El castellà en una Catalunya independent

13.jpg Aquesta setmana Salvador Cardús deia en un article al diari Ara, que en una Catalunya sobirana caldria garantir la doble nacionalitat als nascuts fora del territori i, com és habitual en altres països, oferir-la als seus fills a la majoria d’edat.

Sempre he estat partidària d’aquesta opció. Com a nascuda a Astúries, mai no he cregut que per adoptar la identitat catalana hagués de renunciar a la meva identitat d’origen, que és també la de tota la meva família i, per tant, mai no he cregut que hagués de ser diferent en una qüestió molt més senzilla que la identitat com és la nacionalitat, entesa aquesta com a condició jurídica.

Amb la llengua, en canvi, sóc de parer que la cooficialitat de la llengua catalana i la castellana no seria la millor opció. Si haguéssim de fer oficials totes les llengües que conviuen actualment al nostre país, hauríem d’oficialitzar més de 250 llengües. I si li donem un estatus especial a la llengua castellana per raons històriques, de proximitat o simplement perquè és la llengua que parla la majoria de la població, ja podríem començar a oblidar-nos d’assolir mai aquesta idea del català com a la llengua comuna de tots els catalans.

Agradi o no, a Catalunya només hi ha dues llengües pròpies: el català i l’occità a la Vall d’Aran. El castellà, en canvi, és una llengua present al territori a causa d’una derrota armada; d’uns quants segles d’imposició, especialment a partir del segle XIX; i de l’arribada d’un gran nombre de població procedent de territoris de parla castellana, sobretot en la segona meitat del segle XX.

El futur de la llengua catalana, doncs, passa per recuperar el lloc que havia tingut en la història però també per crear un ordenament jurídic nou que creï un marc de convivència sense ambigüitats per a la nostra societat diversa i complexa on el català sigui la llengua de tothom, però també on tothom senti respectades les seves llengües d’origen o familiars. Amén.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

6 comentaris

  • Consell Palau

    01/06/2012 14:16

    m’agrada el teu comentari,
    petonets Carme

  • Àlex Méndez

    01/06/2012 15:17

    Molt d’acord amb vostè!

  • Eugeni Riaza Muntal

    01/06/2012 15:20

    No ho podries haver explicat ni argumentat millor!
    L’enhorabona

  • Joan Soldevila

    01/06/2012 15:36

    Molt d’acord amb el teu article. Caldrà un respecte que ara no es compleix.

  • Tom Niemi

    01/06/2012 21:14

    També hi ha una opció a crear un escola especial en castellà, però que sigui una escola català en castellà … això també es fan, vol dir que escoles en castellà surt catalans que domina català i castellà però que són 100% catalans.

  • Francat

    15/08/2012 14:23

    El castellà seguiria essent la llengua més parlada del nou país, Catalunya. S’optaria per una administració i retolació bilingüe català-castellà. El català gaudiria d’status de llengua nacional i patrimonial de Catalunya (de fet això ho sap tothom però caldria palesar-ho per escrit sense cap mena de dubte).

    Se seguiria fent IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA en català perquè encara no s’ha refet el dany sofert per tant de temps de castellanització. Hi hauria una norma de la nova constitució catalana que pregonaria el DEURE DE CONÈIXER CATALÀ; és a dir que el català hauria d’arribar a tot el territori i fer-se conèixer amb naturalitat i sobretot mantenir llur QUALITAT. El castellà, tot i que no seria la llengua nacional històrica, gaudiria d’un status similar al català per seguir essent la major comunitat lingüística de Catalunya. Ja no caldria que alguns sectors fóssin reticents a un ús del castellà amb normalitat, en pro d’una protecció del català de discriminació positiva (tema de la retolació comercial i en general, bilingüisme universitat i en l’administració i altres).

    Malgrat tot, i reitero, la IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA EN CATALÀ seria encara necessària durant uns anys per assegurar una bona salut del català a nivell sobretot QUALITATIVA i recuperar el lèxic perdut en els darrers 2 segles. Un cop assolit aquest nivell sociolingüístic, ja es passaria a una educació trilingüe (amb l’anglès) si així ho desitgéssin els seus ciutadans.

    D’altra banda caldria fer una nova normativa del català en què s’hi encabissin termes valencians i balears i així reunificar la llengua.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús