Arxiu del mes: setembre 2012

Agraïment a Martí Gasull i Roig

dijous, 27/09/2012

120mesbaixa.jpgCom pràcticament tots ja sabreu, per culpa d’una malaurada allau allà al Manaslu (Nepal), el passat diumenge 23 de setembre vam perdre un gran patriota: ens va deixar en Martí Gasull.

En Martí era el fundador i ànima de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, fa prop de 20 anys. Durant un grapat d’anys, a part de ser-ne l’ànima va ser pràcticament l’únic que feia rutllar l’entitat. Des d’aquells durs anys inicials, gràcies fonamentalment al treball d’en Martí, la Plataforma per la Llengua va anar creixent en activitat, estructura professional, voluntaris, socis i repercussió pública. Ara tenim una entitat mitjana però que ha fet grans coses pel català i, per extensió, pel país. I que, malgrat la gran pèrdua que hem patit, vol continuar fent-ne!!

En Martí tenia de sempre molt clar que el català havia de ser eina de cohesió social, eina de trobada, mai de confrontació.

Ens va ensenyar a molts a posar sempre per davant els interessos del país i de la llengua als propis, a no defallir mai, mai; a estar sempre al peu del canó. I els que el coneixíem sabem que sempre vol dir sempre, literalment. Ens va aportar un discurs seriós, transversal, rigorós i inclusiu, sense fissures en la defensa de la llengua i del país. I tot això, que ja és molt, a més, amb un sentit de l’amistat impressionant, volent sempre trobar les coses bones de tothom, fins i tot d’aquells que no l’acabaven d’entendre… Martí, per tot això i molt, molt més et dic: gràcies, gràcies, gràcies!!  Posarem encara més energia en intentar assolir aquells objectius que et van quedar pendents i… et durem sempre al cor, amic!

 

Òscar Escuder

President de la Plataforma per la Llengua

Martí Gasull, a tocar del somni

dimecres, 26/09/2012

Diumenge rebíem la tràgica notícia de la mort de Martí Gasull a l’Himàlaia. Immediatament els familiars i amics van rebre nombrosíssimes mostres de condol. Provenien de les entitats, de les institucions polítiques i de particulars.

Perquè tantes mostres de condol per a una persona que no tenia un perfil mediàtic? Molta gent va assabentar-se de la seva existència precisament el dia que va morir.

En Martí va ser un incansable treballador per la llengua. Però no ho feia des de l’estridència, ni des de primera fila. No participava en tertúlies, escrivia poc als mitjans i feia poques rodes de premsa. Des de la màxima humilitat personal, en Martí estava a darrera, tot el dia reunit o connectat. Precisament molta gent vinculada a projectes i a entitats l’ha recordat aquests dies reunit, proposant, impulsant, avaluant, fent xarxa.

Ha aparegut als mitjans com a fundador i ànima de la Plataforma per la Llengua. Efectivament en Martí formà part des del primer moment del col·lectiu L’esbarzer que impulsà la Plataforma. Després d’uns anys d’activisme fresc i voluntariós fou gràcies a ell, que l’organització va fer el pas necessari cap al creixement i la modernització que coneixem avui. L’entitat, tot i que formada per un equip divers i potent que ha anat renovant-se, estava ben greixada per ell i la seva incombustible capacitat de treball. En un àmbit com el de la tortuosa societat civil catalanista, la llarga i constant trajectòria de la Plataforma no s’explica sense el compromís incansable de Martí Gasull, que no es prengué mai cap any sabàtic, ni en el sentit literal ni en el simbòlic.
En Martí ha quedat molt a prop dels seus dos somnis: aconseguir un cim de 8.000 metres i la llibertat de la nació
També s’ha dit que ha estat un dels més grans activistes per la llengua dels darrers anys. L’afirmació no és pas exagerada tenint en compte les hores dedicades i sobretot els resultats obtinguts. La sucosa llista d’èxits de la Plataforma pot atribuir-se en bona part a la seva feina. Tot i viure només 43 anys en Martí ha viscut amb tal intensitat que seria difícil que algú que hagi viscut més temps pugui arribar a igualar el seu volum de feina.

Cal recordar també que Martí Gasull era un independentista de pedra picada. El seu patriotisme no es va canalitzar amb eslògans i banderes sinó amb feina, feina i feina. Focalitzar-se en l’increment de l’ús social del català fou la seva forma eficaç de fer avançar el país. La seva imatge pública està més relacionada amb el català com a llengua de cohesió social que no pas amb l’independentisme però les seves vivències en aquest camp són indiscutibles.

Estava vivint amb gran emoció els darrers esdeveniments del país. Fa pocs dies des del Camp Base del Manaslú al Nepal, va trucar emocionat per saber com havia anat la manifestació de la Diada. En Martí ha quedat molt a prop dels seus dos somnis: aconseguir un cim de 8.000 metres i la llibertat de la nació. Quan el arribi el dia de la independència la dedicarem al Martí i a tots als qui com ell l’hauran feta possible i ja no són entre nosaltres.

 

Roger Buch

Membre fundador de la Plataforma per la Llengua.

Retingut a l’aeroport per parlar en català

dijous, 20/09/2012

logo plataforma 1_petit.jpg Aeroport del Prat. Venia d’un vol de fora de la Unió Europea. Això era el dia 7 de setembre d’enguany. Un policia de l’aeroport, jovenet, prou amable, parlant-me en llengua castellana, em va proposar de tastar les noves màquines automàtiques de revisió del passaport (sense personal que revisi la documentació).

Ja vaig veure que la cosa estava en fase de proves perquè ben bé la meitat dels casos la màquina no acabava de rutllar (o els usuaris no ho feien prou bé) i que calia passar per la cabina d’un altre policia que acabava de fer l’ullada al passaport. Vet ací que jo, o la màquina, no ens en vam sortir i em van fer passar a la taquilla del policia corresponent. Educadament li vaig dir “Bon dia” i li vaig donar el passaport. Llavors em va demanar (sempre en castellà) si li podia dir el número de DNI. I jo li vaig dir, naturalment en la meva llengua. Per sorpresa meva em va dir que li digués en castellà. Jo m’hi vaig negar fent ús del meu dret reconegut a la llei. Em va exigir que li digués en castellà. Li vaig dir que en tot cas li podia escriure els números. Vaig treure paper i bolígraf i li vaig escriure el número. Però no ho va voler. Ell es va aixecar de sobte i va cridar “cerrarlo todo”. El “todo” es referia a tots els controls automàtics. Va marxar i va anar a cercar uns quants companys policies, entre ells un de grossot amb fort accent gallec, que pel que després em van dir, és prou conegut en aquests casos, amb altes dosis d’intimidació i de blastomar al personal.

I llavors va venir el que és “habitual”: referències que això  és Espanya, que què m’havia cregut, que allò no era “un circo”, que havia de parlar en castellà, que ell era gallec però que feia servir la llengua d’Espanya. Si jo xerrava  en català, em deien que no m’entenien. Jo els feia referència a la llei que estan obligats a entendre’m. “Nosotros no estamos obligados a entender al catalán”. “Doncs sí, hi ha com a mínim tres lleis que us hi obliguen, una de les quals és estatal, per la qual no puc ser discriminat per raons lingüístiques”, vaig dir jo. “Esto es falso, en ningún momento se nos forma en esta obligación”. “Doncs hi ha un error en la formació perquè va en contra de la llei”, vaig contestar. “No estamos obligados a nada”. I tomba que gira i jo que sí i ells que no. Un altre encara em deia que si hagués estat un “payés de Lérida” hauria  entès que em costés el castellà, però que jo era jove i l’havia de parlar. Sí que el parlo, però la llei no m’hi obliga. Estic en el meu dret de parlar en català i teniu l’obligació d’entendre’m. Ells deien  que aquestes obligacions no afecten a la policia de l’estat i que ells no eren la policia de un “ayuntamiento” sinó “del estado”. Finalment em va fer anar a un lloc per seure (vaig tenir temps de trucar a la família que m’esperaven a fora i avisar-los que arribaria més tard) i em van comunicar que vindria un traductor.

Un estona després una dona de l’aeroport prou amable va anar traduint els números del DNI que jo anava dient en català (números que jo els oferia escrits en un paper però que es negaven a acceptar). Suposo que amb això no n’hi havia prou i em van demanar una sèrie de dades  (adreça, telèfon…).  “¿Lo tienes todo? ¿Lo tenemos controlado?! Sí, ya tengo todos sus datos “. Em van tornar el passaport i me’n vaig anar.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Dades que trenquen tòpics

dimarts , 18/09/2012

catavolta.png Trencar tòpics i facilitar informació útil sobre la situació, vigència, ús i legislació del català. Aquest és un dels objectius del nou joc del Catavolta. A través de l’anàlisi de dades del català coneixem la situació de la nostra llengua en diferents àmbits.

Una de les preguntes del Catavolta fa referència a la gent nouvinguda. I posem de manifest, una vegada més, que la gent nouvinguda, en general, té molt més interès del que ens pensem a entendre i parlar la nostra llengua. Així ho confirmen les estadístiques. En el cas de la mainada en edat escolar, el català és la primera llengua d’acollida a les aules i, per tant, la comprensió i capacitat de parlar-lo és força immediata a Catalunya.

És relativament fàcil engrescar els nouvinguts a llançar-se a aprendre  la nostra llengua. Hi ha molts cursos, programes (voluntariat per la llengua, QUEDEM d’òmnium Cultural, Xerrem de la CAL) i, transmetent entusiasme i seducció, tenen molts motius i alhora oportunitats que el català esdevingui una font d’avantatges i s’hi sumin. Però si reproduíssim situacions lingüístiques que malauradament es donen en un context real, al carrer, veuríem que fa falta molta coherència lingüística. Encara existeix massa entre força catalanoparlants l’hàbit de canviar de llengua davant d’interlocutors no catalanoparlants.

Més enllà de les dades cal que fem bandera i fem dels nostres hàbits siguin coherents amb la realitat lingüística, només així aconseguirem la cohesió social.

És més senzill exigir als de fora que als de dins?

Espero que a la manifestació de la diada ja no es repeteixi la situació que vaig sentir al 10J quan un manifestant, cridant lemes independentistes, es va adreçar en castellà a un venedor d’origen pakistanès per comprar un gelat.

Convido a jugar  al Catavolta, a reflexionar  sobre els hàbits lingüístics però, sobretot, hem d’aconseguir que el català sigui una veritable llengua d’acollida no només a les aules sinó també al carrer.

 

Eulàlia Buch i Ros

@Eulabuch

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La Llei d’unitat de mercat: l’enèsim atac a la llengua catalana

dijous, 13/09/2012

El didespleg_consum.jpga 3 de setembre la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava que uns dels objectius del govern central durant el darrer tram d’any era la redacció i aprovació d’una nova Llei d’unitat de mercat (espanyol, és clar). L’objectiu de la normativa, segons la vicepresidenta espanyola, és establir uns topalls màxims d’actuació en l’aprovació de normatives per part de les comunitats autònomes i crear un organisme estatal en què els operadors jurídics (bàsicament, empreses) podran exposar les dificultats econòmiques o jurídiques que els provoca la dispersió de normatives autonòmiques.

A dia d’avui, encara no coneixem el redactat de l’esmentada Llei, però no és cap secret l’animadversió dels populars envers l’autogovern dels territoris de parla catalana i, sobretot, la llengua pròpia. Així doncs, caldrà estar especialment atents als efectes d’aquesta nova llei espanyola d’unitat de mercat sobre la modesta legislació lingüística catalana que regula la presència de la llengua pròpia en àmbits com el de l’empresa o el cinema, per posar només un parell d’exemples.

Però, exactament quines poden ser les possibles conseqüències de l’aprovació de la Llei d’unitat de mercat? En primer lloc, l’eliminació dels modestos drets lingüístics dels consumidors catalans, alguns vigents des de l’aprovació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, entre els quals s’hi inclouen la disponibilitat lingüística a les empreses i als establiments dedicats a la venda de productes i serveis –és a dir el dret dels catalanoparlants a ser atesos expressant-se en la llengua pròpia – o el dret a rebre la informació fixa dels establiments comercials, almenys, en llengua catalana.

Una altra normativa catalana que es pot veure afectada per la nova legislació estatal és la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya. Una legislació que incloïa per primer cop l’equiparació del castellà i el català en l’àmbit de l’etiquetatge, i també el dret a rebre els documents comercials en la llengua oficial que el consumidor esculli (invitacions a comprar, informació de caràcter fix, pressupostos, contractes, entre d’altres).

En poques paraules, amb l’excusa de la unitat de mercat el govern del PP vol iniciar una nova ofensiva centralitzadora, que pot tenir conseqüències molt greus per la normalització lingüística i legislativa del català, ja molt danyada després de les repetides sentències dels tribunals espanyols i la hostilitat manifesta a la llengua pròpia demostrada pels governs balear i valencià en els darrers temps.

Resulta curiós, però, que des del govern espanyol s’associï la diversitat lingüística i cultural amb la descoordinació i la manca de competitivitat. Altres països multilingües, com Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, amb una legislació lingüística respectuosa amb els drets dels consumidors i que incorporen importants obligacions a les empreses, no semblen acusar aquesta suposada descoordinació i pèrdua de competitivitat, ans el contrari.

Davant la dimensió que estan assolint els atacs contra el català en tots els àmbits i al conjunt dels territoris de parla catalana cal un pronunciament clar del conjunt de forces polítiques favorables a la normalització lingüística per blindar els avenços aconseguits en els darrers 30 anys. I, de manera complementària, els ciutadans també hem d’exigir l’ús del català a les empreses de productes i serveis, les escoles i a les administracions públiques. Només amb un gran consens social i polític i mobilitzacions per exigir l’equiparació legislativa del català amb la de la resta de llengües mitjanes d’Europa s’aconseguirà fer front a una ofensiva que arriba per terra, mar i aire.

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Sisplau, quan Europa ens farà el rescat lingüístic? Dinamarca, Irlanda i Espanya, ser o no ser responsables

dilluns, 3/09/2012

Les darreres dades dlogo plataforma 1_petit.jpg’ús de l’irlandès a Irlanda (2011) constaten que hi ha 77.000 que el fan servir com a mínim un cop al dia i 111.000 un cop a la setmana. És a dir 77.000 persones tenen l’irlandès com a llengua habitual a Irlanda. Això és un 1,8 % de la població d’Irlanda. Partint de les dades de les darreres enquestes oficials, la Plataforma per la Llengua calcula que com a mínim a Espanya 5.704.000 persones fan servir el català de manera habitual (ens llencem una mica d’aigua al vi i tirem més aviat cap avall, segurament fins i tot en són més). Això és un 12% de la població total espanyola. A Espanya hi ha 74 vegades més gent que parla habitualment català que no pas a Irlanda irlandès i representen 7 vegades més percentatge de població respecte el total. Tanmateix Irlanda reconeix l’irlandès per constitució com a llengua oficial d’estat i com a llengua oficial de la Unió Europea. Espanya no reconeix per al català ni una cosa ni l’altra, de fet el nom de la nostra llengua ni surt a la Constitució espanyola.

Vet ací un altre model: el grenlandès a Dinamarca.

Grenlàndia va quedar annexada a Dinamarca oficialment el 1721. Catalunya oficialment a  Espanya el 1716 (i a França el 1720), encara que de manera ininterrompuda és espanyola només des del 1814 (o fins i tot des de fa menys segons com s’entengui). Cada ciutadà grenlandès, considerat en situació diferenciada respecte de la resta de ciutadans danesos, rep entre 8.000 i 10.000 euros extres del seu govern. Cada ciutadà català (en el fons, també en situació diferenciada) paga milers d’euros extres a l’Estat en referència amb el que rep. Grenlàndia té 50.000 parlants d’inuit. Catalunya en té 100 vegades més de català. El 2006 Catalunya va fer un estatut molt rebaixat lingüísticament. Era l’única comunitat lingüística europea amb tants parlants la llengua pròpia (o llengües pròpies) de la qual no era l’única oficial. Però la Constitució espanyola havia d’admetre també el castellà com a llengua oficial i havia de restringir certs aspectes de l’oficialitat del català. Tanmateix aquesta oficialitat restringida encara es va veure més reduïda pel ribot de l’Estat i per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Espanya no va acceptar la consideració lingüística de l’Estatut. Grenlàndia va aprovar un nou estatut el 2009 i, a diferència del de 1978, va decidir que el grenlandès fos l’única llengua oficial de Grenlàndia, i amb tots els ets i uts. Dinamarca ho va acceptar i simplement va continuar pagant els gairebé 500 milions d’euros extres per ser grenlandesos i haver deixat el danès sense oficialitat.

Dinamarca i Irlanda són casos de models de responsabilitat lingüística vers llurs ciutadans. Espanya és un cas extrem de model d’irresponsabilitat. No tots els països del nostre entorn tracten les llengües com ho fan Dinamarca i Irlanda, però tampoc no hi ha cap estat del nostre entorn que ho faci tan malament com Espanya amb una llengua mitjana. A Europa tots els estats reconeixen com a oficials d’estat les llengües pròpies amb tants parlants com el català. Tots llevat d’un: Espanya.

Quan una situació econòmica esdevé insostenible per irresponsabilitat dels governants d’un estat, hem vist que hi ha rescat, o intervenció directa de la Unió Europea. I això es fa no només per a l’economia pròpia, sinó sobretot per al manteniment i supervivència de l’economia del tot: Europa. Què passa quan un estat actua lingüísticament i en drets de les persones amb tanta irresponsabilitat com ho fa Espanya? Quan actuarà la Unió Europea i ens rescatarà per garantir que els catalans tinguem els mateixos drets en matèria de llengua que la resta? Potser quan siguem de debò un problema per Europa. I això depèn només de nosaltres.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí