Arxiu del mes: novembre 2014

El català com a llengua de transmissió amb d’altres llengües

dimecres, 26/11/2014

2014 11 25 fotoAraEulalia_baixa

En Saiba Bayo, nascut al Senegal, parla cinc idiomes africans:  mandinka, wòlof, soninke, bam­bara i fula, i també domina el francès, l’anglès, el castellà i el català. És llicenciat en ciències polítiques  per  la Uni­ver­si­tat Autònoma de Barcelona i molt actiu en el col·lectiu d’immigrants d’origen africà a Catalunya, on col·labora amb diverses associacions.

La set­mana pas­sada, a l’Espai Avinyó de Barcelona, es va pre­sen­tar el manual català-mandinka que ha publicat.

En Saiba ens explicava que 10 anys enrere va començar a estudiar català al Consorci per a la Normalització Lingüística i no s’imaginava pas que 10 anys després publicaria una eina per apropar al català als afro­cata­lans que parlen mandinka. És una nova aportació per fer del català una llengua de referència, el català com a llengua de transmissió amb d’altres llengües.

A l’Àfrica es parlen unes 1.500 llengües; la majoria d’elles no disposen de manuals per aprendre-les.  Per això en Saiba Bayo vol seguir publicant més diccionaris amb altres llengües africanes amb presència important a Catalunya. D’aquesta manera es comencen a fer vis­i­bles algunes de les llengües africanes que es parlen a Catalunya.

En la intro­duc­ció del Man­ual podem lle­gir que avui dia, més de 100 mil­ions d’africans com­po­nen la gran família mandinka (bam­bara, maninka, man­linke, jula, mandinka etc). El mandinka que es parla a Gàm­bia és difer­ent del que es parla al Sene­gal, a Mali, a Guinea Bis­sau, a Guinea Conakry, a la Costa d’Ivori, a Libèria i en una part de Burk­ina Faso. El mandinka que ha volgut il·lus­trar aquest Man­ual és el que es parla prin­ci­pal­ment al Sene­gal, Gàm­bia i Guinea Bis­sau perquè, tot i que entre ells s’entenen,  l’intrusisme del francès, l’anglès, el por­tuguès i l’àrab pot rep­re­sen­tar una bar­rera a l’hora de man­tenir una con­versa flu­ida entre ciu­tadans d’aquests països.

Ediciones Wanafrica és l’editorial que també ha fet possible la publicació del manual. És una entitat que es dedica a la publicació de llibres de temàtica i autors africans per difondre’ls entre els lectors. Entre els objectius de l’editorial figura també publicar obres del col·lectiu immigrant en relació amb el seu país de residència i posar en valor el patrimoni literari d’Àfrica, les cultures i les societats africanes. Ens fa molta il·lusió que l’editorial hagi comptat amb la Plataforma per la Llengua per fer la correcció del Manual.

A Catalunya  es calcula que hi ha entre 4.000 i 5.000 parlants de mandinka. Sobretot a Barcelona, Salt, Blanes, Lleida i Girona.

Segur que el manual facilitarà l’accés a la llengua catalana als afrocatalans que viuen a casa nostra, permetrà un acostament dels catalanoparlants a la realitat africana i facilitarà que el català esdevingui una llengua comuna i de cohesió social, compartida per tota la ciutadania.

Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’acollida de la Plataforma per la Llengua.

Un passeig per la festa

dimarts , 18/11/2014

cartell FGC

L´Oriol, malgrat estar cansat, feia el ronso aquell vespre quan la mare el feia anar a dormir amb la tendresa de qui estima i amb la fermesa de l’educador.

Al matí, a les deu, després d´esmorzar, havien sortit tota la família a fer un tomb per Barcelona.

Sense ruta decidida, varen encaminar-se cap al zoològic tot xino-xano, ja que no els queia gaire lluny i el dia s’inaugurava agradable tot i ser finals de novembre.

Baixant pell passeig de Sant Joan, un brogit de gatzara va anar guanyant protagonisme en l´ambient encara silenciós d´aquell matí de cap de setmana.

La Júlia, la germana petita de l´Oriol, tenia ganes d´anar a veure les cabrioles dels dofins a les ordres dels seus cuidadors.

En arribar davant de l´Arc del Triomf, els van sorprendre les veus que sortien d’algun espectacle a l´altre costat d’un teló negre. Algú narrava contes a la quitxalla que, bocabadada, seia davant de l´escenari.

– “Mira, Júlia, en aquell tendal d´allà, podem fer-nos-hi una corona”  li deia l´Oriol, intentant desenganxar-la de l´admiració que tenia pels contes. “I goita, goita, allà hi ha uns plafons d´en Patufet”, li assenyalava amb interessada insistència.

La Júlia, més petita, es deixava ensarronar per la varietat d’ofertes que, degudament publicitades pel seu germà, la fira li proposava.

Anaven d´un costat a l´altre del passeig, com dos esperitats a la recerca de la pau divina.

Al Josep i la Mercè els faltaven ulls per no perdre de vista els dos menuts, que es disparaven d´un tendal a l´altre amb l´ansietat de voler assaborir-ho tot.

Varen ser decorats pels pinta cares. Varen aprendre com fer un avió de paper i a fer-lo volar. Varen inflar globus. En una altra tenda, pogueren aprendre a fer puntes de coixí. Els pares de l´Oriol i la Júlia els varen descobrir amb les cares pintades d’escenografia teatral.

Un brogit de tabals es va anar imposant de sobte, per sobre de la remor de la gent: eren els Tabalers del Poble Sec. Al seu costat, els diables de Mataró, competint amb els del Poble Sec, els ensenyaven com no prendre mal en els correfocs.

L´Oriol es va atrevir a rebre unes lliçons de bastoners. Fins i tot va aprendre a fer de dansaire tot fent alguns passos d´un ball de bastons.

La Júlia se´l mirava amb l´orgull que sent el germà petit envers el més gran.

Varen passar per un taller on pogueren aprendre a fer doblatges de pel·lícules, abans de trobar-se amb un concurs de scrabble, on l´Oriol va poder comprovar que, malgrat les bones puntuacions que va fer, n´hi ha que en saben molt.

Agafada de la mà del seu pare, continuaren avançant entre la gent que semblava que els volia barrar el pas, quan de sobte, entremig d´un bosc de cames, va descobrir quelcom inesperat. Quelcom que li va fer pujar l´emoció fins gairebé posarliles galtes vermelles. Va ser com una llambregada molt breu, però tan clara, que no va poder contenir el crit de la sorpresa:

– “Mira, Oriol! Els reis !”

Efectivament. Assegut damunt d´un tron, amb la seva capa d’ermini, portant una corona d´or lluent amb robins i folre blanc i al costat d´una gran bústia daurada, un patge recollia les cartes carregades d’il·lusions que els nens volien fer arribar a ses majestats d´Orient.

A un costat del tendal, varen poder escriure en un paper reial totes les coses que voldrien rebre el dia sis del proper gener.

Ja eren dos quarts de dues i la Júlia ja s’havia oblidat dels dofins i dels seus ensinistradors.

De tornada, encara tingueren temps de parar-se a la tómbola on deien que sempre toquen regals. Un lot de llibres i un val per l´estada tot un cap de setmana a una casa rural del Pallars, varen ser els que s´emportaren d´aquella passejada matinal, d´aquell dissabte de finals de novembre a la Festa per el joc i el lleure en català!

Joan Mundó, membre de la Comissió de Joguines de la Plataforma per la Llengua

La llengua vol ser

dijous, 13/11/2014

Un cop passada la cita del 9 de novembre, a Catalunya, vivim una mena de ressaca on mica en mica anem digerint la magnitud del gest que es va produir diumenge. No només per l’espectacular nombre de ciutadans catalans que es van mobilitzar a Catalunya i arreu del món sinó per la transcendència del gest i de les implicacions que se’n derivaran.

Conscients del moment, la setmana prèvia al 9N des de la Plataforma vam difondre a través de les xarxes socials un nou vídeo amb l’objectiu d’instar a la participació en la consulta i de recordar que la llengua catalana no pot faltar a aquesta cita. Des del primer moment som membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, perquè hem de poder decidir sobre el futur de la nostra llengua sense interferències o imposicions que ens arriben. Amb aquesta acció volíem que es prengués consciència de què del que pugui passar en els propers mesos, en dependrà el futur de la llengua.

No farem una jerarquia de les causes i motivacions que ens han portat a la situació que viu Catalunya, però volem posar en un lloc destacat del debat i de l’agenda política i social que és imprescindible que la llengua catalana tingui un ple reconeixement oficial, que ara no té. Al mateix nivell que la resta de llengües que ara ja són oficials a la UE. Aquest fet permetria establir les bases per a una gestió lingüística integral, que situï la llengua catalana en un pla d’igualtat. La llengua catalana vol ser, amb igualtat de condicions.

Un futur d’esperança

divendres, 7/11/2014

Volem viure,1997Joan Brossa per a la Plataforma per la Llengua. 1997.

El 9 de novembre no serà un dia que passarà desapercebut a la història d’aquest país. Com tampoc serà qüestió menor en el desenvolupament de la llengua catalana.

Recentment, el periodista Antoni Bassas expressava que, quan en la seva etapa de corresponsal de TV3 a Washington havia d’explicar la complexitat del nostre país, feia evident que Catalunya anava molt lligada al concepte de llibertat. Seguint els plantejaments de Bassas, també podem vincular aquest concepte al de la llengua catalana.

De fet, el darrer InformeCAT, l’estudi de l’ONG del català on s’hi inclouen 50 de les dades més interessants que ajuden a explicar la situació actual de la llengua, ja posava de manifest aquesta correlació entre llibertat i llengua.  Així, allà on l’Estat no intervé, la llengua flueix i desenvolupa les seves capacitats i potencialitats, que són moltes. En canvi, en els àmbits on l’Estat te capacitat d’incidència i hi incideix, la llengua catalana té dificultats per avançar amb normalitat.

Aquest vincle entre llengua i llibertat no és nou. Enguany, amb la commemoració del Tricentenari de 1714-2014 i amb el centenari de la Mancomunitat, en som plenament conscients.

Conscients del passat i oberts a les noves oportunitats, ara la història ens convoca, també, per evidenciar de nou que el català, com a llengua comuna i de cohesió social, és una llengua oberta, inclusiva i d’integració.

Així, en un moment de present incert, amb el 9N, el futur és ple d’esperança!

El 9N el català votarà

Francesc Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua