La tercera via i la llengua: quan els sentiments pesen més que els drets de les persones

396350689.jpg Davant del debat del procés sobiranista hi ha qui advoca des de Catalunya encara per una tercera via. Una part del discurs independentista més representatiu, més enllà de la defensa del dret últim a decidir, recalca la impossibilitat dins d’Espanya d’aconseguir un finançament just, una bona gestió dels recursos, un reconeixement de la identitat catalana i el blindatge de certs aspectes com la llengua en l’ensenyament. Aparentment assolir aquests objectius dins d’Espanya sembla impossible, però hi ha qui confia des de Catalunya, per una anomenada tercera via, que això pugui reeixir.

Tanmateix hi ha molts d’altres aspectes que pel fet de continuar dins d’Espanya poden condicionar una situació excepcional en l’entorn europeu pel que fa als dèficits democràtics fruit d’una transició incompleta i que invaliden pràcticament l’anomenada tercera via. Un d’aquests aspectes el conformen els drets de les persones pel que fa als usos lingüístics (més enllà, per descomptat, de les demandes actuals d’un bon model lingüístic a l’ensenyament que fins i tot en el plantejament inicial de la transició ja no era satisfactori). Ara com ara, la llengua catalana és la llengua mitjana europea més desprotegida legalment del continent. No hi ha cap precedent d’un estat com l’espanyol, que bo i tenint una llengua de les dimensions de la catalana, aquesta no sigui llengua oficial d’estat o amb el màxim reconeixement institucional al mateix nivell que qualsevol altra; i llengua oficial de la Unió Europea. Resoldre això, és una qüestió sine qua non per plantejar la possibilitat de pertinença a l’Estat espanyol.

Mirem a l’altra banda. Qui hi ha disposat a fer d’Espanya una Suïssa, una Bèlgica o una Finlàndia? Qui acceptaria que a Espanya el català fos tan oficial com el castellà a tots els efectes i amb el mateix tractament de diferenciació territorial? Això és el mínim que podem exigir. Difícilment el PP acceptaria una reforma constitucional on digués que el gallec, el basc, el català i el castellà són llengües oficials de l’Estat, totes al mateix nivell. La proposta de reforma del PSOE “Hacia una estructura federal del Estado” (Granada, juliol del 2013) no fa cap modificació en aquest sentit i ratifica l’oficialitat única d’estat per al castellà amb el mateix deure impositiu de conèixer-lo. Només Izquierda Unida ha fet alguna proposta en el sentit d’avançar cap allò que succeeix en la resta de casos comparables (vegeu “Conferencia sobre el modelo de estado” de febrer del 2014). ¿Algú creu fermament que el PP i el PSOE, o una majoria política espanyola, en cosa de mig any o un any, canviaran i acceptaran per a Espanya un model suïs, belga, finès o canadenc? Si no és així i penseu que això requereix més temps: ¿Creieu lícit mantenir en ple segle XXI, després de gairebé 40 anys de la mort de Franco, un sistema lingüístic sense precedents a Europa, i sacrificar durant més anys els drets dels ciutadans? Se li pot demanar a un ciutadà català que s’esperi anys, potser dècades, per aconseguir els drets bàsics que ja tenen la resta de ciutadans europeus?

Per quina raó, doncs, davant d’aquesta impossibilitat, encara alguns catalans advoquen per l’anomenada tercera via? Segurament hi ha raons de sentiment, de proximitat afectiva amb el projecte espanyol i/o d’interès personal. Però vet ací la pregunta: el nostre sentiment, voluntat de pertinença a Espanya i/o interès personal ha de passar per damunt dels drets de les persones? Hem de sacrificar que els ciutadans catalans tinguem una consideració legal i política com la resta d’europeus, amb uns drets lingüístics equiparables, pels nostres sentiments i/o interessos? Comptat i debatut: els sentiments han d’estar per sobre dels drets de les persones? Vet ací el problema de la tercera via.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

2 comentaris

  • Eduard Botifoll Julià

    27/02/2014 17:50

    Excel·lent article. I afegiria que les actuacions de l’estat espanyol ara, demostren que volen aniquilar el català. Els que s’emparen en la constitució, com el PSC, es posen al costat de l’unionisme i l’espanyolisme perquè la constitució entén el català i les altres llengües de l’estat com a dialectes del castellà

  • Joan Soldevila

    28/02/2014 9:11

    Bon article que ens permet de veure que la frase de Pla continua essent certa. Ara bé, el sistema lingüístic que té Espanya és una còpia del francès, amb l’agreujant que no han pogut fer el genocidi que el veí del nord ha realitzat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús