Arxiu del mes: juny 2013

Hi ha països a Europa sense llengua oficial? Quines fórmules fan servir els països europeus per fer oficial una llengua? Hi ha països amb més d’una llengua oficial d’Estat?

dimarts , 25/06/2013

Anem a pams. Primera pregunta:

Hi ha països a Europa sense llengua oficial? Doncs no. A grans trets, la llengua oficial és la llengua de funcionament i comunicació preferent o per defecte dels poders públics amb els ciutadans: la llengua de l’Administració. Vulgues o no, tots els poders públics dels estats han d’escollir una o més llengües per actuar. Europa no n’és una excepció.

Quines fórmules fan servir els països europeus per fer oficial una llengua? Centrem-nos per exemple en els països de la Unió Europea i de l’espai Schengen. Hi ha diverses fórmules que podríem dividir en tres grups.

1r grup:  Llengües oficials d’Estat per Constitució. L’oficialitat pot venir donada per diverses fórmules escrites a la Constitució. Espanya, Lituània, Letònia, Estònia, Àustria, Bulgària, Eslovàquia, Xipre, Hongria, Polònia, Romania, Portugal i Eslovènia, les defineixen com a llengües oficials d’estat, llengües d’estat o llengües oficials de la república (en els casos d’Espanya i Bulgària amb l’afegit del deure de conèixer-les). Encara que no són de l’espai Schengen ni de la Unió Europea, Mònaco i Andorra fan servir aquest mateix criteri. Croàcia, que aquest juliol ja serà membre de la UE, la defineix com a llengua d’ús oficial. Finlàndia les defineix com a llengües nacionals, llevat de les Illes Aland, que amb un estatut amb plenes competències lingüístiques en tant que estat associat, fa servir el terme de llengua oficial. Grenlàndia, que pertany a Dinamarca però només és estat associat a la UE, també parla de llengua oficial. Suïssa, Irlanda, Malta i Liechtenstein utilitzen ambdós termes: nacionals i oficials. Bèlgica oficialitza les llengües definint-les a la constitució com a comunitats lingüístiques de l’Estat. I finalment França fa oficial la llengua com a llengua de la república. Les Illes Fèroe (també amb independència legislativa en aquest camp respecte a Dinamarca però no membre de la UE) parla de llengua principal.

2n grup: Llengües oficials d’Estat per altres lleis no constitucionals. El règim d’oficialitat no sempre es dóna a la Constitució. Hi ha altres lleis bàsiques, sobretot de llengües o de funcionament de l’Administració que poden definir la llengua oficial de l’Estat. Suècia fa oficial d’Estat la llengua per una llei de llengües del 2009 de manera força clara i insistent. El suec  es defineix com a llengua principal, comuna, la llengua dels tribunals, de l’Administració i oficial per al context internacional i per a la Unió Europea. Noruega, més enllà que cal conèixer el noruec per Constitució per tenir un càrrec públic, té molta legislació lingüística. En destaquem la de serveis públics que defineix les dues varietats de noruec com a llengües d’ús institucional de totes les comunicacions escrites de l’Estat, municipis i comunes. Hi ha moltes més especificacions sobre àmbits proteccionistes de totes dues modalitats noruegues (permet que cada municipi estableixi com a llengües oficials les combinacions que vulgui entre tots dos noruecs, el finès i el sami, sempre, però, que tots dos noruecs tinguin un caràcter oficial especial). Alemanya fa una política molt forta de protecció de la llengua, amb poques lleis però molta política. L’alemany es defineix com a llengua oficial per la llei de procediment administratiu de 1976. Itàlia declara l’italià llengua oficial a la llei de minories lingüístiques del 1999, a més de  nombroses lleis que n’estableixen l’ús. Els Països Baixos, amb una constitució molt feble, defineix els usos oficials del neerlandès per altres lleis. Tanmateix  hi ha un projecte de nova constitució (2010) que vol fer oficial per constitució el neerlandès i el frisó. A Luxemburg , la  llei de febrer del 1984  estableix el luxemburguès com a  llengua nacional i el francès, l’alemany i el luxemburguès com a llengües administratives i judicials. El francès és llengua de la legislació escrita.

3r grup. Finalment hi ha el grup de països que oficialitzen les llengües de facto. Són països clarament molt monolingües o amb una llengua molt forta internacionalment. Seria llarg d’explicar cada cas, però, per exemple, Grècia i Islàndia són extremadament proteccionistes amb llurs llengües malgrat no hi ha una llei general que n’expliciti l’oficialitat. La República Txeca és força monolingüe. No ho era a principi del segle XX, però l’expulsió de població va comportar un monolingüisme força clar. A Dinamarca el danès és oficial de facto a la majoria del territori. El darrer cas és la Gran Bretanya.

Hi ha països a Europa amb més d’una llengua oficial d’Estat? Ens centrem també en els països de la Unió Europea i de l’espai Schengen. Si ens referim a estats on hi ha més d’una llengua oficial per a tot el territori no en trobarem cap. Es va intentar amb la Constitució de l’any 1960 per a Xipre, però ara com ara és territorialitzada, amb la part dins la Unió Europea amb llengua oficial només la grega. Hi ha el model noruec, però de fet es tracta de variants d’una mateixa llengua; d’oficialització bàsicament de dos models escrits itambé amb usos territorialitzats.

Sí que hi ha estats amb oficialitat territorialitzada (es prima l’oficialitat preferent o exclusiva segons territoris, no és general per a tot el país, només en les estructures d’estat comunes i després hi ha monolingüisme com a mínim en una part substancial del territori). Aquests serien els casos de Finlàndia (2 llengües oficials), Bèlgica (3 llengües oficials), Suïssa (4 llengües oficials, una amb oficialitat restrictiva en alguns àmbits d’ús general de l’Estat, però no pas per al territori), Irlanda (2 llengües oficials). En aquest grup s’hi podria sumar aviat Països Baixos (2 llengües oficials). Aquest també seria el model que es podria generalitzar per a la Unió Europea. També es podria entendre per Dinamarca amb relació als tres territoris: Dinamarca pròpiament, Illes Feroè i Grenlàndia. Fins i tot en alguns aspectes es podria interpretar per Gran Bretanya (però no hi entrarem).

També hi ha països amb llengües oficials segons els usos. Hi ha diferents usos oficials segons les llengües sense distinció al territori. No és que una llengua sigui més oficial que una altra, sinó que una llengua és oficial per algunes coses i una altra per unes altres. Aquest seria el cas de Luxemburg (3 llengües d’usos oficials diversos) i Malta (2 llengües d’usos oficials diversos on en general prima el maltès respecte de l’anglès).

Bernat Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

 

Si vols, pots!

divendres, 21/06/2013

estime.jpg Sovint, per a justificar-nos pel fet de parlar en castellà, diem: “és que ens vam conèixer parlant en castellà i ara ja no puc canviar”. La veritat, potser sí que costa una mica, però el que estem fent és posar-nos una excusa a nosaltres mateixos per no haver de fer l’esforç de parlar en català.

Ara explicaré una història.

Hi havia una vegada un noi, fill de mare aragonesa, de Velilla de Ebro, i pare d’Alfaro, la Rioja, tots castellanoparlants. Vet aquí que coneix una noia catalana, d’aquelles de socarrel. No cal dir que van començar parlant en castellà, és el mal vici que tenim els catalans, que per una malentesa “bona educació” quan algú parla en castellà automàticament nosaltres també, encara més a principis dels 50.

El xicot era conscient que per a aconseguir la mossa havia de tenir la sogra contenta i, fent ús de la seva galanteria i bon saber fer, parlava en català amb els sogres i tota la família de la noia. Amb ella no podia, era el que més estimava en aquest món i havia de parlar-li amb la llengua que li sortia del cor.

Es van casar i van tenir tres fills. La parella parlava en castellà, els fills parlaven en castellà amb el pare, en català amb la mare i també en català entre ells. Pot semblar complicat o fins i tot caòtic, però era una situació tan normal que no va plantejar mai cap problema. Però, ai las! Un dia, quan gairebé feia 50 anys que eren junts, ella li diu: “perquè siguis l’home perfecte només caldria que em parlessis en català”. I, coses de l’amor, en aquell moment la comunicació d’aquella família va canviar, van començar a parlar sense cap mena de problema tots en català.

En aquesta breu història podem veure que una parella que es va conèixer parlant en castellà, uns fills que sempre havien parlat amb el seu pare en castellà, només per la voluntat van passar a parlar tots en català sense cap mena de trauma ni conflicte.

Aquesta no és cap història inventada ni adaptada, és la meva pròpia història. Sóc la gran d’aquests tres fills que van conèixer el seu pare parlant en castellà i que amb 40 anys va començar a parlar-li en català. Puc assegurar que aquesta decisió del meu pare em va fer molt i molt feliç i, a més, crec que ens va unir com a família.

Si realment estimem el català i creiem que és cosa de tots, no ens enganyem, no ens posem excuses a nosaltres mateixos. Parlem en català, juguem en català, acollim als nouvinguts en català, reneguem en català, estimem en català, insultem en català, treballem en català, consumim en català, vegem cinema en català, visquem plenament en català!! Si volem, ho podem fer.

Isabel Romano

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

 

S’acosta l’estiu!

dimarts , 18/06/2013

imatge_senselogo.jpg Com sabeu, a l’estiu la canalla deixa d’anar a escola, i és quan comencen els casals, colònies i campus esportius d’estiu. La gran majoria d’aquests són en llengua catalana, i darrerament, degut al context econòmic actual, ha baixat el consum d’aquests recursos. Per això, des de la Plataforma per la Llengua us animem a inscriure els vostres menuts a les diferents activitats que utilitzen el català com a llengua prioritària, a les activitats que tots els ajuntaments i equipaments culturals fan per tal que la mainada gaudeixi de l’estiu en català. 

Hem de remarcar un fet, que és que en els campus esportius no s’acaba d’assolir la normalitat lingüística, si més no molts dels campus fan un ús d’un 75% de la llengua castellana i un 25% de la llengua catalana. Aquesta és la situació habitual en l’esport formatiu i escolar que darrerament va tancant temporada amb festes i trobades esportives. També ara arrenca la temporada de festes majors en què reclamem encara més presència d’espectacles i lleure infantil en català.

Us animem a participar en les festes populars com en la que fa uns dies la Plataforma per la Llengua va ser present. Parlem de la Tamborinada, una festa clarament del lleure en català. La Comissió de Joc i Lleure de la Plataforma per la Llengua vam ser-hi, per començar a escalfar motors per a la nostra festa del joc i el lleure en català que enguany celebrarà la desena edició i tindrà lloc el 30 de novembre al passeig de Lluís Companys de Barcelona. En coneixereu més detalls ben aviat i podreu estar informats al blog de la comissió http://joguines.blog.cat/ i al web de la Plataforma per la Llengua https://www.plataforma-llengua.cat/joguines.

Àxel Vilaseca

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

 

Artilleria legal

divendres, 14/06/2013

És una llàstima. Hem de tornar a parlar del ministre Wert, però aquesta vegada per dir-li que l’ha feta tan grossa amb el seu projecte de llei que, irònicament, s’anomena Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, que està provocant els efectes inversos als que pretenia.

 

He tingut ocasió, aquestes darreres setmanes, de participar en diversos actes per parlar d’escola, de país, de futur… La comunió entre els presents, entre els ponents i els assistents, entre els quals molts membres de la comunitat educativa, era molt gran. Es respirava determinació per mantenir-nos ferms i units en contra d’aquesta llei ideològica com avui mateix ha admès el ministre Wert i a favor de la veritable qualitat educativa.

 

A Catalunya es viu amb intensitat aquest moment. Tots som molt conscients de les dificultats que tenim, però estem decidits a superar-les. Constatem la importància que la nostra escola té per al nostre país i estem decidits a defensar-la. Sabem que ens hi juguem el futur dels nostres joves i el futur de Catalunya.

 

No tot són flors i violes a l’escola catalana. Hem de millorar els resultats dels nostres alumnes, hem d’aconseguir que els millors es dediquin a la docència, hem de dedicar, així que es pugui, més diners a l’educació i a la recerca. I, sobretot, hem de fer rendir al màxim els recursos que tinguem en cada moment. Hem de tornar a parlar de nens, de nois, de noies, de mètodes, d’acollida personalitzada, d’acompanyament en el procés d’aprenentatge, d’il·lusió, de compromís, d’èxit, de perspectives de futur. Prou de perdre el temps amb un ministre d’Educació, prepotent, que no coneix el món educatiu i que no té objectius pedagògics sinó polítics.

 

El senyor Wert ens vol imposar un model educatiu que ens fa recular als moments més foscos del franquisme. Amb l’aplicació de la seva llei s’esborrarien els esforços pedagògics i de convivència que Catalunya proposa i que representen un actiu reconegut arreu. El senyor Wert vol imposar la “seva” artilleria legal i nosaltres li responem que cada vegada ens sentim més lluny d’un ministre i un govern que ens tracta com a súbdits, que vol imposar una visió centralitzadora de l’Estat , que pretén que deixem de ser com som i que ignora la voluntat del poble de Catalunya representat pel nostre Parlament.

 

Potser ens està fent un gran favor, senyor Wert. El fet d’haver de fer set hores de cua per aconseguir una entrada per al concert de finals d’aquest mes, concert per la llibertat,  el fet que les entrades s’hagin exhaurit en poques hores, el fet que els patriotes catalans ompliríem tres camps del Barça si això fos possible, les senyeres que, cada vegada més, s’exhibeixen amb orgull a les nostres finestres i balcons són la resposta d’un poble civilitzat que comença a creure que tot està per fer, que tot és possible!

 

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

“En español o nada”

dimarts , 11/06/2013

dret 3.png Aquesta frase, a alguns els pot recordar els llargs anys de la dictadura franquista, on la llengua i la cultura catalanes eren prohibides i perseguides de manera planificada i sistemàtica. Una situació que, en principi, hauria d’haver quedat superada per la democràcia, l’ingrés de l’Estat espanyol al Consell d’Europa, a la Unió Europea, etc. Però després de més de 30 anys de democràcia, els actes i situacions de discriminació cap a la llengua catalana i els catalanoparlants per part de funcionaris i representants de l’Estat es mantenen. Succeeixen amb una regularitat en el nombre de casos i en la freqüència temporal que fan que no puguem justificar-ho dient que són situacions anecdòtiques.

 

En tots els països democràtics els ciutadans tenen dret a dirigir-se oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin davant els treballadors de l’Administració pública i del servei públic. A Catalunya encara avui es viuen, i toleren, situacions de discriminació per parlar en català. Dic toleren perquè el mateix Estat no actua per tal de no només prevenir-les (fet que implicaria un plus de sensibilitat que actualment sembla difícil), sinó per perseguir-les quan tenen lloc.

 

Per evidenciar i denunciar aquests fets, la Plataforma per la Llengua ha elaborat l’informe En español o nada on es reuneixen 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques. És una tria de 40 casos que hem recollit a la Plataforma per la Llengua, i que considerem greus, i en alguns dels quals hem intercedit. Aquest informe es presentarà en un acte el dia 12 de juny a les 19.00 als Lluïsos de Gràcia (Barcelona).

 

A la nostra entitat ens arriben moltes més informacions de casos i situacions (controls de policia, punts fronterers, oficines d’atenció ciutadana, etc.). Fins i tot en els casos en què hem intercedit per tal que arribin a instàncies parlamentàries com ara el Congrés dels Diputats, la resposta oficial sempre ha estat negar-ho i fins i tot acusar la víctima. Com deia al començament, som al segle XXI i en principi els valors democràtics i el respecte per les lleis catalanes i per la llengua pròpia del país haurien d’estar garantides. El que passa és que la realitat és tossuda i a la pràctica això no és així. El paper de les entitats de la societat civil, d’organitzacions com la Plataforma per la Llengua és importantíssim per denunciar aquestes situacions i no permetre que ni s’acceptin amb normalitat ni es tractin de manera frívola. Per compromís amb una societat justa i democràtica ni ens ho podem permetre ni, en la mesura de les nostres possibilitats, ho permetrem.

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

 

5.000 i pujant!

dijous, 6/06/2013

Foto Perfil Time Line Facebook.jpg En el moment de fer passos endavant com a país, de majúsculs reptes de futur, la cohesió social és un element imprescindible i clau. I justament cohesionar la nostra societat és un dels principals fruits de la immersió lingüística a les escoles. La unanimitat política i ciutadana va propiciar amb encert, gràcies a l’impuls de mares i pares, un model educatiu beneficiós, reconegut i valorat a nivell internacional. No és estrany, doncs, que els interessos polítics d’uns pocs, les exigències uniformitzadores i les seves sentències intentin laminar l’escola catalana, en llengua i continguts.

El català és, a més, el millor vehicle d’acollida per als nouvinguts, és l’instrument necessari que permet incorporar a la societat d’acollida aquells amb qui compartirem un futur comú. Durant aquests trenta anys, pas a pas, amb esforç de les institucions i la societat civil, ho estem aconseguint. L’ONG del català, la Plataforma per la Llengua, hi està treballant intensament i n’està obtenint resultats. Com en el camp dels jocs i el lleure, de l’etiquetatge, del món socioeconòmic, arreu del territori.

En el moment de fer passos endavant com a país, de majúsculs reptes de futur, tenim la sort de tenir una societat compromesa que estima la seva llengua i que, conscient de les dificultats existents, es posa a treballar per transformar la realitat, des de l’eficiència, des del pragmatisme. En aquest context, la Plataforma per la Llengua creix dia sí dia també. Ara ja som 5.000 socis, i pujant!

Francesc Marco Palau

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

Seat i la negativa d’aplicar els mateixos criteris lingüístics per al consumidor català

dimarts , 4/06/2013

No fa gaires dies, arran del campionat de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya, als Jardinets de Gràcia de Barcelona s’hi van posar unes quantes parades de promoció de l’esdeveniment. Una d’aquestes era de l’empresa de cotxes Seat. M’hi vaig acostar i molt amablement em van deixar entrar dins d’un dels últims models. Aquest tenia una pantalla molt vistosa amb tot un sistema de navegació, equip de música, etc., integrat. Jo que sóc donat a tocar botons i pantalles, diguem-ne, a remenar-ho tot, vaig voler mirar les llengües disponibles de l’equip en qüestió. No les recordo totes, però sí que recordo que hi havia el txec, amb uns 14 milions de parlants, hi havia el suec, amb uns 10 milions de parlants. A més, hi havia l’espanyol d’Espanya (en tot cas hauríem de concretar d’una part d’Espanya, ja que l’estàndard és força allunyat de variants com l’andalús o el canari, per exemple) i, també, l’espanyol llatinoamericà, una etiqueta que engloba una multitud no gaire englobable de variants de l’espanyol, que l’única característica que realment tenen en comú és que es parlen a Amèrica, però que només cal sentir com parla un argentí de com parla un cubà i veureu que la cosa dóna, i molt, per crear sigles amb noves llengües a l’estil del LAPAO. En tot cas, el que també recordo perfectament és que el català no hi era.

Ho vaig demanar a les persones que hi havia donant informació i ensenyant el cotxe, totes catalanes, i em va sobtar que ni tan sols se n’haguessin adonat. En arribar a casa vaig decidir d’escriure a Seat. En la contesta que em donen, feta en català –sí, és que a Martorell també s’hi parla català!­–, em diuen que és el Grup Volkswagen qui ho decideix des d’Alemanya, i que donar cobertura lingüística a 153 països és difícil. Tot i això, no costa gaire de trobar les pàgines web que té Seat en diverses llengües, com ara a Bèlgica on pots triar francès i neerlandès, la d’Estònia, tota en estonià, llengua parlada per poc més d’un milió de persones, entre moltes altres que tenen. O fins i tot la d’Andorra en català, tot i que és un simple portal sense informació i que remet a la pàgina internacional de Seat.

Així doncs, la política de Seat és espolsar-se les puces de sobre i donar la culpa al Grup Volkswagen, és clar que quan les coses els van malament bé que es recorden de venir a demanar subvencions ben generoses al govern de la Generalitat, el qual paga amb diners de tots els catalans, perquè després no puguin incloure el català en els sistemes de navegació. Una operació que avui en dia no només és molt barata de fer, sinó que no té cap mena de complexitat tècnica. Només cal veure la multitud d’aparells electrònics, entre els quals hi ha ordinadors, mòbils, tauletes, etc., que incorporen el català i no són fet precisament ni a Martorell ni a Alemanya. Per bé que el menyspreu de l’empresa Seat envers el català ja ve de lluny, ja que amb la tradició de posar noms de ciutats als cotxes, mai s’han dignat a treure un model de cotxe amb el nom d’una ciutat de Catalunya. Seria un detall tenir un Seat Martorell, per exemple, potser en honor i dedicació al lloc on fa tants anys que s’hi guanyen el pa i creieu-me que al mercat estranger li costa igual de dir Martorell que Altea, o que Màlaga. D’usar topònims catalans, ja n’han tingut ocasió, però han preferit castellanitzar-los com ara un Seat Ibiza per comptes d’un Seat Eivisssa, ni tant sols donant l’opció als consumidors que volguessin de poder triar, com qui tria el color del cotxe; sobretot tenint en compte que l’únic nom oficial és Eivissa, i encara més, que per llei les instruccions haurien d’incloure com a mínim el català.

 

David Valls

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.