Energies malaguanyades

logo plataforma 1_petit.jpg Ja hi tornem a ser. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha pronunciat en contra que el català, com a llengua pròpia del país, tingui el lloc que li correspon en les seves institucions i a l’escola. Aquest pronunciament i els que, amb tota seguretat, s’esdevindran, tenen el seu origen en la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. No ens ha sorprès. Ja vam constatar, fa dos anys, que l’esmentada sentència obria la porta a la judicialització dels temes lingüístics i vam advertir, també, dels perills que aquesta situació comportava.

Cal que parlem clar, ben clar. Les sentències no ajudaran gens a millorar el benestar dels ciutadans de Catalunya, no els faran ni més cultes, ni més feliços, ni coneixedors de més llengües en profunditat. Però és que tot això, als qui promouen aquest estat de coses, no els interessa. Al darrere d’aquest atac frontal contra la llengua catalana només hi ha la voluntat de deixar ben clar que l’única llengua que volen prioritària a Catalunya és el castellà, la llengua d’Espanya. És una altra manera de demostrar qui té la paella pel mànec.

En el tema lingüístic estem molt a prop del xoc de trens. Hi ha un divorci evident entre la major part de la població de Catalunya i la judicatura, que planteja una vegada i una altra el conflicte, conflicte que posa en risc l’escola catalana que hem construït, referent de democràcia, qualitat educativa i convivència.

El gruix de la societat civil no vol l’enfrontament constant. Aspirem, amb tota legitimitat, a poder viure en un país civilitzat en el qual la llengua que ens identifica, la nostra, no rebi constants envestides de l’Estat al qual paguem els nostres impostos, que no són pocs precisament, i que, en teoria, hauria de considerar com a seves totes les llengües que es parlen al territori de l’Estat. I la nostra societat aspira, també, a poder gaudir d’una escola moderna, de qualitat, on l’equitat, l’excel·lència i la cohesió social es puguin abordar sense perdre el temps amb temes judicials que mai no haurien d’haver arribat a les escoles.

Però no ens deixen tranquils. I nosaltres no afluixarem. Tenim un Parlament amb representants del poble escollits democràticament en qui hem delegat la responsabilitat de dissenyar i aplicar l’escola que respon a les necessitats de Catalunya i que ha de preparar els nostres joves per fer front als reptes personals, socials i econòmics que se’ls presenten. I tenim un govern que ha de fer complir les lleis del Parlament.

Ens preocupen molt més els 325.000 nens i nenes catalans que, segons l’Informe UNICEF, estan en situació de risc d’exclusió social a Catalunya que no pas les obsessions homogeneïtzadores d’uns quants que fan molt soroll i, en definitiva i sortosament, són quatre gats.

Continuem treballant. Al peu del canó. Som tossuts, no ens desmoralitzaran, però advertim que, a Catalunya, hi ha personatges que estan jugant amb foc.

 

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

1 comentari

  • Joan Soldevila

    06/06/2012 14:33

    Molt bo l’article. Em permet de veure que n’hi ha que volen fer-nos desaparèixer com a cultura i no tenen en compte altres coses que són més importants com la canalla en risc d’exclusió

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús