Arxiu del mes: juliol 2013

La llengua de la llibertat

divendres, 12/07/2013

volemviureplenament.jpg La defensa de la llengua catalana és la defensa de totes les llengües que hi ha al nostre país. Per a nosaltres, que aviat farà 20 anys que ens dediquem a treballar activament des de la societat civil, això és una obvietat, una evidència. Però precisament perquè ho tenim molt assumit és important que no ens cansem de repetir-ho. Existeix una immensa majoria de gent que viu el conflicte lingüístic però en desconeix les bases. Cal fer arribar a aquesta majoria social un missatge positiu, esperançat, engrescador i coratjós envers la llengua catalana, que és l’única que pot esdevenir llengua de cohesió.

Això ho dèiem ahir, ho diem avui i ho seguirem dient demà. Sobretot ara que s’ha materialitzat la llei Wert, el Lapao, la llei d’unitat de mercat, etc. i s’espera un inici de curs on l’ofensiva contra la llengua catalana serà un altre cop molt intensa a tot el territori. Aquesta va ser la conclusió a què vam arribar ara fa poc en una trobada que vàrem mantenir amb Tomeu Martí de l’Obra Cultural Balear. La tossuda realitat ens mostra un cop rere l’altre que ens trobem en una situació en què la llengua catalana, els seus parlants i la societat en general patim una situació de forta pressió.

Per sort podem aprofitar els dies de vacances d’aquest estiu per recuperar forces i preparar-nos per afrontar el curs que iniciarem el setembre, que sense cap mena de dubte serà molt intens. En aquest sentit pot ser útil la lectura del llibre Llibertat i llengua, 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears, de Tomeu Martí. És un llibre que  fa aportacions molt interessants i útils sobre la llengua catalana. Evidencia que els ciutadans catalans a l’Estat espanyol patim una estafa permanent i una paròdia respecte a la diversitat. En cap estat democràtic una llengua de les dimensions de la llengua catalana té tan poc reconeixement.

Una de les moltes reflexions lúcides que Tomeu Martí fa és sobre la tasca que van fer Rosa Parks i Martin Luther King. És una comparació oportuna i vàlida. “Rosa Parks va seure perquè Martin Luther King pogués caminar; Martin va caminar perquè Obama pogués córrer; Obama ha corregut perquè els nostres fills puguin volar”. En aquest sentit tota la feina que fem des de la societat civil, fent campanyes i accions en favor de la llengua, ho fem conscients de la importància  dels petits gestos i èxits pel present però, sobretot, pel futur de la nostra llengua, perquè la llengua catalana és la llengua que suma, és la llengua de la llibertat.

 

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.

De Gernika al LAPAO, de la mà de Wert

dimarts , 2/07/2013

576_1333532403arago-tv-chapurriau.jpg (Prèvia: s’hauria preferit un símil sense els nazis, no se’ns acusés de banalitzar les coses. No hi ha l’ànim de ferir cap sensibilitat, menys la del ministre —que tampoc s’ho llegirà).

S’explica que quan l’exèrcit del tercer Reich feia l’entrada triomfal a París, una ànima càndida va córrer cap a la casa on s’estava Picasso per alertar-lo del perill que corria.  Perquè els nazis tenien la deferència de visitar els artistes de reconegut prestigi de cada país que ocupaven, operació que desenvolupaven amb més delit si l’artista en qüestió no era de la seva corda ideològica.

Sembla ser que Picasso no solament va fer cas omís a les recomanacions d’amargar-se, sinó que va esperar pacientment, cigarret en mà, l’arribada dels distingits. I van entrar els nazis a la casa, i s’hi van trobar a Picasso, el seu cigarret i una reproducció del Gernika. Fets els preàmbuls, l’SS de torn s’apropa a l’oli i l’inquireix: això ho ha fet vostè, oi? Picasso li respon: no, no pas jo, això ho han fet vostès.

Fa poc, el ministre Wert va anar a una ràdio catalana a perorar, com fa darrerament, a veure què. En el transcurs de l’entrevista va sorgir el tema de l’entrada en vigor del LAPAO i les seves conseqüències. Amb un cop de cintura, el ministre es va voler desmarcar dels considerables  despropòsits en matèria lingüística que darrerament s’estan patrocinant des del seu partit, afirmant que el LAPAO no era res, que era català, i que el que s’havia fet era crear un fals problema on no n’hi havia cap.

A aquestes alçades de la pel·lícula, que tot un ministre vulgui encolomar al parlament d’una autonomia una decisió d’aquest calibre —rebatejar sistemes lingüístics ja considerats per instàncies superiors i legítimes, per científiques—, solament fa que posar en evidència fins a quin punt l’apartheid lingüístic que hi ha instaurat a l’Estat espanyol és fruit d’una operació racionalitzada que funciona amb absoluta impunitat.

Nosaltres Ii demanem al senyor Wert que no ens vingui amb collonades, i li diem que fent de “poli” bo només subratlla la perversitat de les idees que representa. Vinga home, no li passi el “marró” a la subalterna. No, no pas ella, això del LAPAO ho ha fet vostè, ministre!

 

Marc Biosca

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí.