L’ofensiva contra el català s’accelera

InformeCAT2012.jpg La crisi espanyola dels darrers temps no només està afectant l’àmbit econòmic. La situació legal de la llengua catalana tampoc no n’està sortint ben parada. Darrerament l’ofensiva contra el català va en augment, els exemples són nombrosos i afecten al conjunt de territoris de parla catalana.

A les Illes Balears, l’arribada al poder de l’executiu popular presidit per José Ramón Bauzà ha suposat un gir copernicà en la política lingüística i l’enterrament del consens polític en matèria de llengua que ha imperat a les illes en els darrers trenta anys. Evidentment, la llengua pròpia, és a dir, el català, i els drets lingüístics dels ciutadans  n’estan sortint malparats: la castellanització de la toponímia balear, el tancament de la RTV de Mallorca, la derogació del requisit de coneixement de català per accedir a la funció pública, o la divisió dels alumnes en funció de la llengua en són només alguns exemples.

A Catalunya el model d’escola catalana aplicat en els darrers vint anys continua amenaçat pels Tribunals i el nou govern espanyol, mentre que els aspectes lingüístics de la Llei d’acollida, de cinema o del Codi de Consum estan quedant diluïts. Mentrestant, a les terres valencianes l’apagada de TV3 ha esdevingut permanent i més de 125.000 famílies continuen veient denegat el dret dels seus fills a estudiar en valencià. A la Franja de Ponent, els seus habitants ja no parlaran català, sinó altra vegada l’humiliant “chapurreado”, l’equivalent espanyol del “patuès” francès, gràcies a la imminent derogació de la més que tímida Llei de llengües d’Aragó.

En resum, la intensa crisi econòmica que està patint l’Estat espanyol està essent aprofitada per marginar encara més el català i erosionar el seu status legal, al mateix temps que els ciutadans catalanoparlants veuen vulnerats els seus drets lingüístics de manera flagrant. Però malgrat els núvols negres que enfosqueixen l’horitzó, les cada cop més massives mobilitzacions en defensa de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i el fet que la nostra comunitat lingüística és cada vegada més nombrosa (més de 9 milions de parlants) i més conscient de la situació d’excepcionalitat que viu, són les grans esperances per la pervivència de la nostra comunitat lingüística.

Des de la Plataforma per la Llengua continuarem treballant, de manera rigorosa i en positiu, per tal de superar aquesta situació anòmala i aconseguir la plena normalització del català i que els catalanoparlants deixin de ser tractats com a ciutadans de segona.

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

2 comentaris

  • Consell Palau

    02/05/2012 14:27

    continuarem lluitant per la nostra llengua, ara i sempre

  • Joan Soldevila

    03/05/2012 8:03

    D’acord amb el Consell Palau, però algú es pensa< que els diversos atacs contra la llengua catalana s'havien frenat mai per dir que s'acceleren ara. No interessa saber que més d'un cop algun polític va dir que el català era un problema més gros que el terrorisme d'ETA? O que fins i tot ens trobem davant de totes aquelles coses que en el dia a dia no passen desapercebudes?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús