Arxiu del mes: juny 2014

La botiga de joguines

dimarts , 17/06/2014

 

L´aparador m’oferia l´espectacle de la botiga plena de joguines amb els anuncis de les diferentes seccions amb grans cartells de colors diversos, escrits en català. Jocs de taula cap a la dreta, jocs de construcció al fons, jocs esportius primera planta, i així un seguit de directoris que es perdien fins al fons del local.

L´interès em va esperonar per entrar-hi i entremig de nines, pilotes, taules de ping-pong i cistelles de bàsquet, vaig descobrir la secció de maquetes per muntar, on destacava aquell tren miniatura, reproducció a escala d’una “Santa Fe” de la meva infantesa. Vaig acostar-m´hi encuriosit per la joguina i em va sorprendre tant la fidelitat del més petit dels detalls, com l´etiquetatge, en català, de la caixa: “MÀQUINA DE TREN SANTA FE MODEL 151F-3102 escala 1:800″ i amb lletres més petites: “CONSTRUÏDA A LA MTM L´ANY 1943″.

Abstret com estava davant d´aquella peça gairebé perfecta, no em vaig adonar de la presencia, al meu costat, del dependent per oferir-me les explicacions necessàries sobre les característiques de la petita obra d’art.

– Li agraden els trens? va preguntar-me amb l’amabilitat interessada de qui vol ésser agradable i atendre un nou client. “Porta un sistema que, quan es posa en moviment, engega una columna de fum, mentre deixa anar un xiulet com les màquines de veritat”, va informar-me amb un to que volia ésser confidencial.

– Sí, vaig respondre sobressaltat per l´aparició sobtada de l´empleat de la botiga. Em porten records de la meva infantesa, com quan anava d´estiueig a Vacarisses amb els meus pares i l´avi. Però el que més m´ha sorprès, i agradablement, és l´etiquetatge en català de tots els articles, ja que no és freqüent l´ús de la nostra llengua a les joguines destinades als més petits.

– Les coses han canviat molt des que es va aprovar la nova normativa, em contestà sense que el somriure amable del seu rostre es desdibuixés. “Ara, gairebé tots els jocs estan etiquetats  en català com a idioma primer, així com els llibrets d´instruccions i les descripcions de les joguines”, va seguir informant-me amb un cert sentiment d´orgull. “A les nines, els han canviat el xip i poden interactuar amb les criatures en l´idioma que elles triïn. Les indicacions per al muntatge dels…!”

El timbre del despertador va ressonar com la trencadissa d’una vidriera. Amb desgana, vaig anar a la dutxa. I amb l´enyorança d’un somni, vaig sortir al carrer enfilant el camí cap a la feina.

Joan Mundó, representant de l’Àrea de Joguines de la Plataforma per la Llengua

Quan el que està en joc és tot

divendres, 13/06/2014

 

Per un país de tots, decidim escola catalana. 14 de juny 18h al Passeig de Sant Joan amb Gran Via. Somescola.cat

Estem acabant un curs escolar que ha estat dur, duríssim per a la comunitat educativa i per a la societat civil , en general. Fruit de la lectura centralitzadora i restrictiva que el Tribunal Constitucional  va fer de l’Estatut de Catalunya, el dia 28 de juny de 2010 l’esmentat tribunal va emetre una sentència que en considerar que, si bé el català podia ser llengua vehicular dels aprenentatges, també ho podia ser el castellà, va obrir la porta a la presentació d’una sèrie de recursos els quals, amb clares intencions polítiques, pretenien i pretenen canviar l’estatus lingüístic de les nostres escoles, passar per alt les lleis del nostre Parlament i crear problemes allà on no n’hi havien.

Ràpidament, les entitats que treballem per la llengua i la cultura del país vam constatar les possibles i més que probables conseqüències negatives que la sentència podria tenir per a l’estabilitat i per als projectes lingüístics de les escoles catalanes i ja el mateix dia vam emetre un comunicat conjunt i ens vam constituir com a Somescola.cat. Des d’aquell dia Somescola no ha parat de créixer i avui ja som 43 les entitats que treballem conjuntament amb el mateix objectiu: defensar l’escola catalana en llengua i continguts , amb la metodologia d’immersió allà on calgui i amb el suport de milers i milers de consells escolars i ciutadans que comparteixen la necessitat de defensar el model d’escola que tenim perquè cedir és perdre.

L’escola catalana és l’escola de tots. A Catalunya, després del franquisme es va produir un petit miracle, o no tan petit, ben mirat. Vam passar de les escoles franquistes on el català no tenia cap espai, a l’escola catalana. Vam comptar, per fer-ho possible, amb moltes complicitats. Primer cal valorar l’esforç de tots els mestres, catalanoparlants d’origen i castellanoparlants que van haver-se de reciclar perquè ni els uns ni els altres estaven preparats, deixant de banda comptades excepcions , per fer classes en català i de català a les escoles. Es va emprendre la gran aventura del Reciclatge i, en 10 anys (1978-79 a 1988-89) i amb l’organització encarregada als ICE’ s de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica es van impartir 294.331 cursos. Cal remarcar que els cursos eren voluntaris i es feien fora de l’horari lectiu.

Respecte, rigor, exigència, consultes a diferents nivells i a diferents països, complicitats entre govern, mestres, famílies, institucions… així va néixer l’escola catalana. El nostre objectiu: Construir la millor escola possible, arrelada al país, hereva de la millor tradició pedagògica catalana que desenvolupés al màxim les potencialitats de tot l’alumnat i que no discriminés ningú per la raó de la llengua que parlés a casa o per cap altre tret diferencial. Estàvem convençuts i ho estem que l’escola és essencial per aconseguir un país solidari, desenvolupat que aspiri a l’excel·lència i que proporcioni les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

L’escola catalana garanteix que, en acabar l’escolaritat, tot l’alumnat serà competent en dues llengües, català i castellà i tindrà un bon nivell d’una altra llengua estrangera. Hem mantingut el nostre compromís i avui, malgrat que parlem de més de 230 llengües diferents de l’alumnat, malgrat una immigració massiva, els resultats obtinguts avalen el nostre model educatiu i qualsevol noi o noia escolaritzat a Catalunya és tan competent en castellà o més que un noi o noia monolingüe de Madrid. On és el problema? A Catalunya valorem la importància de parlar diferents llengües perquè sabem que les llengües són molt més que eines per a la comunicació. Les llengües són una forma d’expressar el món, de fer entendre els altres, són font de cultura, de coneixement i un factor econòmic important. I ara tenim un altre repte. Volem que l’alumnat català sigui realment competent en anglès o una altra llengua estrangera i esmercerem tots els esforços per aconseguir aquesta fita. No en tenim prou amb el fet que els alumnes de Primària de Catalunya tinguin més bon nivell d’anglès que els dirigents de l’estat.

Si ja era prou greu la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, per acabar de tancar el cercle d’ opressió contra la nostra escola, s’ha aprovat la Llei Wert, una llei feta des de l’autoritarisme amb l’objectiu explícit “d’espanyolitzar els nens catalans”,  per satisfer les posicions més ràncies de segons quins  poders fàctics, una llei que intervé en el curriculum, que es reserva l’avaluació i que pretén augmentar la presència del castellà amb l’excusa que també pot ser llengua vehicular dels aprenentatges i perquè uns quants pares ben adoctrinats ho demanen. I per què no s’atenen les peticions d’altres pares del domini lingüístic del català, a València o a les Illes?

Somescola fa una crida a la mobilització el proper dia 14 de juny. Creiem que és molt important per a tots nosaltres sentir-nos junts, disposats a defensar la nostra escola , el nostre país i les nostres institucions i perquè el govern de l’estat vegi, si ho vol veure, que  no admetrem les seves ingerències, que sabem que tenim raó i que no estem disposats a retrocedir 30 anys per consentir les obsessions d’uns pocs que desconeixen la nostra realitat i el nostre compromís amb tota la societat catalana de mantenir una escola de qualitat, que prepari els nostres fills per al futur i de la qual puguem continuar sentint-nos orgullosos.

Per un país de tots, escola en català.

Teresa Casals

Cap de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua i

membre de la Permanent de Somescola.cat

10 testimonis, 20 anys i un sol repte: #repteCocacola

dimecres, 11/06/2014

IMG_1733.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 #repteCocacola. Plaça de Catalunya, 31 de maig de 2014.

He demanat a 10 testimonis (inclosa jo mateixa) que van ser presents l’any 1993 i que també van ser presents el passat 31 de maig de 2014 a la plaça de Catalunya que reflexionessin sobre les diferències entre les dues edicions del Repte Cocacola, en què la Plataforma per la Llengua ha reivindicat, amb l’elaboració d’un mosaic fet amb llaunes amb la inscripció “Etiqueteu en català!” que les grans multinacionals que operen al nostre país usin el català en l’etiquetatge dels seus productes..

Aquí teniu les seves paraules:

Xavier Bosch (director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya)

Notes com passa el temps quan et convoquen a repetir una acció vint anys després d’haver-hi participat. Lamentablement, si s’ha hagut de repetir ha estat perquè en tot aquest temps les grans marques han fet cas omís de les pressions populars i han continuat amb la seva manca de respecte als seus clients i la llengua que parlen. La gran diferència entre 1993 i ara és el context polític. Si llavors havíem d’esperar la bona voluntat de les empreses, la creació d’un nou estat pels catalans serà la manera definitiva que les empreses respectin el país i la llengua del territori on actuen. Els faltarà temps per catalanitzar les seves etiquetes.

Roger Buch (grup organitzador 1993)

La diferència és que abans es van haver de pagar dos anuncis a la premsa (Avui) que van ser molt cars i l’entitat que ho organitzava no era gens coneguda. Ara no cal posar anuncis, perquè la difusió ha estat viral a partir de la mobilització de tot l’entorn de l’entitat. La Plataforma per la Llengua actualment té una xarxa de milers de relacions formada pels seguidors de Twitter (24.416 seguidors) i els seguidors de Facebook (27.429 seguidors).

Tot això permet:

– Promoure l’acció abans de fer-se, buscar complicitats. Als seguidors els agrada la campanya i la difonen, són “prescriptors”, és a dir, els millors venedors de l’acció són els simpatitzants de la Plataforma per la Llengua que comparteixen les informacions.

– Difondre l’acció una vegada feta a partir d’enviar fotos. La imatge en aquest cas és important, per tant, es tracta de poder difondre. Continua sent important sortir al TN (tot i que molta menys gent veu la televisió i el TN per la multiplicitat de canals que hi ha), però ara s’hi afegeix tota la difusió viral per les xarxes.

Àlex March (grup organitzador 1993)

El #repteCocacola no ha estat res més que una intervenció efímera, una mena de land art reivindicatiu, on s’ha transmès un missatge amb llaunes de Coca-Cola, tal com ja vam fer fa 20 anys. No ha estat idèntic, la Plataforma per la Llengua s’ha fet gran i el mosaic també. El nombre de llaunes s’ha més que duplicat i això ha permès que la mida d’aquestes lletres pixelades hagi estat molt més gran i que per poder llegir el missatge hagi estat necessari anar-se’n molt més lluny. En aquests 20 anys hem anat de prop a lluny, i la marca s’hauria de plantejar si vol que els consumidors ens allunyem encara més davant de la seva negativa a incloure el català en l’etiquetatge o per contra pot aprofitar aquesta empenta i missatge en positiu per créixer i incorporar noves cultures als seus envasos.

Bernat Gasull (grup organitzador 1993 i actual treballador de la Plataforma per la Llengua)

L’any 1993 s’havia aprovat l’Estatut del consumidor i els ciutadans teníem per primer cop el dret de rebre l’etiquetatge en català, però calia fer un reglament perquè fos una obligació per part de les empreses. El 2014, amb el Codi de consum del 2010, aquest dret ja és una obligació. Tanmateix, per als productes alimentaris no es posen sancions atès que l’administració entén que el català primer hauria de ser llengua oficial de la UE d’acord amb un reglament del 2011. Per a la resta de productes (joguines, mobles, roba, medicaments, higiene de la llar, higiene personal, electrodomèstics…) tampoc de moment no se’n posen, encara que l’Administració hi està obligada per llei.

Neus Mestres (grup organitzador 1993 i actual treballadora de la Plataforma per la Llengua)

Ha estat un acte més complet, amb nous elements de participació a banda de la construcció del mosaic. Enguany l’acte incorporava un element festiu important, la celebració dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. El sistema d’aconseguir llaunes ha estat molt diferent, aleshores vam haver d’anar a tots i cada un dels concerts del Palau Sant Jordi, aquest cop hem fet difusió de la recollida a través de xarxes socials i per aquesta raó n’hem pogut aconseguir moltes més.

Sara Nadal (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Des del meu punt de vista, una de les diferències respecte al 1993 va ser a nivell logístic: enviament de mails previs per a l’organització (escaleta de l’acte, distribució dels voluntaris per a cada lletra, imatge prèvia del mosaic, etc.), i un cop a la plaça, un punt d’informació equipat amb “eines” que facilitaven la tasca de col·locar les llaunes (cintes adhesives, tisores, guix, guants…), i fins i tot tovalloletes per rentar-nos les mans, i aigua per a tothom!

Crec que la difusió i organització prèvia han estat claus per tenir 40.000 llaunes respecte a les 15.000 del 1993. Vist ara, no sé pas com ens ho vam fer.

Guillem Carbonell (grup organitzador 1993)

En Martí enguany no hi era. Els que ho vam muntar fa 20 anys érem un grup d’amics que ens havíem ajuntat precisament per a defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes (seguint l’eslògan de la ja aleshores desapareguda Crida). Tots teníem bastant el mateix rang, ens dividíem les tasques però diria que no sobresortíem els uns dels altres. I el Martí hi era i era important. Destacava molt però al mateix temps era un més del grup, aquesta era la gràcia d’aquell moment. Si hagués estat al 2014 ara sí que hauria sobresortit perquè de tots va ser el que finalment va acabar ser més constant, comprometent la seva vida per al català i la muntanya, liderant la Plataforma per la Llengua. Però no hi era.

Els que ho vam muntar ens hem fet més grans. Però això no té més importància que la que té per a cadascú de nosaltres. Per sort durant l’acte d’enguany jo no he sentit nostàlgia, més aviat he estat content de veure que l’acció anava bé i trist de pensar que encara calia fer-la.

Lali Mestres (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Així a primer cop d’ull jo hi trobaria dues diferències:

–          La infraestructura ​per​ muntar l’acte d’ara fa 20 anys era ben casolana​. Ara fa 20 anys en comptes de tanques de l’ajuntament hi havia una cinta de plàstic lligada entre cadires de fusta i cavallets de taula​, tampoc teníem cap tendal, la pancarta amb el lema de l’acte era feta a mà, no teníem cinta adhesiva per enganxar les llaunes al terra…, i a l’hora de recollir-ho tot, allà mateix aixafàvem les llaunes, ​amb una espècie de paperera aixafallaunes…

 

–          A nivell visual, 20 anys després ​el mosaic ha estat molt més divers. Avui, hi ha una gran ​varietat de ​llaunes de ​Coca​-​Col​a​: light, zero, descafeïnades, altes, baixes… Ara fa 20 anys eren totes vermelles​,​ totes iguals…​

Francesc Gomà (grup organitzador 1993 i actual voluntari de la Plataforma per la Llengua)

–          L’anècdota de la dona de la parada ambulant de menjar pels ocells. En l’edició del 1993, just quan els integrants de la Plataforma per la Llengua vam arribar a la plaça Catalunya i vam començar a desplegar tota la logística, la dona de la parada ambulant del menjar dels ocells es va posar forta en el seu propòsit de no moure’s del mig de la plaça. Finalment, va accedir a marxar amb la condició que li donéssim el benefici que, segons ella, obtenia cada diumenge, 25.000 pessetes. Finalment, la Guàrdia Urbana va intercedir i va manar a la dona que es situés en un racó de la plaça atès que l’ajuntament ens havia donat permís per fer l’acte. En l’edició del 2014, la parada ambulant de la dona seguia a la plaça però aquesta vegada tan sols va preguntar quanta estona duraria l’acte…

–          La quantitat de llaunes i les dimensions de les lletres. El 1993 es va fer la frase “Etiquetem en català” amb unes 15.000 llaunes mentre que el 2014 la frase “Etiqueteu en català” s’ha fet amb 32.000 llaunes. Evidentment, aquesta diferència de llaunes ha comportat una diferència evident en les dimensions de les lletres.

L’any 1993 érem pocs, tots voluntaris, amb pocs recursos i molt joves, però amb unes ganes boges d’aventurar-nos a organitzar un acte així. Fins i tot en Martí es va comprar una americana per l’ocasió! Recordo nits al Palau Sant Jordi fent viatges amb el Fiat Uno ple de bosses d’escombraries amb llaunes. Ara també hem fet molts viatges per tot el territori i per tota la ciutat, però les xarxes socials ens han permès tenir punts de recollida per tots els Països Catalans i desenes d’entitats col·laboradores, en total 80. El 1993 va ser el primer acte públic de la Plataforma per la Llengua, ara un acte per commemorar els 20 anys de l’entitat. La reivindicació, la mateixa.

10 testimonis i força diferències, però hi ha una cosa que no ha canviat en 20 anys: encara hi ha grans empreses com Coca-Cola que vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre l’etiquetatge en català. Grans marques com Coca-Cola sempre respecten totes les llengües europees de les dimensions de la catalana. El català és l’únic cas en què no ho fan.

Quan podrem dir que som un país normal?

 

Eulàlia Buch

Cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua

Un repte amb sentit d’Estat

dimecres, 4/06/2014


CAT.jpg
Dissabte 31 de maig vam dur a terme una acció en favor de l’etiquetatge en català, recollint 40.000 llaunes de Coca-Cola. Era el nostre #reptecocacola, que tenia per objectiu fer un mosaic de llaunes amb la frase “etiqueteu en català”. Diferents motius ens van portar a fer aquesta acció.

Primerament, perquè tot i l’increment de l’etiquetatge en català, encara ens trobem lluny d’una situació d’igualtat i normalitat. Ni el govern català acaba d’aplicar la llei, ni les empreses fan cap pas. Així doncs, l’any 2010 es va aprovar la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya per la qual es reconeix el dret del consumidor de rebre l’etiquetatge en català i el deure de les empreses de fer-lo acomplir. Tot i així, els requisits lingüístics establerts en aquesta llei amb relació a la llengua catalana són àmpliament incomplerts per moltes empreses. Tampoc no s’ha tramitat cap sanció per part de l’Administració pública. Hi ha una llei, però si no es compleix no passa res.

Segonament, vam fer l’acció per incidir en l’etiquetatge de les gran marques, com per exemple Coca-Cola, però també Danone, Kelloggs, etc. Coca-Cola actua en més de 200 països d’arreu del món, i etiqueta en moltes llengües clarament menys parlades que el català. Es tracta de multinacionals que tenen un codi ètic, un codi de conducta… tots ells pensats per atendre millor les necessitats dels consumidors, però que a Catalunya no volen aplicar. Un contrasentit que compta amb la incapacitat del govern per fer aplicar el marc normatiu i amb l’animadversió del l’Estat espanyol per tal que la llengua catalana sigui present en l’etiquetatge en un pla d’igualtat respecte la llengua castellana.

I, finalment, fa precisament 20 anys que la Platafoma per la Llengua va fer el seu primer gran acte exactament en el mateix sentit. I és que l’acte ha servit per commemorar l’aniversari de l’entitat, que arriba als 20 anys. L’acte fundacional, el 12 de desembre de 1993, va ser la creació d’un mural similar, però en aquella ocasió amb 15.000 llaunes.

Han passat vint anys,  s’ha fet una feinada increïble en molts àmbits… però en aquest tema, en aquest sector, encara no s’ha avançat de manera significativa. Durant aquests 20 anys hem adquirit experiència, hem parlat amb moltes empreses, i també diferents governs… però l’etiquetatge encara es troba al 10%. La sensació és agredolça. Les empreses compliran una llei si saben que s’ha de complir. Per això cal que la llengua catalana sigui una qüestió d’estat, que tothom la percebi com a eix central i estratègic, en tots els sentits!

Daniel Mundet

Director de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.