Arxiu del mes: maig 2012

I el teu desig pel català?

dimarts , 29/05/2012

GOPR0520.JPG L’estrena a les xarxes socials i als mitjans de comunicació del Muralmob per la llengua és un granet de sorra més d’una acció col·lectiva i participativa on la llengua catalana n’és la protagonista. Centenars de desitjos anònims, plens de contingut, s’han enlairat a favor del català.

En un ambient distès i una dinàmica participativa pretenem mostrar la diversitat cultural de la nostra societat, prenent el català com a eix vertebrador.

Protagonistes grans, joves, infants, protagonistes de tots els orígens i territoris. Accents diferents d’una mateixa llengua que només fan que enriquir-la. La nova ciutadania parla català perquè vol formar part d’aquest tot i la societat catalana no pot renunciar-hi perquè junts estem construint una societat més justa i cohesionada. No hi ha dubte que la llengua és el millor vehicle per fer comunitat!

L’objectiu de la iniciativa és reforçar i donar projecció a la feina que està fent la Plataforma per la Llengua i la xarxa que dinamitza formada per 23 entitats de nouvinguts al voltant del concepte “El català, llengua comuna”, lema que vertebra aquesta xarxa, i que es trasllada al Muralmob.

Per tot plegat, presentem amb molta il·lusió el Muralmob per la llengua, una manera engrescadora i original de mostrar unes reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d’inclusió social a les persones nouvingudes.

Per cert, jo vaig fer enlairar dos desitjos: l’un era que el català esdevingués la llengua d’acollida, i l’altre, que els meus fills poguessin viure plenament en català.

I el teu desig pel català?

Aquí teniu l’enllaç del Muralmob:

 http://www.youtube.com/PlataformaxLlengua

Espero que us agradi!

 

Eulàlia Buch

@EulaBuch

I, nosaltres, som la posteritat…

divendres, 25/05/2012

patria_0002_org+oda.jpg El passat dissabte 5 de maig es va celebrar la cloenda de l’Any de la Paraula Viva, un any a través del qual l’Institut d’Estudis Catalans ha volgut celebrar el centenari de la seva fundació. Ho ha fet des del títol d’uns mots que al·ludeixen al poeta modernista Joan Maragall, defensor de la paraula espontània i viva, i del qual també al llarg del 2011 s’ha recordat l’extensa i vigent obra amb motiu del centenari de la seva mort. Tot el seguit d’activitats que l’IEC ha realitzat al llarg d’aquests dotze mesos s’han escampat arreu del domini lingüístic de la llengua catalana, cosa que ha mantingut viva i gairebé espontània la consciència de la unitat lingüística de la nostra llengua. Una llengua que des dels discursos oficials de l’IEC ha estat lloada i honrada, advertida i aconsellada, estimada i projectada, però no pas anomenada “llengua comuna” des de la dimensió sociolingüística que avui dia la nostra societat i la nostra associació atribueix a tal concepte. Únicament en un moment de l’acte, Isidor Marí, amb gran encert, es va referir a la vessant “dialectal” i/o “geogràfica” que també té. Perquè la varietat estàndard d’un idioma, sense la qual no podria sostenir-se l’equilibri entre l’enriquiment de la diversitat dialectal i la necessitat de mantenir una varietat unificada, també respon al qualificatiu de varietat “comuna” de la llengua i, si economitzem paraules, s’iguala al nominatiu de “llengua comuna” únicament, com ja he dit, en una de les seves dimensions semàntiques més parcials.

Però les necessitats de la nostra societat apel·len a un compromís molt més gran entorn d’aquest concepte. Un compromís que no contempli la situació multicultural en la qual vivim i viurem com “multiculturalismes relativistes” (entre cometes, paraules textuals del president de l’IEC en el seu discurs). Dit així, sembla que no hi hagi cap més diagnosi del mètode, ni del plantejament, ni de la ideologia real des de la qual afrontar una diversitat lingüística i cultural que, ben mirada, ens ha permès remoure els ciments dels prejudicis lingüístics d’una societat que no havia sanejat el llast d’una repressió lingüística en la qual s’arrelaven, i s’arrelen, molts hàbits i usos lingüístics del tot normalitzats i tan discrets com nocius per a la llengua.

En el mateix acte, es varen fer lliurament dels premis Pompeu Fabra i Robert Lafont, tots ells ben merescuts i aplaudits. I em permetré d’esmentar-ne tan sols dos dels seus emocionants moments. D’entrada, el d’Incorporació a la comunitat lingüística catalana, atorgat a Pius Alibek i qui, en recollir-lo, digué unes breus i significatives paraules que varen justificar amb escreix el premi que rebia: “Jo tan sols he fet el que havia de fer”. I justament en sentir tal confessió vaig recordar la reivindicació de normalitat i legitimació que fem des del nostre discurs dels catalanoparlants d’adopció quan al·leguem que no volem “monuments”, que insinuïn tractar-nos amb l’estranyesa i la anormalitat de la qual fugim. No obstant això, l’existència de guardons com aquest sempre són una bona notícia.

I per últim, voldria fer esment d’un altre de tots els merescuts premis de l’acte, l’atorgat per la seva trajectòria professional i científica a Joan Veny, eminent dialectòleg i gran responsable de l’interconeixement dels diversos perfils geogràfics i, doncs, de la permeabilitat de la nostra llengua. Ell, en el seu discurs, va agrair d’especial manera el seu premi a la seva dona, persona cabdal de la seva trajectòria vital i, doncs, professional. I és que qualsevol estudiós i expert consagrat a l’estudi de qualsevol disciplina que hagi pogut gaudir d’un benestar quotidià, o d’una família ben conduïda, de ben segur que té algú a la seva rereguarda a qui agrair la generositat de l’anonimat, talment el negatiu de la millor instantània o la certesa de la veritat més discreta.

Tot plegat, l’acte fou un cúmul d’emocions i testimonis al voltant de la vitalitat, la voluntat i la fe que dia rere dia tantes persones aboquen sobre la nostra llengua. I tot el que s’observa, es valora, es potencia, es planteja, es menysté o es negligeix, tot, absolutament tot, forma i formarà part del seu propi camí vital. Com si, efectivament, la vida de la nostra llengua comuna depengués sempre, a través de cada gest, de la nostra implicació i responsabilitat.

I és per això que tanco aquest article recordant els darrers versos del poema “La Pàtria”, de Bonaventura Carles Aribau: “ Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat / cessarà de cantar de mon patró la glòria / e passe per ta veu son nom e sa memòria / als propis, als estranys, a la posteritat”. 

… “I, nosaltres, som la posteritat…”.

 

 

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

No els deixem sols. Fem pinya!!

dimecres, 23/05/2012

logo plataforma 1_petit.jpg La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana a tot l’àmbit lingüístic. No podem assistir indiferents al desmantellament de la política lingüística que porta a terme el PP a les Illes Balears.

A les Illes, el malson va començar el 16 de març quan es va aprovar el projecte de modificació de la funció pública. El català passava de ser un requisit per obtenir una plaça amb sou públic a ser, només, un mèrit. I el malson continua. El PP, allà on governa, aplica implacablement el seu projecte lingüístic, que a Catalunya coneixem molt bé. L’objectiu de la seva política lingüística en els territoris amb llengua pròpia és aconseguir que aquesta tingui un caràcter secundari i prescindible.

També a les Illes Balears el sistema educatiu està en el punt de mira. Els canvis que hi ha introduït el govern permeten que el català deixi de ser l’única llengua vehicular a l’ensenyament infantil i primari. Segons l’ordre d’Admissió per al curs escolar 2012-2013, signada pel conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, a les escoles públiques i concertades, les famílies hauran d’escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills. Es podrà fer al segon cicle d’educació infantil (3-6 anys) i al primer cicle d’educació primària (6-8 anys).

Es veu que, quan es tracta d’aconseguir els seus objectius obsessius d’erosionar l’estatus de les llengües pròpies diferents del castellà, “la lengua del imperio”, ni la crisi els detura. Un sol nen o nena els pares dels quals demanin l’escolarització en castellà per al seu fill o filla farà canviar tota l’estructura organitzativa del centre amb totes les dificultats que això comporta i la despesa que significa.

Joan Melià, filòleg i professor universitari, creu que la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini. Justifica la seva afirmació per dos motius. Per la intensitat dels canvis demogràfics que ha fet créixer la població d’origen al·lòcton i per la regulació de l’oficialitat que legalment confereix al català un caràcter de llengua prescindible.

Les pressions que du a terme la societat civil de les Illes són moltes. Manifestacions per la llengua catalana, la vaga de fam de la Plataforma de Jubilats per Mallorca, la posada en marxa de les campanyes “Enllaçats pel català” i “Enllaçats per la paraula”, però el govern no s’atura. Com a resposta al clam popular, més mesures contra el català.

El català és cosa de tots. És evident que, en afeblir la llengua al País Valencià o a les Illes, esquerden tot el nostre sistema lingüístic. És precisament el que pretenen. Hem de respondre, també des de Catalunya, a aquestes contínues agressions. La nostra feblesa els dóna ales, els nostres dubtes els esperonen… Ramon Llull, creador del català literari, Anselm Turmeda, Miquel Costa i Llobera, Blai Bonet, Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel, Sebastià Alzamora i molts d’altres formen part del nostre patrimoni lingüístic i cultural. Contra els abusos, fermesa. Continuem enllaçats per la paraula.

 

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Demanar la legalitat per als peatges però no pas per a la llengua

dilluns, 21/05/2012

plataforma_manual_Finalb.jpg Arran de la polèmica dels peatges, hem sentit les declaracions del conseller Felip Puig i del portaveu del govern Francesc Homs. Tots dos, malgrat expressar que entenen les raons de la protesta, al·leguen el principi de legalitat, pel qual si hi ha denúncies hauran d’aplicar les multes. Puig deia a TV3: ‘Si Abertis ens tramita un expedient sancionador, l’haurem d’estudiar i aplicar, i les multes poden arribar a un màxim de cent euros’. Francesc Homs insistia en el mateix sentit.

Ves per on, aquest govern, com l’anterior – amb les declaracions del PSC en el mateix sentit-, es remeten al principi de legalitat, quan justament en matèria d’aplicació de les normatives que afecten a la llengua tots dos s’han regit molt sovint pel principi d’il·legalitat. Això és especialment greu en l’etiquetatge. Aviat farà dos anys de la llei, i tot i els centenars (o potser a hores d’ara milers) de denúncies, el govern encara no ha sancionat cap infractor. Hi ha denúncies interposades fa més d’un any sense resposta ni sanció. Mentrestant el mercat es va emplenant impunement de productes il·legals. El govern vol aplicar el principi de legalitat quan l’afectat és un ciutadà (com en els peatges) i quan la demanda és del tot justa. Tanmateix el mateix govern no aplica aquest principi per a les empreses que distribueixen els productes de manera il·legal en el mercat, és a dir, no etiquetats en català. A més, aquesta no és, com els peatges, una situació anòmala respecte a l’entorn immediat. El tracte discriminatori en els peatges és ben evident. Els requisits lingüístics a l’etiquetatge i instruccions són d’obligat compliment en les llengües europees comparables al català i per descomptat per al castellà a la resta d’Espanya. En aquests casos, quan hi ha denúncies, el normal és tramitar-les i retirar el producte del mercat o posar la sanció.

Arran de l’afer peatges el govern català ha fet una nota de premsa que comença així:

“Amb motiu de la negativa d’alguns conductors a pagar peatges, el Govern informa que ha de garantir el compliment de la legalitat i informa que la negativa de pagar el peatge és una infracció prevista en el Reglament General de Circulació que té una sanció mínima de 100 euros.”

Per què, després de gairebé 2 anys, no s’ha fet una nota semblant pel que fa a les empreses que es neguen a etiquetar en català? Per què no ha escrit el text següent?

“Amb motiu de la negativa d’algunes empreses a no voler aplicar la normativa vigent pel que fa a les informacions de l’etiquetatge, el Govern informa que ha de garantir el compliment de la legalitat i informa que la negativa a no etiquetar en català és una infracció prevista en el Codi de Consum de Catalunya que té una sanció mínima de 10.000 euros.”

De debò ens creiem el principi de legalitat? O per a uns sí i per als altres no?

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Per molts anys, valencians!

divendres, 18/05/2012

estime.jpg Aquest 14 de maig se celebra l’efemèride de l’aparició d’un llibre revolucionari: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. En el marc d’uns països normals, això seria data assenyalada per festejar l’aparició de l’obra que articulava ideològicament, no ja la constatació d’un passat comú, sinó el repte d’un futur compartit assolit. Als nostres, de països, això segueix sent el que dèiem, un repte, perquè l’acumulativa de contencions obliga a reformular les estratègies per alimentar aquesta pertinença comuna.

Tot i aquests topalls —diguem-ne violència, de la simbòlica i de la que no— i tot i el fervent impuls, sempre llaminer, del núvol econòmic com a nervi per a l’apropament, la proposta de la llengua comuna —en aquest doble sentit, encara— segueix present com a motor de l’emancipació, i amb més vigor que mai.

Sens dubte, i més avui dia, és inversemblant restar les possibilitats d’eficàcia que pot tenir un discurs centrant en la proposta d’un eix econòmic comú com a punt de partida per assolir fites més ambicioses. Però també val a dir que hi ha prou precedents per dubtar que amb això n’hi hagi prou. Perquè de fet, la proposta política i cultural de Fuster i els intents de fustigar-la no es deuen tant a que d’altres l’hagin sobrepassat per capacitat de convocatòria o consens, sinó de la voluntat d’escapçar-la per progressista, perquè inherentment estimulava als partidaris a prendre consciència i a revisar factors relacionats amb les desigualtats de possibilitats dels ciutadans i de les relacions desiguals de poder per a fer-les efectives.

Convidar a que les raons des d’on s’impulsi un projecte futur passin també per ser més ambicioses ideològicament potser farà que alguns acusin d’hipertrofiar per excés aquesta dimensió que ha de comportar adherida una empresa d’aquest tipus. Però no fer-ho i confiar en la bitlletera és igual o més perillós. Sense anar més lluny, l’època de desmantellament visceral del valencià s’ha estructurat amb aquests paràmetres: no perdem el temps amb romanços i dediquem-nos al que és realment important.

En canvi, el pòsit que embolcalla la proposta de Fuster és necessàriament ambiciós ideològicament, com ho és també la proposta de fer el català la llengua comuna que defensa la Plataforma per la Llengua.

No proposem el català perquè sí, sinó perquè assumim un compromís radical amb una manera de pensar i gestionar la diversitat lingüística del planeta —encara que això soni fort— i assenyalem el paper que hi ha de jugar la llengua catalana, i quins reptes ens hem de marcar a nivell individual i col·lectiu per assolir-ho. Solament per això, sospitem que Fuster estaria plenament d’acord en la proposta que impulsem.

Sigui com sigui, felicitats, valencians, i per molts anys!

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El català a l’empresa: un mercat d’oportunitats

dimecres, 16/05/2012

plataforma_manual_Finalb.jpg Més de trenta anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques, la llengua catalana ha fet passos endavant en el camí cap a la normalització en àmbits com l’educació, els mitjans de comunicació, les institucions públiques o la toponímia. Tot i així, en altres àmbits, l’ús del català continua molt lluny de la normalitat. El món de l’empresa n’és un, malgrat que en els darrers anys s’hagi produït un augment de l’ús del català.

La manca d’ús del català en aspectes com l’etiquetatge i els manuals d’instruccions dels productes, els contractes, les factures o la disponibilitat lingüística en els comerços i en els serveis d’atenció al client no són producte d’una decisió racional de les empreses, sinó que són la conseqüència de dècades de prohibicions del català en el món comercial i de la política dels diferents governs espanyols per mantenir el castellà com a única llengua hegemònica en l’àmbit empresarial. Només cal recordar que actualment hi ha més de 300 disposicions que obliguen les empreses catalanes a utilitzar el castellà.

Des de la Plataforma per la Llengua ja fa més de 15 anys que treballem per aconseguir la plena presència del català en el món de l’empresa i que defensem els drets lingüístics dels consumidors catalans. Ara, per ajudar les empreses a actuar amb responsabilitat en relació a la llengua, presentem una nova eina: A l’empresa, en català. Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa. En aquest llibret no només s’hi pot trobar la normativa legal en matèria lingüística dels diferents territori de parla catalana, sinó que també es proposen tot un seguit de pautes de bones pràctiques lingüístics en àmbits com l’atenció oral i escrita, etiquetatge, publicitat, webs, contractes, factures, entre d’altres. També es proporcionen dades sobre la importància del català i del seu mercat, amb l’objectiu de demostrar que el català és una llengua mitjana d’Europa i, per tant, rendible en el món dels negocis. En definitiva, tot el que necessiten saber les empreses en relació a la llengua catalana.

La presentació en societat del manual es va realitzar el passat dia 15 de maig al Cercle d’Economia. A més d’importants responsables polítics, l’acte va comptar amb la presència de diferents empresaris que ja actuen de manera responsable en l’àmbit lingüístic. I, el que és el més important, tots van destacar els beneficis comercials i socials que els ha reportat un ús normalitzat del català. Cada cop són més les empreses responsables amb els drets lingüístics dels consumidors catalans. No obstant això, la major part de les empreses encara no tenen prou en compte la importància dels aspectes lingüístics en la satisfacció del consumidor i en la qualitat del servei i, en conseqüència, l’oportunitat de generar negoci de manera responsable.

Estem convençuts que el llibret A l’empresa, en català. Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa serà una eina útil per als empresaris que vulguin fer negoci amb el català i, al mateix temps, actuar de manera responsable tot respectant els drets lingüístics dels consumidors catalans. Amb el català, tots hi sortim guanyant.

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Un nou manual sobre les bones pràctiques a l’empresa amb relació al català

dilluns, 14/05/2012

targetó empreses def.jpg El dia 15 de maig a les 7 del vespre, al Cercle d’Economia del carrer Provença 298 de Barcelona, es presenta el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa. A l’empresa en català. Aquest llibret, elaborat per la Plataforma per la Llengua, vol ser una eina útil per a les empreses per tal d’actuar amb responsabilitat davant el client en relació a la llengua. En 52 pàgines s’explica la normativa vigent als diversos territoris de parla catalana i es fan propostes de bones pràctiques per àmbits. Així, hi ha capítols sobre atenció oral i escrita, etiquetatge, catàlegs, megafonia, publicitat, retolació, webs, contractes, factures, relacions internes a l’empresa,etc. La publicació s’acompanya de capítols explicatius sobre la importància del mercat català, les raons per fer-lo servir, com cal aplicar la normativa, què fer davant les actituds reticents al seu ús… i altres dubtes que l’empresa es pot plantejar a l’hora de fer una bona pràctica.

L’acte de presentació del dia 15 va, però, més enllà pròpiament de la presentació del manual; també vol ser un acte de reafirmació del món empresarial i de la societat civil en favor de l’ús normal del català a l’empresa. L’empresa i la societat civil volen fer una aposta pública pel català a l’empresa i en les relacions amb el consumidor. Així, més enllà de la presència de suports institucionals com el conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena o la directora general de Política Lingüística Yvonne Griley també hi seran alts responsables del Consell General de Cambres de Catalunya, de la CECOT, de la Confederació del Comerç de Catalunya o del Cercle d’Economia. A més hi haurà les intervencions d’alguns empresaris, concretament de La Selva (embotits), el Racc, Moritz i Galetes Trias.

Hi sou convidats.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Els mites de la immersió lingüística

divendres, 11/05/2012

somescola-A4-DEF.jpg El dimarts 8 de maig els directors i directores dels centres educatius de Santa Coloma de Gramenet, on al curs 1982/83 es va començar a aplicar el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) en un total de 13 aules, es van aplegar a la biblioteca de Singuerlín per refermar el seu compromís per un model d’escola catalana i en català en un acte organitzat per la Plataforma per la Llengua.

Les intervencions de Teresa Casals, representant de la Plataforma per la Llengua; de Josep Miquel Lacasta, del Casal del Mestre de Santa Coloma; de Margarida Muset, del Departament d’Ensenyament; de Màrius Serra; i de l’alcaldessa de Santa Coloma,  Núria Parlón, que va rebre classes en una d’aquesta primeres aules d’immersió, van contribuir a trencar molts tòpics que existeixen al voltant de la immersió lingüística. Així, en aquest acte també es va presentar l’Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l’escola catalana que justament té per objectius donar eines a la comunitat educativa per trencar totes les afirmacions errònies que tergiversen la nostra realitat lingüística i social.

Un dels tòpics que es va desmuntar en l’acte de Santa Coloma és que gran part de les mares i pares dels alumnes estaven en contra de l’ensenyament en català. De fet, justament aquests pares i mares són els primers que van veure la necessitat que l’escola fos l’espai on els seus fills adquirissin totes les competències necessàries per poder emprar el català, ja que difícilment a la Santa Coloma dels anys vuitanta podien trobar altres àmbits on aprendre-la i fer-la servir.

Un altre tòpic al voltant de la immersió lingüística és que el professorat català s’hi va apuntar de seguida sense cap reticència. De fet, molts professors i professores tenien una por enorme a començar a desenvolupar la seva activitat docent en una llengua que associaven més aviat amb l’àmbit privat i familiar. Començar a fer classes de matemàtiques en català d’un dia per a l’altre no va ser una tasca fàcil i això sense mencionar els professors que directament no eren catalanoparlants i que mai havien dit ni una paraula en aquesta llengua. Us imagineu el pànic que sentirien la majoria de mestres i professors si ara els diguessin que al curs vinent han d’impartir les seves assignatures en anglès? Doncs aleshores va ser més o menys el mateix.

El model d’immersió lingüística ha estat un èxit durant aquests trenta anys gràcies al fet que la gran majoria de les famílies el van acceptar voluntàriament. Mai es podria haver implantat amb la seva oposició. Gràcies al fet que els claustres de mestres tenien la convicció ferma que era el millor model per crear una escola de país i per transmetre la llengua a les generacions més joves i venidores. Gràcies al fet que el Departament d’Ensenyament de la recent restaurada Generalitat va invertir uns recursos econòmics i humans ingents per al reciclatge dels mestres i professors (i cal recordar que amb el mateix pressupost que altres territoris que només tenien una llengua oficial). A començaments dels vuitanta, tal com ens va recordar l’alcaldessa de Santa Coloma, defensar la llengua catalana era treballar per consolidar la democràcia. Malauradament, trenta anys després, encara hem de defensar la llengua davant d’atacs constants i la democràcia, més que consolidada, sembla haver entrat en recessió.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El model suís?

dimecres, 9/05/2012

ArUP5AmCMAAOCiH.jpg La setmana passada vàrem tenir ocasió de conèixer de primera mà la greu situació que es viu a les Illes Balears. Durant una visita que vam fer a Palma ens vam reunir amb l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. També vam tenir una trobada amb Jubilats per Mallorca, als quals vam tornar a fer arribar el nostre suport, que ens van explicar la vaga de fam que van realitzar per denunciar la situació que viu la llengua catalana amb el govern de José Ramón Bauzá. La situació a les Illes és molt delicada. Les mesures iniciades pel nou govern segueixen un guió amb uns objectius ben clars. En primer lloc, abordar els mitjans de comunicació, amb el tancament de la ràdio televisió de Mallorca ha desaparegut l’únic canal exclusivament en català. IB3 fa una programació bilingüe amb un fort predomini de sèries i pel·lícules en castellà. En segon lloc s’està incidint en la llengua en l’àmbit de l’administració. El coneixement de la llengua deixa de ser un requisit per passar a ser, en el millor dels casos, un mèrit. En tercer lloc trobem l’àmbit de l’educació. És per això que la setmana passada va visitar Suïssa per conèixer el model plurilingüe que s’hi aplica i provar d’aplicar-lo a les Illes. Ara bé, un cop feta la foto corresponent i les declaracions de torn, es comencen a fer evidents les contradiccions. Si anant a Suïssa el que es pretenia era trobar l’excusa per implantar un sistema de dues línies, similar al que hi ha al País Valencià i al que el Partit Popular intenta d’imposar a Catalunya, doncs potser es va equivocar de destinació.

A Suïssa la llengua pròpia de cada regió és la única oficial i obligatòria, i a més és considerada com una llengua nacional més. En aquest sentit, per coherència amb la seva pròpia propaganda institucional, el president Bauzá hauria hagut de demanar per l’oficialitat única del català a les Balears i pel reconeixement de la nostra llengua a nivell estatal. Però ni ell ni els seus homòlegs del País Valencià ni de Catalunya tenen cap mena d’interès a  fer aquest pas.  És important veure el mimetisme en els plantejaments que en contra de la llengua catalana es fan: mitjans de comunicació, funció pública i educació. Són els tres pilars que centren tots els atacs, i no és pas per casualitat. Ara bé, també podem ser il·lusos i innocents i pensar que tot és un malentès i que el que realment volen és aplicar el model Suís…!

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El Raval també parla tagàlog

dilluns, 7/05/2012

129.jpg El Raval és en l’actualitat el barri més multicultural de tot Barcelona, on només de la directa observació dels seus carrers ens adonem de la diversitat multicultural i ètnica que s’hi dóna.

L’altre dia vam realitzar les activitats infantils a l’escola Castella del Raval, un centre educatiu amb un índex molt elevat d’alumnes nouvinguts. Em va sorprendre que l’origen filipí fos el més freqüent entre l’alumnat. Més fins i tot que el pakistanès o el marroquí. D’origen filipí n’eren quasi un 50% dels alumnes del centre.

La comunitat filipina de Barcelona és una de les més antigues i més grans d’Europa. Es concentra sobretot al barri del Raval de Barcelona, a la zona nord-oest del Raval (Riera Alta, la Cera i Riera Baixa) just al costat d’on es troba l’escola.

A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha unes 15.000 persones d’origen filipí, i el 80% són dones. D’aquestes, més de 3.000 (segons l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona) viuen al Raval.

Una part important de la comunitat filipina resident a Catalunya prové de la zona metropolitana (Metro Manila) i parla tagàlog com a llengua materna.

L’arribada d’alumnes de tot el món ha fet que en aquesta escola es parlin més de 25 llengües: tagàlog, xinès, wòlof, urdú, quítxua, anglès, amazic, àrab, etc. Durant la diada els alumnes ens van oferir les seves llengües i cultures d’origen a través del passaport de les llengües, el concurs de les llengües i altres tallers que vam poder compartir junts. Però gràcies a la immersió lingüística i un mètode pedagògic d’èxit educatiu tots els alumnes han après el català, i el català ha esdevingut la llengua comuna del centre.

Un model educatiu inclusiu, que no segrega l’alumnat per motius d’origen, i que potencia el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament i aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

 

Eulàlia Buch i Ros

@EulaBuch

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí