Arxiu del mes: febrer 2014

La tercera via i la llengua: quan els sentiments pesen més que els drets de les persones

dijous, 27/02/2014

396350689.jpg Davant del debat del procés sobiranista hi ha qui advoca des de Catalunya encara per una tercera via. Una part del discurs independentista més representatiu, més enllà de la defensa del dret últim a decidir, recalca la impossibilitat dins d’Espanya d’aconseguir un finançament just, una bona gestió dels recursos, un reconeixement de la identitat catalana i el blindatge de certs aspectes com la llengua en l’ensenyament. Aparentment assolir aquests objectius dins d’Espanya sembla impossible, però hi ha qui confia des de Catalunya, per una anomenada tercera via, que això pugui reeixir.

Tanmateix hi ha molts d’altres aspectes que pel fet de continuar dins d’Espanya poden condicionar una situació excepcional en l’entorn europeu pel que fa als dèficits democràtics fruit d’una transició incompleta i que invaliden pràcticament l’anomenada tercera via. Un d’aquests aspectes el conformen els drets de les persones pel que fa als usos lingüístics (més enllà, per descomptat, de les demandes actuals d’un bon model lingüístic a l’ensenyament que fins i tot en el plantejament inicial de la transició ja no era satisfactori). Ara com ara, la llengua catalana és la llengua mitjana europea més desprotegida legalment del continent. No hi ha cap precedent d’un estat com l’espanyol, que bo i tenint una llengua de les dimensions de la catalana, aquesta no sigui llengua oficial d’estat o amb el màxim reconeixement institucional al mateix nivell que qualsevol altra; i llengua oficial de la Unió Europea. Resoldre això, és una qüestió sine qua non per plantejar la possibilitat de pertinença a l’Estat espanyol.

Mirem a l’altra banda. Qui hi ha disposat a fer d’Espanya una Suïssa, una Bèlgica o una Finlàndia? Qui acceptaria que a Espanya el català fos tan oficial com el castellà a tots els efectes i amb el mateix tractament de diferenciació territorial? Això és el mínim que podem exigir. Difícilment el PP acceptaria una reforma constitucional on digués que el gallec, el basc, el català i el castellà són llengües oficials de l’Estat, totes al mateix nivell. La proposta de reforma del PSOE “Hacia una estructura federal del Estado” (Granada, juliol del 2013) no fa cap modificació en aquest sentit i ratifica l’oficialitat única d’estat per al castellà amb el mateix deure impositiu de conèixer-lo. Només Izquierda Unida ha fet alguna proposta en el sentit d’avançar cap allò que succeeix en la resta de casos comparables (vegeu “Conferencia sobre el modelo de estado” de febrer del 2014). ¿Algú creu fermament que el PP i el PSOE, o una majoria política espanyola, en cosa de mig any o un any, canviaran i acceptaran per a Espanya un model suïs, belga, finès o canadenc? Si no és així i penseu que això requereix més temps: ¿Creieu lícit mantenir en ple segle XXI, després de gairebé 40 anys de la mort de Franco, un sistema lingüístic sense precedents a Europa, i sacrificar durant més anys els drets dels ciutadans? Se li pot demanar a un ciutadà català que s’esperi anys, potser dècades, per aconseguir els drets bàsics que ja tenen la resta de ciutadans europeus?

Per quina raó, doncs, davant d’aquesta impossibilitat, encara alguns catalans advoquen per l’anomenada tercera via? Segurament hi ha raons de sentiment, de proximitat afectiva amb el projecte espanyol i/o d’interès personal. Però vet ací la pregunta: el nostre sentiment, voluntat de pertinença a Espanya i/o interès personal ha de passar per damunt dels drets de les persones? Hem de sacrificar que els ciutadans catalans tinguem una consideració legal i política com la resta d’europeus, amb uns drets lingüístics equiparables, pels nostres sentiments i/o interessos? Comptat i debatut: els sentiments han d’estar per sobre dels drets de les persones? Vet ací el problema de la tercera via.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

El català a la justícia, l’assignatura pendent

dimarts , 18/02/2014


volemviureplenament.jpg  A cada Nación parece señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vençer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más quando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto pareçe conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Així explicava el fiscal general de Catalunya José Rodrigo Villalpando que s’havia d’aplicar el Decret de nova planta que obligava a usar exclusivament el castellà a l’Administració de justícia. I és evident que se’n va sortir, si més no amb els resultats, perquè el “cuidado” que hi han posat s’ha fet més que evident d’aleshores ençà, i encara avui.

Però com molt bé diu aquest fiscal, es va necessitar temps, molt de temps, perquè això es fes realitat. Durant gairebé un segle després de la implantació dels decrets de nova planta, el català es va continuar utilitzant a les administracions locals, als registres, a les notaries. Va costar molt que els professionals s’acostumessin a utilitzar una llengua que no era la seva, sobretot en la justícia més propera al ciutadà.

Avui, la situació és que el català es fa servir molt poc en l’àmbit jurídic i judicial català. Els motius són molt diversos, però caldria destacar, d’una banda, la implantació del castellà en els estudis de Dret de les nostres facultats, on els futurs advocats aprenen les lleis bàsicament en castellà, i amb molt poques versions oficials de les lleis en català. D’altra banda, i ja dins l’àmbit judicial, la poca vocació dels catalans de treballar en aquest àmbit amb la consegüent arribada de jutges, secretaris, fiscals i treballadors de les oficines judicials de tots els indrets d’Espanya, que ignoren la llengua i el dret civil català, ben viu encara i legal, per bé que subsidiari del dret civil espanyol.

A finals de l’any passat, el conseller de Justícia va tornar a demanar per enèsima vegada al Consell General del Poder Judicial que es considerés un requisit per accedir a una plaça de jutge a Catalunya el coneixement de la llengua i el dret propis del nostre país; i per enèsima vegada, la resposta va ser no. I així, trobem jutges acabats de sortir de l’Escola Judicial vinguts de Castella, d’Aragó, d’Extremadura, que tenen com a primera destinació jutjats de Falset, de la Bisbal d’Empordà, de la Seu d’Urgell, on se suposa que han de dirimir conflictes de terres, d’herències, amb l’únic coneixement del dret civil espanyol i la incomprensió cap a la gent que no s’expressa en aquesta llengua. El xoc per força és dur, tant per als uns com per als altres.

És d’esperar que la recuperació del català no costi tant com va costar en el seu moment la implantació del castellà; de fet, ja portem més de 35 anys intentant-ho, amb resultats més aviat minsos. El que cal és que sigui també la ciutadania que empenyi els professionals d’aquest sector a fer-lo servir; que reclami escriptures i testaments en català, que demani ser casat en català, que usi el català en declaracions orals i escrites davant la justícia. I així, entre tots, aconseguirem més justícia per al català.

Mireia Plana

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

 

La poca presència del català en el món dels videojocs

dimarts , 11/02/2014

catavolta.png  Una companya de feina em comentava l’altre dia que estava molt preocupada perquè quan va a casa del seu nét, que encara no ha fet els 7 anys, mai no el veu jugar, sempre està amb l’ordinador o la “tablex” , -en té un domini que sembla que hagi fet un màster avançat en noves tecnologies-, com han canviat les coses! Quina diferència de com jugaven els nostres fills, i ja no diguem nosaltres! Si ara un marrec que encara no aixeca un pam de terra ja porta mòbil!  Però de fet el tema que la preocupa no és exactament aquest,  perquè tot desenvolupament tecnològic ben dosificat no és un problema. – El que sí que em preocupa, -va dir- i molt,  és que el meu nét, com molts altres infants o adolescents  d’aquest país, no pugui jugar amb videojocs en el nostre idioma , ja que en català crec que no hi ha pràcticament oferta en aquest camp.

– Tranquil·la, això està canviant-, li vaig dir. En els dos últims anys han sortit al mercat molts videojocs que incorporen el català, i en gran part és gràcies a la feina de la Plataforma per la Llengua, que des de la Comissió pel joc i el lleure en català treballa perquè tots, petits i grans, puguem jugar en la nostra llengua en català . Per veure l’oferta de videojocs en català només heu d’anar a la web  http://jocsijoguines.cat/, on hi  trobareu tota la informació. No cal dir que la meva amiga es va quedar molt més tranquil·la.

La presència de la llengua catalana en les joguines i els videojocs per a consoles adreçats a un públic infantil i juvenil és encara un dels àmbits on s’ha d’avançar en la tasca de normalització lingüística. Aquest procés s’ha de fer tant pel que fa a la sensibilització a consumidors (infants, nois i noies i també pares i mares) com també en el sector de les empreses productores i distribuïdores. La Plataforma per la Llengua treballa, a través de la Comissió pel joc i el lleure, per solucionar una mancança històrica  en la normalització de la llengua: el sector dels jocs i les joguines. Però necessita la col·laboració de tothom; ens hi voleu ajudar?

Mapi Travessa

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

 

 

El cas català

dijous, 6/02/2014

Ara fa uns dies estàvem repassant els debats que va haver-hi al voltant de la redacció de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,en concret els articles que s’hi van incloure relatius a la llengua. També, inevitablement, la posterior sentència del Tribunal Constitucional i l’ofensiva contra la llengua catalana que va desencadenar.

Avui, amb prou feines només 4 anys després, sembla que tot plegat succeís fa molts més anys.  No se’n parla gaire, per no dir gens. Entre d’altres factors hi ha un canvi de plantejament important. L’Estat espanyol ha entrat en una fase on ha posat la directa. Les sentències del Tribunal Superior en contra del model d’immersió van obrir el camí que després l’anomenada “llei Wert” ha acabat de rematar. Aquest any tornarà a ser un any intens en la defensa del model d’escola catalana.

Però l’àmbit de l’educació no és l’únic per on s’ha evidenciat, accelerat i explicitat l’ofensiva contra la llengua catalana. El govern de l’Estat espanyol està preparant un seguit de lleis que, a més a més de ser recentralitzadores, tenen per objectiu esborrar la presència de la llengua catalana. La llei d’unitat de mercat, la del consumidor i d’altres lleis ignoren absolutament la llengua catalana. Sota el criteri d’uniformitzar, es discrimina la nostra llengua així com també el, feble, marc normatiu que la protegeix.

Es fa evident que es vol fer recular la presència i ús de la llengua. A cops de llei, de manera contínua i implacable. Cada dos o tres mesos hi ha una nova llei o normativa que afecta un sector, reinterpreta la normativa en un altre… i així anar fent. Podria semblar que és una mena de represàlia pel procés que estem vivint a Catalunya, si no fos perquè de fet aquesta pràctica i actitud de no reconeixement de la llengua catalana en peu d’igualtat ja ve de lluny.

No volem ser victimistes ni recrear-nos excessivament en aquest fet. Cal denunciar-lo i explicitar-lo amb contundència. Però hem d’evitar estar sempre a la defensiva. És necessari mantenir la iniciativa per poder fer que la llengua no perdi el nervi i sumi adhesions, suports i que sigui present en tots els àmbits de la societat. Això és el que en part caracteritza el “Cas català”: poc o nul suport jurídic però en canvi un gran dinamisme social. El premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua, lliurat dimarts dia 4 de febrer, així ho ha posat de manifest.

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.