Gràcies, Senyor Wert!

jpg_200x300_PETITA.jpgEl ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esport ha demostrat ser un gran coneixedor del sistema educatiu català afirmant que les escoles catalanes són un instrument per a l’adoctrinament independentista dels nostres infants. Gràcies, senyor Wert, per destapar que les escoles universitàries de magisteri i les facultats de pedagogia són una mena de sectes on als futurs mestres i professors se’ls fa un rentat de cervell perquè transmetin a les nostres criatures la idea de Catalunya “una, gran i lliure”.

La gràcia de tot plegat, però, és que la majoria de la població catalana que ara clarament es pronuncia a favor de la sobirania de Catalunya no ha estat precisament “adoctrinada” dins d’aquest sistema educatiu. De fet, fins a l’any 1980 no es van traspassar a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria d’ensenyament que es van anar desenvolupant posteriorment a través d’un seguit de regulacions sempre basades, entre d’altres, en els principis de la solidaritat entre el pobles, meta de tota  educació plural i oberta, “a través de la vinculació a la realitat més immediata” (Ordre del de maig de 1981; DOGC 8.7.81) i en la necessitat de fomentar l’arrelament en el medi social i cultural, del qual formen part, en primer lloc, el barri i/o municipi (Llei 26/1984, de 19 de desembre; DOGC 31.12.84), però sense deixar de “contemplar les identitats culturals dels immigrants” també presents al territori més proper (Llei 7/1983 de 8 d’abril; DOGC 22.4.83).

Per tant, el sistema educatiu català s’ha basat en la premissa que “el local és global i el global és local”. És a dir, sense un coneixement d’allò més proper és impossible acostar-se i valorar les realitats que ens són més llunyanes.

El senyor Wert, doncs, saltant-se tots els criteris pedagògics, vol mostrar a una criatura de Reus, Santa Coloma de Gramenet o Camprodon que el seu marc de referència més proper no passa per estudiar la llengua pròpia del seu territori, ni la geografia passa per parlar dels rius i muntanyes que pot veure amb el seus propis ulls, ni la història passa per conèixer perquè viu en una localitat que es diu Reus, Santa Coloma de Gramanet o Camprodon, que forma part d’una comarca que es diu Baix Camp, Barcelonès o Ripollès, que forma part d’una província que es diu Tarragona, Barcelona o Girona, que a la seva vegada forma part d’una unitat administrativa que es diu Catalunya –no li direm ni país ni nació perquè el ministre Wert no ens acusi d’esbiaixar la realitat-, que pertany a un estat que es diu Espanya. No, segons el senyor Wert el que cal explicar als nostres infants és la història d’Espanya, la geografia d’Espanya i la llengua espanyola com si Espanya fos una unitat didàctica indivisible sagrada. Tot allò més proper només és folklorisme; més lluny, realitats alienes fins que els nostres infants comencen a escoltar les batalletes dels avis, a llegir o a viatjar. És aleshores que descobreixen que la seva llengua “regional” també es parla a altres territoris d’Espanya, de França i fins i tot d’Itàlia! I mira tu! També es parla a aquella illa del Mediterrani on ha anat amb els col·legues de vacances que es diu Ibiza però també Eivissa. Creuen que estic exagerant? Doncs que em digui algú que hagi estudiat, ja no dic durant el franquisme, sinó l’E.G.B. si no se sent una mica identificat amb el que estic explicant.

 

Carmen Pérez

@maihaviaditque

Plataforma per la Llengua

2 comentaris

  • Joan Soldevila

    16/10/2012 8:03

    Gràcies per recordar-nos contra què i contra qui hem de lluitar. M’heu fet recordar que la història que ens explicaven a l’escola (parlo dels anys 80) era centrada en Espanya i fins i tot el compte duc d’Olivares quedava com el bo de la pel·lícula, malgrat que alguna vegada ni tan sols érem capaços de discernir aquelles veritats del que vèiem habitualment. Quan començàvem a rascar, veies que la història que ens explicaven era una mena de TBO. SAber aquells fets dels que ara no se’n parla a través d’altres fonts que les del professorat em porta a pensar si realment s’expliica bé la història com a ciència i s’usa com a adoctrinament. Cal que pensem què significa per d’altra gent aquelles dades asèptiques que ens feien estudiar i que que daven com a paraula de Déu

  • Muntsa V

    17/10/2012 9:52

    Tomeu, espero que les necessàries per seguir lluitant en la defensa de la nostra llengua i cultura. El poble català té una identitat pròpia encara que us pesi. I a qui no li agradi és lliure d’anar a pagar impostos a qualsevol altre lloc que s’avingui més amb els seus ideals, que pel que es veu, n’hi ha de millors i més convenients per a alguns. Apa, bon dia i gràcies per seguir al peu del canó! //*//

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús