Arxiu del mes: juliol 2012

Màquines programades per espanyolitzar a IKEA

dijous, 26/07/2012

ikea-logo.jpg No fa pas gaire vaig anar a espetegar a Ikea. Un cop vaig haver comprat, per fer més via, vaig passar per aquestes caixes ràpides que tu mateix vas passant el codi de barres per la màquina. Ella t’ho va afegint i en acabat pagues amb targeta. Són màquines sense personal (o amb personal purament de suport o per fer el darrer tram de la compra) on tu només cal que segueixis el que et diu la pantalla. Tota la informació és sempre en castellà. Hi ha un bandereta catalana que pots prémer per canviar d’idioma, però per defecte sempre te la trobes en castellà. Primer vaig pensar (ui, que malpensat!) que el personal que és vora la màquina deurien ser ideològicament reticents al català i que feien mans i mànigues per modificar sempre l’opció en castellà perquè el client s’ho trobés en castellà (en general el client no canvia d’idioma, fa servir el que es troba). Tanmateix després vaig veure que no era pas una qüestió ideològica del personal, sinó que era la mateixa empresa que havia orquestrat un mètode informàtic contra el català. Me’n vaig adonar quan vaig acabar de fer servir la màquina. Jo la vaig posar en català i vaig fer la meva compra. Em pensava que així el següent client se la trobaria en català. I ca! Va reiniciar la nova compra en castellà. Aquestes màquines estan programades per autocastellanitzar-se automàticament i així evitar qualsevol intent o iniciativa del client per deixar una versió que no sigui la castellana. És un mètode informàtic molt eficient i calculat per protegir i assegurar la compra en castellà; i a més no és únic d’Ikea, sinó que és una pràctica també estesa en d’altres grans superfícies.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La importància de la gestió lingüística

dimecres, 25/07/2012

La Plataforma per la Llengullenguacomuna.jpga, en el seu discurs, utilitza el concepte de gestió lingüística com l’eix fonamental per tal que el català esdevingui la llengua comuna del nostre país. No cal dir, doncs, que aquest concepte conté el procediment fonamental que ens permetrà gaudir d’una llengua vehicular que vetlli per la sostenibilitat lingüística del nostre món o, dit d’una altra manera, d’una autèntica llengua comuna (comuna perquè ens enllaça amb la història del territori, respecta la pluralitat lingüística i cohesiona socialment).

Nosaltres, des de les nostres pròpies plataformes de creació i difusió del nostre discurs, hem manifestat opinions a través de les quals hem fet l’intent d’apropar-nos als criteris més adequats per exercir una gestió lingüística factible, positiva i enriquidora. No obstant això i, com acostuma a passar quan parlem d’aspectes que configuren el nostre esdevenidor, les que més tenen a dir sobre els criteris més adequats de la gestió lingüística del futur són les generacions més joves.

Elles, tant o més que les nostres, són les que han de prendre consciència de la importància d’harmonitzar els usos de les diverses llengües a través d’una gestió lingüística lògica, respectuosa i cohesionadora. Elles són l’agent i el subjecte de l’execució d’aquesta gestió i, per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua pensa que cal engegar  mecanismes educatius i socials que permetin que les futures generacions vertebrin amb responsabilitat, maduresa i previsió les línies de la millor i més saludable convivència lingüística.

Per tot plegat, aquesta qüestió és tan important que caldria proposar-la per tal que es treballés des dels continguts curriculars dels valors, les actituds i les competències bàsiques a l’ensenyament secundari obligatori i, fins i tot, treballada d’una manera adequada, també des de la mateixa primària (atès que en aquests nivells els infants ja senten els batecs del futur lingüístic més plural i real a les seves mans).  No cal dir, a més, que dins l’Estat en el qual ens trobem, la configuració sociolingüística de la societat catalana és tan singular i concreta com pròpia i que cap plantejament que no provingués de la nostra pròpia realitat no podria ser-nos útil.

Finalment, com que les vies ordinàries són difícils de transitar, des de la PL s’estan plantejant d’encetar futurs projectes per treballar aquesta necessitat des de l’alternativa, l’originalitat,  la creativitat i, sobretot, des de la participació més oberta i plural.

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

On comença i on acaba la responsabilitat social?

dimarts , 24/07/2012

logo plataforma 1_petit.jpg

Com a Plataforma per la Llengua habitualment realitzem reunions amb empreses de diferents àmbits per tal de fer-los arribar queixes i inquietuds de ciutadans sobre els seus usos i pràctiques lingüístiques. Les respostes que rebem acostumen a ser força diverses. Però sovint es manté una constant, que és la d’un cert punt de sorpresa pel fet que es demani l’ús de la llengua catalana en comunicacions, webs i fins i tot l’etiquetatge dels productes.

En els darrers anys les empreses en general han mostrat una gran sensibilitat cap al que s’anomena responsabilitat social corporativa. S’ha avançat molt, sobretot en àmbits relatius al respecte al medi ambient i a la sostenibilitat. Malgrat tot, però, la nostra experiència diària mostra que encara queda camí per fer. En massa ocasions la responsabilitat social d’una empresa comença i acaba en el compliment estricte, i per la mínima, del que estableixen les lleis. A Catalunya, l’aprovació del Codi de Consum va suposar un punt d’inflexió important, si bé aquesta és una tasca permanent que no es capgira d’un dia per l’altre, ni d’un any per l’altre. Hi ha moltes empreses que no el tenen present en les seves pràctiques i s’emparen en l’amplíssim i poderós marc legislatiu espanyol i també en directives europees per evitar donar resposta a la situació i a la realitat catalana. És per això que a Catalunya, per exemple, hi ha empreses que no tenen cap problema a etiquetar de manera bilingüe en castellà-portuguès. Aquestes mateixes empreses, però, no veuen el motiu ni la necessitat de fer-ho en català, encara que les vendes a Catalunya siguin molt superiors a les del mercat lusità. És una situació “peculiar” que es viu amb normalitat. Si el criteri és etiquetar en una llengua que tothom entengui, aleshores s’acceptarà que en uns anys, segurament pocs, tots els productes puguin estar etiquetats només en anglès?

Com a Plataforma per la Llengua defensem que els consumidors a Catalunya tenen els mateixos drets que la resta de consumidors. El tracte és equiparable a qualsevol altre consumidor comparable en pes econòmic. Per tant, tot allò que es fa —o que es faria si s’hi actués— per a les comunitats lingüístiques que tenen un pes econòmic similar o inferior a la catalana, cal fer-ho també com a mínim en català per al consumidor de Catalunya. En aquest sentit cal superar i evitar els plantejaments que barregen aquest punt de partida amb qüestions identitàries o ideològiques. Si es fa servir el català és sobretot per raons comercials, de màxima qualitat en l’atenció al client i d’acompliment de la legislació i dels drets de les persones consumidores. En moments de greu crisi econòmica l’actitud i les preferències dels consumidors optant per productes que els siguin propers hauria de ser un element de canvi en les inèrcies de les empreses.

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

Un èxit de tots

dilluns, 23/07/2012

Somescola.jpg S’ha acabat el curs. Comencem les vacances. L’ambient no és gens festiu, ben al contrari. La situació econòmica imposa una política pressupostària d’austeritat extrema que, naturalment, també afecta l’escola. Més alumnes per classe, menys  mestres, retallades en els sous, en els  equipaments, en les activitats extraescolars… I malgrat tot, haurem d’atendre els nens i nenes que, il·lusionats, amb la cartera nova i els llapis de colors amb una punta ben punxeguda, començaran el curs. Un curs que per a ells serà irrepetible. I la responsabilitat de tot el sistema educatiu vers tot aquest alumnat ha d’estar a l’alçada del compromís que la nostra societat ha de tenir amb el futur dels joves, que és el futur de tots nosaltres.

El curs que hem acabat s’ha caracteritzat, des del punt de vista lingüístic, per un malestar molt gran, per un assetjament jurídic i polític per part del govern del PP (amb la inestimable participació de Ciudadanos a Catalunya) contra l’estabilitat del model lingüístic català que ha permès escolaritzar nens i nenes de llengües diferents, sense fractura social i fent-los competents, en acabar l’escolaritat obligatòria, en les dues llengües oficials a Catalunya. El nostre sistema lingüístic és un èxit de tots . Es veu que, en aquest camp, el govern del PP tampoc no aspira a l’èxit. Haurien de reflexionar, després del rebuig que els seus plantejaments lingüístics en el món educatiu han tingut a les Illes Balears, on només el 10% de les famílies han optat per demanar l’escolarització dels seus fills en llengua castellana. Seria interessant saber quin tipus de famílies han optat per aquesta opció segregacionista (al DIEC no hi apareix “segregador”). Potser un dia ho sabrem.

El govern del PP hauria de reflexionar, també, arran del ridícul que ha fet amb la denominació del català que es parla a la Franja. Quan la política partidista de curta volada vol passar per davant de la ciència, és, francament, ridícul.

Anem-nos-en de vacances, carreguem les piles, perquè encara ens esperen ensurts importants en relació amb la nostra política educativa. La Llei d’Educació de Catalunya, la LEC, que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2009 i que es basa en el Pacte Nacional d’Educació signat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV, està recorreguda davant del Tribunal Constitucional perquè més de 50 diputats del PP hi van presentar recurs d’inconstitucionalitat en considerar que l’esmentada Llei limita els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i no promou un model de societat oberta. El recurs va ser admès a tràmit i està pendent de resolució.  I nosaltres ja sabem com les gasta el Tribunal Constitucional!!

Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou, diu la dita popular. Per això molt ens temem que el Tribunal que ha de jutjar la constitucionalitat de la LEC no atendrà cap motivació pedagògica ni tindrà en compte la voluntat del poble de Catalunya expressada a través dels seus representants al Parlament,  perquè els objectius que el mouen són polítics i continuarà, com en casos anteriors, amb la seva particular creuada contra el català i contra la pau lingüística en els centres.

La Llei d’Educació de Catalunya es fonamenta en raons educatives, socials, econòmiques, culturals i cíviques, totes vigents. Per això no recularem ni un pas a l’hora de defensar la seva aplicació.

Bones vacances.

Teresa Cas als

Plataforma per la Llengua

El català a les Balears i les lleis ficció

dimecres, 18/07/2012

t_estim.jpgEl Parlament balear, gràcies a la majoria absoluta del PP, en l’exercici del poder que li atorgà el poble balear a través de les urnes, ha aprovat finalment la reforma de la Llei de la funció pública que eximeix del coneixement de la llengua catalana per accedir als llocs de treball públics.

Corro a informar-me sobre quina és la funció de la funció pública –disculpin la redundància- i en l’article 3 de la Llei de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears trobo el següent:

“La funció pública és un instrument per a la gestió i la satisfacció dels interessos generals que té encomanats l’administració autonòmica, i s’ordena jeràrquicament d’acord amb els principis de legalitat, objectivitat i neutralitat, servei a la ciutadania, eficàcia, eficiència i transparència en la gestió”.

Però els ciutadans catalans sabem bé que una llei d’àmbit autonòmic no pot entrar en contradicció amb una llei de rang superior i que, si així fos, el Tribunal Constitucional o el Suprem la tombarien. Per tant, no perdem el temps amb lleis “menors” i comprovem què diu la llei “suprema” de l’Estat respecte a les llengües. Així trobo que en l’article 3 de la Constitució espanyola es diu:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

D’acord. Aleshores ara em toca anar a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears per veure com s’ha aplicat l’article 3.2. de la Constitució i trobo el següent:

Article 4. La llengua pròpia

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.

2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.

3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

I arribats a aquest punt decideixo tancar l’ordinador, agafar una bona novel·la de ciència ficció i anar-me’n a la platja. No vull perdre més temps llegint lleis ficció perquè no veig per enlloc que la funció pública tingui per objectiu “el servei a la ciutadania” en la seva llengua, que les institucions balears prenguin “les mesures necessàries per assegurar el coneixement [del català] i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans” i que l’Estat espanyol garanteixi que el “patrimoni cultural [lingüístic] serà objecte d’especial respecte i protecció”. L’únic que veig és la voluntat d’anihilació de la llengua catalana.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Necessitem socis per la llengua, ara és l’hora de fer encara més feina

dimarts , 17/07/2012

430993_333997316641738_148269501881188_920227_732685350_n.jpg Són moments complicats per a la llengua, especialment per les contínues agressions que el català rep al llarg del domini lingüístic. Necessitem entitats fortes que siguin capaces de fer front als reptes que tenim, i que puguin també fer avançar la llengua com a eina de cohesió social i de benestar entre els ciutadans.

Necessitem ser eficaços, aconseguir resultats, realitzar una feina seriosa que ens permeti avançar cada dia, i maldar també per aturar l’ofensiva que estem patint. Necessitem una ONG capaç de ser innovadora en els discursos i en les accions, i capaç també d’arribar de ple a la nostra societat, que serveixi com a antídot de les falsetats que alguns proclamen.

Necessitem recuperar l’autoestima, i l’estima pel català, l’única llengua mitjana d’Europa amb una anomalia lingüística evident i una discriminació clara per part dels estats on es parla.

Necessitem una ONG que treballi per fer del català la llengua comuna dels ciutadans dels nostres territoris.

Hi ha una ONG capaç de donar resposta a aquests reptes: la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, l’entitat de referència en tot el domini lingüístic en temes de llengua i cohesió social. Segurament la feina de la Plataforma per la Llengua no és suficientment coneguda, perquè ens hem dedicat a treballar més que a fer grans proclames, però és justament això el que el país necessita.  Ara toca enfortir-la.

Són moments difícils també econòmicament parlant, i és per això que l’ONG del català fa una crida a tothom perquè se’n faci soci: com més socis tinguem més forts serem, i per tant, més feina podrem fer. Els resultats ens avalen, ara necessitem la força dels ciutadans. La quota és mínima, entre 2 i 5 € mensuals, i els resultats espectaculars. Actualment la Plataforma per la Llengua s’acosta als 4000 socis, però en necessitem més, necessitem doblar aquesta xifra aviat. I ens és absolutament necessari perquè amb tu el català suma. Si vas al nostre web http://www.plataforma-llengua.cat , te’n podràs fer.

 

Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Efectes de la judicialització del català

dilluns, 9/07/2012

logo plataforma 1_petit.jpg Quins problemes genera i quines finalitats té aquesta cursa per la judicialització de la llengua catalana? Fins a quin punt és nociva? Se’n pot extreure algun element positiu, de tot aquest procés?

Per començar, allò que salta a la vista és que qualsevol procés de judicialització és un topall a l’hora d’apropar-se sense condicionats a qualsevol matèria —sigui la llengua o el que sigui. És a dir, la judicialització, imprimeix un tel que deforma l’element en qüestió, perquè ens condiciona la mirada. Per una banda podem —i nosaltres ho fem— parlar de la llengua catalana des d’una perspectiva més que positiva, entomant-ne el seu creiexement i la seva permeabilitat en tots els àmbits socials. És a dir, que el català va a més, com hi van les condicions de possibilitat dels parlants que l’adopten. Ara bé, la judicialització genera dos grans inconvenients: d’una banda crea un miratge d’incertesa i dubtes i, d’altra banda, imprimeix una sensació —que és real— de fatiga, però déjà vu.

Comencem pels primers. Les incerteses i dubtes influeixen, principalment, la població que tot just s’hi està apropant, a la llengua; població que en la majoria de casos és d’origen nouvingut —de fet, és aquest, el pont que volen dinamitar— i que la judicialització els xoca amb la dimensió propositiva i afalagadora que, tanmateix, és totalment certa i que ells mateixos experimenten. Deu ser una sensació ben estranya… Si la llengua catalana m’és útil i em facilita el procés d’incorporació, què dimonis hi fa, als jutjats?

Per una altra part de la població, aquest procés pot arribar a fatigar. Fatigar perquè —per favor— no pot ser que haguem de tornar a la situació de fa trenta anys i apropar-nos a la llengua catalana des d’una dimensió de resistència. Els que utilitzem el català no hem de perquè resistir (??), no ens pertoca; ho tenim tot a guanyar, com s’ha demostrat malgrat aquests marcs discriminatoris amb què ens ha tocat conviure en aquests darrers decennis. I si transportem aquesta percepció que afecta individualment —perquè el que es vulneren són els drets de cada un dels ciutadans que opten per fer vida en aquesta llengua— i ens ho mirem des d’un pla col·lectiu, el déjà vu és palpable. Què li hem de dir, al professorat, que, trenta anys després, se li posen en dubte la feina i els resultats? Que cal tornar a convèncer de la idoneïtat del model?

Ens ho mirem com ens ho mirem, doncs, la judicialització de la llengua catalana és un destorb, una nosa inoportuna.

Ara bé, se’n pot treure alguna cosa de positiva de tot aquest sidral? Cap la possibilitat de reciclar algun element en benefici de l’estímul dels parlants de la llengua catalana?

Sí, probablement — bastant més que probablement, vaja—, però per respondre-ho en hem d’enfangar i situar-nos en el camp polític. I aquest no ens pertoca, directament.

Apuntem alguna coseta, però. Com que ja fa dies que sabem de què va la pel·lícula, i no obviem que la judicialització de la llengua catalana s’inscriu en una estratègia política de llarg recorregut, de desgast, i que cada vegada es fa més quotidià qui vol torbar el desenvolupament d’un sistema més que satisfactori. Per tant, fóra oportú que, també des de l’àmbit polític s’hi fes alguna cosa, perquè és des d’aquí que, ara, cal actuar —els professors, ja ho hem dit, ja fa 30 anys que ho diem.

Seria oportú perquè tots dormiríem més tranquils, dissipats els dubtes, tant els que s’incorporen a la llengua com els que l’ensenyen, i els ciutadans que hi tenim dret i que volem dedicar el temps a parlar, ja, d’altres coses —sisplau.

Per tot plegat, seguim els passos del Puyal i li sumem —a la demanda d’ambició política— el pronòstic que el suport que tindrà al darrere qui ho entomi serà tant o més ample que el que li augurava al president Mas per d’altres afers…

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Voluntaritat Lingüístic: aprendre a estimar la llengua

divendres, 6/07/2012

DSC_2017.JPG La Plataforma per la Llengua organitza el Voluntariat Lingüístic juvenil per ajudar els joves d’entre 16 i 30 anys que aprenen català a agafar confiança a l’hora de parlar, així com també donar-los l’oportunitat de conèixer la cultura catalana. Aquest projecte fomenta valors com el voluntariat, la cohesió social i el respecte intercultural. Els aprenents de català no són els únics que aprenen aspectes culturals de Catalunya, ja que hi ha  intercanvis i els nouvinguts també donen a conèixer la seva gastronomia, les seves tradicions, etc.

La capacitat de conèixer, i sobretot parlar, la llengua de la societat on es viu és un factor clau per a la integració, per aquesta raó la Plataforma organitza el Voluntariat i ajuda els nouvinguts que no tenen prou confiança amb l’idioma o bé que no ho tenen fàcil per practicar-lo (sigui perquè a la ciutat o barri on viuen no hi ha massa presència del català o perquè la gent se’ls dirigeix en castellà). Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per poder integrar-se i viure plenament en català.

Enguany, els voluntaris del projecte han realitzat diverses activitats com ara un taller de doblatge de cinema, participar en actes organitzats per la Plataforma (la Festa del Joc i la Joguina o el Muralmob de Sant Jordi), assistir al musical Bon Cop de Rock, un taller de cuina o anar a veure un documental sobre el món casteller, entre d’altres.

Aquestes activitats, a part de donar a conèixer la cultura i la llengua catalana, permeten als aprenents de trobar-se en un ambient amè i relaxat, com es trobarien amb les seves amistats. És molt important el fet que els aprenents vegin el català no només com una llengua que va bé saber per trobar feina sinó que també com una llengua per parlar amb els amics, per fer-hi broma, una llengua que es fa estimar perquè crea vincles emocionals, i si veuen el català així se’l faran seu,  perquè s’adonaran que utilizant-lo poden viure plenament. Per tal que una persona nouvinguda se senti atreta pel català i vulgui fer-se-la seva, primer ha de veure-la “necessària”. Si la gent del seu voltant no utilitza el català per dirigir-s’hi, difícilment veurà necessari aprendre-la. Per tant, és bàsic que la gent no canviï de llengua, encara que pugui semblar que l’altra persona és de fora. El català és de tots i tothom ha de tenir l’oportunitat de viure’l i fer-se’l seu, així que… No siguem egoistes i compartim-lo!

 

Gemma Pera Ros

Voluntària de la Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Augmenten les agressions de les forces de seguretat de l’Estat contra els catalanoparlants

dimecres, 4/07/2012

10.jpg La Guàrdia Civil i la Policia Nacional han estat històricament dos dels col·lectius més bel·ligerants contra la llengua catalana i els catalanoparlants. Durant generacions, els catalanoparlants que s’han atrevit a fer servir la seva llengua davant de les forces de seguretat de l’Estat han hagut d’aguantar agressions i vexacions, i a vegades coses molt pitjors. Més de trenta anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques i l’autogovern de Catalunya, bona part de la ciutadania creu que aquestes agressions són cosa del passat. Però la crua realitat demostra que no hem avançat tant com alguns creien.

Davant d’un altre cas de discriminació lingüística perpetrat per les forces de seguretat de l’Estat, des de la Plataforma per la Llengua hem assumit la defensa d’un ciutadà empordanès que ha hagut d’afrontar un judici per defensar els seus drets civils i lingüístics davant la Guàrdia Civil. En Simó Colls, veí de Vilajuïga, va ser aturat en un control de la Guàrdia Civil i es va dirigir en català als agents, un dret reconegut per l’ordenament jurídic actual. La reacció dels agents fou començar a tirar els objectes personals del denunciat a terra mentre el més abrandat cridava ¡Qué te has creido, estamos en España y a mi me hablas en castellano!, mentre amenaçava l’empordanès que el fet de parlar en català aniria en contra seva. Després de diferents estira i arronsa, els agents de l’institut armat li van ordenar que marxés mentre les seves pertinences continuaven a terra. Aleshores, mentre en Simó recollia les seves coses assegut al seient del cotxe, l’agent monolingüe va tancar-li la porta del vehicle amb força i davant les queixes del Simó va respondre-li: No te entiendo, qué me dices, hablame en castellano. Finalment, l’empordanès els va demanar el número de placa i la resposta dels agents no fou gaire diplomàtica: Ahora si te atreves te vas a Portbou y nos denuncias.

Per no deixar impune aquesta agressió, el veí de Vilajuïga, es va dirigir a denunciar els fets als Mossos d’Esquadra. Però la sorpresa majúscula fou quan en Simó va rebre una notificació del jutjat de Figueres on se li comunicava que ha d’afrontar un judici per una falta de desobediència i resistència als agents de l’autoritat. En resum, uns agents de les forces de seguretat de l’Estat neguen el dret a un ciutadà a expressar-se en la llengua pròpia de Catalunya (un dret reconegut en l’ordenament jurídic actual) i ho amaneixen amb vexacions i insults. Quin és el resultat? El ciutadà ha d’afrontar un judici per desobediència mentre els agents només testificaran com a testimonis de l’acusació. Una trista metàfora de la democràcia en què vivim actualment.

Malauradament, aquest no és un cas aïllat. Les notícies sobre agressions contra catalanoparlants per part de les forces de seguretat de l’Estat apareixen als mitjans de comunicació amb certa regularitat. Recordem que aquest mateix gener un advocat barceloní va contestar a la Guàrdia Civil en català a l’aeroport de Barcelona. Quina fou la reacció d’aquells que en teoria haurien de defensar els nostres drets? Doncs el ciutadà va ser conduït a una petita habitació de l’aeroport on va ser colpejat repetidament pels agents al crit de polaco de mierda i habla en castellano si tienes cojones. Tant la delegada del govern espanyol a Catalunya com el ministre de l’Interior espanyol van negar els fets i van afirmar que els agents van actuar amb absoluta correcció. Altres casos ocorreguts durant aquest 2012 són, per exemple, el d’un home que va ser coaccionat i amenaçat a la Jonquera per parlar en català als agents de la Benemérita o la retenció il·legal d’un altre ciutadà català en mans de la Policia Nacional a l’aeroport de Barcelona per no voler parlar-los en castellà.

Des de la Plataforma per la Llengua refermem el nostre compromís en la defensa  dels drets civils i lingüístics dels nostres ciutadans davant de qualsevol agressió i discriminació per motius lingüístics. Però ens continuem preguntant: qui vigila al vigilant?

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Per terra, mar i aire

dilluns, 2/07/2012

anunci_pl_UGT_sang.jpg Començàvem el 2012 amb incerteses, que en bona mesura s’han anat transformant en certeses negatives per a la llengua catalana. S’ha mantingut i reforçat l’ofensiva judicial en l’àmbit de l’educació amb noves sentències que tenen per objectiu la politització del nostre model educatiu. La darrera sentència del Tribunal Suprem referent al català a l’escola com a llengua vehicular és un altre intent d’esquerdar el model social i educatiu que ha estat un model d’èxit assolit després de molts anys. Són uns quants els juristes que han mostrat la seva perplexitat per la resolució del TS, que va més enllà del que en principi li correspondria.

En els darrers mesos l’ofensiva en contra de l’ús i presència de la llengua catalana s’ha estès a les Illes Balears i a la Franja de Ponent. Al País Valencià s’agreuja una ja de per si difícil situació amb una proposta de decret sobre plurilingüisme que sembla que es vol aprovar aquest mes de juliol. Aquesta simultaneïtat no és només efecte de l’ombra allargada de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya. És un reflex simptomàtic d’una actitud de manca de respecte cap a la llengua catalana i d’hostilitat cap a qualsevol pas que es vulgui realitzar per situar-la en un pla d’igualtat, amb un reconeixement oficial a tots els efectes en tot l’àmbit lingüístic. Què això tingui lloc precisament en un moment de crisi econòmica sense precedents aporta un plus de premeditació i mala llet considerable. Són massa casualitats, són massa anys d’actituds i són massa els silencis i complicitats hostils per part de l’Estat. És evident que la llengua catalana només podrà seguir avançant amb el compromís quotidià de tothom i, sobretot, si la societat civil i entitats com la Plataforma per la Llengua tenim el suport i la capacitat per donar resposta a la situació. El que  la llengua està patint és un atac per terra, mar i aire.

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí