Els mites de la immersió lingüística

somescola-A4-DEF.jpg El dimarts 8 de maig els directors i directores dels centres educatius de Santa Coloma de Gramenet, on al curs 1982/83 es va començar a aplicar el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) en un total de 13 aules, es van aplegar a la biblioteca de Singuerlín per refermar el seu compromís per un model d’escola catalana i en català en un acte organitzat per la Plataforma per la Llengua.

Les intervencions de Teresa Casals, representant de la Plataforma per la Llengua; de Josep Miquel Lacasta, del Casal del Mestre de Santa Coloma; de Margarida Muset, del Departament d’Ensenyament; de Màrius Serra; i de l’alcaldessa de Santa Coloma,  Núria Parlón, que va rebre classes en una d’aquesta primeres aules d’immersió, van contribuir a trencar molts tòpics que existeixen al voltant de la immersió lingüística. Així, en aquest acte també es va presentar l’Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l’escola catalana que justament té per objectius donar eines a la comunitat educativa per trencar totes les afirmacions errònies que tergiversen la nostra realitat lingüística i social.

Un dels tòpics que es va desmuntar en l’acte de Santa Coloma és que gran part de les mares i pares dels alumnes estaven en contra de l’ensenyament en català. De fet, justament aquests pares i mares són els primers que van veure la necessitat que l’escola fos l’espai on els seus fills adquirissin totes les competències necessàries per poder emprar el català, ja que difícilment a la Santa Coloma dels anys vuitanta podien trobar altres àmbits on aprendre-la i fer-la servir.

Un altre tòpic al voltant de la immersió lingüística és que el professorat català s’hi va apuntar de seguida sense cap reticència. De fet, molts professors i professores tenien una por enorme a començar a desenvolupar la seva activitat docent en una llengua que associaven més aviat amb l’àmbit privat i familiar. Començar a fer classes de matemàtiques en català d’un dia per a l’altre no va ser una tasca fàcil i això sense mencionar els professors que directament no eren catalanoparlants i que mai havien dit ni una paraula en aquesta llengua. Us imagineu el pànic que sentirien la majoria de mestres i professors si ara els diguessin que al curs vinent han d’impartir les seves assignatures en anglès? Doncs aleshores va ser més o menys el mateix.

El model d’immersió lingüística ha estat un èxit durant aquests trenta anys gràcies al fet que la gran majoria de les famílies el van acceptar voluntàriament. Mai es podria haver implantat amb la seva oposició. Gràcies al fet que els claustres de mestres tenien la convicció ferma que era el millor model per crear una escola de país i per transmetre la llengua a les generacions més joves i venidores. Gràcies al fet que el Departament d’Ensenyament de la recent restaurada Generalitat va invertir uns recursos econòmics i humans ingents per al reciclatge dels mestres i professors (i cal recordar que amb el mateix pressupost que altres territoris que només tenien una llengua oficial). A començaments dels vuitanta, tal com ens va recordar l’alcaldessa de Santa Coloma, defensar la llengua catalana era treballar per consolidar la democràcia. Malauradament, trenta anys després, encara hem de defensar la llengua davant d’atacs constants i la democràcia, més que consolidada, sembla haver entrat en recessió.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

1 comentari

  • Joan Soldevila

    12/05/2012 15:58

    Gràcies per recordar-ho. De fet, a aquells que no tenim el castellà com a llengua materna també ens immergien de totes totes, però llavors no en deien immersió; en deien situació normal. Per què no deien les coses pelseu nom?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús