Espanya i la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries : signar, ratificar i incomplir

31.jpg En els darrers mesos, col·lectius dels diferents territoris amb llengua pròpia de l’Estat francès han dut a terme accions per denunciar la negativa del govern francès socialista a ratificar la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, malgrat haver-ho promès durant la passada campanya electoral. És evident que la signatura de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries seria un gran pas per a les comunitats lingüístiques situades dins l’hexàgon que, a dia d’avui, veuen menyspreats i vulnerats els seus drets lingüístics més bàsics.

No obstant això, la ratificació d’aquest conveni internacional impulsat pel Consell d’Europa – Ull! No confondre amb la Unió Europea– no garanteix ipso facto els drets de les comunitats lingüístiques reconeguts en el tractat, tot i que, en teoria, la ratificació comporta obligacions per part de l’Estat signatari. Un bon exemple d’aquests incompliments són les lleis aprovades pel Partit Popular en els darrers anys, des dels govern central i dels diferents governs autonòmics que controla.

Però cal recordar que la Carta no només estableix drets en àmbits concrets, sinó que també fixa principis i objectius; així doncs, l’article 7 de la Carta, en el punt b,  estableix el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixin cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària; i el mateix article, en el punt e, afegeix: el manteniment i el desenvolupament de relacions, en els àmbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minoritària i altres grups del mateix estat que parlin una llengua usada en una forma idèntica o pròxima, així com l’establiment de relacions culturals amb grups de l’estat que usin diferents llengües.

En aquest sentit, les lleis impulsades pel PP en els diferents territoris de parla catalana i des del govern central en els darrers anys, vulneren aquest conveni i tenen com a objectiu final l’esquarterament de la comunitat lingüística catalana; des del esperpèntic nom de LAPAO per denominar el català de la Franja d’Aragó fins al secessionisme lingüístic del govern valencià, que aquestes últims mesos ha insinuat que el valencià era, ni més ni menys, que una evolució de l’iber! passant pels articles del flamant conseller de Turisme balear – sí, sí, aquell senyor que apareix somrient en una fotografia amb uns testicles de cérvol sobre el cap i la cara ensangonada– en què afirma l’existència d’una llengua balear amb milers d’anys d’història i denuncia una suposada imposició del català en un mitjà de comunicació tan ponderat com el pamflet feixista Alerta Digital.

L’Estat espanyol, doncs, no només incompleix els drets reconeguts en la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries – podeu veure’n 40 exemples recents aquí –, sinó que en vulnera els objectius i principis. D’aquí a pocs mesos, el Consell d’Europa enviarà el comitè d’experts que avalua l’acompliment periòdic dels acords subscrits en aquest conveni internacional: serà un bon moment per denunciar davant les autoritats europees totes aquestes violacions dels drets en matèria lingüística i exigir a Espanya que en garanteixi l’acompliment o la retiri. Així, almenys, tot Europa coneixerà la realitat que pateixen les comunitats lingüístiques no castellanes dins les fronteres de l’Estat espanyol.

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

1 comentari

  • Joan Soldevila

    19/11/2013 17:52

    Bé, sembla que aquest acord i la seva constitució en l’article 3.2 i 3.3 no val la pena complir-los. De manera que no puc dir que em sorprengui gaire. Que n’aprenguin de França, almenys no ha ratificat l’acord internacional

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús