Arxiu del mes: juliol 2014

La llengua, un compromís individual i col·lectiu

dijous, 24/07/2014

estimoelcatala fonsyoutube-001

Quan interpretem els estudis sociològics que ens informen de l’estat de salut de la llengua catalana podem veure el got mig ple o mig buit. A vegades aquesta interpretació es fa d’una manera interessada, altres vegades per una lectura poc aprofundida dels resultats. És important fer un bon diagnòstic de la situació real perquè sense un bon diagnòstic no es poden aplicar les mesures adequades.

És cert que mai tants conciutadans de Catalunya havien tingut un coneixement tan aprofundit de la llengua catalana. D’entrada tots aquells homes i dones que s’han escolaritzat a les escoles catalanes durant els últims trenta anys estan en disposició de parlar, llegir i escriure en català i en castellà. Aquesta és una realitat inqüestionable. Ara bé, la vitalitat d’una llengua no es mesura per les persones que la saben parlar i escriure sinó per aquelles persones que l’usen.

Els últims estudis ens informen que només un 34% dels ciutadans de Catalunya usen sempre el català com a primera opció i tots els sociolingüistes de prestigi diuen que, quan una llengua d’un territori és usada pel 30% de parlants d’aquell territori, és una llengua en perill. La situació del català és de fragilitat.

És una tasca de tots i de cadascun de nosaltres canviar aquesta situació. Les llengües són herència i testament. Les rebem del nostres avis i les hem de traspassar als néts. Les llengües no només són eines de comunicació, són el compendi, l’expressió d’una manera de veure el món i de viure-hi. Totes les llengües són importants independentment del nombre de parlants. Si ens preocupa l’extinció d’unes determinades espècies vives, més ens hauria de preocupar la pervivència de les llengües i de les cultures. Abolir volgudament una cultura és signe de barbàrie i hauria de ser impropi d’un país civilitzat del segle XXI.

El català depèn dels seus parlants. És ben conegut que quan s’ha volgut i es vol afeblir la nostra personalitat la primera cosa que s’ha intentat és dificultar la comunicació en la nostra llengua pròpia. Quan aquesta prohibició es convertiria en molt matussera si s’explicités com es feia fa uns quants anys en plena dictadura, es porta a terme més subtilment d’acord amb el principi de l’Estat espanyol ben conegut «que se note el efecto, però que no se note el cuidado». Això exactament és el que es vol aconseguir amb la llei Wert. Amb l’excusa del trilingüisme s’intenta acabar amb la immersió en català perquè saben que és precisament aquesta metodologia aplicada amb criteris pedagògics la que ha fet possible que un percentatge elevadíssim de ciutadans de Catalunya pugui emprar el català sense problemes.

Ara vénen les vacances. Aquells que estimem el país i volem una Catalunya rica i plena tenim deures aquest estiu. Parlar en català amb tothom i preparar-nos per continuar defensant el nostre projecte educatiu amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

Bones vacances

Teresa Casals

Responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua

Els 4 primers fabricants mundials de dispositius mòbils incorporen el català, però… tu ja el tens configurat en la nostra llengua?

dimarts , 15/07/2014

L’arribada dels telèfons mòbils intel·ligents a les butxaques de la majoria de ciutadans del nostre territori va anar acompanyada d’una caiguda més que notable de la presència del català en l’àmbit de les noves tecnologies: fins aleshores, els ciutadans catalanoparlants ja disposaven de l’opció de configurar el mòbil convencional  en la nostra llengua, mentre que la majoria dels fabricants d’smartphones  ignoraven la llengua catalana.

Davant de la possibilitat que la llengua catalana es quedés fora de joc en un àmbit tan clau, la societat civil catalana, dins i fora a la xarxa, va agafar la iniciativa per solucionar aquests dèficits. Malgrat que Android, sistema operatiu creat per Google que utilitzen la majoria de dispositius intel·ligents, incorporava per defecte el català, els principals fabricants, amb alguna excepció com Sony, l’eliminaven quan implementaven la capa de personalització.

A poc a poc, diverses persones, entitats (entre elles, la Plataforma per la Llengua) i institucions es van mobilitzar per canviar aquesta situació, i sembla que en pocs anys els fabricants n’han pres bona nota. A finals del 2010, iPhone, el dispositiu estrella d’Apple, va incorporar l’opció de configurar l’aparell en català amb text  predictiu i diccionari inclosos. Un altre pas endavant es va produir a l’any 2012. Samsung, el gegant sud-coreà, després d’una polèmica a la xarxa sobre la manca d’ús del català , va confirmar ala Plataforma per la Llengua que estava adaptant els seus terminals per incloure-hi el català. Pocs mesos després, tots els aparells de la marca ja l’incloïen.

Tot i aquests avenços, alguns dels principals fabricants encara no permetien configurar el dispositius en català l’any 2013. Però, aquests darrers temps, tant HTC com LG, dos grans fabricants asiàtics, han comunicat ala Plataforma per la Llengua que ja disposen de l’opció de configurar l’aparell en català en la gran majoria de dispositius. No obstant això, LG adverteix que si algun dispositiu no l’incorpora és responsabilitat de l’operador, que escull les característiques dels aparells que distribueix.

Per tant, amb les novetats dels darrers mesos, podem afirmar que  els quatre primers fabricants mundials de telèfons intel·ligents en nombre de vendes l’any 2013: Samsung, Nokia, Apple i LG,  ja han normalitzat la presència de la nostra llengua als seus smartphones. A més, els usuaris catalanoparlants també podem optar per altres marques de renom, com ara Sony, HTC, Nexus (Google) o Firefox OS, tot i que cal recordar que encara hi ha fabricants, com ara Motorola, que incomprensiblement han eliminat el català, tot i operar amb el sistema operatiu Android.

Cal estar satisfets del ràpid increment del català a les noves tecnologies i més concretament en el sector dels smartphones, malgrat que encara hi ha feina per fer. Cal evitar  caure en l’autocomplaença en una època de canvi tecnològic vertiginós. A cada nou avenç o millora tecnològica hi ha el perill que el català es quedi pel camí, una eventualitat que com a comunitat lingüística no ens podem permetre, si volem que el català sigui una llengua del segle XXI.

Però, per aconseguir els serveis en català, hem d’utilitzar-los, i encara massa catalanoparlants no tenen en compte la llengua en les noves tecnologies i tenen tots els dispositius configurats en castellà o francès, tot i que tinguin la possibilitat de tenir-lo en català. I tu? Ja tens el dispositiu mòbil en català?

Eloi Torrents

Tècnic de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua 

www.plataforma-llengua.cat

Cal felicitar el rei Felip per l’escrupolós respecte a la diversitat lingüística en l’acte de coronació

dimarts , 1/07/2014

Acte de proclamació Felip VI. 19 de juny de 2014.

En el moment de la coronació, i tal com ho havien fet els seus predecessors, el rei Felip va ser en tot moment respectuós amb les diverses llengües pròpies de l’estat. No li va caldre ni tan sols esmentar cap referència a les llengües, com fa molt bé la constitució, perquè aquestes coses es demostren amb fets. En el discurs davant del parlament va utilitzar de manera equitativa totes les llengües i en el jurament a la constitució també, amb el mateix espai de temps, començant per la més parlada i acabant per la menys parlada, encara que aquesta darrera tot just arriba a 100.000 parlants.

Felip I de Bèlgica ho va fer així el 21 de juliol de 2013, així mateix com abans ho havia fet son pare Albert II l’any 1993 i son oncle Balduí. Bé, en aquest cas només en neerlandès i francès, però era l’any 1951. Ara les coses han canviat i fins i tot una llengua tan poc parlada a Bèlgica com l’alemany també hi és plenament present. No fer-ho en alemany seria com si el nou rei espanyol Felip VI d’Espanya es negués a fer el jurament de coronació en asturià o occità, o el fes més curt en aquestes llengües. Però… ara que hi penso! Oi que Felip d’Espanya no va fer el jurament en asturià? Però és que de fet tampoc no va jurar en català. Vaja… és com si sentíssim un jurament del rei belga propi del segle XIX amb el francès. Sí. La monarquia espanyola en qüestió de llengües, que no és altra cosa que una qüestió de tenir en compte tots o només una part dels ciutadans, és literalment del segle XIX. O potser d’abans i tot. No va jurar en català, que és com reconèixer que per ell hi ha milions de ciutadans espanyols que no existeixen. Pel que fa al discurs de 24 minuts i 48 segons, només un segon va ser en català, per dir «moltes gràcies». Segons el model belga com a mínim hauria estat una quarta part, uns 6 minuts. També hauria pogut parlar-hi 5 minuts i mig d’acord amb els percentatges de parlants de català respecte al total. Però fer-ho un segon, segons aquest càlcul, seria comptabilitzar que només 30.000 espanyols parlen català. Un error de càlcul, d’ignorància o de monarquia de fa 200 anys.

El rei Felip VI d’Espanya va dir –només en castellà–: «Al costat del castellà, llengua oficial de l’Estat, les altres llengües d’Espanya formen un patrimoni comú que, tal com estableix la Constitució, ha de ser objecte d’especial respecte i protecció; ja que les llengües constitueixen les vies naturals d’accés al coneixement dels pobles i són alhora els ponts per al diàleg de tots els espanyols».

Sembla talment una mofa. Al rei Felip I de Bèlgica no li cal dir-ho. Ell ho demostra amb fets.

Vet ací el discurs íntegre, 2014 de Felip VI d’Espanya

http://www.324.cat/video/5139611/altres/Discurs-integre-del-rei-Felip-VI

Vet ací el jurament de Felip VI d’Espanya

http://www.youtube.com/watch?v=xDorg2rmc4c

Vet ací el discurs íntegre, 2013, de Felip I de Bèlgica

http://www.youtube.com/watch?v=3fARF1dT28c

Vet ací el jurament de Felip I de Bèlgica

http://www.youtube.com/watch?v=QZTAM2u7Q8E

Bernat Gasull

Responsable de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua