Arxiu del mes: novembre 2013

Espanya i la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries : signar, ratificar i incomplir

dimarts , 19/11/2013

31.jpg En els darrers mesos, col·lectius dels diferents territoris amb llengua pròpia de l’Estat francès han dut a terme accions per denunciar la negativa del govern francès socialista a ratificar la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, malgrat haver-ho promès durant la passada campanya electoral. És evident que la signatura de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries seria un gran pas per a les comunitats lingüístiques situades dins l’hexàgon que, a dia d’avui, veuen menyspreats i vulnerats els seus drets lingüístics més bàsics.

No obstant això, la ratificació d’aquest conveni internacional impulsat pel Consell d’Europa – Ull! No confondre amb la Unió Europea– no garanteix ipso facto els drets de les comunitats lingüístiques reconeguts en el tractat, tot i que, en teoria, la ratificació comporta obligacions per part de l’Estat signatari. Un bon exemple d’aquests incompliments són les lleis aprovades pel Partit Popular en els darrers anys, des dels govern central i dels diferents governs autonòmics que controla.

Però cal recordar que la Carta no només estableix drets en àmbits concrets, sinó que també fixa principis i objectius; així doncs, l’article 7 de la Carta, en el punt b,  estableix el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixin cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària; i el mateix article, en el punt e, afegeix: el manteniment i el desenvolupament de relacions, en els àmbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minoritària i altres grups del mateix estat que parlin una llengua usada en una forma idèntica o pròxima, així com l’establiment de relacions culturals amb grups de l’estat que usin diferents llengües.

En aquest sentit, les lleis impulsades pel PP en els diferents territoris de parla catalana i des del govern central en els darrers anys, vulneren aquest conveni i tenen com a objectiu final l’esquarterament de la comunitat lingüística catalana; des del esperpèntic nom de LAPAO per denominar el català de la Franja d’Aragó fins al secessionisme lingüístic del govern valencià, que aquestes últims mesos ha insinuat que el valencià era, ni més ni menys, que una evolució de l’iber! passant pels articles del flamant conseller de Turisme balear – sí, sí, aquell senyor que apareix somrient en una fotografia amb uns testicles de cérvol sobre el cap i la cara ensangonada– en què afirma l’existència d’una llengua balear amb milers d’anys d’història i denuncia una suposada imposició del català en un mitjà de comunicació tan ponderat com el pamflet feixista Alerta Digital.

L’Estat espanyol, doncs, no només incompleix els drets reconeguts en la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries – podeu veure’n 40 exemples recents aquí –, sinó que en vulnera els objectius i principis. D’aquí a pocs mesos, el Consell d’Europa enviarà el comitè d’experts que avalua l’acompliment periòdic dels acords subscrits en aquest conveni internacional: serà un bon moment per denunciar davant les autoritats europees totes aquestes violacions dels drets en matèria lingüística i exigir a Espanya que en garanteixi l’acompliment o la retiri. Així, almenys, tot Europa coneixerà la realitat que pateixen les comunitats lingüístiques no castellanes dins les fronteres de l’Estat espanyol.

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

L’Administració tramita les denúncies per productes que no estan etiquetats en català?

dimecres, 13/11/2013

Informe_l_etiquetatge_en_catala_.jpg Des del 23 de juliol de 2011, tots els productes distribuïts en l’àmbit de la Catalunya sota Administració autonòmica han de dur les dades obligatòries, instruccions d’ús i advertiments de seguretat com a mínim en català. Així està establert al Codi de consum de Catalunya de 2010. Això s’acompleix? Doncs només parcialment. La Plataforma per la Llengua calculava el 2012 que encara més d’un 90% dels productes no s’hi havien adaptat. El fet que un producte no estigui etiquetat en català és denunciable? Sí. Pot constituir una infracció amb sanció inclosa? Sí. I si algú ha fet una denúncia, s’ha sancionat l’empresa? Que en tinguem constància encara no. S’han sancionat – des de fa molts anys- empreses per no etiquetar en castellà, fins i tot s’han retirat productes, però no tenim constància que s’hagi posat una sola sanció pel que fa al català. I com és això? Doncs ara mateix ho expliquem.

De primer cal aclarir que l’obligació és clara i reconeguda plenament per l’Agència Catalana de Consum que és qui tramita les denúncies. No hi ha dubtes. Els terminis són clars també. Si la denúncia té indicis d’infracció, l’Administració ha d’iniciar d’ofici els procediments administratius adequats. A més (article 311.7 del Codi de consum) “l’Administració pública competent ha de comunicar a la persona denunciant l’inici d’ofici de les actuacions pertinents i li ha d’indicar els possibles efectes de la denúncia i la seva posició jurídica respecte a les presumptes infraccions.”  Si finalment no s’aprecien “infraccions amb relació a la denúncia presentada, ha d’adoptar un acord motivat d’arxivament i comunicar-lo a la persona denunciant.”

El Parlament de Catalunya, l’abril de 2011, va aprovar la Moció 16/IX  sobre la coordinació i l’impuls de la política lingüística que, més enllà d’aprovar un pla de compliment del Codi de consum, incideix en el sentit d’aquest pla: “assegurar-ne el compliment en els terminis que fixa la Llei”(recordem, el 23 de juliol de 2011). De fet això venia arran que mancava poc per acabar el termini d’acompliment i encara molts productes no s’hi havien adaptat.

Durant el 2011, i especialment el 2012, uns quants ciutadans es van adreçar a la Plataforma per la Llengua per comunicar-nos que aprofitant la nova normativa havien presentat reclamacions oficials a l’Agència Catalana de Consum per productes que no l’acomplien, però malauradament no rebien resposta tal com s’especificava a la llei. Hi havia silenci administratiu. Tanmateix això va canviar.

Davant de la inactivitat de l’Administració, el Parlament de Catalunya, el març de 2012, va aprovar la Moció 80/IX sobre el garantiment dels drets lingüístics dels consumidors catalans on s’estableix que “l’Agència Catalana del Consum ha de comunicar a la persona denunciant l’obertura de l’expedient corresponent en el termini de tres mesos a partir de la recepció de la denúncia”. Aquesta mateixa Moció obliga a l’Agència a “complir i fer complir la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, especialment els articles que asseguren els drets dels consumidors a rebre l’etiquetatge dels productes en català.”

Segurament gràcies a això els consumidors van començar a rebre respostes de l’Agència a les reclamacions presentades. De fet, hauríem d’aclarir que només parcialment. Rebien resposta a les queixes que feien referència a productes alimentaris, però hi havia silenci administratiu pel que fa a la resta d’incompliments (l’etiquetatge de mobles, electrodomèstics, joguines, productes de neteja, de cura personal, peces de roba, sabates, productes esportius, productes farmacèutics, ferreteria, electrònica, estris de la llar, jardineria…).

Què deien les respostes de l’Administració en l’únic camp on s’actuava, l’alimentari? Doncs les arxivava al·legant que un nou reglament europeu (Reglament 1169/2011) no permetia aplicar la llei per als productes alimentaris. Textualment, aquest reglament diu que els Estats membres “podran estipular que les mencions es facilitin en una o més llengües d’entre les llengües oficials de la Unió Europea”. Malgrat que no prohibeix explícitament el fet que s’obligui en llengües no oficials de la Unió Europea, l’Administració entenia que no podien tramitar-se les sancions per als productes alimentaris mentre el català no fos llengua oficial de la Unió Europea.

Què passava amb la resta de denúncies? No hi havia cap reglament en el mateix sentit! Doncs de primer semblava que no hi havia resposta. Després ja van arribar i admetien que hi havia infracció, cosa que comportaria sanció, però també comunicava que no es tramitarien. Per quina raó? Si els terminis ja s’havien acabat i la infracció era clara; per què no es tramitava? Doncs la raó és que l’Administració, i així ho expressava per carta, havia decidit modificar els terminis d’aplicació de la llei. Tot això, sense modificar la llei i sense tenir en compte els textos aprovats  al Parlament. Segons apareixia a la carta, els nous terminis es fixaven d’acord amb cada sector. L’Agència Catalana de Consum havia contactat amb representants dels sectors afectats amb qui havia signat uns acords per fixar “com i en quins terminis” s’aplicaria la llei. No s’especificaven, però, els nous terminis ni la base legal per modificar allò que estableix la disposició transitòria segona de la llei i ha determinat el Parlament.

El març de 2013 va haver-hi una modificació de la resposta de les cartes: “(…) us comunico que, una vegada analitzat, es considera que és una denúncia administrativa i, per tant, s’iniciaran les actuacions necessàries per tal d’aclarir els fets exposats i, en cas que es comprovi l’existència d’infracció administrativa en matèria de consum, es prendran les mesures correctores oportunes(…).” i s’afegia: “(…) se us informarà de la decisió escaient.” Hi havia un bri d’esperança per aplicar la llei segons els terminis establerts. Tanmateix a partir de l’estiu de 2013, les noves respostes tornaven a arxivar la denúncia i tornaven al redactat anterior pel qual l’Administració creava uns nous terminis contraris al text legal.

Què podem fer els consumidors davant d’aquesta resposta? Entenem que el procediment de l’Administració catalana no és el correcte. Malgrat pot – i de fet ho ha de fer- parlar amb els sectors afectats, això no implica que unilateralment i sense modificacions legals canviï els terminis. Fa vora de dos anys i mig que està obligada per llei i pel mandat del Parlament de Catalunya a tramitar unes sancions, però es nega a fer-ho.  Ha costat molts d’anys de tenir una legislació en etiquetatge comparable a les obligacions del castellà i a les de la resta de llengües europees de dimensions similars a la catalana. Fins al 2010 la llei per als catalans era excepcional. Ara ho és l’aplicació. Tanmateix animem als consumidors a no defallir: cal esgotar totes les vies per tal que l’Administració apliqui la llei tal com està estipulada i segons els mandats expressats pel Parlament.

Bernat Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

 

En català, jugues?

divendres, 8/11/2013

imatge_senselogo.jpg Dissabte 30 de novembre torna la Festa per al joc i la joguina en català, que enguany arriba a la desena edició amb una novetat: hem ampliat el ventall i passem a ser Festa pel joc i el lleure en català, per tal de donar cabuda no solament als jocs i joguines per als més petits sinó també  al joc i al lleure per a totes les edats, perquè tots tenim dret a jugar en la nostra llengua: el català.

La Festa tindrà lloc a l’Arc de Triomf/Passeig de Lluís Companys de Barcelona entre les 10 del matí i les 3 de la tarda.

Aquest any la Festa arriba carregada de noves activitats: tindrem espectacles tant per als més petits com per als més grans: grups d’animació infantil, jocs de màgia, contacontes, teatre, diables, bastoners, concerts de rock i cant coral. També hi haurà tallers per a totes les edats, des dels ja clàssics pintar cares, fer una corona o la ludoteca fins als tallers de grafitis i batucada. Hi trobareu projeccions de cinema i l’arbre de la llengua, on hi podreu deixar el vostres desitjos pel català.

Una novetat important serà la tómbola, on per molt poc podreu aconseguir un gran regal i d´aquesta manera col·laborar amb la Festa i amb la llengua.

Com l´any passat tindrem fira, on podreu trobar i comprar jocs i joguines en català.

Per a més informació sobre la Festa i sobre els jocs, joguines i lleure en català, visiteu el nostre web  www.jocsijoguines.cat

Mapi Travessa

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.