La importància de la gestió lingüística

La Plataforma per la Llengullenguacomuna.jpga, en el seu discurs, utilitza el concepte de gestió lingüística com l’eix fonamental per tal que el català esdevingui la llengua comuna del nostre país. No cal dir, doncs, que aquest concepte conté el procediment fonamental que ens permetrà gaudir d’una llengua vehicular que vetlli per la sostenibilitat lingüística del nostre món o, dit d’una altra manera, d’una autèntica llengua comuna (comuna perquè ens enllaça amb la història del territori, respecta la pluralitat lingüística i cohesiona socialment).

Nosaltres, des de les nostres pròpies plataformes de creació i difusió del nostre discurs, hem manifestat opinions a través de les quals hem fet l’intent d’apropar-nos als criteris més adequats per exercir una gestió lingüística factible, positiva i enriquidora. No obstant això i, com acostuma a passar quan parlem d’aspectes que configuren el nostre esdevenidor, les que més tenen a dir sobre els criteris més adequats de la gestió lingüística del futur són les generacions més joves.

Elles, tant o més que les nostres, són les que han de prendre consciència de la importància d’harmonitzar els usos de les diverses llengües a través d’una gestió lingüística lògica, respectuosa i cohesionadora. Elles són l’agent i el subjecte de l’execució d’aquesta gestió i, per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua pensa que cal engegar  mecanismes educatius i socials que permetin que les futures generacions vertebrin amb responsabilitat, maduresa i previsió les línies de la millor i més saludable convivència lingüística.

Per tot plegat, aquesta qüestió és tan important que caldria proposar-la per tal que es treballés des dels continguts curriculars dels valors, les actituds i les competències bàsiques a l’ensenyament secundari obligatori i, fins i tot, treballada d’una manera adequada, també des de la mateixa primària (atès que en aquests nivells els infants ja senten els batecs del futur lingüístic més plural i real a les seves mans).  No cal dir, a més, que dins l’Estat en el qual ens trobem, la configuració sociolingüística de la societat catalana és tan singular i concreta com pròpia i que cap plantejament que no provingués de la nostra pròpia realitat no podria ser-nos útil.

Finalment, com que les vies ordinàries són difícils de transitar, des de la PL s’estan plantejant d’encetar futurs projectes per treballar aquesta necessitat des de l’alternativa, l’originalitat,  la creativitat i, sobretot, des de la participació més oberta i plural.

 

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

1 comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús