La república catalana, des del Manaslu

120mesbaixa.jpg Fins al darrer moment -abans de la fatídica catàstrofe del dia 23 de setembre al camp 3 del Manaslu, a gairebé 7.000 m- en Martí Gasull era del tot conscient dels canvis que estaven succeint al nostre país. Havia partit al Nepal a final d’agost. El dia 11 ell ja era al peu de la muntanya. Des del camp base, a gairebé 5.000 metres d’alçària, anava seguint els esdeveniments que li explicàvem a través del telèfon via satèl·lit, amb l’ànsia d’un cop fet el cim tornar com més aviat millor i participar activament de tot plegat. Ens deia que ho volia viure; i que la Plataforma per la Llengua havia d’adaptar-se a la nova situació. Entre les pertinences que tenia al camp base, i que ha pogut recuperar la família, hi ha un netbook amb el qual, a les estones de descans i de mal oratge, aprofitava per fer feina per a la Plataforma per la Llengua. Entre els documents que va elaborar allí, n’hi ha un de molt especial; de cinc pàgines. El va començar allí, a la muntanya, perquè, bo sabent les darreres notícies, no podia esperar un sol moment més i li calia plasmar les idees que més tard volia traslladar a la Plataforma per la Llengua i al país. El document porta com a títol Línies bàsiques d’un nou règim lingüístic per al nou estat català. Règim lingüístic a la Constitució Catalana. En aquest document estableix el procés i les propostes de base de continguts lingüístics de la nova constitució; com ell diu: “En aquest document volem resoldre tan sols l’estatus d’oficialitat de les llengües al nou Estat català, i per tant, volem donar elements per a la redacció dels elements lingüístics de la nova Constitució de Catalunya”.

Fa un esborrany de propostes, en les que planteja el català com a llengua oficial del nou estat, llevat de la Vall d’Aran, on el Consell General de la Vall d’Aran seria l’únic que tindria plenes competències per determinar l’oficialitat de les llengües. Parla del paper, drets i obligacions pel que fa al català en l’àmbit internacional, de la Unió Europea, de l’ensenyament, dels permisos de treball i residència, de l’administració de justícia, de l’àmbit socioeconòmic, del món audiovisual i d’altres aspectes. Especifica l’oficialitat de l’occità amb ple reconeixement oficial. Té en compte que un cop independents encara hi ha territoris on el català estarà penalitzat, com el País Valencià i les Illes Balears. Pel que fa a la situació del castellà planteja els models internacionals més avançats aplicats en aquests casos. Com ell diu: “El castellà, pel fet de ser la llengua primera d’una part important de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i pel seu paper en la història recent de Catalunya, adquireix un estatuts especial de reconeixement a l’Estat català.” En aquest aspecte parla del dret de tots els ciutadans d’usar el castellà, d’adreçar-se en castellà a les administracions i el dret de ser atesos en aquesta llengua si ho demanen. A l’ensenyament planteja diverses alternatives, que sempre inclouen que la llengua i literatura castellanes siguin ofertes a tots els ciutadans, als quals s’els ha d’assegurar un coneixement adequat de la llengua.

En Martí enguany va tornar al Manaslu. Va estar dubtant fins al darrer moment; però el que li va passar l’any passat va ésser determinant perquè finalment partís. Fa un any ell també era per aquelles terres. Llavors la dissort va fer que el xerpa de cordada amb qui anava (ell anava sol amb el xerpa en estil sempre d’alta muntanya) es posés malalt, amb fortes hemorràgies. Va intentar que l’agència on havia contractat el xerpa se n’ocupés i arribés un substitut. Es van negar a enviar-li un altre xerpa i a atendre el malalt. En Martí va demanar ajut a altres expedicions, en les quals hi havia metges. Aquestes expedicions es van negar a cedir el metge, tot i que en principi hi havia una metgessa disposada a atendre’l, que finalment no va poder fer-ho per la negativa de l’expedició a la qual pertanyia. El xerpa li va demanar que el salvés. Ell va desistir de trobar un altre company de cordada. En Martí va renunciar a tot -això volia dir especialment de fer el cim- per agafar el xerpa i, com va poder, portar-lo a l’hospital. Va baixar a peu el malalt a través de diversos dies de tresc, després de comprovar que en el primer poble proper al camp base tampoc no el podrien atendre. El va dur fins a Kàtmandu. No va poder fer el cim perquè considerava que ell no podia deixar ningú a la seva dissort, i gràcies a això el xerpa es va guarir. Aquesta història no va sortir enlloc, perquè ell no feia escarafalls d’aquestes coses. Enguany va tornar al Manaslu tenint en compte el més mínim detall perquè això no es pogués repetir i pogués reeixir en l’intent. Estava en molt bona forma i tot anava com estava previst.

En Martí ha sacrificat moltes coses pels altres, però hi ha un somni que hem de procurar de no sacrificar més, per ell i per tots plegats. És el de la democràcia, el de la independència, el del reconeixement ple del català. Tots tres van lligats i formen part dels valors d’una societat madura i moderna. No l’hem de decebre. Abans de marxar, el 31 d’agost d’enguany, ens deia a la família que no patíssim, que ho tot tenia controlat com mai, que no passaria res, i, si fos el cas, si anaven mal dades, si calia renunciaria al cim.”La muntanya és important -ens deia- però hi ha dues coses més importants per mi encara; en primer lloc hi ha la família, i després, el país”.

Autor: Bernat Gasull

1 comentari

  • Joan Soldevila

    19/10/2012 13:00

    On es pot consultar aquest document? O només és un punt de partida que havia fet el ;Martí? De totes maneres, voldria donar-li les gràcies pòstumament per haver-me ensenyat a lluitar pel meu país, en silenci, sense esperar res a canvi

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús