Arxiu del mes: abril 2013

Granini, un «no» rotund a l’etiquetatge en català, un «no» rotund al consumidor català

dilluns, 29/04/2013

granini.jpg

Granini -de fet Eckes-Granini – és una empresa familiar alemanya de sucs de fruita. Segons dades del 2007, el segon mercat és Espanya, on aleshores significava el 26% de totes les vendes arreu del món fora d’Alemanya. La filial que ven a casa nostra és Eckes-Granini Iberica (Espanya i Portugal), amb la seu a Barcelona. El 2011, el 30% del que venia la filial era a Catalunya. Si hi sumem el País Valencià i les Balears -d’on no hem trobat les xifres- segurament arribaríem a un mercat clarament majoritari respecte al total espanyol i portuguès. Granini no etiqueta en català, però tots els sucs venuts a Catalunya estan etiquetats en castellà i portuguès. A Portugal només hi ven un 5% del total de les vendes (2001). Només a Catalunya ven sis vegades més que a Portugal. Però, insistim, no etiqueta res en català. Sí que ho fa en idiomes com el bielorús, el búlgar, el croat, el txec, el finès, el lituà, el letó, l’estonià, el grec, el macedoni, l’eslovac o l’eslovè. Evidentment respecta de manera escrupolosa les diverses llengües oficials de Bèlgica i Suïssa.

No és pas d’estranyar, doncs, que la Plataforma per la Llengua hagi rebut força queixes de ciutadans envers Granini. A més, segons el nou Codi de consum el fet de no etiquetar en català significa una vulneració d’un dret lingüístic inclòs a la llei. Granini no només obvia aquest dret sinó que entra en contradicció amb la política internacional de l’empresa. Eckes-Granini respecta la llengua de tots els mercats europeus de les dimensions del català; llevat del català, és clar. Atesa la gravetat dels fets, la Plataforma per la Llengua va adquirir el domini www.granini.cat, que mai no havia estat sol·licitat per la companyia, i va fer pública la situació exclusivament amb dades objectives i les referències legals que incomplia la companyia. Al mateix web, la Plataforma per la Llengua ja hi informava que estava disposada cedir-lo si l’empresa el sol·licitava. I així es va fer. Un cop l’empresa el va demanar a l’entitat, es va deslliurar la concessió.

Tanmateix la Plataforma per la Llengua va demanar-li una reunió, oimés pel grau d’incoherència i irresponsabilitat de la companyia en la política d’etiquetatge. L’empresa va acceptar-la. A la reunió, l’empresa es va negar en tot moment a etiquetar també en català. Les raons: ells no apliquen les lleis del Parlament de Catalunya i més quan consideren que són inconstitucionals. Segons Eckes-Granini Iberica, l’article 3.1 de la Constitució (que, per cert, no diu res sobre etiquetatge) impedia obligar les empreses a etiquetar en català pel caràcter no oficial d’Estat de la nostra llengua. Davant d’això, el lletrat de l’empresa considerava totalment invàlid fins i tot l’article 30 de la Llei de política lingüística, que compromet el govern català a comprar productes etiquetats com a mínim en català, i les més de 200 mocions d’ajuntaments a favor de l’etiquetatge en català. De tot això, afirmava, Europa se’n riuria; tot era il·legal. Les úniques referències legals que Granini considerava vàlides eren les lleis de l’Estat espanyol i les europees; les lleis del Parlament de Catalunya sobre el català les trobava il·legítimes i, per tant, no pensava aplicar-les.

A la pregunta si es plantejaven, encara que fos de manera progressiva i no immediata, en un temps raonable, l’adaptació a l’etiquetatge en català, la resposta va ser un rotund. Quines eren les raons per no etiquetar en català ni a curt ni mitjà termini i seguir polítiques lingüístiques diferenciades per al consumidor català? Doncs que consideraven les lleis catalanes sense legitimitat, que l’empresa no té una repercussió negativa per no tenir el català a l’etiqueta i que tots els catalans entenen el castellà. Davant dels altres mercats en què Granini respecta la llengua tot i que els consumidors tenen ple coneixement d’altres llengües, reconeixia que això era cert, però que en aquests casos les llengües eren oficials a la Unió Europea, cosa que no passa amb el català. El català, en paraules textuals del lletrat, ara com ara, en tot cas és útil per aprendre altres llengües com el portuguès, perquè en facilita la pronúncia, però més enllà d’això no té incidència en el mercat internacional i no cal conèixer-lo.

Al web internacional de Granini hi és escrit que entre les seves creences hi ha el fet que “El consumidor és al cor de tot el que fem”. En una entrevista del 2012, el director general de Eckes-Granini Iberica, Javier Lorenzo, afirmava que ells s’adapten a les necessitats i gustos de cada país . Quina ironia tot plegat!  A la mateixa entrevista reconeixia que les marques blanques tenen ja el 57% del mercat espanyol. No és estrany. Curiosament, en els darrers anys (el 2012 respecte al 2004) l’etiquetatge en català en marques blanques ha augmentat més d’un 100%.

Tot això es va produir el 2012. La Plataforma per la Llengua va enviar posteriorment un dossier informatiu a la seu alemanya. No hi ha hagut cap resposta. Ha passat més de mig any des que Eckes-Granini Iberica té el domini.cat. La versió en català encara està en construcció, i per descomptat, continua etiquetant en portuguès i castellà a Catalunya però no pas en català, tot i que ha renovat les etiquetes (encara que continuï venent sis vegades més a Catalunya que a Portugal).

Segurament Granini és un cas aïllat molt bel·ligerant contra el consumidor català, però cal tenir present una realitat que no podem passar per alt. No sempre les empreses fixen les polítiques lingüístiques en funció del mercat, de les lleis o de la responsabilitat social envers el consumidor. Al capdavant de les empreses hi ha persones, i aquestes persones poden tenir criteris ideològics i valors en contra d’un determinat segment del propi mercat, i poden prioritzar la seva ideologia a les raons de l’economia o del mercat a què s’adrecen. Aquest és el cas de Granini. Però n’hi ha d’altres.

Per si és del vostre interès, el mail de la seu alemanya és press@eckes-granini.com, i el de la filial espanyola és  es-eckesbcn@eckes-granini.com . També hi ha més contactes als webs respectius.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

En Wert, hi torna

dilluns, 15/04/2013

jpg_200x300_PETITA.jpg“La Constitució diu que les sentències i les resolucions judicials s’han de  complir. No és una cosa que es pugui fer o deixar de fer”. Paraules del senyor Wert. Doncs miri senyor Wert si les resolucions, interlocutòries i sentències vàries van en contra de  la decisió majoritària del poble de Catalunya expressada pels seus legítims representants al nostre Parlament és que alguna cosa falla, alguna cosa s’haurà de canviar. Vostè sap perfectament que, quan els convé, amb poques hores canvien el que faci falta de la seva sacralitzada Constitució. Vagin pensant, doncs, quins retocs s’hi hauran de fer si volen que els catalans i catalanes, mentre formem part d’un estat que mantenim entre tots, no hàgim de suportar l’assetjament lingüístic al qual els tribunals ens sotmeten.

Per acabar de reblar el clau, senyor Wert, ens amenaça amb la nova llei d’educació que ha “d’aclarir normativament “la jurisprudència del Tribunal Constitucional en l’àmbit lingüístic i la seva companya de partit, senyora Sánchez Camacho adverteix, des de Catalunya, que exigirà per “mitjans judicials” que el govern compleixi les sentències si insisteix en el desacatament.

Vostè creu que els catalans i catalanes ens podem sentir còmodes en un estat tan inhòspit que ens amenaça en lloc de seduir-nos? Vivim al segle XXI, a Europa, senyor Wert, i aspirem a ser tractats com a ciutadans, no com a súbdits. Volem que la nostra llengua, el català, ocupi, a casa nostra el lloc que li correspon sense menystenir cap altra llengua ni, per descomptat, el castellà, tampoc. Vostè sap o hauria de saber que l’única manera d’assegurar la vitalitat del català és mantenint l’actual equilibri lingüístic al nostre sistema educatiu que permet que els nostres joves siguin competents, tots, en català i castellà. I la feina que hi ha perquè sigui així. Deixi’ns tranquils, deixi que els mestres treballin sense estar pendents de sentències, emeses sempre en castellà, per cert. Tenim molta feina, molta. Sobretot per aconseguir superar el gairebé 30% de fracàs escolar i l’abandonament dels estudis de molts joves el futur dels quals posem en perill. El seu futur i el nostre. El seu també, senyor Wert.

Si persisteix en l’objectiu d’assetjar la nostra llengua contra la voluntat àmpliament majoritària de la ciutadania, sàpiga que té al davant tot un poble que no claudicarà.

 

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

De Maó a Maó-Mahón fins a Mahón

dimarts , 9/04/2013

229421_527664550608346_409033465_n.jpg Dilluns 26 de març el ple de l’Ajuntament de Maó va aprovar definitivament –ara només manca el vistiplau del Consell de Menorca– el canvi del topònim oficial de la capital menorquina: Maó. Així doncs, la ciutat ja no s’anomenarà Maó sinó Maó-Mahón, essent el primer topònim oficial bilingüe de les Illes Balears. L’oficialització d’un topònim bilingüe a les Illes Balears era il·legal fins que l’executiu encapçalat pel popular José Ramón Bauzà va aprovar la Llei 9/2012 de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta llei estableix en el punt 5 de la disposició final primera que els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament.

La castellanització de la toponímia balear no és un tema menor; tal com diu Joan Coromines, un dels lingüistes més prestigiosos que ha donat la nostra terra, la toponímia o l’estudi dels noms del lloc és una de les coses que més han desvetllat la curiositat dels erudits i la del poble en general, atès que s’apliquen als espais (muntanyes, rius, pobles i ciutats, comarques, país, etc.) on està emmarcada la nostra vida col·lectiva. No és estrany, doncs, que el Partit Popular de les Illes Balears posi tant interès en la modificació de la toponímia balear, malgrat l’oposició frontal de la Universitat de les Illes Balears, organisme encarregat d’assessorar el govern en aquesta matèria. És un pas més en la croada contra el català, que té com a objectiu últim confinar el català a les Illes Balears a un mer reducte folklòric i homogeneïtzar lingüísticament i cultural aquest territori.

Ferran Suay, doctor en psicologia de la Universitat de València, en el brillant article Terrorisme Toponímic, alerta sobre la trampa de la doble denominació oficial dels pobles i ciutats de la zona catalanoparlant del País Valencià. Aquesta política bilingüe en la toponímia té com a principal objectiu demostrar qui exerceix el poder i despersonalitzar i homogeneïtzar els diferents territoris de l’Estat, a major glòria de l’Espanya castissa i castellana. És evident que l’aberració de l’aprovació d’un topònim bilingüe, compost, indivisible i sense cap tipus de tradició ni l’aval de la Universitat de les Illes Balears, només és un primer pas cap a la progressiva castellanització del nom de Maó. Al País Valencià tenim molts i diversos exemples dels fruits d’aquesta política: hegemonia de la forma castellana en tots els àmbits i progressiu arraconament del topònim en valencià, fins i tot, en els usos oficials del propi consistori.

Però, és clar, espanyolitzar la toponímia dels territoris no castellans de l’Estat sí que importa a la gent i no té res a veure amb deliris nacionalistes ni imposicions lingüístiques. No, i ara!

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

La Comissió de Jocs i Joguines assumeix nous reptes sota el nom de Comissió de Joc i Lleure

divendres, 5/04/2013

curs_de_monitors_i_directors_de_lleure_-_ramon_oromi_farre_calbenido_-_flickr.jpg

Després de rebre dia sí i dia també atacs a la nostra llengua, la Comissió de Jocs i Joguines de la Plataforma per la Llengua ampliem l’horitzó dels nostres objectius i canviem el nostre nom pel de la Comissió de Joc i Lleure. Pensem que és el moment d’ampliar mires i lluitar no només pels interessos dels més petits de la casa, sinó també un cop es fan grans.

Som conscients que es tracta d’un projecte molt ambiciós i el que volem és aconseguir que hi hagi més jocs en català, en tot tipus de formats: tradicionals i digitals i plantejar-nos ampliar les àrees de treball en sectors com per exemple els llibres, la música, etc.

Com ja deveu saber, i us vam fer saber, la Plataforma per la Llengua va crear el web www.jocsijoguines.cat. Actualment hi tenim actualitzades més d’un miler de referències de jocs i joguines en català, així com més d’un centenar de fabricants. I  aquestes xifres estan en augment constant. Esperem en un futur incloure-hi molts més productes.

Cal recordar ferventment la gran importància per a un poble que la seva canalla pugui jugar en la seva llengua, i que no és un fet tan sols identitari sinó  que també clarament d’acollida. En aquest sentit des de la comissió de joguines convidem tots els fabricants a llançar la versió catalana dels seus productes estrella, jocs com el Trívial Pursuit de Hasbro. Són alguns dels jocs que esperem tenir ben aviat al nostre llistat.

Salut i Joguines

 

Irantzu Azpeitia

Àxel Vilaseca

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

Les aigües catalanes i l’etiquetatge en català. Qui és qui. Qui aplica els drets del consumidor i qui no els aplica

dimarts , 2/04/2013

viladrau.jpgDe tant en tant va bé fer un repàs i distingir entre productes seriosos i no seriosos; productes que informen adequadament el consumidor d’acord amb els drets del consumidor i productes que no ho fan. Fem-ne un repàs a partir d’un sector determinat.

Agafem per exemple les empreses catalanes d’aigua. L’ACEA, L’Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua, té, segons el seu web, diversos membres associats. Per bé que no són pas tots els que tenen plantes embotelladores a Catalunya, ens pot ajudar a tenir una visió sobre la situació pel que fa a l’aplicació dels drets del consumidor inclosos a la normativa. Per descomptat, en més o menys grau, totes les aigües es distribueixen a casa nostra.

Pel que fa a les aigües amb gas associades a ACEA, etiqueten en català Malavella, Vichy Catalan i Aigua de Sant Aniol. Vulneren els drets del consumidor de l’article 128-I del Codi de consum del 2010: Fonter i San Narciso.

Pel que fa a les aigües sense gas, associades a ACEA, etiqueten en català Aigua del Montseny, Les Creus, Viladrau, Fontdor, Aigua de Ribes, Font del Regàs i Aigua de Sant Aniol. Vulneren els drets del consumidor de l’article 128-I del Codi de consum del 2010: Fontvella, Pineo, Font Agudes i Font Nova del Pla Santes Creus.

Això només és un barem a partir d’un grup d’associats. Així, l’aigua de Caldes de Boí també vulnera els drets del consumidor per bé no figura al web d’ACEA, en tant que no en deu ser associat. Així mateix l’aigua de Veri, a la Ribagorça -a la part de la franja ja aragonesa i per tant no dins la Catalunya autonòmica- també etiqueta en català d’acord al Codi de consum.

En aquests temps de desconfiança i presumptes actuacions irregulars d’alguns polítics i empreses, de manca de transparència i seriositat en les informacions de les etiquetes d’acord amb els drets del consumidor establerts a la normativa, creiem que és bo que els consumidors coneguin tots aquells que sí que actuen amb criteris de responsabilitat i d’aplicació de la normativa. Evidentment creiem que també cal fer públiques les empreses que actuen de manera irresponsable i que menyspreen els drets legalment reconeguts al consumidor català.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.