De Maó a Maó-Mahón fins a Mahón

229421_527664550608346_409033465_n.jpg Dilluns 26 de març el ple de l’Ajuntament de Maó va aprovar definitivament –ara només manca el vistiplau del Consell de Menorca– el canvi del topònim oficial de la capital menorquina: Maó. Així doncs, la ciutat ja no s’anomenarà Maó sinó Maó-Mahón, essent el primer topònim oficial bilingüe de les Illes Balears. L’oficialització d’un topònim bilingüe a les Illes Balears era il·legal fins que l’executiu encapçalat pel popular José Ramón Bauzà va aprovar la Llei 9/2012 de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta llei estableix en el punt 5 de la disposició final primera que els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament.

La castellanització de la toponímia balear no és un tema menor; tal com diu Joan Coromines, un dels lingüistes més prestigiosos que ha donat la nostra terra, la toponímia o l’estudi dels noms del lloc és una de les coses que més han desvetllat la curiositat dels erudits i la del poble en general, atès que s’apliquen als espais (muntanyes, rius, pobles i ciutats, comarques, país, etc.) on està emmarcada la nostra vida col·lectiva. No és estrany, doncs, que el Partit Popular de les Illes Balears posi tant interès en la modificació de la toponímia balear, malgrat l’oposició frontal de la Universitat de les Illes Balears, organisme encarregat d’assessorar el govern en aquesta matèria. És un pas més en la croada contra el català, que té com a objectiu últim confinar el català a les Illes Balears a un mer reducte folklòric i homogeneïtzar lingüísticament i cultural aquest territori.

Ferran Suay, doctor en psicologia de la Universitat de València, en el brillant article Terrorisme Toponímic, alerta sobre la trampa de la doble denominació oficial dels pobles i ciutats de la zona catalanoparlant del País Valencià. Aquesta política bilingüe en la toponímia té com a principal objectiu demostrar qui exerceix el poder i despersonalitzar i homogeneïtzar els diferents territoris de l’Estat, a major glòria de l’Espanya castissa i castellana. És evident que l’aberració de l’aprovació d’un topònim bilingüe, compost, indivisible i sense cap tipus de tradició ni l’aval de la Universitat de les Illes Balears, només és un primer pas cap a la progressiva castellanització del nom de Maó. Al País Valencià tenim molts i diversos exemples dels fruits d’aquesta política: hegemonia de la forma castellana en tots els àmbits i progressiu arraconament del topònim en valencià, fins i tot, en els usos oficials del propi consistori.

Però, és clar, espanyolitzar la toponímia dels territoris no castellans de l’Estat sí que importa a la gent i no té res a veure amb deliris nacionalistes ni imposicions lingüístiques. No, i ara!

 

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús