Arxiu del mes: març 2013

La Plataforma per la Llengua i el Barça marquen per l’esquadra

dijous, 28/03/2013

El passat dilluns 18 de març es va presentar públicament la guia Amb el català, xuta i gol!, realitzada per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de la Fundació FCB.

Orientada a impulsar el paper de la llengua catalana en el món de l’esport i centrada en els casos que ens hem anat trobant tot realitzant tallers de formació lingüística pels diferenCaptura de pantalla 2013-03-25 a las 11.56.25.pngts programes d’acció social que realitza la citada Fundació, aquesta guia posiciona a la Plataforma per la Llengua com una ONG de referència en la gestió lingüística d’entorns multilingües.

De fet, aquest material ja s’està utilitzant en la formació dels professionals que executen els programes de la Fundació del Barça. És a dir, a través d’aquesta guia, la Plataforma per la Llengua forma els formadors en matèria de gestió lingüística, per incloure’n unes pràctiques lingüístiques inclusives i solidàries. A més a més, des de l’any passat, aquest material també ens acompanya a les sessions que hem dut a terme a La Masia, on hi treballem per fer del català la llengua d’acollida per als nois que arriben de fora del domini lingüístic, i que són un 67% del total. Per tant, assentant un model que permeti que tots aquest jugadors joves tinguin a l’abast les competències lingüístiques que els hi permetin, en un futur, poder fer vida en català.

En definitiva, és una eina útil i amb una potencialitat de propagació ben elevada, ja que en aquest país el futbol i molts més esports són la porta d’entrada a la socialització, al contacte amb els més joves sigui quin sigui el seu origen. Per tant, treballar perquè la llengua catalana hi sigui present és una aposta segura i una estratègia clau.

La bona rebuda de la guia ens permetrà seguir col·laborant amb la Fundació FCB i obrir portes a futures col·laboracions amb el FCB. Per tant, afavorirà que la feina que duem a terme a la Plataforma per la Llengua, recolzada pels més de 4000 socis i milers de voluntaris, segueixi endavant. Gràcies a ells, doncs, som capaços d’actuar en àmbits sensibles que tenen molta projecció i transformar realitats que faran avançar el català. Suma’t-hi.

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

 

Una jugada de Champions

dilluns, 25/03/2013

Captura de pantalla 2013-03-25 a las 11.56.25.png Dilluns 18 de març vam fer la presentació oficial de la guia “amb el català xuta i gol!”. La presentació va comptar amb el president del Barça, Sandro Rosell, la tinent d’alcalde, Maite Fandos, i el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. És una guia que hem elaborat amb la col·laboració, suport i compromís de la Fundació del FCBarcelona. És un material inèdit, mai abans s’havia fet una publicació que lligués el món de l’esport i la llengua catalana. I això solament s’ha esdevingut quan dues entitats amb consciència social i de país, el Barça i la Plataforma per la Llengua, s’hi han posat.

Aquesta guia va dirigida principalment a entrenadors, monitors, educadors, etc., però també a directius, gestors, pares i tots els que envoltem el conjunt entrenador-equip-família; tots aquells que podem posar el nostre gra de sorra per fer l’activitat esportiva encara més enriquidora, amb una gestió lingüística integradora. Entenem que utilitzant la llengua catalana en la nostra feina en millorem, directament, la qualitat. El català suma i introdueix possibilitats de tot tipus a qui el parla, i a qui no, li donem l’oportunitat d’aprendre’l. Aquest darrer punt és molt important, ja que encara, massa sovint, la nostra gestió lingüística es deixa portar per un seguit de prejudicis que poc tenen a veure amb la realitat social d’avui dia. Són aquells prejudicis que ens aboquen, per exemple, a no parlar en català a aquells que notem que són nouvinguts —pel color de la pell, per exemple—, a aquells qui no se’ns dirigeixen, d’entrada, en llengua catalana, o als qui tot just la comencen a parlar. Canviar de llengua en qualsevol d’aquests tres casos suposa discriminar-los, perquè els restem possibilitats d’augmentar el coneixement d’una llengua —la catalana— que els serà útil i necessària per desenvolupar-se en total llibertat en la nostra societat

Es tracta d’un material formatiu i didàctic de gran qualitat, i només perquè l’equip tècnic de la Plataforma per la Llengua s’hi ha implicat. Fins ara ha servit per incloure aquesta dimensió lingüística i solidària als projectes de la Fundació Barça i a La Masia. És un material que té molt de potencial i ha de tenir molt de recorregut. Esperem que d’altres entitats que treballen amb el mateix objectiu el puguin utilitzar i treure’n partit en favor d’una societat cohesionada i inclusiva. Fer-ho serà una jugada de primer nivell, de Champions!

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

A favor nostre

dimarts , 19/03/2013

396350689.jpg La situació que viu Catalunya, que vivim els catalans , des del punt de vista nacional, econòmic i lingüístic ens pot conduir o bé al desànim i a la claudicació (és el que volen alguns), o bé a reforçar les nostres conviccions i a treballar, més que mai, per acabar definitivament amb aquesta situació d’injustícia, que ens aboca al fracàs col·lectiu i a la frustració personal.

Estem arribant al límit. Ofegats econòmicament, sense perspectives de futur pels nostres joves i amb una opressió nacional i lingüística que recorda temps de foscor i de silenci.

Tenim, però, alguns indicis per a l’esperança. El nostre poble es manté despert. És capaç de mobilitzar-se, de participar. Ha omplert els carrers per reivindicar els seus drets i ho continuarà fent. Participa i es compromet amb entitats que defensen la llengua i el país, suma esforços per fer possibles projectes culturals o artístics que no poden comptar amb subvencions públiques. Es mobilitza per ajudar els més maltractats per aquesta situació, sobretot famílies amb fills, ja siguin catalans autòctons o catalans nouvinguts.

Estem al davant d’un repte col·lectiu d’una gran transcendència. Ens n’hem de sortir junts. Remant tots en la mateixa direcció. A favor nostre. És precisament aquesta unitat d’acció la que volen esberlar. I hi dediquen moltes energies. Han triat la llengua i l’escola com a escenaris preferents per a la confrontació. Al darrera de l’obsessió del senyor Wert per homogeneïtzar-nos, hi ha la voluntat de dividir-nos per fer-nos més febles i més dòcils. Ells i nosaltres, nosaltres i ells . No se’n sortiran.

Pel que fa a la llengua catalana, el govern de l’estat actua contra aquesta llengua amb la mateixa intensitat a tot arreu on és llengua pròpia. A Catalunya, a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja. La seva intenció és aconseguir trencar els lligams humans , culturals i lingüístics entre els diversos territoris que tenen una llengua i una cultura comunes. També en aquest cas cal una resposta conjunta de tota la comunitat lingüística. Costa d’entendre que un estat com l’espanyol, en el qual un de cada tres habitants té com a llengua pròpia una llengua que no és la castellana, tingui tan poca sensibilitat, tan poc respecte perles altres llengües territorials diferents del castellà. Però és així, i amb el govern del PP la situació ha empitjorat considerablement.

Celebrem la iniciativa d’unir esforços per treballar conjuntament la societat civil i les entitats de tots els països de parla catalana per defensar els nostres drets lingüístics. El passat dia 9 de març ens vam enllaçar pel català i continuarem treballant, junts, per defensar la llengua i la cultura, que és un patrimoni que compartim, per reforçar l’autoestima dels parlants del català i per denunciar tots aquells casos en què es violen els nostres drets lingüístics.

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

Els drets lingüístics i la policia: qui vigila els vigilants?

dimarts , 12/03/2013

dret 3.png En tots els països democràtics els ciutadans tenen dret a dirigir-se oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin davant els treballadors de l’administració pública i del servei públic. En el cas de les Comunitats Autònomes espanyoles de Catalunya, Illes Balears i País Valencià la legislació legal vigent garanteix, en teoria, el dret d’expressar-se en català davant els servidors públics i prohibeix qualsevol tipus de discriminació per motius lingüístics. Però, la realitat ens mostra que més de trenta-cinc anys després de la mort del dictador, als territoris de parla catalana encara hi ha ciutadans que són agredits, vexats o desatesos pel simple fet d’expressar-se en la llengua oficial i pròpia del territori davant un funcionari.

Dins els col·lectius de funcionaris, els cossos de seguretat de l’estat han estat històricament un dels col·lectius més bel·ligerants contra els drets lingüístics dels catalanoparlants. Amb l’arribada de la democràcia i l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea, se suposava que l’hostilitat de les forces de seguretat contra els catalanoparlants hauria d’haver desaparegut. I, més si tenim en compte que l’Estat espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de les Llengües regionals i minoritàries, que reconeix el dret a expressar-se amb els agents públics en la llengua pròpia i, evidentment, a no ser discriminat per emprar-la. Malauradament, però, a la Plataforma per la Llengua ens arriben cada vegada més queixes de ciutadans que han tingut problemes amb els diferents cossos de seguretat de l’estat per expressar-se en català. També els mitjans de comunicació es fan ressò d’alguns aquests casos de manera periòdica. A vegades aquests episodis més propis de règims dictatorials es queden en vexacions verbals o negació d’atendre als ciutadans, però altres han acabat amb ciutadans jutjats per desobediència a l’autoritat i, fins i tot, amb agressions físiques i pallisses als ciutadans.

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil són els protagonistes de la major part dels casos de discriminació lingüística comptabilitzats. No obstant això, també s’han detectat incidents en què hi ha implicats agents dels Mossos d’Esquadra o de la Policia local, que en teoria haurien d’ésser especialment sensibles amb aquesta qüestió. En aquest sentit, a principis de 2012, alguns dirigents sindicals dels Mossos d’Esquadra van amenaçar de deixar d’utilitzar el català amb els ciutadans, els mitjans i les comunicacions internes com a mesura de pressió sindical. Algú s’imagina què hauria passat en un país democràtic si la policia hagués deixat d’usar la llengua pròpia i oficial per protestar? En canvi, amb el català tothom s’hi atreveix, fins i tot, aquells que haurien de garantir els nostres drets lingüístics!

Cal prendre consciència que els drets lingüístics són una part indestriable dels drets humans i que les discriminacions per motius lingüístiques són inacceptables en una democràcia, i més si els agressors són funcionaris públics vulnerant l’ordenament jurídic. Des de la Plataforma per la Llengua ens comprometem a assessorar totes les víctimes de discriminació lingüístiques i a denunciar aquestes situacions intolerables davant l’opinió pública i als organismes internacionals que calgui per garantir els drets lingüístics dels nostres ciutadans.

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.