Arxiu del mes: febrer 2013

Nestlé, carn de cavall, desídia, etiquetatge i català

dijous, 28/02/2013

thb_guia-etiquetatge-portada.jpg No entraré en detalls. La carn de cavall és totalment saludable. Tanmateix l’etiquetatge d’alguns productes de Nestlé (Buitoni i la Cocinera) i Findus no s’adeia al contingut, només hi posava que hi havia vedella, no pas carn de cavall. No és un problema de salut, és un problema de drets del consumidor i mala informació. Si llegiu l’ARA en veureu la reacció. Nestlé ha fet un comunicat on afirma que no hi ha perill per la salut, que demanarà responsabilitats a l’empresa que li abastia la carn i que “l’error conseqüent en l’etiquetatge fa que els productes no acompleixin el que els consumidors esperen de nosaltres” (la carn de cavall superava l’1%).  El director general de Nestlé Espanya, Bernard Meunier ha dit: “És un frau de dimensió europea. Aquesta és una situació inacceptable. Demano disculpes als consumidors i els reafirmo la voluntat de mantenir-nos alerta”.

Anem a pams. Nestlé va etiquetar en català fins que en Franco ho va prohibir. Un pic mort el dictador podia tornar a etiquetar en català. Però no ho va voler fer. De fet l’Estatut del consumidor del 1993 aprovat pel parlament català va estipular com un dret del consumidor rebre l’etiquetatge dels productes en català. El 2010, el dret va passar a ésser un requisit. La Generalitat de Catalunya dubta de posar sancions per als productes alimentaris arran d’un discutida interpretació d’un reglament europeu pel fet que el català no és llengua oficial de la Unió Europea; però  ningú no discuteix que, hi hagi sanció o no, el que Nestlé (i d’altres empreses) està fent és una vulneració dels drets del consumidor inclosos a la llei. En aquest cas sí que podríem dir que el fet de no etiquetar en català “fa que els productes no acompleixin el que els consumidors esperen de nosaltres”. Nestlé etiqueta en totes les llengües que tenen unes dimensions econòmiques similars al català.  Fins i tot al final de l’apartheid de Sudàfrica  també va decidir incloure en aquest país, les llengües nadiues a l’etiquetatge més enllà de l’anglès i l’afrikaans. Tanmateix, emparats en una raó que només pot ser xenòfoba, nega als consumidors catalans allò que fa per a la resta del món. Aquí sí que Bernard Meunier hauria de dir “És un frau de dimensió europea. Aquesta és una situació inacceptable. Demano disculpes als consumidors i els reafirmo la voluntat de deixar de tenir actituds discriminatòries i no fer excepcions per als consumidors catalans. D’ara endavant aplicarem els drets que inclouen la llei i etiquetarem en català, en les mateixes condicions que fem per a la resta de consumidors”. Però el senyor Bernard Meunier,  ha decidit no fer-ho. No demanar disculpes. Potser perquè en el fons no és altra cosa que una mala praxi, una desídia. Ara ha sortit la carn de cavall, però una empresa que no és capaç d’etiquetar en català, tal com fa a tot arreu en les mateixes condicions i tal com estableixen els drets del consumidors, quines garanties de fiabilitat i d’informació fidedigna de l’etiquetatge hi ha per al consumidor? Si allò més bàsic i més fàcil com la llengua establerta a la llei no es compleix, desconeixen els límits de la manca de seriositat de l’empresa.

L’Ara fa també una interessant notícia sobre la responsabilitat de les 10 primeres empreses d’alimentació del món (vegeu-la aquí). Analitza un estudi d’Oxfam sobre pràctiques abusives. Nestlé, amb una puntuació força baixa, és la més responsable pel que fa a les pràctiques en la producció del producte. Si analitzem l’ús en la informació al consumidor, les 9 primeres tenen conegudes marques de distribució directa al consumidor català. Totes vulneren els drets del consumidor inclosos a la llei pel que fa a l’ús del català. TOTES. Amb productes susceptibles d’ésser sancionats per incompliments legals pel fet de no etiquetar en català. Es tracta de Nestlé, Unilever, Coca-cola, Pepsico, Mars, Danone, Mondelez, General Mills i Kellog’s. És curiós que sovint la desídia en el menyspreu al consumidor català va lligada a les males pràctiques en d’altres àmbits.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

#ALTALLPERSEMPRE, 38 anys normalitzant i defensant l’ús de la llengua

divendres, 22/02/2013

BDGPTFqCEAAy5pR.jpg El 19 d’octubre el grup Al Tall va anunciar la decisió de concloure la seva  carrera artística, després de 38 anys de presència als escenaris. El concert a L’Auditori de Barcelona d’ahir a la nit ha estat el comiat d’Al Tall a la ciutat i el darrer a Catalunya després de pujar als escenaris de Gandia i Morella.
Però més que un comiat ha estat una festa sonada acompanyada per molts amics. Al final del concert en vaig comptar fins a 24 dalt de l’escenari! Amb convidats molt especials com: Miquel Gil, Jaume Arnella, Jordi Fàbregas, Josep Ribera ‘Titot’, Xavi Sarrià i Miquel Gironés d’Obrint Pas, Jan Maria Carlotti de la Provença, Jaume Ayats amb La Nova Euterpe, una colla de dolçainers a càrrec de Pau Puig i una secció de vent amb Eladi Reinon.
Una vetllada molt emotiva  on han repassat el repertori significatiu de les diverses èpoques i discos del grup. Evidentment no ha faltat el “Cant de Maulets”, la “Cançó de la llum”, “Lladres”, “Això és Espanya”…
També ens han fet uns quants regals amb noves lletres adaptades a l’actualitat política: l’alcaldessa de València i el Ministre Wert evidentment els més retratats i l’auditori ple a vessar amb crits: d’”independència” i “sense València no hi ha independència”.
Llargs bisos i aplaudiments sense fi on no hi ha faltat el “Tio Canya”, la marxa mora de Xavier “el Coixo” amb tot l’auditori ballant dempeus i “El Cant de la Muixeranga”.
Entre nombrosos parlaments, reconeixements i agraïments en Vicent Torrent ha fet una crida a seguir el seu exemple i que tots plegats en féssim socis de la Plataforma per la Llengua. Una manera de contribuir a la defensa dels drets lingüístics igual que han fet Al Tall defensant els drets nacionals i lingüístics dels Països Catalans durant dècades!
#GràciesAlTall per aquest gest i #GràciesAlTall per una trajectòria en defensa de la nostra llengua i cultura amb una gran contribució a la memòria històrica del nostre poble.
Una cançoneta i mos n’anem però mai en tindrem prou i la música d’Al Tall seguirà per sempre.

Eulàlia Buch i Ros

@EulaBuch

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

El mercat de videojocs en català es molt escàs i frega la inexistència

dijous, 21/02/2013

imatge_senselogo.jpg En la darrera campanya nadalenca, l’empresa Ubisoft ha presentat la versió en català del videojoc SPORT CONNECTION per a la videoconsola Wii. Es tracta del segon videojoc traduït al català per a una videoconsola portàtil després que al 2011 aquesta mateixa empresa traduís Les aventures de Tintín: el secret de l’Unicorn, per a Nintendo 3DS™. El 2005, Codemasters va publicar FCB Club Football per a PlayStation 2 que fou el primer videojoc per a videoconsola traduït integrament al català.

Des de la Comissió de Joguines celebrem que surti aquest videojoc, però alhora considerem que és una ínfima part del que s’hauria de tenir, ja que actualment el mercat de videojocs per a videoconsola en català es molt escàs i frega la inexistència. El mercat del videojoc en català  es dedica bàsicament a mainada (a nivell ordinador, Smartphone o Tablet) i els adolescents no disposen de gaires jocs en català.

A l’apartat de videojocs  per a ordinador  el català si que és present amb un gruix considerable de videojocs i jocs multimèdia en la nostra llengua, però només són per a mainada i deixa de banda als adolescents. Denunciem la manca de videojocs per a videoconsola en català a totes franges d’edat i reclamem un augment del gruix de videojocs en llengua catalana. En propers escrits analitzarem també la situació dels videojocs per a Smartphone i Tablet en català.

 

Àxel Vilaseca

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

I duren i duren i duren…

dijous, 14/02/2013

396350689.jpg Com si es tractés d’aquell anunci de piles alcalines, on sortien uns ninotets que no paraven de funcionar perquè tenien una gran energia, el govern i l’estat espanyol continuen de forma implacable la seva croada en contra de la llengua catalana. Sobretot en l’àmbit de l’educació. La voluntat homogeneïtzadora del govern de l’estat es va concretant de manera contundent i té la màxima expressió en aquells territoris amb llengua pròpia. El govern del PP, a través del missatger Wert, va tallant i retallant els avenços, sovint modestos, que s’havien aconseguit. Ara fa uns dies va aprovar una reforma educativa per la via tan democràtica del “corró”.

Tant li fa que la reacció popular produeixi mobilitzacions com mai s’havien vist, el cas de les Illes, o que a Catalunya s’hagi mobilitzat tota la comunitat educativa. És evident que no hi ha cap sensibilitat ni voluntat de tractar d’igual a igual la llengua i la cultura catalana. És evident que no es té en compte per res un clamor social extens. Fer-ho, implicaria assumir que una democràcia madura, profunda, no es redueix a convocar unes eleccions cada dos, tres o quatre anys… Hi ha uns valors, una manera de concebre el demos que senzillament no hi són. Qualsevol qüestionament a les polítiques, en el nostre cas assimilacionistes i minoritzadores, ho interpreten com una anomalia i una molèstia. Potser per aquest motiu reaccionen com reaccionen als casos i notícies de corrupció que aquests dies van apareixent dia sí, dia també als mitjans de comunicació. És a dir, reaccionen de la mateixa manera que ho faria qualsevol altra democràcia de la Unió Europea, segueixen tirant pel dret.

És una actitud que ara ja és sistèmica, i que cada cop van estenent a més fronts.  Davant d’aquesta situació cal que des de la societat civil ens organitzem i no deixem de donar resposta. No ens hem de deixar impressionar. Cada cop som més, tenim més experiència i tenim més raons per mantenir-nos ferms. Tenim recursos limitats però la nostra motivació i defensa de la llengua, la cultura i els principis democràtics també duren, i duren i duren…

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

Negar el català com a arma de reivindicació laboral

dilluns, 4/02/2013

35.jpg Fa dues setmanes al Teatre Nacional de Catalunya es va proposar i exercitar per un grup de treballadors l’ús exclusiu del castellà en l’atenció al públic com a arma de pressió laboral, mesura que havia estat presa amb anterioritat amb el mateix objectiu per part dels Mossos d’Esquadra.

Pensem per un moment què hauria passat si la mesura hagués estat l’acord d’adreçar-se a les dones amb un to sexista o de tractar de manera despectiva les persones que tenen la pell més fosca o d’impedir i endarrerir l’entrada d’aquells que es desplacen amb cadira de rodes o d’anomenar “moros” les persones d’origen magrebí. Tothom estaria d’acord que atacar o tractar de manera discriminatòria un col·lectiu per raó de sexe, origen, trets físics o dificultat de mobilitat no és ni de bon tros una manera moralment acceptada com a arma de reivindicació laboral.

Considero que és molt greu que s’utilitzi un col·lectiu determinat totalment aliè a la protesta com a forma de pressió laboral tot discriminant-lo. Pel fet que una persona sigui dona, de pell fosca, d’una certa religió o catalanoparlant, no té cap responsabilitat en les raons de la protesta.

A més, aquests fets demostren que encara una part de la societat no reconeix els valors de la no discriminació d’un col·lectiu com a propis. Per tant, s’assumeix que cal respectar una persona perquè així ho determina l’Administració i d’aquesta manera ho vol, no pas com assoliment d’uns valors bàsics de la convivència per part de tothom. Els valors democràtics que una societat ha anat assolint al llarg de la història no cal practicar-los perquè ho marca la llei, sinó perquè els assumeix la societat en general.

Per consegüent, em demano si particularment el col·lectiu de catalanoparlants, atès les pressions encara existents i la consideració de submissió per una part del seu conjunt, és particularment vulnerable respecte a altres col·lectius. Així, mentre probablement la mesura és més difícil d’emprendre per motius d’homosexualitat, gènere, trets físics o altres cultures i llengües, la catalana, per manca de maduresa social dels drets de les persones en aquest aspecte, encara és subjecte d’utilització. Això recorda alguns casos particularment greus d’altres societats al llarg de la història, quan l’Administració ja ha assumit els drets de tothom i la societat també llevat però de grups molt concrets on la permissivitat continua acceptant-se públicament. Això ha passat amb els jueus en temps pretèrits a Europa, amb els negres a l’Amèrica del Nord o amb “els indios” a bona part de l’Amèrica del Sud.

Arreu d’Europa, i en casos de grups lingüístics semblants al català (neerlandès a Bèlgica, francès a Suïssa, suec a Finlàndia, lituà, letó, danès, noruec, txec, eslovac…), difícilment la pertinença a aquests grups culturals podria ésser utilitzada com a arma de pressió laboral en el propi país. En aquest aspecte la nostra societat encara és lluny dels valors europeus de consideració dels col·lectius de parlants de les llengües pròpies i/o minoritzades. A part que no cal dir que és terriblement mesquí utilitzar els més febles per atacar o pressionar els més poderosos.

 

Carmen Pérez amb la col·laboració de Bernat Gasull

@maihaviditque

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.