Arxiu del mes: abril 2014

Un conte

dimecres, 30/04/2014

imatge_senselogo.jpg

La nina estava asseguda a terra al costat de l’armari. Malgrat que el seu entorn era fosc, es podia endevinar el volum d’un cos a sobre del llit a l’esquerra de la cambra. Se sentia el respirar rítmic i pausat  de qui dorm amb la placidesa de la tranquil·litat infantil. Al costat de la tauleta de nit, hi havia una caixa de colors vius i llampants on se n’anunciava, amb un titular de lletres generoses, el contingut: “JUEGO DE MAGIA”. Un xic enllà, al peu de la finestra amb els finestrons ajustats, una capsa de colors rosats amb la imatge d’una infermera a la portada, publicitava el seu contingut amb unes lletres de color groc: “DISFRAZ DE ENFERMERA”. Al mig del dormitori, una altra caixa, bastant grossa, indicava amb un rètol de color verd sobre fons taronja: “PATINETE DE TRES RUEDAS”.

Pausadament, la Mireia s´anava despertant. Avui complia set anys i tant bon punt posà els peus a terra, se n‘adonà de la sorpresa que els seus pares li havien preparat.

Va destapar la capsa de la disfressa i, posant-se-la per sobre, es va mirar al mirall, i amb una certa coqueteria,  va deixar-la  amb desgana a sobre de la cadira del costat de la porta.

Després es va fixar en la caixa del patinet. Un somriure va dibuixar-se a la seva cara i el tragué per estrenar-lo. En donar una volta pel dormitori i just quan anava a sortir de l´habitació, va descobrir la presència de la nina. S’hi acostà amb els ulls d’allò més oberts i, amb mans tremoloses, la prengué amb la delicadesa de qui no s’ho acaba de creure.

Portava un vestit de color rosa amb un llaç de vellut blau fosc com a cinturó i unes puntes blanques que li feien de solapes al voltant del coll. Els seus cabells rossos li sortien per sota d’un barretet de llana del mateix color que el vestit, amb un voraviu molt fi de color blanc que feia ziga-zaga. Tancava els ulls quan la posaves ajaguda, i en abraçar-la i prémer-la contra el cor, deia amb una veu gairebé infantil: “TE QUIERO, MAMÁ”.

La Mireia va deixar la nina a sobre del llit i va córrer a buscar els seus pares.

– Mare, mare! va cridar.

La mare, corpresa per l´angoixa de la seva filla, va córrer cap a ella.

– Què et passa, Mireia? Que no t’han agradat els regals?

– Sí, mare, i molt! Però la nina…la nina… ¡No parla català!

Joan Mundó

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

Lectures essencials per Sant Jordi sobre llengua i drets lingüístics. Les novetats

dimarts , 22/04/2014

116.-Plataforma-3d.jpg Si voleu fer un bon regal sobre el tema (o fer-vos-el), vet ací unes propostes altament recomanables.

Asfixiant la Llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català. Angle Editorial 2014. Roger Buch i Ros. 16 euros. Un virtuosisme per explicar en poques pàgines (176) allò que cal saber, no només sobre els atacs del PP a la llengua catalana, sinó sobre les raons i el fonament de la ideologia d’aquest partit i, sobretot, la resposta de la societat civil arreu dels territoris de parla catalana. És una petita joia, feta per un gran comunicador i pedagog de la política, un activista per la llengua, bon coneixedor del teixit associatiu de casa nostra; per explicar de manera fàcil allò que és complicat, per no fugir d’estudi, per ser rigorós, documentat, i no pas feixuc. Avança territori per territori: Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent. Amb cites textuals, anècdotes, situació i precedents. Tot explicat amb apartats curts. Per entendre, per tenir argumentari. Però encara va més enllà. El primer i el darrer capítol ens situen a l’estratègia, en la mentalitat del que significa per al PP la llengua catalana, i es projecta al futur per tal d’intentar respondre qüestions com si el PP i el PSOE són iguals o què passarà amb la llengua l’endemà de la independència. Hi ha molts llibres sobre les raons econòmiques per la independència però aquest es pot dir que és únic a entendre la necessitat d’un estat des del punt de vista de la justícia social pel que fa al fet cultural. Podeu veure’n la referencia aquí, i un videobook introductori aquí.

Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català. Editorial Base 2014. Francesc Marco i Palau. 15 euros (12 euros per a socis de la Plataforma per la Llengua). 240 pàgines. La Plataforma per la Llengua celebra 20 anys i ho fa posant el descobert alguns dels secrets més amagats de la seva història. Francesc Marco és un historiador jove que ha fet una feina de recerca bibliogràfica i entrevistes als creadors i promotors d’aquesta organització. I ho ha plasmat en un llibre que serà una referència de consulta per entendre el què, el com i el perquè. Àmpliament documentat, i amb criteris historicistes, recorre pas a pas la transformació estructural i organitzativa de l’entitat i les campanyes que s’han anat desenvolupant. Quins eren els antecedents? Com va néixer la Plataforma per la Llengua i per què? Com s’ha transformat? Etiquetatge, cinema, acollida lingüística, català a Europa, administracions públiques, escola, llengua i independència, l’evolució de l’estructura interna, la filosofia de funcionament de l’organització, les relacions amb altres organitzacions, les respostes a les agressions. És també un llibre de 20 anys d’història de les traves i lluites per normalitzar el català. Carme Forcadell, Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i el filòleg Jordi Manent el prologuen. En podeu veure més informació aquí.

I finalment la tercera lectura recomanada és potser la reflexió arran d’aquest Sant Jordi i també d’aquestes dues propostes. Som de cap a cap a un procés cap a la llibertat, i una de les raons que fan indefugible aquest procés per tot demòcrata és la impossibilitat d’articular un projecte dins d’Espanya que consideri els ciutadans de parla catalana d’acord als estàndards de la resta de països europeus. El conflicte lingüístic és punyent, i no pas només perquè hi hagi una regressió en l’àmbit de l’ensenyament, sinó perquè els principis constitucionals i els successius governs espanyols ja de bon principi consideren el fet identitari castellà privilegiat pel que fa a la resta i el català disminuït. Fa poc Rubalcaba i Rajoy expressaven al Congrés que ells entenen la “qüestió” catalana, que estimen la llengua catalana; però és ben evident que són artífexs d’un principi de discriminació voluntàriament expressada. Vegeu sinó llur model lingüístic en aquest document.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

Una xarxa de cors que fa 10 anys

dijous, 17/04/2014

La xarxa fa 10 anys!  10 anys de la creació de la Xarxa Associativa de la Immigració, un grup de 26 entitats de nouvinguts creat el 2004 per promoure juntament amb la Plataforma per la Llengua el concepte del català com a llengua comuna i d’acollida a casa nostra. En aquests 10 anys, amb les entitats hem realitzat nombroses accions per sensibilitzar sobre la utilitat del català com a eina de cohesió social. Nombroses iniciatives per fer del català la llengua comuna i de cohesió a casa nostra: des de l’elaboració del mateix manifest “El català, llengua comuna” fins a l’edició de guies i eines adreçades a diferents col·lectius de nouvinguts. Però l’acte amb més visibilitat que cada any organitza aquest col·lectiu és “El català, llengua comuna”, que se celebra per Sant Jordi i que visibilitza aquest objectiu amb accions molt massives i amb molta repercussió, com el Lip dub per la llengua o el Post-it art per la llengua.

Per celebrar el dia de Sant Jordi volem treballar de manera original i participativa l’ús social de la llengua catalana i l’acollida lingüística, en un marc de convivència exemplar que s’expressa en el treball conjunt amb diferents associacions de persones immigrades amb qui coorganitzem l’acte. Pretenem obrir la celebració a totes les persones, especialment aquelles que han vingut de fora del país, que potser, fins avui, no han trobat els espais necessaris per participar activament amb la resta de la societat civil catalana. Volem també contribuir a estimular el dinamisme de la diada de Sant Jordi com a punt de trobada.

Un any més a la  plaça dels Àngels de Barcelona hi haurà un espai per a les entitats on es podran intercanviar experiències relacionades amb la inclusió social i amb la diversitat que enriqueix la nostra societat. A Catalunya, s’hi parlen actualment més de 270 llengües, tot un patrimoni que tenim l’obligació no solament de preservar, sinó d’impulsar.

10 anys de feina conjunta i relacions interculturals entre la Plataforma per la Llengua i les 26 entitats de persones immigrades que conformen aquesta xarxa d’entitats de nouvinguts! Durant aquests 10 anys hem caminat junts per fer del català la llengua d’acollida i ho continuarem fent perquè és la millor eina d’aproximació. Aquest 10è aniversari la farem ben grossa: una “Xarxa de cors, el català ben amunt”. Una acció simbòlica, per visibilitzar la diversitat lingüística i promoure el català com a eina de cohesió amb un final espectacular que no us podeu perdre.

Per Sant Jordi, escriu el teu desig pel català!

Eulàlia Buch

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

Modest Prats, in memoriam

dimecres, 2/04/2014

2009-03-1663227.jpg Aquest cap de setmana vam conèixer la notícia de la mort de Modest Prats (Castelló d’Empúries, 5-9-1936 – Girona, 29-3-2014). Volem expressar el nostre condol per la mort d’un referent estudiós de la cultura i la llengua catalana. La seva figura, però, romandrà sempre entre nosaltres. Un record i un exemple que ens acompanyarà al llarg del nostre camí, de la nostra feina en favor de la llengua que tant estimava.

Si bé com a Plataforma per la Llengua mai vam tenir ocasió d’establir-hi cap col·laboració, vam mantenir-hi contactes a nivell personal. Seguíem les reflexions i posicions que feia des de Girona. Així, per exemple, la seva obra El futur de la llengua catalana (1990) que va escriure juntament amb Albert Rossich i August Rafanell és un exemple de com s’expressava de forma clara i sense eufemismes sobre els reptes i perills de la llengua catalana. En l’univers intel·lectual-filològic-opinador català era una veu autoritzada. Defugia eufemismes, preferia la paraula clara, amable, però clara i directa. Ja se sap que les veritats no sempre agraden a tothom. Malauradament la malaltia que l’afectava el va tenir apartat aquests darrers anys. No va poder conèixer l’evolució que aquests darrers dos anys està transformant el país. Seria molt interessant saber la seva opinió. La seva mirada no era a curt termini. Possiblement, en l’àmbit de la llengua podria dibuixar un traç a seguir, defugint les pressions i atacs que ens afecten diàriament.

Modest Prats va assumir diverses responsabilitats en l’àmbit eclesiàstic, sense oblidar mai el seu compromís amb Catalunya i amb la llengua catalana, a través d’una intensa activitat intel·lectual. És important destacar una afirmació que va fer en la seva última lliçó a la Universitat de Girona “Res no és innocent, en el món de les llengües. La paraula dominant és la paraula que imposa el poder dominant”. És una frase que, en l’any del tricentenari, és més evident i lúcida que mai.

Gràcies, Modest Prats!

Daniel Mundet

Director de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.