Arxiu del mes: maig 2013

Perquè som uns malparits (a propòsit del Youtube de la Mel Rodríguez)

dimarts , 14/05/2013

No és la primera vegada, ni serà la darrera, que unes paraules arribades de fora —la Mel, que fa ben poc que ha aterrat— trasbalsen i condicionen el joc de percepcions sobre la nostra realitat. En aquest cas, a través d’un vídeo d’aspecte inofensiu, s’han tret a ballar quatre tòpics que han tornat a posar en evidència la fragilitat del terreny on reposen les nostres petites certeses.

13.jpg Que el vídeo hagi aixecat tanta polseguera, és a dir, que un vídeo domèstic penjat a youtube hagi estat notícia, motiu d’opinió i de debat, ja revela quin és el punt de partida de l’estat d’ànim col·lectiu: qualsevol cosa que no sigui calumniosa ni insultant contra la condició de ser catalanoparlant ja ens val per arrapar-nos-hi i brandar-la com a prova irrefutable de que no som uns autèntics malparits. Que ho podríem ser, entesos, però que no ho som perquè optem per no ser-ho, i que, sobretot, no entenem com és que això no es valora prou Ebre enllà. S’entén, doncs, que un bon grapat de mitjans de comunicació li hagin anat al darrera, senzillament, per demanar-li que corroborés el que ella mateixa deia en el vídeo: oi que no som un malparits, Mel? No, no ho sou.

El vídeo té interès perquè no està pensat pel consum propi dels indígenes, sinó que busca la complicitat dels espanyols. I aquesta complicitat emmascara una condescendència —li agrada molt el siempre y cuando, a la Mel— que, no per desconeguda, preocupa per l’efecte isotònic que provoca al català apallissat, sobretot, en les qüestions lligades a la llengua.

La cosa té la seva gràcia perquè la Mel va per feina i posa el dit a la nafra: a Barcelona i rodalies, l’idioma que més se sent és l’espanyol, i si, per un mal fat, ensopegues amb algú que no l’estigui parlant, tranquil, que si t’hi adreces, el catalanoparlant rectificarà. Certament, de manera majoritària, les coses van tal com diu. Res a objectar, no hi ha trampa: els catalanoparlants tendim a abandonar mecànicament la llengua —encara que, com la Mel, l’interlocutor ens demani que no ho fem. Tornem-hi: podríem actuar com uns malparits, és a dir, podríem optar per adreçar-nos en català per tal de tractar a tothom com a un igual; o per allò de no discriminar, perquè sabem perfectament que la immensa majoria de la gent que viu aquí entén el català. Però no, com que no som uns malparits, et parlarem en espanyol.

Mel, has retratat perfectament les deficiències dels nostres hàbits lingüístics, gràcies. Ja se sap, sempre és millor que ens ho digui algú de fora, perquè alguns seguim entossudits a comportar-nos com a malparits amb el tema de la llengua, incomodant a propis i a estranys.

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

Nines

dilluns, 6/05/2013

imatge_senselogo.jpg Sempre m’han agradat les nines. Recordo la meva primera nina, pels anys 50. Me la va regalar la meva àvia. Era de les de llavors, de goma i amb el cabell dibuixat, amb un vestit mariner amb ratlles i llacets i, òbviament, no tenia nom ni marca. Immediatament vaig procedir a un bateig fictici, juntament amb les meves amigues i li vaig posar un nom: “Dolly” – no sé per què però em va agradar-.

La meva nina i les de les meves amigues, tot i ser d’una època molt fosca per a la nostra llengua, parlaven en català, – sí, sí us ho podeu ben creure… nosaltres, petites ventríloqües, els posàvem veu i el més important, la nostra llengua-. Després, amb la “tolerància”, van venir unes nines més modernes que oh! deien que parlaven soles (mamá, tengo hambre, mamá, ¿me quieres?, mamá, ¡dame un abrazo!) però… per què parlen un idioma diferent del nostre? -dèiem les meves amigues i jo-. És clar que les enteníem però no era així com nosaltres volíem jugar. Nosaltres volíem jugar en la nostra pròpia llengua, en català, així que ens vam quedar amb les nostres velles i estimades nines que tan feliços  feien els nostres jocs d’infantesa.

Avui, els infants ja no tenen aquest problema. La Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, l’any 2004 va crear una comissió que treballa l’àmbit del joc i i el lleure en català que es mou pel fet de tenir clara la necessitat i el dret que tenen els infants dels territoris de parla catalana a divertir-se, jugar i aprendre en la llengua del país on viuen. Ara podem trobar al mercat nines que parlen, riuen, canten i ploren en català, com ara la Laia, la Petita Mandarina o la Mireia, oferta que esperem veure ampliada ben aviat per part de tots els fabricants de jocs i joguines.

Trobareu informació de totes les nines que ara mateix parlen la nostra estimada llengua al web http://www.jocsijoguines.cat/

 

Mapi Travessa

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

I tu, estimes el català?

dijous, 2/05/2013

Foto Perfil Time Line Facebook.jpg Ha passat Sant Jordi i per 9è any consecutiu hem organitzat els actes «El Català, llengua comuna».

L’acte d’enguany va consistir en la realització del primer «POST-IT ART PER LA LLENGUA», amb la participació de 24 entitats que reuneixen persones d’orígens diversos. Un gran mural participatiu amb milers de notes adhesives amb missatges personals d’estima pel català. Totes les notes juntes van formar el missatge «El català llengua comuna». Va ser un procés obert,  col·lectiu i participatiu que vol implicar tota la ciutadania perquè la llengua és una eina d’aproximació i el català és sinònim de cohesió.

Al llarg de la tarda vam sentir en català, xinès, japonès, tagalo, hindi, persa, coreà, bengalí, castellà i anglès: fou l’actuació de la Barcelona Coral Àsia sota la direcció de Carles Josep Comalada. El cor està format per una cinquantena de persones de 23 nacionalitats diferents, de les quals el 60 per cent són d’origen asiàtic, i que té  un repertori proposat pels seus propis membres.

Posteriorment hi va haver també l’actuació del Taller de Músics, que ens van oferir poemes cantats de Salvador Espriu sota la direcció de Vicens Martí. En aquesta ocasió vam tenir la col·laboració, un any més, de l’Associació de Músics per la Pau i la Integració, que dirigeix Pablo Gonzalez. Un projecte musical preciós on l’instrument més comú és la cohesió social. És a través de la música que un cor infants i joves treballen valors com la integració

 

Jo estimo el català perquè només en català es pot dir t’estimo. I tu, estimes el català?

Eulàlia Buch i Ros

@EulaBuch

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.