem, llegim, pensem, mengem, riem, escrivim, plorem, ensenyem, aprenem, juguem, treballem, ens divertim, cantem, ballem i vivim en llengua catalana. I per això, esperem que la valenta iniciativa de vaga de fam que han tingut els nostres conciutadans ben aviat pugui ser substituïda pel nostre ús social, vehicular i constant de la llengua catalana. Un ús compromès i conscient del valor col·lectiu que representa per tal que tots puguem compartir una llengua a través de la qual ens identifiquem i ens cohesionem al llarg dels anys i les dècades, tot i les diferents procedències, tot i les diferents cultures d’origen que tinguem.

L’obstacle mai no és el coneixement de la llengua, l’obstacle és no saber o no voler reconèixer una realitat. I, per això, l’obstacle serà justament rebatut amb la solidaritat i la protesta de totes les persones honestes i respectuoses que valoren la contribució de la llengua catalana en la riquesa cultural del nostre món. I, afortunadament, de persones d’aquestes, n’hi ha arreu.

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús